Skip to main content

Full text of "Die Werke der Troubadours, in provenzalischer Sprache..."

See other formats


Google 



This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as pari of a projcct 

to make the world's books discoverablc online. 

It has survived long enough for the Copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 

to Copyright or whose legal Copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from the 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken Steps to 
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing technical restrictions on automatcd qucrying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use ofthefiles We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrain from automated querying Do not send aulomated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machinc 
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc the 
use of public domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogX'S "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct andhclping them lind 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countries. Whether a book is still in Copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of 
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search mcans it can bc used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

Äbout Google Book Search 

Google's mission is to organizc the world's Information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs 
discover the world's books while hclping authors and publishers reach new audiences. You can search through the füll icxi of ihis book on the web 

at |http : //books . google . com/| 



Google 



IJber dieses Buch 

Dies ist ein digitales Exemplar eines Buches, das seit Generationen in den Realen der Bibliotheken aufbewahrt wurde, bevor es von Google im 
Rahmen eines Projekts, mit dem die Bücher dieser Welt online verfugbar gemacht werden sollen, sorgfältig gescannt wurde. 
Das Buch hat das Urheberrecht überdauert und kann nun öffentlich zugänglich gemacht werden. Ein öffentlich zugängliches Buch ist ein Buch, 
das niemals Urheberrechten unterlag oder bei dem die Schutzfrist des Urheberrechts abgelaufen ist. Ob ein Buch öffentlich zugänglich ist, kann 
von Land zu Land unterschiedlich sein. Öffentlich zugängliche Bücher sind unser Tor zur Vergangenheit und stellen ein geschichtliches, kulturelles 
und wissenschaftliches Vermögen dar, das häufig nur schwierig zu entdecken ist. 

Gebrauchsspuren, Anmerkungen und andere Randbemerkungen, die im Originalband enthalten sind, finden sich auch in dieser Datei - eine Erin- 
nerung an die lange Reise, die das Buch vom Verleger zu einer Bibliothek und weiter zu Ihnen hinter sich gebracht hat. 

Nu tzungsrichtlinien 

Google ist stolz, mit Bibliotheken in partnerschaftlicher Zusammenarbeit öffentlich zugängliches Material zu digitalisieren und einer breiten Masse 
zugänglich zu machen. Öffentlich zugängliche Bücher gehören der Öffentlichkeit, und wir sind nur ihre Hüter. Nie htsdesto trotz ist diese 
Arbeit kostspielig. Um diese Ressource weiterhin zur Verfügung stellen zu können, haben wir Schritte unternommen, um den Missbrauch durch 
kommerzielle Parteien zu veihindem. Dazu gehören technische Einschränkungen für automatisierte Abfragen. 
Wir bitten Sie um Einhaltung folgender Richtlinien: 

+ Nutzung der Dateien zu nichtkommerziellen Zwecken Wir haben Google Buchsuche für Endanwender konzipiert und möchten, dass Sie diese 
Dateien nur für persönliche, nichtkommerzielle Zwecke verwenden. 

+ Keine automatisierten Abfragen Senden Sie keine automatisierten Abfragen irgendwelcher Art an das Google-System. Wenn Sie Recherchen 
über maschinelle Übersetzung, optische Zeichenerkennung oder andere Bereiche durchführen, in denen der Zugang zu Text in großen Mengen 
nützlich ist, wenden Sie sich bitte an uns. Wir fördern die Nutzung des öffentlich zugänglichen Materials für diese Zwecke und können Ihnen 
unter Umständen helfen. 

+ Beibehaltung von Google-MarkenelementenDas "Wasserzeichen" von Google, das Sie in jeder Datei finden, ist wichtig zur Information über 
dieses Projekt und hilft den Anwendern weiteres Material über Google Buchsuche zu finden. Bitte entfernen Sie das Wasserzeichen nicht. 

+ Bewegen Sie sich innerhalb der Legalität Unabhängig von Ihrem Verwendungszweck müssen Sie sich Ihrer Verantwortung bewusst sein, 
sicherzustellen, dass Ihre Nutzung legal ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass ein Buch, das nach unserem Dafürhalten für Nutzer in den USA 
öffentlich zugänglich ist, auch fiir Nutzer in anderen Ländern öffentlich zugänglich ist. Ob ein Buch noch dem Urheberrecht unterliegt, ist 
von Land zu Land verschieden. Wir können keine Beratung leisten, ob eine bestimmte Nutzung eines bestimmten Buches gesetzlich zulässig 
ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass das Erscheinen eines Buchs in Google Buchsuche bedeutet, dass es in jeder Form und überall auf der 
Welt verwendet werden kann. Eine Urheberrechtsverletzung kann schwerwiegende Folgen haben. 

Über Google Buchsuche 

Das Ziel von Google besteht darin, die weltweiten Informationen zu organisieren und allgemein nutzbar und zugänglich zu machen. Google 
Buchsuche hilft Lesern dabei, die Bücher dieser We lt zu entdecken, und unterstützt Au toren und Verleger dabei, neue Zielgruppcn zu erreichen. 
Den gesamten Buchtext können Sie im Internet unter |http: //books . google .corül durchsuchen. 



I 







V*t. F-r. IL B.22S 



^». ■ -ifff^ ' N 






1 



! 



DIE WERKE 



DER 



TROUBADOURS. 



DIE 



WERKE 



DER 



TROIJBADOÜRIS, 



IN 



PROVENZALISCHER SPRACHE, 

NACH 
DEN HANDSCHRIFTEN DER PARISER NATIONALBIBLIOTHEK, 





HERAUSGEGEBEN 




VON 




C. A. F. MAHN, Dr. 




VIERTER BAND. 


m 


BCSRIiOr» 1853. 




FERD. DÜEMMLERS VERLAGSBUCHHANDLUNG, 




PARIiS. 




FRIEDR. KLINCKSIECK. 



w^*^. 



,'|1 6FEB.t937i 

\ OF OXFOHO 



Erste Vorrede. 



Yßie Fortsetzung der Werke der provenzalischea 
Troubadours ist durch die politischen Unruhen der 
jüngst vergangenen Jahre verhindert worden; seit- 
dem diese aufgehört haben, und keine finsteren Wet- 
ter mehr am politischen Himmel hangen, steht auch 
der Herausgabe eines neuen Bandes nichts mehr 
entgegen. Es war zuerst mein Plan, nur die bisher 
gedruckten Gedichte der Troubadours, die sehr 
schwer zugänglich geworden waren, wieder von 
neuem unverändert abzudrucken, wie aus der Be- 
schafi'enheit und Anlage des ersten Bandes hervor« 

Seht. Ich wurde aber bald gewahr, dass der Text 
erselben, so brauchbar und unentbehrlich er auch 
in Ermangelung eines andern ist, doch eigentlich 
weder treu nach bestimmten Handschriften noch 
nach mehreren philologisch-kritisch gestaltet, son- 
dern nur dilettantisch- eklektisch nach sehr sub- 
jectiven Ansichten einigermassen lesbar gemacht 
worden war. Nichts war daher • natürlicher als 
dass ich wünschte, sowohl die schon herausgege- 
benen als auch die noch ungedruckten Gedichte 
treuer nach den Originalhandschriften selbst zu er« 
halten. Ich beschloss daher im Jahre 1831 mich 
selbst auf einige Monate nach Paris zu begeben, 
um dort so viel Gedichte als möglich nach den 
Handschriften selbst abzuschreiben, oder auch durch 
andere abschreiben zu lassen. Als ich dort an- 
kam, fand ich den Hrn. Dr. Pf äff aus Esslingen, 
welcher das Studium des Provenzalischen zuerst 
unter der Leitung des Prof. Keller in Tübingen 
begönnen, und nachher für sich mit ungemeiner 
Ausdauer und bey bedeutendem Talent fortgesetzt 
hatte, schon damit beschäftigt, Gedichte derTrou- 



IV Erste Vorrede. 

badours abzuschreiben. Derselbe hatte sein Au- 
genmerk besonders auf zwey Dichter gerichtet, 
auf Bertran von Born und auf Güiraut Riquier, auf 
den ersteren, weil er eine der anziehendsten Per- 
sönlichkeiten des provenzalischen Mittelalters ist, 
auf den letzteren, weil seine Gedichte nach einer 
von ihm selbst herrührenden Abschrift genommen 
worden und datirt sind, und daher einen guten 
philologischen Anhalt für die Sprachform und die 
Orthographie geben, zumahl da mit ihm zugleich 
die altprovenzalische Poesie schliesst. Die Abschrift 
und Vergleichung des letzteren theilte mir nun Hr. 
Dr. Pfaff auf eine höchst liberale Weise zur Her- 
ausgabe mit; sie erscheint hiermit und bildet, um 
die gehörige Reihenfolge der einmahl angenomme- 
nen chronologischen Ordnung aufrecht zu erhalten, 
den vierten Band der sämmtlichen Werke der Trou- 
badours. Den Bertran von Born, von welchem nur 
wenige Gedichte noch ungedruckt sind, behielt sich 
Hr. Dr. Pfaff zu einer besonderen Monographie 
und Einzelausgabe dieses Dichters vor, und es steht 
nur zu wünschen, dass derselbe Zeit und Müsse 
finden möge, dieselbe recht bald der Oeffentlichkeit 
zu übergeben. Was die Correctheit des Textes 
des Guiraut Riquier betrifift, so habe ich mich selbst 
in Paris durch Nacbvergleichen einiger Seiten über- 
zeugt, dass ihn nicht leicht jemand so treu und 
correct als der Dr. Pfaff liefern könnte. Meine Pflicht 
sAs Herausgeber war, denselben so genau und sorg- 
fältig nach der Übergebenen Handschrift abdrucken 
zu lassen und die Gorrectur der Presse so zu besor- 
gen, dass sie die Abschrift und Auffassung des 
Dr. Pfaff unverfälscht und unentstellt wiedergebe, 
damit derselbe auch, wie er es wünschte, die volle 
Verantwortlichkeit für denselben Übernehmen kann. 
Die vollständige kritische Ausgabe eines so 
umfangreichen und bedeutenden Dichters wie Gui- 
raut Riquier muss allen denjenigen, welche sich 
mit dem Provenzalischen beschäftigen, oder, wozu 
so viele Beweggründe einladen, sich noch damit 
zu beschäftigen gedenken, äusserst willkommen 
seyn. Einmahl, weil sich nach ihm, mit dem die 



Erste Vorrede.- v 

ganze altprovenzalische Poesie abschliesst, wie 
oben schon bemerkt wurde, die ächte provenzaU- 
sche Sprachform und eine feste Orthographie gut 
bestimmen lässt, indem er aus einem acht proven- 
zalischem Sprachgebiet, aus Narbonne, war, seine 
Gedichte datirt sind (von 1254 an bis 1294), und 
nach einer von ihm selbst herrührenden Abschrift 
genommen sind, wie die Handschriften selbst be- 
merken. Alsdann erhält aber Guiraut Riquier seine 
grosse Bedeutung dadurch, dass er auch im For- 
mellen manche Eigen thtlmlichkeit hat und als Er* 
finder auftritt*), dass er über den Ursprung der 
provenzalischen Kunstpoesie viele anziehende Be- 
trachtungen und historische Notizen liefert, und 
endlich nicht bloss weil er der letzte aller altpro- 
venzalischen Troubadoure ist, sondern weil er als 
Repräsentant der ganzen dritten Periode der pro- 
venzalischen Poesie angesehen werden kann, in 
welcher sich eine neue Richtung, eine grössere 
Hinneigung zum Elegischen, Ernsten und Didakti- 
schen geltend macht. Guiraut Riquier war für seine 
Zeit ein ungewöhnlich gebildeter und philosophi- 
scher Dichter; er zeichnete sich in fast allen Gat- 
tungen aus, im Minnelied (bey ihm besonders häufig 
mit Refrain), im Schäferlied, im Sirventes, in der 
Tenzone, in Briefen und belehrenden Gedichten, 
sogar in poetischen Erläuterungen und Auslegungen 
von schweren Gedichten anderer Troubadours. Er 
ist das letzte noch einmahl in voller Schönheit auf-* 
flammende Licht einer dem Untergang unaufhaltsam 
zueilenden Lilteratur. 

Der zweyte und dritte Band sollen, wenn nicht 
wieder politische Stürme dazwischen kommen, sehr 
rasch nachfolgen. Der zweyte Band wird sowohl 
die noch ungedruckten als auch die Ergänzung der 
nur bruchstückweise mitgetheilten Gedichte der in 
den ersten Band aufgenommenen zwanzig Dichter 
enthalten. Der dritte Band aber wird die be 
Diez Leb. der Troub. von S. 306 bis S. 504 au 



i 



*) Nur von ihm hat man ein Breu doble, Randen mit 
und ohne Verkettung, Serenas oder Abendlieder. 



VI Erste Vorrede. 

geflihrten vierzehn Dichter umCassen, nämlich Peirol, 
Graiilem von Saint-Didier, den Mönch von Montan- 
don, Amaut Damel, Gaucelm Faidit, Raimon von 
Miraval, Blacatz, Savaric von Mauleon, Uc von 
Saint-Cyr, Aimeric von Peguilain, Peire Cardinal, 
Sordel, Bonifaci Galvo und Bertolome ZorgL 

Berlin, im Herbstmonat 1852. 



ۥ JL* W. maltH, Dr 



Zweite Vorrede. 



Dieser Abdruck der Werke Guiraut Riauiers grün- 
det sich auf Handschr. 7226. und Hanaschr. 2701. 
(La Yall. 14.) der Pariser National-Bibliotbek. Die 
anderen dortigen Handschriften provenzalischer Ge- 
dichte enthalten nichts von unserm Dichter. 

Hdschr. 7226, die ich hier A nennen will, giebt 
uns Fol. 288—311. das Liederhefl Guiraut Biquiers; 
dasselbe in derselben Ordnung giebt uns Hdschr. 
2701. = B. Fol. 103. ff., jedoch nicht vollständig. 
«Der Abdruck ist nach der correcteren Hdschr. A; 
die ohne nähere Bezeichnung beigesetzten Varian- 
ten sind aus B; habe ich mir erlaubt, den Text 
von A zu ändern, so ist er, mit A bezeichnet, stets 
nach seinem buchstäblichen Laute angeführt. 

Bei den Varianten aus B habe ich zuvörderst 
rein orthographische weggelassen ; eine Ansicht der 
Schreibart in B giebt ja Buch H. und 111. 

Hier stelle ich kurz einige andere Verschie- 
denheiten zusammen, welche ich nachher nicht mehr 
besonders anführe: 

AI für A hat sich in dem Stamme amar bei B 
einige Male eingeschlichen. VII, 23. II, 17. XLllI, 4. 16. 

AY für A in fa, ua, esta findet sich schon bei 
A, überwiegend aber bei B. 

El für E setzt B durchaus in dem Worte co- 
betat; ferner mespreizo XIV, 37. 

IE für I in der Endung iu bei B, so in den 
betreffenden Beimen in Lied IV, VIII, X; ferner in 
pieusela; sogar sieus, nieus f. si us, ni us. 

IE für E in siev, miey» siec, cugiey, diey sehr 
häufig in B, obgleich auch A schon diesen Umlaut 
hat, z. B. VI, 31 mielhers, wo B melhers hat. 



VIII Zweite Vorrede. 

für U setzt B in soi fUr suy durchaus; mit 
Vorliebe in morir, mon (mundus), complir, cobrir, 
lor, sofrir, tormen, uolontat, com (für cum, qtioo in 
A; letztere Form meidet B), fogir. Doch finden sich 
auch umgekehrte Fälle: IV, 29 uoluntieus, IX, 40 
muric, XLVIII, 26 uoluntos. 

für OU findet sich in B gewöhnlich in mout, 
dous. 

Ferner schreibt B gewöhnlich aisi für aissi, 
doncx f. donc, und zieht die Form mi der mit e vor. 

In Bezug auf das flexivische s scheint B aller 
Begel zu entbehren; man vergleiche VI, 46 f.: Sil 
guitz d'amors ab midons nom defen, son poder 
pert, quar ergueih loydesmen; X, 14: Car fina- 
mor non es ses grans temensa; XXIV, 1 f.: 
Ihesu Crist filh de dien uieu, que de la uerges 
nasques. — Bezügliche Varianten sind daher auch 
gewöhnlich übergangen. Zu bemerken ist in B 
die häufige Form homs = A hom, man. 
. Buch IL findet sich B Fol 114--.120. 

Buch III. ebendaselbst Fol. 74-76. Nicht alle 
Tenzonen tragen den vollständigen Namen Guiraut 
Riquiers; es ist jedoch zu bemerken, dnss in der 
Tenzonensammlung von B der Name Guiraut nur 
in der Reihe der hier gegebenen Tenzonen sich 
findet. 

Indem ich diese Sammlung der Oeffentlichkeit 
übergebe, statte ich zugleich Herrn Doctor Mahn 
meinen Dank ab, dessen Eifer für die Sache der 
Troubadoure mir die Herausgabe möglich gemacht 
hat. In einem Zeitpunkte, wo die provenzalische 
Sprache und Litteratur noch nicht so viele Gönner 
und Forscher zählt als dieselbe verdient und als 
sie voraussichtlich in der Folge zählen wird, ist 
seine anstrengende Aufopferung um so dankens- 
werther, und ich wünsche seinem Werke von Her- 
zen guten Fortgang und Erfolg. 

Esslingen, im Monat November 1851. 

». li« H. Pfafl; Dr. phil. 



Vi^rzeichniss der Gedichte. 



Nr. Seite. 

Ab lo temps agradiu gai IX 12 

Ab paac er decazuts XIII 19 

Ab plazen LXIII 95 

Ad un fin aman fon datz LXVl 97 

Aissi cum seih que franefaamen eatai VI 8 

Aissi pert poder amors II 2 

Aissi quon es sobronrada XI 15 

Aitan grans com deuers LXXV1I 149 

AI car onrat senhor LXXVI 143 

AI noble mot onrat LXXIII 123 

AI pus noble, al pus ualen LXIX 100 

Als subtils aprimatx LXXXIV 210 

A mon dan suy esforeias VIII 11 

Amors m*aiici, quem fai tant abelhir LXV 97 

Amors pus a uos falh poders V 7 

Ancmais per aital razo XLI 61 

Ane non aiffui nulh temps de far chanso XIV 21 

A penas lunh pro te LXXVIll 137 

Aras s'esfors, N Eueyos, uostre sens LXXXVII 236 

A sant Pos de Tomeiras LXII 92 

A sei que deu uoler (auer?) LXXIV 125 

Bern degra de chantar tener LIII 78 

Bern merauelh, co non es enueyos X 14 

Bern uolgra d'amor partir XII 17 

Coms d*Astarac, ab ia gensor XCIII 244 

Creire m*an fag mey dezir XXXIII 49 

D*Astarac uenia LXl 90 

De far chanson suy marritz XV 22 

De midons e d*amor XIX 28 

De so don yeu soy doptos XCIV 246 

En re nos melhura III 4 

En tot quant qu'ieu saupes XXXIX 58 

Fis e uerays e pus ferms que no suelh XXIII 34 

Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar XLII 63 

Gauch ai, quar esper d*amor XLIII 64 

Gaya pastorelha LIX 86 

Grans afans es ad home uergonhos XXII 32 

Guilliem de Mur, chauzetz d*esta partida XCI 241 

Guilbem de Mur que cuia far LXXXVIll 237 

Guiraut«pu8 em ab senhor, cuy agensa XGVIII 233 

Guiraut Riquier, a sela que amatz XC 240 

Guiraut Riquier, diatz me XCVII 252 

Guiraut Riquier, pus qu*es sabens XGIl 243 

Guiraut Riquier, segon uostr'essien ....... XCVI 230 

Guirautz don' ap beutatz granda LXXXVI 234 

Humils, forfaitz, repres e penedens XXI 31 

lamais non er bom en est mon grazitz XLV 67 

Ihesos Gristz, flih de dieu uin XXIV 35 

Kaleuda de mes caut ni freg XLVIII 72 

Karitatz et amors e fes XXVI 38 



Yerzeichulss der Gedichte. 

Nr. Seite. 

L*«ntre iorn iii*«natta , LVII 83 

L*autr*ier trobey la bergeira d*antau LVIII 85 

L*autr'ier trobei la bergeira que LX 88 

Lo mons par enchantatz XL 60 

Los bes qu*iea truep eu amor «... XXIX 43 

Mentauguts XXXVII 54 

Mout me teno ben per pagats XX 30 

No cugey mais d'esta rason ehantar LVI 82 

Nom sai d*ainor, si in'es mala o bona VII 10 

No puesc per ren XLVII 70 

Ogan no cagey ohantar XXV 37 

Ops m*agra c|ue mos uolers XLIV 66 

Per proar« si pro priuaU XXXVI 53 

Per re non pueso estar LXXII 117 

Ples de tristor, marritx e doloiros XVlll 27 

Pus aman LXIV 06 

Pas astres no m*es donats LIV 80 

Pas dieu m*a dat saber LXXIX 163 

Pus sabers nom aal ni sens XXXV 52 

Guar dreytz ni fes XVII 25 

Qai a sen et entendemen LXX 103 

Qui conois et enten LXXI 106 

Quim disses, non a dos ans • . . • XXXI 46 

Qais tolffue XXXVIII 56 

Qai uueliia ses plaser LXVII 08 

Razos m*aday aoler, qu*iea chant soaen . . • • . XXVIII 42 

Res nom ual mos trobars XLVI 09 

Sancta aerges, maires pura LXVIII 100 

Sei qae sap cocelliar LXXXII 201 

Senh £n Austoro, del Boy lo ooms plazeiis .... XCIX 254 

Senh'En Enrie, a aos don aaantatie LXXXIX 238 

Senh* Es Enric, us reys an rie afar XGV 248 

Senh'En lorda, sieas manda Liacrnos LXXXV 233 

Si chans me pogues aalensa LV 81 

S*iea ia trobal non agaes XXXIV 50 

Si iam dea mos ohans aaler XVI 24 

Sim fos saber grazitz LXXV 131 

Sim fos tan de poder LXXXIII 205 

Sitot s*es grans afans . • LXXX 183 

Tant m*e8 ronratz aerays ressos plazens .... LII 77 

Tant m*es plazens le mals d*amor 1 1 

Tant petit aey prezar LXXXI 101 

Tant aey qu' es ab ioy pretz mermalz IV 6 

Uertatz es atras tirada XLIX 73 

Uoluntiers faria XXVtl 40 

Xpistian son per Iheso Crist nomnat LI 76 

Xpistias uey perilhar XXX 44 

Yeu cuiaua soueu d'amor ehantar L 75 

Yoerns nom te de ehantar embargat XXXII 47 



fiUIRAUT RIQUIER. l 



:&3LS.T. Ciiüraut Blquler. 

CSrates Buch. Iiieder. 

Aissi comensan los *) cans d'En Guiraut Riquier de 
Narbona, en aissi cum es de cansos e de uerses e de pasto^ 
teUas e de retroenchas e de descortz e d^albas e d'autras 
diuersas obras , en aissi adordenadamens cum era adordenal; 
en lo sieu libre; del quäl libre escrig per la sua man fon 
aissi tot translatat; e ditz en aissi cum de sus se conten. 
Ä. V, 170. 

Lied /. 

La primeira canso de Guiraut Riquier de Narbona, facha 
en Tan de la encamation de Jhesu [Crist que] hom com« 

taua MC[C]LUII **). 

[Tan]t m^es [plaz]ens le [mal]s d'amor, 

[Que], si tot [say, q]uem [uol ajucir, 

[Nom] uuelh [nim] aus [nim puesc partir 

De mijdons ni uirar alhor; 

Quar tels es, quMeu penray honor, 5 

Si fis lieys aman puesc murir, 

O sim rete cen tans maior, 

Doncx nom dey tarzar al seruir.' 

Quar plazent m'es so, qu^en dezir, 

£1 seruirs el mals m^an sabor, 10 

Em play, quan ren puesc far ni dir, 

Ques tanha endreg sa ualor; 

Em play mais, quar lunhs hom folhor 

Non pot dir ni mal ses mentir, 

Em play per so Pafans sufrir, 15 

Tan que mortz no m'en fay paor. 

Pero no suy ges ses dolor, 

Mas quis uuelia, sal, dieus m'azir! 

Sol que midons me denh grazir 

Em tenha per so seruidor, 20 

Qu' adoncx sobrels ricx de ricor 

*\ los für lo in A. Dieser Eingang feWt in B. *•) B : Aiso 
es la premieira canso d'En Gr. Riquier, Tan MCCLIfll. 
— W«i8 in Klammern Hehi bezeichnet die durch Aus* 
schneiden der Anfangsvianette Gr, Riquiers in A ent- 
standenen Lücken. — V. 2. Que ses tot si say quem uol 
aussir. 

1 



ao 



2 GQIRAUT RtQClER* 

Sem manens a mon albir; 

Qu'er no say qui m'ai per senhor, 

Tant me fal cuiars e iauzir. 

Que folhs ai dig, yeu mi reinielh; 25 

Quar ben sai, que dos senhors ay, 

Midons et amor, de cuy uuelh 

Tener mon cors, qu'aissi s'eschay; 

Quar s'ieu ren far d'auinen sai 

Ni dir, de lor ai lo capdnelh; 

Per que lunh uil fag no m'acuelh 

Mon cor, que tenon ; de quem play. 

Aitant de ben amors m'atray, 

Que de mal estar m'en destuelh, 

B tant de mal, que no m'en duelh, »*& 

Don crey, que deziran murray, 

Leys aman tant, que m'en dechai. 

Et ab tot suy aitals, cum suelh; 

Quar esper, que so, que quist lay, 

Me torn tot mon fen en uert ftielh, w 

Doncx ia no guar lo mieu escuelh, 

Merces »im deu pro tener may, 

Qu'ab amor abaisse l'ei^m, 

Qu'a midons, quar nom reten sai; 

Qu'als nol deman ni ges.no sai, 45 

Que per tant de pretz s'en despuelh, 

Ni non Ter honors, sim recuelh 

Mortz per lieys, mas ieu la i penray. 

A N Bemat d'Olargue t'en Tai, 

Qu'a de saber razitz e bruelh, w 

Chanson, mas d'En Bertran nom tuelh 

D'Opian lauzar, quan poiray. 

Mos Belhs Deportz, tot, quant qu'ieu uuelh 

En est mon, tant cum uos nom play. 

Lied IL 
La secunda canso de Gr. Riquier, facha en l'an MCCLV. 

Aissi pert poder amors 

Quon ricx nom, quant pert sa renda 

V. 22. al mieu albir. V. 24. AB: esiauzir f. eiauzh*. 
V. 25. mereuelh f. mi reiruelh. V. 31. nulh f. lunh. 
V. 35. de que nom duelh f. que — duelh. V. 37. deschai. 
V. 39. uist f. quist. V. 40. A : cen, B : sen f. fen. V. 46. tan 
d'erguelh se despuelh. 



6UIRAUT RIQUOBR. 3 

£1 sieu e sos ualedors, 

Per que hom non la reprenda, 

Quar ioys Fes e pretz fallitz; 5 

Que quascus era sos guitz, 

Aquestz destrenb cobetatz, 

E sis fa chant e solatz. 

Quar pretz no troba secors 

Ni ioys ni an, quils defenda, 10 

Amors pert sos ualedors 

£ no troba, quils li renda. 

£ qui ab Temperairitz 

Del segle non es aizitz, 

Uius es mortz, d^ira pagatz 15 

£t es ses ualor prezatz. 

Per pecx auars amadors, 
^s quals no plai lonP atenda, 
£s noyrida la errors, 

Q' US nom par qu'en pretz entenda; 2B 

£ ioys, quant pretz n'es partitz, 
Es arbres senes razitz, 
De tot fhig desesperatz, 
Aissi es ioys aziratz. 

A tot hom es dezonors, 25 

Que no fa, quan pot, esmenda, 

De mal, s'estz es dels maiors; 

Per que quascus hi atenda, 

A son poder gent gamitz, 

Als manteyns d^amor iauzitz, ^ 

Tant trols aian restauratz; 

Pueys auran fin aman patz. 

N Amalricx, on es ualors, 

No uol, quel tortz uas luy penda, 

Que tan gent s'es mes ^1 cors, 35 

Qu^ab cobetat ten contenda; 

E fora sai pretz peritz, 

Mas en elh s^es afortitz 

Ab ioy, per que uiu honratz 

Yescoms Narbones amatz. 40 

Chanso, ges nom suy partitz 
De midons, si tot mos ditz 
No fas er enamoratz, 
Quar son per razon forsatz. • 

V. 5. pros f. pretz. V. 22. albres. V. 23. totz irutz. 
V. 27. Del. V. 29. A: Asson. 



4 GUIRAÜT RIQUIER. 

Lied IIL 
(La tersa) canso(n) de Gr. Riquier, (facha en) 1' an MCCLVI *y 

£n re nos melhura, 
Amors, mo8 afars, 
Nim ten pro rancura, 
Suffirirs ni celars; 

Quar midons m'es dura, ^ 

Tant que mos chantars 
Nol plai ni n'a cura, 
Nius n'eschai blasmars; 
Quar cobetatz renha, 

Quem par, que destrenha *v 

Joy e nretz ueray, 
Gnitz ae nos es senha. 
Per que podar guai 
Perdetz say. 

No truep entressenha, 15 

Ni ney ni la say, 
Que ses uos prom tenhs 
Ab selha, quem play: 
Don fas fuec ses lenha 

fiuar per lieys m'esmay, 2Ö 

Que grazir nom denha 
IMTamor nim n'estray. 
Fort me desmezura, 
Quar no m'assegura 

Ses totz uils pessars; 25 

Quar am ses falsura. 
Si m^auci amars, 
Trop m^er cars. 

Tant, quan midons uuella, 

SufiQrirai aman, 3® 

Enans que m^en tuella, 
L^amoros afan. 
Mas uas mi s'erguella, 
* Quar d^aitan nom Man, 
Que per sieu m'acuelha 35 

£1 playa, quUe^ chan. 
Amors, sim n'etz guida 
£n etz obezida, 
D'afan m'auretz trag; 
Qu'als mos chans nol crida, 40 

*) Da9 Eingeschlossene bezeichnet das in B Fehlende, 
— V. 22. destray f. n'estray. V. 40. non. 



i 



6CIRAUT RIQUIBR. 5 

Qu^al sieu pretz ben fag 
Don empag. 

Tant m^es abellida, 
Que non tem maltrag, 

Ans uuelh, quem cost uida, 45 

QuMeu alhor m^assag. 
Forsaus es falhida, 
Amors, mal e lag. 
Per que ioys m^oblida, 

Non per mo forfag; 50 

St enquer mi bruella, 
Em nays, don mi duella, 
Quar am ses enian 
Lieys, que nom recuella, 

S^autre ioy deman 55 

Neys pessan. 

Tot segrai la trassa 

Dels pus auinens, 

Tro mortz lam desfassa, 

On sla iauzens. 60 

Mas quar es tant bassa 

Amors, nom ditz sens, 

Quel seguirs bem fassa, 

Ni n'etz reprendens. 

Cobetatz uos tuda, 65 

Don etz desceubuda 

Per freuol secors, 

E mal defenduda, 

Quar del pus ricors 

Uos toll cors. 70 

D'aitan uos aiuda 

Le uescoms, amors, 

Que uils faitz reluda * 

£ reten honors 

Ab ualor saubuda 75 

£ grat dels mellors 

N Amalricz, e muda 

Als temsutz temors, 

E quar uiltatz cassa 

£ bon pretz amassa, 80 

Ab Naroona uens, 

Guy que li desplassa; 



V. 57. l'estrassa. V. 58. De los f. Dels. V. 64. mes 
f. n'etz. V. 72. samors f. amors. V. 78. A; AI 



O 61H1IAUT RIQUIER. 

Quar mout es plazens 
A sas gens. 

Ges mos cors nos cassa 85 

D'amar, ni m'espassa 
L'engoys sos tnnnens, 
Ans oi auiai massa, 
Si nom n^es guirens 

Silh, quem uens. 90 

Lied IF. 

(lia quarta canso) de Gr. Riquier, (en) Tan MCCLVII *). 

Tant uey, qu'es ab ioy pretz mennatz 
E ualors, qu'es mal segura 
Cortezia e mezura, 
Per quUeu chan quays desesperatz 

D'amor, a qni falh sos brius 5 

Per ioy, quar esta chaitius; 
Que cobetatz li a tout son poder 
El ten destreg, tant que m'en fa doler. 

Bern dey doler, pus cobetatz 

Ten ioy destreg e drechura 10 

E merce, quels bes melhura, 
E deport e chant e solatz 
£ totz bos faitz agradius, 
Tant quMeu no suy mortz ni uius, 
Ni ^ mon cban tion ai nulh bon esper, 15 

Quar ia nom qual, tro que pretz aus parer. 

E quan pretz sera restauratz 
Eis autres per auentura, 
Amors aura de me cura, 
Si tot le secors m'er tarzatz, 20 

Tant qjiel cuiars m'es esquius 
Mas d^aitant suy esforssius 
QnUeu uuelh midons e dezir la noler, 
E quant la uey, mais la dezir uezer. 

Le uezers ab uoler me platz; 25 

Quar anc gensor creatura 

No crey que formes natura, 
E quar me suy a Heys donatz, 

Non de partir uolontius 

Ni d^esser nominatius, 30 

y. 84. A: Assas. Y. 86. despassa. — *) Das Einge^ 
sehlossene bezeichnet das in B Fehlende j B setzt ausserdem 
gewöhnlich de Gr, /. dEn Gr, — V. 20. A hat seccors. 



GCmAUT RIQUIER. 7 

Que ab son cors aia taut de leier, 

De que sos pretz puesea ren meyns ualer. 

Del meyns ualer me suy gardatz, 
Ans Tai ciegut ses fiusura 
Lauzan, e sai, quant mellura, 35 

Creys mos dans, e sin suy honratz; 
Mos dans, qu'en suy pus pessius, 
May SOS amars m*es prezius; 
Per quUeu uuelh mais dan honrat conquerer 
Qu^aunit profieg; ueus quem fal dan plazer! 40 

Quan ab iov pretz senhorius 

Sera de poder autius, 
Amors poira als amans pro teuer, 
E preyar Tai, que midons apoder. 

L^onrat senhor de Narbona per uer 45 

Pot hom lauzar a dreg, tan sap ualer. 



LUd V. 

(La qninta) canson de Gr. Riquier, Tan MCCLYII. 

Amors, pus a nos falh poders, 
Joys ab pretz, queus eran captenh, 
Que cobetatz uey quels destrenh. 
De mort pot esser mos espers. 

Yen o plane, quar es mos dans, 5 

Mas lo uostre plane dos tans, 
Quar ^1 mieu dan perdrai yeu solamens. 
Et ^1 uostre totas generais gens. 

Aitant me demostra sabers, 

Qu'ilh ni uos non trobetz mantenb, 10 

£ cobetatz sobre totz renh, 
Que totz le mons pert, et es uers. 
Pero, amors, mos afans 
Es pus, que no sol, pezans, 
Uos lom donetz, et er nom n^etz guirens, 15 

Nius es blasmes mas le comensamens. 

Quar per uos se ders mos uolers 

£n tal, que las gensors atenh 

De beutat, en que res no penh, 

£ non ai dels menors plazers, 20 

V. 33. De sei mens. V. 35. A B: essaL V. 37. fehlt. 
V. 39. mais fehlt. V. 46. per uer vor a dreg eingeschaltet. 
V. 6. Mais. V. 8. A B : total. V. 10. trobatz. V.12. lof.le, 
V^ 15. guirens nach B; A: guiretz. V. 17. dres. 



8 GCIRAUT RIQUIBR. 

Et am la ses totz etiians, 

Mas sa beutatz agradans 
E sa ualors m*o toUon neramens 
El non poders, don no m^es reprendens. 

Sim ualgues ab midons temers 25 

Ni precx humils ses tot endenh, 
Celars, sufrirs, quecx si empenh, 
Tant que fora guays mos lezers; 
Pero ses uostres comans, 

Amors, no m'es lunhs enans, 30 

E quar uos falh poders, es aunimens, 
Quar noiis socor, qui pot, degudamens. 

L'onratz nescoms, cuy ioms ni sers 

Non tolh, qne ualors non Pessenh 

A far faitz de belh entressenh, 35 

N^Amalricx s^es a bon pretz ders 

Ab bon grat dels pus prezans, 
Tant auels croys ten en balans, 
Et es senhers de Narbona plazens, 
Per quel lauzi, pero pus es ualens. 40 

Lauzar dey sobrels Bertrans 

Selb d'Opian, qu^es prezans, 
Quar elh ual tant, que, quil ue guayamens, 
Non es ses ioy, tant es de grat manens. 

Endreg de uos fora de ioy manens, 45 

Mos Belhs Deportz, sius fos mos chans plazens. 



Ued FL 

(La Via) canso de Gr. Riquier, Fan MGCLVIIL 

Aissi cum selb, que francbamen estai 

E ses reguart es met en seruitut 

De tal senbor, que pus Pa receubut 

Per sieu, li fa far son poder e may, 

fi yeu ben; qu^estaua francbamen, 5 

Quan ad amor me dey; quar mantenen, 

Que lim fuy datz, me mes en tal mesdanba, 

On cug murir; qu^ilh nom ual nim defen, 

Nim n'aus issir ni sai, quo mi remanha. 

V. 30. nulhs f. lunbs. V. 3L no f. uos. V. 32. Cant — 
de gaudamens. V. 36. a feblt. ' V. 37. A f. Ab. V. 43. quilh. 
V. 46. sieus. V. 2. A: E ses reguart esseruitut; der Text 
nacb B. V. 4. A : mays. 



GCIRAUT RIQUIEIt. 



Saber si fas, tro la mort remonray, 10 

Som ditz amoTS, o tro aia neneut 

L'erguelh, que a tant loniamen iagut 

£n Heys, quem fe chauzir; pero l^m play, 

Qu'ab elh guerrey, e fas o per nien; 

Quar si merces lo sieu poder no y ten, 15 

Aissim Pagui et ai pro, de quem planha 

Cum seih, que tra pluma contra fort uen, 

£ sim farai, tro quel cor me sofiranha. 

Lo COT el sen e mon lagui perdray, 

On aurai ioy, selb, quUem n'ai elegut 20 

Pero sin perc so, que ai mentaugut, 

Dan et honor tot essems hi penrai, 

£ non puesc may: d'amor n'ay mandamen, 

£ mos sabers ab mon cor m'o cossen, 

Quecx m'enardis e trols ops me companha, 25 

Pueys layssan me cum dons mal deffenden 

Son bon nassalh en camp mest gent estranha. 

Estranhamen remanc sols e blos lay, 

On me mena amors souen menut, 

A Heys, on ai mon fin cor assegut, 30 

Qu'es la gensers e la mielhers, quälen say; 

Sol layss^ erguelh, et apres merce pren, 

Camiat aura aissi certanamen 

Com peccaire, qu'en penedensas banlia; 

Quar ab erguelb pert hom ualor e sen 35 

£t ab merce dieu e segle gazanba. 

Donc gart midons, quans de bos ayps decbay 

£rguelbs, e quant a merces de uertut; 

£ si o fa, ia no cug la refiit, 

Quar pueys aura so, qu'a pro domn^ eschay; 40 

Qü^ilh et amors son d^un acqrdamen, 

Aissi quon cor e cors; donc non enten, 

Qu'ieu pueys senta tant est mal, quem gauanba; 

Quar suy d^amor; ueus mon afortimen! 

Que als no sai, en que mos mals refranha. 45 

Sil guitz d^amor ab midons nom defen, 
Son poder pert, quar ergnelhs lol desmen, 

y. 10. Saber n fas tro a la etc. Y. 11. en tro f. o tro. 
V. 14. fasso. V. 17. tratz. V. 20. quieu f. qu'iem. V. 21. 
sim prec — mantengut. V. 25. trop los f. trols ops. V. 26. 
defenden. V. 31, melners. V. 32. A : lays'. Y. 34. penedensa. 
V. 35. Perguelh. Y. 37. descbay. Y. 39. cre. Y. 42. doncx. 
V. 44. damors neus. Y. 45. non ai f. no sai. Y. 47. lo y f. lol. 



10 GUIRADT RIQÜIER. 

Et ieu perc trop, que remanh en la fanha, 

£ pert midons son bon captenemen, 

E merces pert, quel poder d'amor firanha. 50 

L'onratz senhers de Narbona gazanha 
Grat et amor, son uerai pretz creyssen, 
De SOS uezis e de la gent estranha. 



Lied VIL 

(La Ylla) canso de Gr. Riquier, l'aii MGCLYIIII. 

Nom sai d'amor, si m^es mala o bona, 

Gm ual om notz, om manten o m'azira, 

Ni sai del mal ni del ben, quals se sobra, 

Ni no conosc, si m^aleuia om carga, 

Ni entendi, sim die uer o messonia, 5 

Ni si nau dreg o tenc nia traaersa: 

Quest pessamens me destrenh em taboma, 

Don trac trop pieytz que seih, qu'om uiü escoria. 

Qu'amors me fe chauzir per la pns bona 

Lieys, qu'ieu dezir et am, per que m^azira, 10 

Em fa sufrir ses camiar so, quem sobra, 

Em fa uoler tal re, quem sobrecarga, 

Em fa semblar uertat de la messonia, 

Tant que mo mielbs me trastolh em trauersa, 

Em fa tomar al dur colp, quem taboma, 15 

Em fa portar lo cotelh, que m'escoria. 

Si aissim notz amors, en als m'es bona, 

Qu^a luecx uils faitz per lieys mon cor azira 

Em fa eslir aquelhs, don bos pretz sobra, 

E m^a donat tal saber, que nom carga, 20 

An me fa dir mant bon uer ses messonia, 

Em dona grat dels pros senes trauersa 

Ab tal engenh, quels pecx amans taboma; 

Quar mos braus ditz per semblant los escoria. 

Pero mai uuelh, quem sia d'aitant bona, 25 

Que si m^aizis amors, lieys, que m^azira, 
Senes tot Tals, si tot Tafans me sobra, 
£ pur mandam sufirir, d'als nom descarga; 



y. 48. prec. Y. 51. A B : Lonrat senhor. Y. 2. A : mante. 
Y. 3. de zweimabl f. del. Y. 6. uauc. Y. 9. S f. Qu. Y. 14. 
mos f. mo. Y. 15. cor f. colp. Y. 17. alhor f. en als. Y. 18. 
A : luex. — B : cors f. cor. Y. 19. Em fa elir ans quel dos bon 
sobre. Y. 21. Ans. Y. 22. del f. dels. Y. 23. quel pros 
aimans. 



GUIBAUT RIQUIKR. 11 

Quar ab snffriT n'aurai ioy ses messonia, 

Bt on mais am midons, pus m'es trauena: 30 

Aissi no truq> uertat, per quem taboma, 

Sim ual om notz, om sana o m'escoria. 

AI uescomte N'Amalric de Narbona 

Üir, ma chanson; quar tot uil fag azira 

E manten pretz, per que ualors li sobra, 35 

Tant quels uils ricx de mals pessamens carga 

E manten ioy e gab senes messonia 

Ab giot dels pros senes tota trauersa 

E sap naler tant, quels estranhs taborna 

Saluan s'onor, per que irals escoria. 40 

Midons bona sai qu'azira trauersa, 
Si bem sobra, nos carga nis taboma: 
Car messonia tem que ualors escoria. 



Lied VlIL 

(La octaua) canson de Gr. Riquier, l'an MCCLX. 

A mon dan suy esforcius, 

A semblansa del lairo, 

Ques met en luecx regardius 

De sa mort, tant li sap bo 

Far lo fag, don la enquier: 5 

Atressim fay abeUir 

So, don sai, que dey murir, 

Amors e pus nuey que bier; 

Quar silb, quMeu pus am, m'azira. 

L'azirars creys pus que rius, 10 

Qu'al sembbmt uey la faisso, 

Et ieu suy pus uolontius 

E sai, que nom tenra pro 

De midons amar sobrier, 

Don aissim pren ses mentir 15 

Cum selb, que per'bon seruir 

Met tot son poaer plenier, 

Don SOS bes ^ mal se uira. 

Mai ualria mortz que uins, 

Qui pert sa bona sazo 20 

Seruen, quant selb Fes esquius, 

De qui aten guazardo. 

Pero bon laus ne conquier, 

y. 30. pus f. mais u. mais f. pus. Y. 32. sagna f. sana. 
y. 40. per quel rials. y. 43. ualor. y. 13. A: essai. 



12 6CIRAUT RIQVIER. 

£1 seniitz fa s^escamir; 

Som fa d'amar afortir, 25 

A semblan del bon guerrier, 

Qu^endreg pretz mort no s'albira. 

De mort no suy remembrius 

Ni temens, si bem somo; 

Tant m^es TafaBS agradius 30 

D'amor, a cny quer perdo 

Del fals blasme messongier, 

Que Tai dat ses son fallir, 

Don me cuiaua cubrir 

Com selb, que pren parsonier, 35 

Quan son fallimen cossira. 

Quar d'amor es natz mos brius, 

S'ieu ren fas ni die de bo, 

£ per midons suy celius, 

Qu*a fallir no m^abando. 40 

Dat m'an saber prezentier, 

Donc non lur dey als querir, 

An lur dey aqueib grazir; 

(2uar mout n'ai bonrat loguier, 

Que son tenc, qu'autre dezira. 45 

Amors, trops an gran dezir 
D'aquest saber ses mentir, 
Que m'auetz dat uertadier, 
Si mais fos, lo mais grazira. 

Narbona uey enantir 50 

£1 guay senbor plazentier, 
Guy dieus gart de dan e d'ira. 



LUd IX. 

(Lo primier) uers de Gr. Riquier, Tan MCCLXI. 

Ab lo temps agradiu sai 

Le cors nueus olons de bon grat, 

QuUeu am, a mon cor comes 

De far uers adrecburat; 

£ far Tai de mascles motz 5 

Ab tot lo nombre de set 

£t ab belb oban plazentier. 

AI comensar del uers ai 
Lo nombre el als gardat; 

y. 24. fatz escarnitz. Y. 26. A: Assemblan. V. 27. A: nossal- 
bira. V.31. quier. y.43.Ans. — deyfeblt. y.2.mieuf.nueus. 



GUMADT RIQUIBR. 13 

Quar hom deu gardar, som pes, 10 

Ans que comens fag honrot. 

Sin pot estar sus o sotz, 

Per quMeu ab mon cor secreth 

N^ai auut cosselh plenier. 

Lo cosselh tenc per uend; 15 

Mai mon Belh Deport amat 

Bey sopleyar, qu*elh m'ames; 

Gaptal on ai gazanhat 

Saber, don giet brancx e brotz; 

D^als nom ualc nis ne penet, 20 

Per que muer de dezirier. 

SUeu muer, blasmes nol n'eschai, 

Quar, s'ieu Farn, nom n*a forsat, 

Qu'en dey blasmar, si dans m^es, 

Non mas mon cor leugier fat, 25 

Que fon del mieu türmen glotz, 

Pero en tal luec trieth, 

Que m^a fag de firag entier. 

Tant suy entiers, qu'en mnrray 

Aman, et ai m'acordat, , 30 

Que nom uir; quar aunitz bes 

No ual tant de dan honrat. 

Per que seray uielhs e rotz 

B'aquest sen, tro n^aia ueth 

Forsat del badalh derrier. 35 

Puey ablasmar no m faray, 

Mas Sil deportz, qu'ay oelat, 

Lo qnal i\ mon non a tres 

Quel sapchan, non a camiat 

Son atur sert er a totz, 40 

Quel sieus durs cors aizinet, 

Com moric Guirautz Riquier. 

Vers, quant seras apres, uay 

AI pro Amahic prezat, 

Uescomte de Narbones, 45 

Qu'elh a bon pretz gazanhat 

£1 mante entier ses uotz, 

Don tug sey amic son leth 

Eis autres ab cossirier. 



V. 10. A : gajda. V. 27. meth f. trieth. V. 28. defar f. de 
fin^. V. 34. tom aiaa^h. V. 35. Forssatz. V. 36. Pueys. 
V. 47. entier fehH. 



14 GUIRAUT RiQUIER. 

Solatz e chans de bon grat 50 

E conortz cazon en potz 

A mos ops, s^em breu nom reih 

Mos Belbs Deports alegrier. 



lAed X. 

(La nouena) canso d'En Gr. Riquier Pan MCCLX *). 

Bern merauelh, co non es enueyos 

Totz hom de pretz conqueire, mentre iiiu; 

i2uar pretz uerays per mort no pert son briu, 

Donc elh es claus de bos faitz ses falhensa. 

E pretz non es res mas lauzor de gens, 5 

El lauzor uen de bos captenemens 

E bos capteyns de uera conoyssensa. 

Conoyssensa a tans de mestiers bos, 

Que de bos faitz demostral pus espriu 

E dona luec de parlar agradiu 10 

E tolh lezer e poder a fallensa. 

E donc qui uol esser uers conoyssens, 

A fin' amor sia ob^diens, 

Quar fin' amors non es ses gran temensa. 

Totz fis amans den esser temeros, 15 

E pus que tem, uils faitz nol ten pessiu, 

E que nol pes, del far crey qu'es esquiu; 

E selb, que uiu en aital captenensa, 

Lauzor e pretz a, don es taut manens, 

Que a secgle et a dieu es plazens 20 

Et ad honor fenis tot, quant comensa. 

Comensamens de ueray amoros 

Es de dezir tement et bumiliu; 

Aquelh lo fa conoyssent e celiu, 

Que nulhs uils faitz far, pessar nol agensa, 25 

Don a lauzor e pretz complidamens; 

Donc non es bom senes amor ualens, 

Pus de pretz es frugz e flors e semensa. 

Er diran cylb, que son de saber blos, 

Que ges mey fag als ditz no son aiziu; 30 



V. 51. em DOtz. V. 52. «n breu. — •) B : MCCLXIL 
— V. 1. merauuh. V. 2. conquerer. V. 6. lauzors. — dels. 
V. 8. a fehlt. V. lO.luoc. y.l2.doncx. Y. 16. pessiu fehlt. 
y. 17. A: es sesouhi. Y. 18. A: Esselk Y. 20. segle. Y. 22. 
ueraia amors. V. 24. delieu f. celiu. Y. 29. bos f. blos. 



GUIRAUT RIQUIBR. 15 

Pero ben fas mon poder esfortsiu, 

Mas quar midons, mie uera beutatz gensa, 

Nom uol sufrir, qu^ieu Tam fis e sufl^ns; 

Ses respieg d^als ni mon chan solamens 

Mos deuers pert en fag et en paraensa. 3& 

Qui en auer bon pretz a entendensa, 
A son poder fassa faitz auinens, 
Eis faitz eis digz eis semblans perseguens; 
Qoar deuers es segon poder ualensa. 

Senh 'En vescoms N^Amalricx, mantenensa 40 

Bonatz a pretz, per queus te noblamens 

De Narbona sennor e de las gens 

Ab grat del mielhs del mon et ab temensa. 



UedXL 



(La Xa) canson, que fe Gr. Riquier de la maire de dien 

(en) ran MCGLXIII. 

Aissi quon es sobronrada 
La maire del saluador, 
Den esser honran lauzada; 
Quar Singulars de ualor 

Fo et es, 5 

De totz bes 
Complida, 
Claus de uera uida, 
Grazida. 
£ donc soburas deuers 10 

M'es, que s'esfors mos sabers^ 
Tant quel sia d'agradatge 
Sos laus, que tenc en coratge, 
Qu'ab sobreuoler comensa. 

Regina uerge clamada 15 

Deuetz esser ab lauzor, 
£ temsuda et amada, 
Quar dieus uos fe tant d'onor: 
Quant se mes 

E uos, pres 20 

Perioa 
Gens port de gandida, 
Ghauzida 



V. 31. esforsieu. V. 32. cuy f. que. V. 36. Quieu f. Qui, 
ay f. a. V. 37. A: asson. -— fassa feblt in A. V. 40. Senher, 
42. senher. Y. 11. A. quessesfors. 



t 



16 GUIRAUT RIQUIBR. 

Flors, e nasc de uos hom uers, 

Uers dieus, on es mos espers. 25 

Donc beus det gran auantatge, 

Qu^anc no fon auman linhatge, 

Tro que de uos pres nayssensa. 

Tota flors, don frutz s'aizina, 

Pert apres son frug beutat: 30 

Uos remazes fresqu^e fina 
Uerges creyssens de rictat. 
Pus olens, 
Pus plazens, 

Pus Clara 35 

Flors etz, quel mon para 
£ guara, 
Flors de tot frug saboros, 
Flors de gaug, redemptios 

Etz del mon; quar lo saluaire 40 

Fon fils de uos, uostre paire, 
Don etz sa mair^ e sa nlla. 

De paradis etz regina, 
Maire dieu per gran bontat, 

Et etz restaurans mezina, 45 

Föns de uera pietat, 
Als fallens 
Etz guirens 
D'amara 
Mort; quar uostra cara 50 

Esguara 
Pregan lo rey glorios, 
Qu'es paires e filhs de uos, 
Filla del uostre filh maire, 

Del uostre paire comfraire, 55 

S'os poc, es grans merauiUa. 

Pero ma fes nos balansa; 
Quar dieus per nos restaurar 
fe; aue pot ses erransa 

Far mit tans qe hom pessar; 60 

El poder 
Ab uoler 
Capdelha. 
Donc maire piucella, 

Mout bella 65 



y. 27. Gant f. Qu'anc. — unan f. uman. V. 40. le f. lo. 
V. 41. Fon filh del uostre paire. V. 42. A : mairessa. Y. 46. 
piatat. 



6UIRAUT RIQUIBR. 17 

Creyssensa prezes d'aon, 

Qu^elh, qu^es mais de tot lo mon, 

Caup en uos ueiges certana 

E uisc en pres cam humana 

En nasc senes tota taca. 70 

Enquer uos fa mais d'onransa, 
Queus obiezis, don nos par. 
Per queus prec, aiatz membransa, 
Quel denhetz per mi pregar. 

Qu^ab lezer 75 

Jörn e ser 
Apella 
STarma e gragella, 
Sembella 
Us greus peccatz, quem cofon, 80 

E uos poaetz m'en far mon; 
Sil uostre filb, sobirana 
Mair', en pregatz, tost er sana 
ÜTanna, que de mort se raca. 

Dona, estela del mon 8(i 

Ab clardat, que nos rescon, 
Es per nos, gent crestiana. 
Donc preguatz dieu, que de uana 
Vida nos gar e de braca. 

Lied XIL 

(Lo segon) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXIII. 

Bern uolgra d^amor partir 

Bndreg midons dezirar, 

Pub nulh secors nom uol far, 

Mas no puesc; per que m^albir, 

Que folhs es, qui s^abandona 5 

A dezirar nuUa re 

Ses esperansa de be 

Auer, el bes sia tals, 

Que totz temps sia uidals. 

Quar hom no uiu ses dezir, 10 

Ni pot son cor desuiar 

De lai, on fort uol anar. 

Per aue deuria chauzir 

Tal aezir, don sa persona 

Agues honor, e per que? 15 

Qnar bonors ab bona fe 

V. 86. clartat V. 89. bracca. 



18 GÜIRAUT RIQÜIER. 

Es fons dels bes temporals 
E portz dels esperitals. 

En honor pot aiienir, 

Qui sap son deuer guardar 20 

En far, en dir, en pessar 

Et en semblan perseguir. 

Nom cal, qu^estiers o espona, 

Qn'entendrem pot hom de se; 

Mas cobetatz uey que te 25 

Tant lo mon entr'un et als, 

Per quel perils es mortals. 

Cobetatz fai abelhir 

AI pus auer aiustar 

E manda enian menar 30 

E liautat relenquir. 

Aisso nueg e iom sermona, 

E fa son dan, qui la cre; 

Quar non pot auer ab se 

Compliment, an uiu sers fals, 35 

Guerriers de pretz, ab totz mals« 

Qui pot a bon protz falbir? 

Quar elh ia fa tant honrar 

Selb, ques sap gent capdellar, 

Que per tot lo fa grazir. 40 

Dieus als conoyssens lo dona, 

Quar hom conoyssens mante 

Pretz e tot so, quel coue, 

Don uius e mortz es Hals: 

Altais dezirs es cabals. 45 

Ses conoyssensa seguir 

Lunhs hom no pot gazanhar 

Ueray pretz nl gouernar; 

Quar qui ben sap elegir 

Et al contrari s'adona, 50 

Sa conoyssensa mescre, 

E ses son pro au e ue, 

Qu^a dobla mort ua uenals, 

Don es sos uiures mal sals. 

Donc ieu pes de mi delir 55 

Ab dezir, quem fa tremblar« 
Qu^amors fa mon cor estar 

V. 24. desse. V. 26. entrus« V. 31. relinquir. V. 35. ans. 
V.38.1af.ia. V. 41. los f. lo. V. 47. Nulh f. Lunhs. V. 54. 
A: uires. B: uieures. 



6CIBAUT RIQUUR. 19 

Ell liey, don nom pot uenir 

Bes; pero mos sens tensona 

Ab totz, e nul pro nom te, qq 

Qu'dl cor a seguir m'aue. 

Per que nom cal dire, qnals 

Es mos uiures terrenals. 

Tal dezir amors me dona, 

Don ia no auray nulh be, $5 

Ni puesc far a mon cor fre, 

Ab quel ujr; tant m'es corsJs, 

Qu'a penas puesc pessar d'als. 

L'onrat senhor de Narbona 

N^Amalric, que pretz mante, 70 

Prec, quel guar si, quos coue, 

B uiura plazens, lials, 

Estranbatz de totz ditz mals. 



Lied XUL 

(La XIa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXV. 

Ab pauc er decazutz 

Amors, e remazutz 

Totz mos afortimens, 

Pus de midons aiutz 

Gent celatz ni saubutz 5 

Nom uen; quar le turmeiis 

M'auci, quem datz, em uens, 

E no m'en puesc aidar 

Ab ren mas ab chantar, 

£ cbans es al deios, 10 

Per qu'ieu suy de ioy blos. 

Qu'ap chant es ioys perdutz, 

£ sabers abatutz, 

E bos entendemens 

E pretz desconogutz. I5 

Ueiatz, a qu'es uengutz 

Totz le pus de las gens: 

Qu'als faitz, qu'om fa ualens, 

No sabon detriar, 

An los lur aug blasmar, 20 

V. 61. A ; assegiiir. V. 1. descauzitz. V. 16. Ueyatz aquest 



20 GUIRAUT RIQUIEB. 

Eis uils pecx uergonhos 
Ses razon an per bos. 

Per aissom suy mogutz, 

Quar no suy entendutz, 

E parli planamens 25 

Ab ditz gent assegutz 

Fenns et aperceubutz, 

Et adonc enans mens, 

Eis nescis aprendens 

Aug pegament lauzar. 30 

Per qu^ieu me cug cessar 

De mans faitz cabalos; 

i2uar se pert ma sazos. 

D'aissom suy irascutz, 

Q'us entendens menutz 35 

Fara configimens 

D^autms belhs ditz plagutz 

Pegament traitz a lutz, 

Don auenra plazens. 

Mas mos acordamens 40 

Es, quem fai aprimar, 

Que per tal say trobar, 

Que, Sil fos saboros, 

Belhs foral guazardos. 

Er serai mal uolgutz, 45 

Blasmatz e uil tengutz 

Per pecx, qu'om fa sabens; 

Don belhs uers es uencutz 

E uils mentirs cregutz. 

Pero non suy temens; 50 

i2uar US dels conoyssens 

Me pot mais yssaussar 

Que Cent pec abaissar; 

E quar ma sospeyssos 

Es en luec tan ioyos. 55 

Lay, on es atendutz 

Sabers e car tengutz, 

M*en yrai dreytamens 

E serai ereubutz, 

AI rey, on es uertutz, 60 

Castellan, d'onramens 

i2u^elh es lutz resplandens 

y. 23. emogutz. Y. 46. uils. Y. 48. uezers f. uers. 
Y. 49. crezutz. Y. 55. loc. 



6UIRAUT RIQUIER. 21 

Per totz bes dir e far 

E per pretz restaurar. 

Agra ops, qu'enans fos, 65 

Per que a nom N Anfos. 

Nom pot esser guirens 

Totz Pautre mons, som par, 

Ni m'en cal laguiar, 

Sil reys, cuy ea leos, 70 

Nom restaiira ioys. 

Reys de bos ayps manens, 

Dieus pot m'arma saluar, 

E uos mon cors gardar 

De uiiire sofirachos, 75 

E coman m^az amdos. 



Lied XIV. 

(La Xlla) canso d'En Gr. Riquier, (facha en) Tan MCCLXVI. 

Anc non aigai nulh temps de far chanso 
Mellor razo, 
Qu'eras ai; per que y deg 
Ben aiienir, si tot me ten destreg 

Sylh, quUeu pus am, que nom fa nulh secors. 5 

Quar bon senhor ai de nouelh trobat, 
Que m^a per totz mos enans amparat, 
£ si trac mal per dona endreg (Tamor, 
D'aissi enant aurai ben de senhor. 

QuUeu ai sentit de lauzor nom sai quo, 10 

Tal qu'anc nom fo 
Amicx de dreg en dreg, 
Nl m^o promes; mas quar lo ui adreg, 
Uolguil seruir per tal, quem fos honors 
Sos guazardos, et a so leu passat. 15 

May seih, quem uol, m'aura tost restaurat 
Aquel destric, tant Pa bos pretz sabor, 
Donc mon ben uuelh cambiar per mellor. 

E sim rendes ma dona guazardo, 

Quem des bando, 20 

Que chantes per son pleg, 
E quem tengues ses pus per sieu, no ueg 

V. 70. cuy es fehlt. V.76.andos. V.l.agui. V.3.dey. 
V. 4. destrecfa. V. 8. perdo endreg. V. 16. A : asso. V. 18. 
camiar. 



22 GUIRAUT RIQinBR. 

Ni say, aman pogues mais de lauzors 

Faire d'amor; quar saber m'a donat 

£ tot, quan say far e dir de bon grat, 25 

Em fe chauzir Heys, don non dey damor 

Far, si nom uol penre per seruidor. 

Quar ylh ual tant per deuer sobrebo 
£ per faisso, 
Que de neffuna leg 30 

Non sai gensor; donc amors m'a eleg 
AI sieu seruir, per que nom tolh langors, 
Que non dezir son senhoriu honrat 
Per far aclis tota sa uoluntat, 

£ s^aissim pren, tenham per trahidor, 35 

Sil deman ren, que tanh az amador. 

Donc penrem pot per sieu ses mesprezo 
De ffühizo 
Midons e ses esdreg. 
E si o fa, pueys per caut ni per fireg 40 

Nom fallira d'onrat ioy la doussors; 
Qüar mey dezir seran gent acabat 
Endreg de Heys, et u senhor prezat, 
Per que m'er ops, que mos chans nos demor, 
Nim puesca hom encolpar de follor. 45 

Olargues es astrucx de bos senhors, 

Segon qu'aug dir de sells, quin son passat; 

Mas eras a son astre meluyrat 

Per En Guillem d^Anduza, qu'ab ualor 

A pretz conquist e bon grat e lauzor. 50 

Narbonam plai, quar porta bon'amor 
E bona fe a son honrat senhor. 



lAed XV. R. 2, 170. 

(La Xllla) canson d'En Gr. Riquier, Tan M€CLXYIII. 

De far chanson suy mairitz, 

Non que sabers m'en sofranha 

Ni razos ni res, que y tanha, 

Mas quar chans non es grazitz 

Ni dompneys ni guays solatz, 5 

V. 25. ni f. e. V. 26. A: ley. V. 28. sü f. ylh. V. 30. 
de fehlt. V. 33. nom. Y. 35. A: Essais sim. B: Esaisim. 
y.36.ad. Y.40.fafi. Y. 46. Clargues. Y.47.quen. Y.48. 
meluyrat fehlt. Y. 4. fehlt. 



GÜIRAUT RIQUIBR« 23 

Pregaire ni faiti honratz, 
£ quar sylh nom uol ualer, 
QuUeu dezir ses uil uoler. 

Qu'ieu dezir ses uil uoler 

De Heys, que nom fos estranha 10 

Pus que a selhs d'Alamanha, 

Ni ia nom fes pus plazer. 

Sol pus lim suy autreyatz, 

Quem tengues per sieu, assatz 

Fora mos dezirs complitz, 15 

Tant m'es sos pretz abellitz. 

Tant m'es sos pretz abellitz, 

Qu'ab Heys me play que remanha; 

Quar tals lauzors lo companha, 

Qu^ab bon grat es enantitz. 20 

E quar per s^amor m'es datz 

Sabers, ab que suy priuatz 

Dels pros entendens per uer, 

Doncx assatz ai per saber. 

Doncx assatz ai per saber, 25 

Si grat dels pros me gasanha, 

E nos tanh, quMeu me complanha 

De midons, quar part deuer 

Suy per Heys gazardonatz. 

Per Heys? e cum tanh Hn gratz? 30 

Hoc; quar per Heys suy aizitz 

D'amor, qu'al saber m'es guitz. 

D'amor, qu'al saber m'es guitz 

Em garda de uil barganha, 

Tenc dous dezir, on se banha 35 

Mos pessamens esiauzitz 

Endreg Heys, on es beutatz 

E lauzors e pretz prezatz; 

So es, qu'ilh pogues auer 

Mai grat e laus e poder. 40 

Ha! Belhs Deportz sobronratz, 
Sol que per uostrem tenhatz, 
E chans cobre son deuer, 
Del mon aurai mon uoler. 



V. 6. A: Per guaire. V. 8. nulh f. uil. Ebenso V. 9. 
V. 10. quilh f. que. Y. 11. A: asselhs. V. 13. Zwischen pus 
«. lini: uoler. V. 27. m'en f. me. V. 38. pessatz. V. 41. 
Ay. y. 42. tenguatz. 



24 GUIRAUT RIQÜIBR. 

AI efant d^ Aragon platz, 45 

Don Peire, chans e solatz, 
Tant que per pretz mantener 
Efortsa gent son poder. 



LiedXVL 

(La Xlllla) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXVIIII. 

Si iam den mos chans ualer, 

Ni far nulh be mos trobars, 

Ni mos sabers pro tener, 

Er s^endressa mos afars, 

Qu^al paire d^entendemen 5 

E de saber e d^onor 

E de pretz e de lauzor, 

On mos bos espers s^enten, 

KTen uau, al bon rey N Anfos. 

AI bon rey, cuy es leos 10 

Castellas, qu^es Singulars 

De far totz faitz ricx e bos 

E belhs e nobles e cars, 

Den anar totz hom ab sen, 

On trobom miels de melhor. 15 

Que neys sylh senes ualor 

Parton d^eln ric e manen, 

E inielhs, qui mais a dener. 

Per quMeu dey temor auer, 

Que nom ualla razonars 20 

Ab elh; quar tan lonc esper 

A fag le mieus prezentars 

Ad elh. Mas sey fag ualen 

M^aseguran de paor, 

Quar tant Ta sabers sabor, 25 

Que tug li sert entenden 

Lai uan en toman ioyos. 

Jeu suy del ioy sofrachos 

D'amor, que nom ual celars 

Ni chans ni precx ni razos 30 

Ni sufrirs ni merceyars 

Ab mon Belh Deport plazen, 

Quem prena per seruiaor 

y. 47. per fehlt in A. V. 8. s' fehlt in A B. Y. 18. dauer. 
V. 22. 23. B : mens. siey. V. 29. car f. que. 



GUIRAUT RIQCIER. 25 

Ses autr' esper de s'amor; 

Per quel belh chaptenemen 35 

Del noble rey uudh uezer. 

Dieus, Sil play, me don leser, 

Qn^al rey uenna mos parlars 

B mos sabers a plazer, 

Tant qne s^assert mos cnydars 40 

Del honor, quMeu d'elh aten, 

Que tenc e uuelh per senhor; 

Qnar sis fases, gran ricbor 

Pot mi far leugeiramen 

B mon saber cabalos. 45 

Heys sobiras d'onramen, 

Lo mon tenetz en color; 

Qnar per uostra gran ualor 

Ualon tug Tautre ualen, 

Mas tug uos son al deios. 50 

Jamals sabers nom bonor, 

Eos reys, nim don grat de gen, 

Si per elb non Tay de uos. 



Lied XVIL 

Lo terz uers d'En Gr. Riquier, Pan MCCLXX •). 

Quar dreytz ni fes 
Nl sens ni leyaltatz 
Ni bon* amors 
No son entre las gens, 

Ni caritatz 5 

No y renba ni merces, 

Qu^enians los uens, 
i2u'es ab cobetat sors, 
Es mals tant montatz 

E bes tant bayssatz, 10 

Quels bos faitz uey escamitz 
Eis uils prezatz e grazitz. 

Per que pretz es 
Del pus dezamparatz, 

Tant es ricors 15 



y. 35. captenemen. Y. 38. sos plazers f. mos parlars. 
Der folg. V. fehlt. V. 40. A: ques assert. V. 42. sonor f. 
senbor. V. 43. fa per f. fases. — ricor. — *) B : Canso de Gr. 
Riquier etc. Y. 2. llaltat. 



26 GÜIRAtJT BIQUIER, 

AI pus cteysser plazens. 

Quar apellatz 
Es sauis e cortes, 

Qui es creyssens 

Del sieu ab qualque cors; 20 

£ seih fols clamatz, 

A cuy ualors platz; 

Don sembla mielhs peruertitz 

Aquest mon que couertitz. 

Quant yen me pes, 25 

Quais es la fermetatz 

£ la sabors, 
Qu'en auer es prezens, 

Merauilhatz 
Cossir de pretz los bes, 30 

E truep, que sens 
Es pretz e rals folhors. 
Quar nulhs hom assatz 
Non a de rietatz, 
De quel brius Pes tost falhitz, 35 

£ pretz a sim e razitz. 

Bos pretz a tres 
Noblas proprietatz: 

L'una es honors, 
Qu'es SOS comensamens, 40 

£ Pautra gratz; 
L'autra, que, pus mortz pres 

A los ualens, 
Lurs pretz uiu ab lauzors. 
£ par, que desplatz 45 

A dieu, quar amatz 
Non es pretz, don es ayzitz 
Le mons d'esser tost delitz. 

Reys ben apres 
N^Anfos Castellas, natz 50 

Fos per socors 
Far al mon d'onramens; 

Quar tot Fonratz 
£1 pus uo n^es sotz mes 

Decoralmens. 55 

Don aug mantas ciamors, 
Quar nol uizitatz, 
Que die, e suarratz 



V. 35. totz. V. 48. totz. V. 54. uos n'. V. 57. 58. Car 
uolontatz Qne die es uertatz. 



Suy en uos lauzar, quar gaiti 

Nom n'es sabers ni arditi. 60 

Bo8 reys, gent seruatz 

Pretz e dieu amatz, 
£1 comensamens grazitz 
Uostres sia gent complitz. 

Reys grazitz honratz, 65 

Ben crey, m'entendatz, 
Donc faitz, que gent n'es aizitz 
E dieus per dreg, queus er guitz. 



Ued XVllL R. IV, 76. Diez Leb. 617. 

Piancb *), que fe Gr. Riquier del senhor **) de Narboua, Tan 

MCCLXX (en dezembre) •••). 

Ples de tristor, marritz e doloiros 

€omens est planch per lo dan remembrar 

£ per lo doL, que tart deu oblidar, 

Que Narbones soste tant angoyssos 

Per la greu mort del senhor de Narbona, 5 

Del uescomf En Amalric mo senbor, 

Don deu auer trebalh tota gens bona 

£ la sua pus lonc temps e maior. 

Qui senbor pert, auer deu gran dolor, 

Quant Pa humll e franc, ses forsa far 11) 

£1 pot ab be a son uoler menar, 

£t es senhers naturals ab bonor. 

Doncx perdut Pa Narbones e Narbona, 

Don deu esser totz le pobies ploros, 

Quar elb era la pus nobla persona Id 

Per dreg deuer, que d^est lengage fos. 

Si de poder estes tan autoros 

Quon de deuer fazen son benestar, 

Fera de si per tot lo mon parlar 

Per ardimen, per sen e per faitz bos, '20 

Qu^ab Narbones tot sol et ab Narbona 

S^es d^enemicx bonratz, don a lauzor 

£lb e sas gens, qui liautatz razona; 

Quar senbor an ab bona fe amor. 



V. 68. n' vor er. — •) Planh. *•) senber. •*•) B fflgt 
hinza: e es uers plaiüi. — V. 2. planh. T. 17. auoturos. 
y. 23. rezona. Y. 24. Ca f. Quar. 



28 GOiRAUT KIQÜIER. 

Anc niilh oil fag uergonhos ab follor 2& 

Ni ab enian nol ui hom comensar, 

Ans s'es uolgutz ab liautat menar, 

Part son poder fazen faitz de ualor, 

£ plazial tant le faitz de Narbona, 

QuWtrez estars non.Tera saboros, «30 

Ni anc nulb temps ab uolnntat fellona 

A son pöble non fon contraiios. 

Dieus de salnar las annas poderos, 

Per merceus prec, qne denaetz perdonar, 

Senher, sius platz, a Parma e luec dar 35 

En paradis entrels sans pres de uos 

De mossenhor N Amalric de Narbona, 

£ son pöble gardatz de desbonor 

E SOS efans; aissi quon dreitz o dona, 

Tengan em patz lur terra ses clamor. 40 

Sis pessa ben le pobles de Narbona, 
Quais dans li es la mortz de mossenbor, 
Del conortar leu non a razon bona, 
An Ta mout gran, qn^en sospir e qu^en plor, 

Aissi cum suelb del senhor de Narbona 45 

Chantar ab gang, ne cbanti ab dolor; 
Quar Tai perdut, de qne ai ma persona 
Ab manrimen plena de gran tristor. 



Lied XIX, 

(La XVa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXI. 

De midons e d'amor 

£ de lonc dezirar 

Me puesc em dey lauzar, 

£ s'anc ne fi clamor, 

Sai, quel colpa fo mia. 5 

Qnar mon Belb Deport 

Amors ab cofort 
Per sa plazent cundia 
Me fe mout abellir, 

JB pueys per lo dezir 10 

Ayc de trobar enten 
Per lieys preyar pus gen. 

y. 31. Nin ac f. Ni anc Y. 34. Per merceus feblt. 
Y. 35. luoc. Y. 39. e si f. aissi. Y. 44. Ans. Y. 3. Me 
dey em puesc. Y. 7. Amoios. 



GUIIAUT KIQUISR. 29 

Doncx lo comensamen 

De mon entendemen 

Prezi per lieys seruir, 15 

Quel pogues far e dir 

Plazers ab cortezia 

Per uenir al port, 

Qu'ilh me desconort, 
Seih, qu'a lieys non tanhia; 20 

Tant es de gran ualor, 
£ quar nol me uolc dar, 
Ay li que merceyar 
Totz temps mays a s^onor. 

D'amor dey far lauzor, 25 

Quar m^a fag fin amar, 

Qn'anc nom laisset camiar 

Ni entendre allor. 

Ans uuelh mais quascnn dia 

£ dezir pus fort; 30 

£ ges non ai tort, 
Qne midons pus estia 
Serta de so chauzir; 
Que fa laus enantir, 

Si tot s^a pretz uden 35 

£ grat de tota gen. 

Del lonc dezir plazen 

Me lauzi, quar souen 

BTa tengut en cossir, 

£ m^a fag auenir 40 

£n chans de mayestria. 

£ quan m'en recort, 

Sabers m'a estort 
D*ira e de feunia; 

Per que m'a gran sabor 45 

D'enantir e d'onrar 
Tot, auan m^a fag trobar 
£ lontiar de folbor. 

De ma plazen richor, 

Que nulhs nom pot emblar, 50 

Sai grat al gent cors car, 

QuUeu sopley, e maior 

Ad amor, si podia; 

£1 dezirs m'acort, 

Qu'a part en la sort: 55 

V. 15. A: leys. V. 24. A: assonor. V. 41. maystria. 
V.48. longar. V, 49. ricor. 



GDIRAUT RIQOIBB. 30 

Per totz suy en la uia 

D'est saber, doncs grazir 

Lur uuelh; quar iauzir 

M'en fan mant honramen, 

Quem fan li pns ualen. 60 

Del rey N^Anfos deuria 
Totz hom lanzan ben dir; 
Quar nulhs non pot mentir, 
Ans pus complidamen 
Ual, quel laus no perpren. 



Lied XX. 

(La XYIa) canson d'En Gr. Riquier, Tan *) MCCLXXIL 

Mout me tenc ben per pagatz 

Del saber, que m'es uengutz 

Per ben amar non amatz 

Ma dona; quar mentaugutz 

Ne suy e n^ai benuolensa « 5 

Dels pros; doncx bem ual sabers 

Cent aitans d'autres ualers, 

QuMeu ai d^amar Heys ualensa 

Tal, on no s^enten fallensa. 

*E quar sos gens cors prezatz 10 

En totz bes aperceubutz 

No fon repres ni blasmatz 

Ni de nuln non degut cutz, 

Am lan pus fis ab temensa; 

Quar si m^agues faitz plazers 15 

Tals, que li fos non deuers, 

A Heys fora decbazensa 

Et a mi a ma paruensa. 

QuUeu ia no fora nomnatz 

Per sabens ni conogutz, 20 

Sil fos alegres priuatz; 

£ quar suy pessius auutz, 

Ai ponhat en conoyssensa, 

Tant que nom play uils espers; 

E sim fos donatz poders 25 

A mezura de sabensa, 

Agran melbor captenensa. 



*) Tan fehlt in A. — Y. 4. mentagutz. V. 6. A: donx. 
V. 8. A: leys. V. 9. A: nossenten. Y. 27. A : me lor. 



cblRAOT RIQUm. 31 

Pero bem suy esfoissatz 

De traire son pretz a lutz, 

£ fas e farai em patz; 90 

E no sai, sin suy crezutz, 

Mas del dezir ai creyssensa, 

£ creys d^amar mos uolers; 

Doncx nom tolra non chalers 

Son uer laus, tro mortz me uensa, 35 

£ no y ai d'als entendensa. 

D'aitant suy fizels estatz 

A mon Bein Deport, que brutz 

Nom n^abellic ni foldatz, 

Pus quem fuy reconogutz 40 

Del Den, don ylh fon semensa. 

Qu'auzirs m^atrays e uezers 

Ab bon grat aman; doncx uers 

Es, quel secors, que m^agensa, 

N^ay, don nol tanb penedensa. 45 

Le reys PrAnfos a ualensa 

Castelias tal, aue plazers 

Crey qu'es a aieji: quar deuers 

Fazen totz bes li agensa 

Ab grat et ab conoyssensa. 50 

Si per elh mos bos espers 
Nos complis, non ai pleuensa, 
Qu'en tot lo mon truep guirensa. 



Lied XXL 

(Lo quint uers d'£n) Gr. Riquier, Tau MCCLXXIII *). 

Humils, forfaitz, repres e penedens, 

fintristezitz, marritz de reuenir 

So, qu^ay perdut de mon temps per falbir, 

Uos clam merce, dona uerges plazens, 

Maires de Crist filh del tot poderos, 5 

Que no gardetz, cum suy forfaitz uas uos, 

Sius plai, gardatz Tops de m^arma marrida. 

Qu'a penas truep nulb peccat de mi mens 
Sal desesper e raubar et aucir; 

y. 29. A: allutz, B: alhutz. Y. 31. A: crezuz. V. 40. 
8oy. y. 41. De. y. 52. complisc. — *) B setzt hinzu: 
et es uers de nostra dona. y. 2. Entrestezitz. y. 5. A : 
de f. del. 



32 GUIRAUT RIQUIER. 

Que dels autres mos cors nos poc complir! 10 

Don suy anutz mantas netz mii sabens; 

Quar si espers ab bona fe no fos, 

Per trops peccatz greus, uils e uergonbos 

Fora m'arma del tot de dien parti£i. 

Mas esper ai, quem siatz uos guirens 15 

Del greu perilh mortal, quem fa marrir, 

De que no puesc per ren ses uos issir: 

Tans e tan greus trobi mos fallimens. 

E donc pregatz uostre filh glorios, 

Quem fassa far sos plazers e mos pros, 20 

Qu'aissim podetz tomar de mort a uida. 

Quar Jhezus Oistz uos es obediens, 

Quant lo pregatz de peccadors guerir, 

Sol quel uuellan be fazen obezir; 

Per que per mi e per mos benuolens 25 

E per totz selbs de be far deziros 

Uos prec, dona, quel preguetz, qu^elh a nos 

Don per anar a luy ueraya guida. 

Quel camis es de comensar cozens, 

Tant es estreitz et aspres per fromir; 30 

E quar del mon se fa tan greu partir, 

Es del camin greus sos comensamens. 

El acabars es pus greus per un dos, 

Tans hi trobom de passes perillos, 

Que nulbs ses guit no ua tro la guandida. 35 

Per nos, dona uerges regina, fos 
Maires del filh de dieu tot poderos, 
Doncx acaptatz d^elh a nos esta guida. 

Dieu prec del rev de Castella JTAnfos, 

Que a son cors don honramens e pros 40 

Lonc temps ab grat et esperital uida. 



Lied XXIL 

(Lo VI.) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXIIII. 

Grans afans es ad home uergonhos 
Sercar las cortz entre las ricas gens; 

y. 12. A : esper. Y. 14. del tot fehlt Y. 17. nom f. no. 
Y. 25. totz vor mos. Y. 28. A: alhui f. a luy. B: uida f. 
guida. Y. 29. del f. de. Y^ 35. non a f. no ua. Y. 1. es 
fehlt in A. 



COIRAUT RIQUISR. 33 

Tims dete sercans trobom desooDoyssens, 

Ses uergonha, frontien et enuios 

E de querre abriuatz et arditz, 5 

Per quals bes faitz iiey derrlers los ehauzitz, 

£1 donador an part en la fallensa. 

Qu'er non es hom de «aber «ofrachos, 

Sol que sia prezentiers e querens; 

Mas comensat fon per homes aabena 10 

B per azautz, de bon grat enneyos, 

Cortes e firancx, conoyssens, gent noyritz 

Uhir* entrels pros ab belbs sabers grazitz, 

El bon ab grat fazian lur iialensa. 

Mas eras ney los folbs eis ergulhos 15 

Otraeuiatz, ricx forssan los manens, 

Qne lur queron desuergonhadamens, 

Eis ricx lauzatz e blasmatz per un dos; 

Qnar negns dos non es d^onor complitz, 

S'al donador et al prenden aizitz 20 

Non es bos gratz, e deuers nol comensa. 

Pero estiers fa hom lo pns dels dos, 

Qnel queredor prendon mans dos ualens, 

Qn'als donadors negns non es plazens, 

Nil farian, si non eran somos. 25 

E si laus n''an, non lur.n^es ualors guitz, 

Qu^esta en cor, on es bes abellitz, 

E de falhir uergonhos ab temensa. 

E pol esser greu nulhs faitz cabalos, 

Pns selb, quel fa, non es de cor fazens; 30 

Qnar le faitz es greus el ditz el paruens 

Ses tot bon grat, per qu^es auenturos, 

Si n'a bon laus, que sia luenb auzitz 

Per lauzadors crezutz; quar faitz marritz 

No pot dar grat ni laus, qu^aya tenensa. 35 

Per que totz hom, qne uuella esser pros, 
Deu gent parlar e far faitz auinens, 
. E quar es dars honors dels conoyssens, 
Deu esgardar a cuy? totas sazos 

E cum? e que? e per que? yssemitz 40 

De son poder atemprar ses braus ditz 
Ab son deuer, e segra conoyssensa. 

Reys sobronratz de Castella N^Anfos, 
Nom pot esser totz Fautre mons guirens 

V. 11. A: eueyos. V. 25. Nils — sosmos. V. 35. te- 
mensa. V. 41. atrempar. Y. 42. A : essegra. 

3 



34 GUrtlAUT RIQÜIBR. 

De gren afan, si doncx uos, on bos sens 4& 

Es ab totz bes, nom uoletz far ioyos. 
Quar mon temps perc uergonbos et aanitz, 
Non conogutz, sal per uos, on guanditz 
JBs mos espers apres dieu de giiirensa. 

Bös reys, tant m^es uosires laus abelhitz, 50 

Quar m^es honratz, qu'ab elh uiuray ayzitz 
D^esser manens o paubres ses falleusa. 

Si per mon Belb Deport me fos grazitz 
Mos cbans, tot Tals meyra en non chalensa. 



Lied XXlll. 

(La XYIIa) canso d'En Gr. Riquier, Pan MCCLXXV. 

Fis e iierays e pus ferms, que no suelh, 

Suy uas amor endreg mon belb deport, 

Non que m*aia fag semblan de conort, 

Mas quem souen, qui (Yiy, ans que ames, 

E quem cossir, qui fora ses amor, h 

Et aug, per quim tenol conoyssedor; 

Per quMeu am fis, quar d^amar ay Tenaiis. 

L'enans, qu^en ay, m'es mout plazens e grans, 

Qu'ieu non saupi penre ni far honor, 

Ni negus faitz d^azaut no m^ac sabor, 10 

Trom fes plazer amors, quMeu Heys ames; 

Qu^ab mi no fon en lunh fac^ d^un acort, 

Sal quar son pretz creysser äezira fort, 

Que, s'ylh o uol, ieu atretant o uuelh. 

D'aquelb uoler ni dels autres nom duelh 15 

Endreg de Heys, ans m^a d^afan estort, 

Qu^ieu non dezir, qu'autres plazers m*aport, 

Mas sim disses, quel plagues, qu'ieu Tames, 

Foran complit mey dezirier maior; 

Mas non o uuelb, quHlh no y agnes honor; 20 

Quar d'aquella creysser suy dezirans. 

Amors fa far totz bos faitz benestans 

E donals ayps, qu'a pretz son ualedor. 

Doncx amors es doctrina de ualor; 

Que non es hom tan pecx, sol ben ames, 25 

Que nol menes amors a ualent port. 



V. 50. A: uostre lau, B : uostre pretz. V. 51. murray f. 
uiuray. V. 54. A: enon chalensa. Y. 14. atrettant. 



GUMAUT RIQUIBB. 35 

Mas ad enian es datz sos noms a tort, 
Qu'amors enian ni barat non aeuelh. 

Tals ditz: ieu am selha, quem fa erguelh, 

Que dezira de Heys pieitz de sa mort, dO 

£1 pus conose, que son d'aquella sort; 

Mas si quascus sa dona fis ames, 

Totz SOS enans say quel agra sabor, 

£1 contraris feral mout gran temor; 

Quar aitals es Pesser dels fis amans. 35 

S^al rey degues dir, quMe Farnes, 
Assatz sembla, quel porti fin' amor; 
Quar per sos ops dezir mil tans d'onoF 
Que per lo mieu, sim sia dieus enans. 

Reys Castellas, uostre laus m*a sabor, 40 

£ si per uos non uenh en gran ricor, 

AI mens per tot n'er pus grazltz mos cbans. 



Lied XXIV, 

(Lo sece) uers d'En Gr. Riquier, (fag en) Fan MCCLXXV. 

Jhesus Cristz, filb de dieu uiu, 

Que de la uerge nasques, 

Senher forfaitz e repres, 

Uos prec, quem detz tai cosselh, 

Qu^ieu sapcha bes adamar 5 

£ falbimens azirar 

Uiuen al uostre plazer. 

Quar dels bes ai gran plazer, 

Si sol los sabia far 

£ls mals podia layssar, 10 

Mas ses uos no y truep cosselh; 

Aissi m^an li mal conques, 

Qu^a penas cossir dels bes, 

Taut suy de peccar ^1 briu. 

Mas espers me ten ^1 briu 1^ 

De fe, quem ualha merces 
Ab uos, senher; quar promes 
Nos auetz ualen cosseln, 
Sins penedem de peccar 



V. 36. Verdorben ; B : Sil f. S'al und que el f. qiiiel. V. 37. 
semblan. Y . 5. ben. V. 6. adinir. Y. 8. plazers taas f. gran 
plazer. Y. 14. peccat. Y. 15. raen ten en brieu. 

3* 



36 GUlRÜirT «IQVlIMw 

Ab esfoitz de satisfar, 29 

Et ien ai del tot uoler. 

Senher, donc faUx me noler 

Ben faxen eontinnar^ 

Qne mala nol fassa eamiar, 

E datz lo meteys cosselh 25 

A totz zelbs, on es la fes 

Uostra; qnar grans ops nos eg^ 

Per qneus siam agraahi. 

Quar silB, queat son agradiu, 

Son de totz be^ far apres 30 

E dels malt lonhat e des, 

Senher; donc datz nos eosselb, 

Qnel canüu sapcham triar 

E tener, que per saluar 

Nos anetz mostrat per uer. 35 

Mostrat nos aaetz per uer 
Camin, don nolgnes anar, 
Per peccadors restaurar; 

S^ns non trobana cosselh 
e saluar, tro uos nengnes 40 

£1 mon^ qa'era totz sosmes- 
AI fals enevie esqjuin. 

Del cruzd poder esqahi, 

Senher, ab penans traysses, 

Sins uolem, qn^estiers non ges ; 45 

Mas Fenemicx pren cosselh 

Tan tost äs malt aizinar, 

Qnel mon fa tan greu layssar,^ 

iju'om no y pot far son deuer. 

La uerges al bon cosselh, 50 

Senher, nos pot aindar, 

Sius uol, si quon filh, pregar 

Per nos, quens nulhatz ualen 

Senher, dA honrat rev car 

N Anfos uos prec, qu'enansar ^ 

Lin uulhatz son bon uoler. 

E mi, senher, faitz obrar 
Del tot al uostre plazer. 



y. 22. mel f. me. Y. 30. aiar t far. V. 47. les f. äs. 
V. 56. Li L Lin. 



ounAiiT »Qcm. 37 

Ued XXF. 

(La XYIIIa) canso d^En Gr. Riqnier, (facba en) Tan 
MCCLXXVI (en genouier;. 

Ogan no cngey chantar 

D'amor, mas aautroy razo 

ITes ops a faire chanso; 

Tals m^o a uolgut mandar, 

QuMeu dey de grat obezir; 5 

£ pu8 chant per son uoler, 

Si sol hi puesc auenir, 

Chantar dey al sieu plazer. 

Amoros me fa semblar, 

Pero uerays aman so 10 

- De midons, que oc ni no 
No dis ses son benestar. 
E quar nom uol far iauzir, 
d^ ne SOS pretz meyns ualer, 

Qn'ieu pes de Heys enantir 15 

Et ylh de me dechazer. 

Quar d^amor m'a fag amar, 

Aissim ten en sa prezo, 

Qu'ilh me mostra cor felho 

E non la puesc desamar; 20 

Ni ges nol puesc pro ben dir, 

Ni pro non la puesc temer, 

Ni no y tenc pro mon albir, 

Ni pro non la puesc uezer. 

Sil mals pogues tant greuiar, 25 

Quem ancizes, saubram bo. 

Mas de sa plazen faisso 

No pogra pueys cossirar; 

Per que ia no uuelb murir, 

Qu'äl cossir truep bon saber, 30 

Quem fai deziran languir, 

Per que no m'en desesper. 

Qu'ab sol un plazent esgar, 

Quan li serai deuiro, 

Me pot far semblan del do, 35 

Quel ai quist, s^ilh me deu dar. 

El semblans non deu mentlr 

De selb, qu^onor uol auer; 

V. 4. A : uol f. uolgut. V. 10. ueray amans. V. 19. A : iL 
V. 32. mes f. m*en. V. 36. A B :. iL 



38 GUIRAUT RIQVIER. 

Mas midons nos saup cubrir 

De lunh fag ab non deuer. 40 

Los sieus deu de dan gardar, 

Qui uol auer bon resso; 

Quar qui destarza son pro, 

No pot en bonor montar, 

Ans crey, que dieus lo n^azir; 45 

Doncx fassa midons parer, 

Qu^ endreg mi no uol falhir; 

Quar estiers non a poder. 

Mos Belbs Deportz, ges nom uir, 

Nis pot ma razos mouer, 50 

Que que cbantan m'auiatz dir; 

Qu'er cbant per autruy plazer. 

Reys N Anfos, al mielbs cbauzir 

Uos tanb iauzor ses temer, 

Qu'amicx sabetz enantir 55 

Eis enemicx dechazer. 



Lied XXFL 

(L^octau) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI en jenier. 

Karitatz et amors e fes 

£ drechura e lialtatz 

E cbauzimens e pietatz 

E conoyssensa e merces 

Son ab pauc del tot abatut; 5 

Quar le muns es perpres d'eniau, 

Tant quel pus l'obran a saubut, 

Qu^a penas n'esdic pauc ni gran. 

Quar baratz a lo pus perpres, 

Per quel mais ne ua galiatz, 10 

Quel mals es plazens e priuatz, 

Tant que per paucx es faitz le bes: 

Pero amduy son conogut, 

E crezem, que merit seran 

Mort per mal, e per ben salut 15 

Per dieu a, quis fa, tot denan. 

Le maluatz mons fals, dVnian ples, 
Deslials, fons de maluestatz, 
Fa cobezeiar los peccatz: 

V. 45. azira. V. 7, A : assaubut. V. 13. abduy. V. 14. 
que feblt in A, 



GUIRAUT MQUUft. 39 

E per dol tost tug sey coaques 20 

E, qui pus Pa priuat auut, 

Mais a multiplicat son dan; 

Quar si pert et a elh perdut, 

Per qu'es pus folhs, qui mays lo biaiL 

Mas gardatz, quon es dieus cortes, , . 125 

ÜnVl nos esta aparellatz; 

Ja tant nons trobara tacatz, 

Sol gardem, qui ein e cuy es. 

Quar elh nos ten son bras tendut 

Per gandir del mortal aran, 90 

Ab quel nostr' estamens se mut 

Fort peneden e ben obran. 

Dieus uol patz; mas guerra promes 

Als sieus; doncx, qui er guerreiatz 

Per luy, guanditz er e saluatz, 35 

Sei nos recreza, quon quel pes. 

E Qual son aquist combatut? 

Sylh, quel mon desamparat an, 

£ de bona fe fan escut, 

Dieu seruen e lur crotz portan. 40 

Recobratz fora, quis uolgues, 

Lo luecx, on Jhesus Cristz fon natz 

E uisc e fon en crotz leuatz, 

El Sans sepulcres, on fon mes. 

Mas en mercat o an tengut 45 

Li ric em prenden que n'auran; 

Per que dieus non für a ualgut, 

Quar petit per s'amor hi fan. 

Si prelatz, reys, comtes, marques 

£ totas autras pozestatz 50 

Pogues bom trobar acordatz, 

Que plag ni guerra no y agues, 

£ fosson tot li tort rendut, 

£ passesson de bon talan, 

Tost foran Sarrazin uencut 1^5 

combaten o prezican. 

La fe e Pobra de salut 

Yssause dieus, com que Tals an, 

£ la uerges, quens y aiut 

Pregan so iilh ab Sani Johan. 60 



y. 26. apparelhatz. V. 28. cuy f. qui. Y. 38. desem« 
parat. V- 42. luoc . V* 46. en prenden. V. 59. si f. y. 



40 GuiRAUT mQunnr. 

Reys N Anfos, diens per sa uertut 
Uos cresca poder e talan 
Del pretz, que anetz mantengut 
Luy seruen, enemiex sobran. 

Em don, qu^iel fassa seih traut, 65 

Q«el QC^ay. peneden li fan» 



Lied XXVIL 

La redonda canson d*En Gr. Riquier, Ta» MCCLXX VI (un 

mati), XIII. kal. de martz *). 

Uoluntiers faria 

Tal cbanso nonella, 

Que fos agradiua, 

Si far la podia. 

Mas razos capdella 5 

Mon chant e Tabinua, 

Per qu'ieu, tant qnant uina, 

Uudin seniir la bella, 

Que de grat sagella 

$08 faitZy gent aiziua^ 10 

Hmnils et esquiaa, 

Plazens et ygnellia. 

Si tot no m^apella 

NLm'acuelh avrtina, 

M'es s^amors honrada^ 15 

Qu^ades me sembella, 

Quel eaptenh me pliua, 

Qu^als ualens agrada. 

Bona fos anc iiad% 

Tant es adonina, 20 

De totz bei prezina, 

Que d'oBor sazada 

Es nominatiua. 

Quar de gent badiua 

E de la senada 25 

Conquer beuolensa. 

Tant esta celina, 

Que nulla uegada 

Uolers noB la uensa 

Endreg de fallensa. 30 



*\ B setzt hier noch hinzu : en .1. iom. Y. 20. Naeh Y. 26 
hat A noch die Zeüe i Endreg sa ualensa. Y. 27. Que tant. 



6CIRADT BIQUIBR. 41 

Bona Tai amada, 

Quar s'amors m'a dada 

De trobar sabensa, 

Don gent de ualensa 

Ai ab grat priuada. 35 

Midons ai preyada 

Mout, e non Fagensa, 

Qu'en antrey partida. 

Pero ges camiada 

No s'es ma temensa; 40 

Quar amors lam guida, 

Ni pot a ma nida, 

Bei ne fas pleuensa, 

Que d'als souinensa 

No m'es abelhida; 45 

Doncx gent s'es sazida 

De mi en paraensa. 

Qnar totz ioms eomensa 

Son pa, e gnandida 

Non truep, don nolria 60 

De lieys la sufirensa; 

Que tant ses falhida 

L^ai qnista, qu'^1 dia, 

QuMeu de lieys Panria, 

Seria cumplida 55 

Ma ioya chanzida; 

So es, sim tenia 

Per sieu, el plazia 

Mos chans, qu^als nol crida. 

Doncx ma caramida 60 

Mos belhs deportz sia 

El reys de Castella 

N Anfos, que grazida 

Ualor ten a tria: 

On pretz renouella 65 

Guy deuers gragella, 

Lay, cbansos, tey uia; 

Pero not daria 

Tomada e reuella, 

Qu'om no4'escantella, 70 

Quel compas mentria. 



y. 59. non f. nol. Y. 60. caramia. 



42 6UIIIADT RIQUUR. 

Lied XXV in. 

(La XXa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI, en .1. 

iorn XX kal. de marz *). 

Razos m^aduy uoler, quMeu chant souen, 

£ fin^ amorsper midons la razo, 

Qu^a penas ai en al re pessamen, 

Tant m^abellis; e qui bos chans grazia, 

Horas e iorns e setmanas e mes 5 

Preyaria Heys chantan, quem tengues 

Per sieu; quar tot, quan que dezir, auria 

Endreg de lieys, so) mos chans li plazia. 

Quar uerays suy en amar iinamen 

Mon Belh Deport, tant qu^autre guazardo 10 

Non uuelh de Heys; aus si aquest nom ren, 

Tot atertant l^amarai tota uia; 

Quel gazardos no crey Tamor cregues, 

Mas a mi crey que plazers aduysses: 

Quar aissi Tarn, que, si mil tans ualia, 15 

Qu'eras no ual, d'ailant mais o uolria. 

Quant pes, qui fuy, tro aic entendemen 

£n Heys amar, et er aug mon resso, 

Qu^amors m^a dat per Heys engienh e sen 

Aquelh que m^ai, ia nulh temps nol poiria 20 

Gazardonar las grans honors nils bes, 

Qu'ieu ai per Heys; mas mos cors s'es empres 

En dezirar son enans nueg e dia; 

Pero mielbs fai, qu^ieu uoler no sabria. 

Non truep selhuy ni selha, que mout gen, 25 

Quan la mentau, no la laus a bando 

De grat de sen, de belh aculhimen, 

De gent parlar e d^auinent cundia 

AI miels, que sap, e mais H ben apres, 

El pus priuat mielhs: per qu'iel suy sotz mes 30 

Per gent seruir, sol sufrir m'o uolia, 

Pero fassan so, que mielhs H n^estia. 

Que, sMeu ab cuy trobaua iauzimen, 

Me daria, et ai, de quel me do 

Endreg midons; tant a ric pretz ualen, 35 

Et ai Saber, don tot iorn chantaria; 

Mas quar trobars nalens grazitz non es 

*) B: kis de mars en 1. iorn f. en — marz. Y. 5. semp- 
manas. Y. 14. min f. mi. Y. 20. quMeu f. qnem. — non f. nol. 
Y. 24. dir f. uoler. 



GUIRAUT RIQUIER. 43 

Ni chans ni iois, quei mons es dVnian pies, 

Yeu perc mou chan; pero no m^en tolria, 

Qu'endreg midons me play, quon que Tals sia. 40 

Le reys N Anfos Castelas m^a conques; 
Quar li plai chans, sabers, pretz e totz bes, 
Per que sos laus me plaira tota uia, 
£1 guazardos degutz m^en plaseria. 

Per elh esper puiar en manentia 45 

Et en u^or: a dieu plassa, que sia. 

Ued XXIX. 

(La XXIa) canson d'En Gr. Riquier, Van MCCLXXVI en 

.1. iom XI kal. de marz *). 

Los bes, quMeu traep en amor, 
An sabor, 
Quem fan chantar 
Tan souen e dezirar 

Ab grat creyssemen d^onor 5 

Tot iom de mon Belh Deport, 
A cuy m'autrey ferms e fis; 
Quar gent m^a d^afan estort, 
Que SOS plazers m^es plazens, 
Don suy de piazer manens. 10 

Gran piazer ai de s^amor, 
Qu'ab sabor 
Sap dir e far 
Tot, quan uol, don benestar 

Ne reten e gran lauzor; 15 

Auerat m'a Belh Deport, 
Quar soioms e gaugz e ris 
M'es SOS captenhs, quar ta fort 
Me play sos enantimens, 
Que mos plazers autres uens. 20 

Ades truep mais en amor 
De sabor, 
Quar gen parlar 
Essenha e belh trobar 

E lialtat e uaior, 25 

Per qu'ieu a mon Belh Deport 
Suy per fin' amor aclis, 

*) B : kls de mars en 1. iom f. en — marz. V. 2. A : As- 
sabor, B : Asabor. V. 5. creyssimen. V. 7. A : ferm. 



44 GUIRAÜT RIQOnR. 

Tant qu'en sufiriria mort, 
Enans mie li fos cossens 
De so, aon ylh s^es guirens. 30 

Nom par, que senta d'amor 
La sabor, 
Qui uol blasmar 
Sos faitz, que fan a lauzar, 

Si$ fan, li fin amador, . 35 

A dieus de mon Belh Deport; 
Quar nol tays, sol quem sufiris 
Per 8ieu, mas nom desconort; 
Quar le sieus uolers m'es gens, 
AI quäl suy obediens. 40 

Tans de bes ai per amor, 
Que sabor 
Truep en Famar, 
Qu'ab saber me fai bonrar 

Part deuer; quar li mellor 45 

Merce de mon Belh Deport 
M^onran, dels quals suy uezis 
De cor; e sMeu uenb^ al port, 
Quem tanhan mays d'onramens, 
Sabrai esser pus ualens. 50 

Heys N Anfos Castellas, fis 
Uos suy d'amor, qu'autre port 
Non truep, quem sia guirens, 
Qu'esser cug per uos manens. 

Bos reys, doncx per uos comens, 55 

Sius play, mos enanümens. 



LUd XXX. R. IV, 384. 

(Lo Villi) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI, en .1. 

iom X. kal. de marz *). 

Xpistias uey perilhar 

Per colpa dels. regidors, 

Quar entr'elhs no cap amors 

Ni patz ni dreitz, qu^ab tortz far 

Son d'autruy dreg enueyos, 5 

*) V. 29. consens. V. 30. In B findet'sich hier noch etwas 
mehr; allein die Handschrift ist hier unleserlich. V. 53. gui- 
rens fehlt. — *) B: X kls de mars en 1. iom. V. 5. B: au- 
tres dreitz. A : eueyos. 



fixnMAaj RiQuim» 45 

E creys Inn iniquitatz 
Greyssen liirs possessios. 

£n aisso troep uoluntos 

Lo pus de las poestatz; 

Ja non dirai dels pielatz, 10 

Qu^ilh deuon gouemar nos 

Mostran uia per saluar; 

Sifl fan, don Inr tanh lauzors, 

E dieus fassals drech gnidar. 

Per sas obras deu mostrar 15 

Seih, qne repren las follon, 

Si quel n'eschaya honors, 

Qu'ayssi deu hom essenbar; 

Quar non es maiestres bos 

Per sol dictar apellatz, 20 

Süs faitz no fa cabalos. 

Aisso lays, qn'autra razos 

Wo tolh, don suy apessatz; 

Quels reys truep desacordatz, 

Qne d'un uoler non sai dos, 25 

Tant uol quascus contrastar 

Ab Fautre, don es paors, 

Qne dieus tot o desampar. 

Un temps uolc dieus yssausar 

Crestias, el fon sabors, 30 

Quar ^1 pus era ualors, 

E pessauan d'elb honrar 

Contra Sairazis feilos, 

Et auian entr* elhs patz 

Et amor totas sazos. 35 

Mas er es contrarios 

L*U8 a Fautre, que duptatz 

No y es enians ni baratz 

Ni cuberta tracios, 

Fus cuia l'autr' enianar; 40 

Mas pus greu m'es dels maiors, 

Quel mals pot a mais montar. 

Quant Fus ue Fautre baissar, 

Se deurian far socors, 

Quar qui ual, a ualedors; 45 

Mas estiers los uey obrar, 

■ ■ 

y. 15. A: obas. V. 17. neschay ad. V. 18. ensenhar. 
V. 19. maistres. Y. 30. A: sobors. 



46 GUIRAUT RIQUIIR. 

Que del creysser son gilos 
E del mennar fan solatz, 
Qu^om ual als pus poderos. 

Bos reys Castellas N Anfos, 60 

Ab dreg faitz tot, quant fassatz, 
Et auretz pro companhos. 

£1 deuers sia gardatz 
Vostres el rici pretz per uos. 



Lied XXXL R. IV, 387. Diez Leb. 521. 
(LoX.)ueTs d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI (en setembre). 

Quim disses, non a dos ans, 

Quei laus me fos desgrazitz 

Del rey N Anfos, de pretz guitz, 

Mot me fora greus afans; 

Qu^er es tant uil tengutz sai 5 

E blasmatz, que sol parlar 

Non aus de luy ad honor, 

Don ai al cor tal dolor, 

Qu^ab pauc chant non desampar. 

A moutz homes Taug blasmar, 10 

Que li foran ualedor, 

Si guerra Tagues sabor, 

Tant quon a cor de donar. 

Mas ieu las! suy en esmai; 

Qu^om me sol lauzar mos chans 15 

Per elh, que m'er abelhitz, 

Tant quMeu serai sebelhitz. 

Ans que dreg alhors los lans. 

Mal aueyra sos efans, 

Sil pus de la gent uer ditz, 20 

Que uius n^er despostadltz. 

£ dieus don me mort enans; 

Quar ia gran ioy non aurai, 

Tro per uer auia comtar, 

Quel sieu enemic malor 25 

Alan ab luy tal amor, 

Que d^elhs nol calba gardar. 



V. 9. Cap f. Qu'ab. V. 10. laus f. Taug. V. 16. es f. 
er. V. 19. Rayn. Mala ueyra; vielleicht ist auenra f. aueyra 
zu lesen. V. 26. tan d^amor. 



601BAUT RIQUIIK. 47 

Ab dreg a uolgut renhar 

Et ab pretz et ab ualor 

Creyssen de terr^ 4b lauzor 30 

Le reys N Anfos, que dieus gar; 

Et aras deu mielbs e may 

Uoler dreg e patz dos tans, 

Sol que non sf escarnitz; 

Per que de dieu sf aizitz, 35 

E SOS pretz nos desenans. 

Mos ditz sera pro bastans, 

Sol que per luy sf auzitz; 

Qu'ieu parli totz esferzitz, 

E si m'enten, non Ter dans. 40 

Pero aitant li diray, 

Que reys deu amicx amar; 

Mas de Tals dir ai temor, 

Elh chauzisca son melhor 

Per son dreg deuer a far. 45 

Jamays no m^esforsarai 

Del rey Castellan lauzar 

Ni d'autre, si en error 

Uen SOS pretz, qu^a deshonor 

Me pogues ab dan tomar. 50 

No suy astrucx de senhor, 
Quem uuelha de cor amar. 



Lied XXXIL 

(Lo XI uers d'En Gr. Riquier, facb en Tan MCOLXXYII.) 

Yuems nom te de chantar embargat, 
Ni per estiu non suy pus uoluntos, 
Mas totas uetz, quan m^en somo razos, 
Truep mon engienh de chantar atemprat; 

Et es be semblans, 5 

Que no m^es afans 
Chans, 
Qu'aitals sabers m^es donatz, 
QuUeu chan, quan uuelh, de quem platz. 

Ses plazer chant e ses esper de grat, 10 

Pero mos chans non er tristz ni ioyos, 
QaUeu nom lauzi ni no suy rancuros 
Del Belh Deport, qu^ay non amatz amat. 

V, 28. regnar. V. 43, paor f. temor. V. 44. cauzisca. 



>• 



48 GUIBAUT HIQUIBA. 

Don sembli efans, 

(2iiar ai sufert tans 15 

Ans, 
Qne sol nom suy assaiatz 
A uirar de Tautre latz. 

Del segle ueg, que m'a lag galiat; 
Qoar SOS segres m'es auutz saboros 20 

Grezen, que sens mi fos ab saber bos, 
Mas eras n'ai mon cor desesperat: 
Qu^ab uils faitz tnians 
N'es bom benanans, 

Ans 25 

Que uergonbos ni senatz, 
£ uuelb n^esser enianatz. 

SMeu ai seruit, no m'es gazardonat 
Per mos senbors ni pel segle ginbos 
Ni per dona, de que no suy c£anos; 30 

Quar 8*amors m^a en tal saber montat, 
Que m'es pro bastans, 
Mas no m^es enans 
Grans, 
Et ^1 temps, que n^es passatz, 35 

Foram grazitz et bonratz. 

E si no m^es esta uetz restaurat 
Per lo ualen rey Castellan N Anfos, 
Si que semble ben sieus le gazardos 
De mon cbantar, e d'elb penrai comiat, 40 

Pero non clamans; 
Quar trop mal estans 
Dans 
Seria; tant es lauzatz 
Auutz per mi de uertatz. 45 

No suy acordans, 

Bos reys, quMeu mos cbans 
Lans 
Uas lunb autre rey pagatz, 
Ni fuy, qninz ans a passatz. 50 

Doncx pus queus me suy donatz, 
Parer dey uostres, sius platz. 

y. 35. ques f. que. Y. 50. XV ans f. quinz ans. V. 51. 
quieus f. queus. — datz f. donatz. Y. 52. A: plaz. 



6ÜUUUT uQunt« 49 

XXXIIL 



(La XXII.) canson d*£n Gr. Riquier, (facha en) Fan 

MCCLXXVII. 

Greire m^an fag mey dezir, 

Quel pus complir en podia; 

E quar no y puesc auenir, 

Jamals de tant nols creiiia. 

Fag m^an amar ab fadia 5 

Mon Belh Deport ses iauEir^ ' 

E m^an faitz senhors semir 

TalSf de qu^ieu nom daniaria. 

Quan azaiitz me fetz chauzir 

Midons, ftiy d^amar en uia, 10 

E dezixs. nenc me sazir 

E fem creyre, qu^ien sabiia 

Far tant, qu'en lieys auenria; 

Et anc per far ni per dir 

No nolc mos chans acolhir 15 

Ni ml en sa senhoria. 

El dezirs am fag languir 

XX ans, quar creirem fazia, 

Qu'ab celar et ab sufirir 

Grat de midons conquerria; 20 

Pero, quon qaes uuema, sia: 

Que non suefiri nul martir, 

Mas ereza, quMeu non Tazir, 

Ni fetz per que? ni faria. 

Ans se sap tant enantir, 25 

Que de lauzor creys tot dia, 

De quem plai senes mentir. 

Pero mais non atendria 

De Heys so, qu^ilb nom daria, 

Quar d'amar suy ses cossir; 30 

Mas per als souen sospir, 

Quem falb, don dezir auia. 

Bezirat ai possezir 

Grat dels pros e manentia 

Crezen, que per cortz seguir 35 

Lur grat el befag auria 

Ab trobars de maiestria 

Fazen mos sabers auzir; 

£ tot no m^o pot complir, 

Mas mi ualgra mais folbia. 40 

y. 21. que Tor sia. Y. 22. suefire. V. 37. maistria. 

4 



30 60III4UT RIQVm. 

Senhon ai, de que nom uir, 

Ni d^elhs amar nom partria; 

Mas per ma uida gandir 

Ad honor, un ne nolria 

Conoyssent ab cortezia, 45 

Que saber uolgues grazir, 

E d^elh nom calgues partir, 

Quar totz temps lo seniiria. 

Er suy firanci, tant c[u*en poiria 

Senber auer per seniir 50 

E dona per obezir, 

Si de bon grat m'aeuUia. 

Del bon rey NAnfos uoMa 

Gastellan grat e iauzir, 

Quar m'en tanb per lonc bendir 55» 

Uer ab amor ses bauzia. 

Lied XXXIV, 

(Lo XIII.) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXX 

(en decembre). 

S*ieu ia trobat non agues 

Tantas de bonas razos, 

Auch en cort del rey N Anfos, 

Qu'er saubra trobar, som pes. 

Donc pu8 sabers m'en es guitz, 5 

Si tot chans non es grazitz 

Ni socors non ai d^amor, 

AI bon rey tanb tan d'onor 

Qae dey, si puesc, bon uers far. 

El bon rey a tans de bes, !• 

Que grazitz es sos ressos, 

£1 laus tan grans e tan bos, 

Quel mielbs del mon Pa perpres; 

Quar tant Fes pretz abelbitz, 

Que saber e faitz e ditz 15 

E cor e sen e ricor 

A tot donat a ualor, 

E si uers es, assatz par. 

Qu'er aug, qu'elh el rey France«, 

Don cuiau' esser tensos, 20 

Ueyrem acordar amdos; 

Quel princeps, que senhers es 

y. %\. er f. per. V.21. abdos. 



r* 



GUIBAOT IIQOOII. 51 

Dek Proensals, n'es auiitz, 

E crey, qu'en er obezitz; 

Quar dreytz e patz Tan sabor, 25 

E par, qii'ab nostre senhor 

pot tot leu endressar. 

Plazer den al rey Engles 

LuTs acortz, quar sospeyssos 

Non l'an, e plagram, que y fos «H 

Elh el reys Aragones, 

Qu'ab ualor s'es enantitz; 

Q'usquecx deu esser aizitz 

De uoler la cort de lor, 

El reys NAnfos per uigor «e 

Poiran Granada leuar. 



Beniplay, quar l'onratz marques 
De Monferrat cabalos 



AI rey fa prezent ioyos; 

Mas ans de luy tal lo pres, ja 

Qu^ n'es d'onor enantitz 

E de poder afortitz, 

Don denon auer temor 

Sey enemic, qu'ab dolor 

Los fassa breument estar. jc 

Tug aquist fag me son guitz 

D^est uers far, tant uey aizitz 

Xpistias del saluador 

Seruir, sol uan per s'amor 

La sancta terra cobrar. ^ 

Eos reys NAnfos, mout auzitz 

Es uostres laus, mas cumpHtz 

No fon per lunh lauzador. 

Ans prendon tug mais d^onor 

Que uos ^1 uostre lauzar. er 



LUd XXXV. R. V, 171. II, 246. 

Ganson redonda et encadenada de motz e de son d'En ©uf- 
raut Riquier, facha Tan MCCLXXXII en abrü. El sos de 
U segonda cobla pren se i\ mieg •) de la primeira e sec se tiü 
ja Im, pueys toma al comensamen (de la primeira) e fenis en 
la mieia *♦) de la primeira •••), aissi quon es senhat. Pueyg 

V. 29. tospechos. V. 34. A; delhor. •) miebe. ••^ ^i 
mieg. •*•) ArjHimimeira. ^ 



53 GiriRlÜT RIQUIER. 

tota la cansos eanta se aissi*^ : la primeira e la tersa e la quinta 

d*una maneira, e la segoncia e la quarta e la sexta d' autia 

maneira, et aquesta cansos es la XXa Illa **). 

Pas sabers nom usl ni sens, 

Qu^az amor aus Ten desdire, 

Quem fassa uoler, paniens 

M'es, qu^aman me deu aucire? 

Tant li suy obediens 5 

QuMeu auia malanaas 

Estat d'ans XX fis amaire, 

£ pueys am ten^ut Y ans 

Guerit ses ioy oel jmaltraire, 

Eras ay de mal dos tans. 10 

Eras ai de mal dos tans; 

Quar amor» m'a fag atraire 

Ad amar, tal qpxe semblans 

M'es, que ia lunhs temps retrairr 

Non Fauzarai mos talans; 15 

Tant es noUa e plazens 

Dona, doB non es a dire 

Beutatz, honors ni iouens,. 

Et a bon erat e dous rire- 

Ab faitz, i3> ditz auinens. 20 

Ab faitz, ab ditz auinens 

Tolh a tot bome cossire 

Ol doDa SOS gays eors gens, 

Pus que son eaptenb remire; 

(2uar SOS belhs aeulbimens 2Sr 

Es grazitz e benestans, 

Tant que quascus Tes lauzaive, 

Don sa lauzors es tan grans, 

Qu^ien sai, quem fai follor faire 

Amors, don no suy clamans. 30 

Amors, don no suy clamans, 

Wa. fag donar et estraire 

E dezirar pros e dans 

Et esser ferms e camiaire 

E percassar plors e chans 3S 

Et esser pecx e sabens, . 



*) Für Pueys — aissi: Et aisi canta se. **) Für la 
primeira e la te/sa — Illa: la Ulla e la Yla, e la tersa 
e la^ Ya aisi co la primieiia; e no y cap retomada. Y. 14. 
nnlb f. lunhs. Y. 27. nes f. Tes. Y. 28. nalors f. lauzonk 



GVnAUT MQIIISK. S3 

Qne re nol pnesc oontradire. 

Donc quäl esfortz fa, sim neos 

Em fai languir de dezire 

Ses esper d^esser iauzens! 40 

Ses esper d^esser iauzens 

M'a donat nouelh cossire 

Amors per Heys, qu'es ualenft, 

Tant qu^en perdos en sospire. 

Mas d^aissom conort al mens, 45 

Que tost m^aueira Pafans, 

Pus que senhor de bon aire, 

Ab que belbs sabers m'enans, 

Non traep, que prom tenba galre; 

Mas assaiar m'ay est lans. 50 

Mas assaiar rn^ay est lans 

Ab lo rey, de saber paire, 

Peire d' Aragon, qu^ab maus 

Bos faitz comple son ueiaire 

De maluolens e d^amans. 55 

£ £i m'es degutz guirens, 

Yel serai lials seruire 

£1 suy auutz ben dizens, 

Si non cor ai, que m^azire, 

Pus sabers nom ual ni sens. 60 

Aissi no cap tomada *). 



Lied XXXVl. 

(Lo XIIIL uers) d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXIII 

ö nouembre. 

Per proar, si pro priuatz 

MVs mos sabers mentaugutz, 

Uuelh ualen uers far uiatz 

Obrat d^obra, don ia brutz 

No crey qu'en cresca eabals, 5 

Don dans m'a dat desconort, 

Tant uey trobar trist a tort. 

Trop tart er trobars trobatz, 

Quel mons de mundar mogutz; 

Gaire gays guide, don gratz 10 



y. 37. Que ren nol pus contradire. Y. 55. mals uolens. 
*) Steht in B bei der Ueberschrift. V. 2. mentagutz. Y. 5. 
crescals. 



54 «oiMAUT BiQinn. 

Laus BOB don lauzan a lutz; 
Quar faitz uol qii^om fassa fids, 
Eis bos eis bes bayssa fort, 
Tant quel mielhs el mays son mort. 

Mal m^es, quar mals es montatz, 15 

£ bes bayssan abatntz, 

Uoluen uer en uanitatz, 

Escassan bes quays cazutz; 

Qu^enguans d'enguanar engals 

A sols sotz mes a sa sort 20 

Lo mon lag luenh de bon port. 

Larcs es le laltz, es layssatz 

Kon braus, abriuatz, batutz 

Camis croys, on corr coebatz 

Totz lo mons tortz, entendutz 25 

En far uils faitz yfemals; 

Don Faduch en desacort 

Sos senhers ses san conort. 

Si sens de saber sazatz 

Agues guaire guitz auutz, 30 

Diens, a dar dos adonatz, 

Bos, benestans, bels sanbutz, 

Nos pascrab patz passatz sals; 

Mas notz non lo nos qnens mort 

Ens ro ros ras del bon ort 35 

Keys ricx, regnans los reyals, 
Faitz nos far facb de depork 
Final, qu'a fin fis nos port 

Filbs e fraires an fach tort. 

Per pro ses pro plane mot fort. 40 

Per pretz plailc mon Belh Deport 



LUd XXXFIL 

(Lo XV. uers d'En Gr. Riquier, l'au MCCLXXXIII, en 

decembre.) 
Mentaugutz 
Auch que dieus es 

E crezutz, 
Que de totz bes 



V. 19. A: enffuan. V. 20. A: assa. V. 28. cessan f. 
ses san. V. 34. Tos f. lo, nos fehlt V. 36. regnant 



QVIMAVT BIQiniH. 5i 

E« la lutz, 5 

E ouel mon fes, 

£ que nutz 
Per nos mort pres 

E del uas 
Ressors de mort, 10 

Perqu' estort 
Son e seran peneden 
Tuch li ueray peneden. 

Mas tan len 
Es bes uolgutz, 15 

E corren 
Mals essaubutz, 

Qu'en paruen 
Non es temsutz 

Dieus, que ren 20 

Meritz degutz. 
So es mes 
Denant, detras, 
) Perquem ras 

De dreg cami e de port 25 

£ perill am ab deport. 

Qu^ om fa tort 
Dreg conoyssen, 

Per que port 
Autruy souen 30 

A uil sort, 
Lo sieu perden; 

El pus fort 
Son pus arden; 

Per qu'es brutz, 35 

Qu'amors ni fes 

Ni merces 
No son, q' usquecx amal pas; 
Per que uenem a mal pas. 

Doncx tu las 40 

Senes aeort, 

Quet faras, 
Aias recort; 

Que trop as 
Estat 4\ ort, 45 

Et auras 



y. 5. salutz f. la lutz. Y. 17. Mas esauputz. Y. 54. 
Sim f. Son. 



56 GUnUlIT RIQÜOCR. 

So, qnet remort, 
Fach ab sen, 
No Sias mutz, 

Quon aautz 50 

Yest, de ben; cofes, repres, 
Fai, que no sias repres. 

Dieus cortes, 
Que uols e fas 

Drech, qu'iest ples 55 

De gaueh, a bras 

Pren nostres 
Faitz; non da pas 

Del sotz mes 
Uli loc trop bas 60 

Ses Gonort. 
Totz ben fazen 

Nos defen, 
Senher, e lai nos perdutz, 
On non es lunhs bes perdutz. 65 

Belh Deport ^ 

Ayc mout ualen 
E plazen, 
£ nol puesc mandar salntz, 
Mas dieus li sia salutz. 70 

Per saber suy esperdutz, 
Quar uey, que taut es perdutz. 



Lied XXXVllh 

(Lo XYI.) uers d'En Gr. Ri<)uier, (fach en) Tan MCCLXXXIIII 

en lenouier *). 

Quis tolgues 

Es tengues 
Dels mals, en que cossen, 

E fezes 

Totz los bes, 5 

Que conoys et enten. 

Res non es, 

Que nogues 
D^anar a saluamen 

Als repres, 10 

On la fes 
Es de dieu, quens aten, 

y. 65. nulh f. lunhs. *) B: ianoier. 



GUIftAHT RIQUIIR. 57 

Qu'a bon port nos tntisses, 
Sa merce prometen. 

Prometen 15 

Don ualen 
Trobam dieu tan cortes, 

Que fazen 

£ dizen 
So, que crezem, quel pes, 20 

Quens defen 

A prezen, 
E S08 mans no laym ges; 

Nons caruen, 

Ans sufren 25 

Egpera, quens agues 
Penedens humilmen; 
Quar nos fe ens conques. 

Bens conques; 

Quar mort pres 30 

Per son pöble dolen, 

Que uengues, 

Sis uolgues, 
A luy sals peneden; 

Quel paires ^5 

Premiers fes 
Adams un falhimen, 

Don fou mes 

Sos heres 
En yssUh mot cozen, 40 

Tro que dieus sa trames, "* 

Quins rezemes moren. 

Mas moren. 

Mal uiuen 
Cazem totz ioms ^1 bres, 45 

En quens pren 

Desceben 
L'enemicx de mals ples, 

Quens apren 

Ens essen 60 

A son uol de ben des, 

Don tot len 

AI arden 
Fuec nos mena espes. 

£ selb, que li conten, 55 

Es en dieu ben apres. 

V. 42. rezemet. V. 45. tot iom. V. 51. Asson. 



58 GUIRAUT RIQUIER. 

Ben apres 

Es, que res 
Nol falh, que desinen; 

Quar sotz mes 60 

Demanes 
Es Fenemicx ses sen, 

Qu'a perpres 

Totz mals ues, 
Per que fug mantenen; 65 

Quan SOS pes 

Es entes 
E tengutz a nien; 
B crey, que dieus endres 
Aquelh afortimen. 70 

Quar mals es 

Tant apres, 
Yolgutz, faitz per la gen, 
£ tan pauc amatz bes, 
Nos ten dieus en türmen. 75 

Narbones 

Es mal mes 
E blasmatz per non sen, 
Et er pus, si merces 
De dieu no y ual breumen. SO 

Pus es grieus per un tres 
Lo mals, que nom nol sen. 



*• lAed XX XIX, 

(LaXXalllla) canson d'En Gr.Riquier, Tan MCCLXXXIIII 

en febrier. 

En tot, quant quMeu saupes 

Far e dir e pessar, 

Me deuria endressar, 

Que ab plazer caupes 

En grat de ia ualen, 5 

Qu'ieu am de bon talen, 

Pus ses lieys ges deport 

Non truep de Belh Deport; 

E quar uol tant mos pros, 

Qu^ab so uol serai pros. 10 

Per quem mostra razos 
Em repren em remort, 

y. 59. Nol falh sei que desmen. Y. 1. buey f. quMeu. 
V. 12. em remort fehlt. 



GUIRAUT RIQUIIA» 59 

Que per paor de mort 

Boras, Uxms e sazos 

No dey abelhimen 15 

Aner de falimen 

Tal, quem puesca forsar; 

Ans me dey esforsar, 

Pas midons de cort es, 

D'esser per lieys cortes. 20 

Ben deu esser cortes 

Seih, que perpren auzar 

D'esta dona lauzar, 

Qu'en frau no sia pres; 

Qu'ilh dona e no uen 2& 

Et acapta souen 

A SOS amans cofort, 

E non garda, co fort; 

E per un ni per dos 

Tortz no cessal perdos. 30 

Don* ab pretz gracios, 

Qn'en totz bes a ressort 

E non enra de sort 

Nl nd plai tracios 

Ni Innh mal no cossen, 35 

Sitot sofre nossen, 

Ay empreza d'amar. 

Quem fara dous d^amar, 

£ dey Tesser comes, 

Qn'ilh m'a d'amar comes. 40 

En bon esper m'a mes, 

S'ien sai mo mielhs triar 

El say gent embriar, 

Selha, que m^a trames * 

Sen et entendemen 45 

De bon aprendemen, 

Que m'ad alques des tort; 

E fas comte destort, 

Pus domn^ay, qu'en tensos 

E motz non entensos. 50 

Dona, flors de deport, 
Drecha uia de port, 

V. 16. falhimen. V. 21. apres f. cortes. V. 27. amicx 
f. amans. Y. 28. con (com) fort. Y. 30. Tort nos sessal 
perdos. Y. 35. nulh f. lunh. Y. 37. empressa. Y. 38. A : 
amar f. d'amar. Y. 47. A setzt ab: Quem a dalqaes destort. 
Y. 50. es tensos f. entensos. 



60 GUIRAÜT RIQUn». 

Plassaus, per uos cban sos 
£n fassa mas chansos. 



Lied XL. 



(Lo XVII.) uers d'En Gr. Riquier, (fach en) Fan MCCLXXXIIII 

^1 mes de *) martz. 

Lo mons par enchantatz; 

Quar uoutz et enchantatz 

Es e pres de chazer, 

Que tant uey dechazer 

Los faitz adordenatz, 5 

Eis desazordenatz 

Enantir ses deuer, 

Que tortz es amparatz 

£ dreitz desamparatz, 

Qu'om no y cura deuer. 10 

Per qu'en a desplazer 

Dieus, que uolc per plazer 

Cristias enantir; 

Qu'er uol desenantir, 

E par, quar per auer, 15 

Don deuem dol auer, 

Nos propcham de perir, 

Tant q'us non a pNoder, 

Que razos Papoder, 

Quan degram resperir. 20 

Qu'om degra fi^tz chauzir 

Ses son par deschauzir, 

On dreitz ren no perdes, 

£ d^als que s^sperdes^. 

Don tortz pogues issir; 25 

Mas dels bes desissir 

Non es hom leu cofes 

Ni las, quant que s^azir, 

Ni temors de sazir 

Nol fa leu uer cofes. 30 

Qui dels mals se gardes 
Eis bes ben esgardes 

y. 54. B filgt noch bei: 

Mos faitz e mas razos, 55 

Dona, guide razos. 
*) en f. ^1 mes de. Y. 6. desahordenatz. V. 13. Crestias. 
V. 17. propchar. V. 28. Nilhas. V. 31» de f. dels. 



6VIIAUT RIQOIIB. 61 

Grans, que dieus nos a faitz, 

Don nos trop a desfaitz 

Gleises nobles, depes 35 

De ginols e de pes, 

S'en fora quecx retraitz; 

Per que, quant nos clame« 

Dieas de nos, nos dames 

Ab teiribles retraitz. 40 

£ qnascus fora saitz 

De dien, per bos assaitz 

A luy deutes pagatz, 

Don elb fora pagatz; 

£ quar le bes es traitz, 45 

De nos dieus s'es estraitz 

D^amar, nos prenden patz, 

Qu^auem sos comans fraitz, 

E quar nos troba fraitz, 

Ans relenquitz ses patz. 50 

D'emperis es empaitz, 

De regnes, de dugatz / 

Dieus ^1 mun per forfaitz, 

Mas nos a tai forfaitz, 

Qu'a nos sals nos dugatz. 55 

Lo coms s'es esforsatz 
D'Astarac ab mals traitz 
De pretz, don l'es atraitz 
Laus de grat non forsatz. 

Coms de Rodes, bos plaitz 60 

Es per uos melhuiratz. 



Ued XU, R. IV, 244. Diez Leb. 522. 

(Lo XVIIL) uers, que fes *) Grz. Riquier, (V ioms a Tin- 
trada d'octobre) Pan MGCLXXXIIII, (so fon lo diious apres 

sant Miquel) **). 

Ancmais per aital razo 
No fay de cbans embargatz, 
Qu'er suy de ioy tant sobratz, 
Que mos sabers nom ten pro 

V. 34. AB : troba f. trop a. V. 44. feblt. V. 56. Le. — 
forfaitz f. esforsatz. Y. 57. mfldtraitz. Y. 60. A: plaiz. 
*) d'£n Gr. f. que fes Grz. **) B setzt hinzu : per lo deslieu- 
ramen del senner de Narboua. Y. 3. per f. de. 



6S GÜIIAUT RIQDRR. 

Per chantar del gran plazer, 5 

QaUeu ay segon mon deuer; 

Qnar sai mon senhor estort, 

NAymeric de peitz de mort 

Ad honor, don quays perduda 

Es Narbona reaenguda. 10 

E dieus, a cuy dreitz aap bo, 

Sian grazitz e lauzatz, 

E don nos acort e patz 

Ad honor tota sazo 

De mo senhor, ses uoler 15 

Del sieu pöble dechazer, 

E metans o en tal port, 

Que nulhs hom no y prena tort; 

Quar elh no falb ad aiuda, 

Sol qn^om la y deman deguda. 20 

Qu' ancmais lunbs faitz tant no fo 

Per tantas gens deziratz. 

Ab tant de gaug restauratz, 

Qnon qu'az onor de prezo 

Yssis et ab bo saber 25 

Mo senher, quar iom e ser 

Per gens de quascuna sort 

Suau e cridau mot fort 

N'era pregatz ab saubuda 

Dieus, que l'a honor creguda. 30 

Per qu'ieu lo prec, que perdo 

Per deuer, quant n'er pregatz 

Humümen, si perdonatz 

Vol esser, e garde quo 

Fo e quon es, quar saber 35 

Pot e deu, quant pot ualer, 

Senhers, que truep desacort 

El sieu sotz autruy ressort, 

Quar gens contra luy moguda 

Lo fai leuar en uil bruda. 40 

E pus d^acuzacio 

Es ab lo rey escuzatz 

Franees, on es lialtatz, 

AI quäl dieus aiuda do, 

En totz bes sapcba caber 45 

El sieu grat ab captener 

y. 14. A: bor f. honor. Y. 21. nulh fag. Y. 24. de 
preio fehlt. Y. 26. AB: mo senhor. Y. 39. ca f. contra. 
V. 46. car tener. 



CWIRAUT BIQOUB« 63 

Degut et ab bon eonort, 

Que paresca, quel recort 

Dels senhors, qu'an defenduda 

Narbona e retenguda. 50 

Le pobles deu iom e ser 

Dieu lauzar et honrar fort 

De Narbona, quar estort 

A son senhoT ab mouguda 

De gran gauch per sa uenguda. 55 

Pros coms de Foys, mout saubuda 
E d^est fach la nostr' aiuda. 



Lied XLIL R. IV, 389. 

(Lo XYIIII.) uears d'En Gr. Riquier, Tan MGCLXXXY *), 

lo iom de sant Bres. 

Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar 

E destrair, per que tost er destrutz, 

Qu'ab tot esfortz uey las gens esforsar 

De dechazer us autres dechazutz 

De drechura, q' us non es drechuriers, 5 

Ans es ab tott qui pot, pus torturiers, 

Tant que temors de dieu no y fa temensa, 

E qui conoys, mescre sa conoyssensa. 

Per quel mons es estranhatz de mundar, 

Quar hom no cre autre ni es crezutz, 10 

Ni es amatz per ren ni pot amar 

Ni ben uoler, ans es totz mals uolgutz; 

Qu'om dona dreg dat per dieu per deniora, 

E per auer auerais messongiers; 

Per que dieus fa ses pro far peuedensa 15 

Als crestias crestatz de paciensa. 

Q' US ab son par nos pot apariar 

Ses decebre, don quecx es deceubutz 

E galiatz, tan uol quecx ealiar 

Creyssen lo sieu; don mals es tant cregutz, 20 

Qu^om no uol far ben, e fa uolentiers 

Mal, per que patz nos fiig, quel uers paiiers 

Par que nos falh per la nostra falhensa, 

E no nos ual, quar nos nol faym ualensa. 

y. 52. Lauzar dieu. *) B setzt hier ein : en nouembre. 
Y. 3. tots. y. 8. mens ere f. mescre. y. 12. mal. y. 21. 
ben far — uoluntiers. y. 22. passiers. y. 24. fam f. faym. 



64 6UIRACT RIQUIER. 

Mas qui fes totz los bes, que pogra far, 25 

E ques tengues dels mals, on es tengutz, 

Et oblides so, que deu oblidar, 

E decores de cor so, qu'es salutz, 

E uolgues dreg, quar dreitz es dreitz semdiers, 

Qu^aissi uiuen uiu hom e non estiers, 30 

Et obezis so, qu^es d'obediensa. 

De belh saber agra belha sabensa. 

Uers paires dieus, don nons podem pairar, 

Uera uia, uertatz e uera latz, 

Uers saluamens, per quens deuem saluar, 35 

Uera bontatz, don totz bes es uengutz, 

Amaires uers als amadors entiers, 

Defendemens defendens d'auersiers, 

Faitz nos obrar tals obras ab crezensa, 

Qu'entrels gueritz trobem ab uos guirensa. 40 

Amples camis ab trops de caminiers, 
Leus per saber e per tener leugiers 
Es sem de mort, e mortaJs ab temensa 
Selb de uida, per qu^a paucx uius agensa. 

Si bem falhic, no crey, que y fes ÜEdhensa 45 

Mos Belhs Deportz, deport truep e guirensa. 



Lied XLllL 



(La XXa Ya) canson d'En *) Gr. Riquier, Tan MCCLXXXV 

en decembre. 

Gauch ai, quar esper d'amor 

Esser ricx e benanans, 

E mal, quar no suy bastans 

Del tot a fin amador, 

Que deu auer conoyssensa 5 

E lialtat e saber; 

Mas en tot ai bon eroer. 

Quem perduga bona fes 

E caritatz e merces. 

Quar quaritatz e merces, 10 

Bontatz ab plenier poder 

E sanieza ualer 

M'en podon de seih, on es 

Tot; quem don tal captenensa 

y. 25. com f. que. Y. 33« podem fehlt. Y. 34. uida f. 
uia. *) que fe f. aEn. 



GÜIRAUT RIQU1BR. 65 

Elh, qu'anc res no fon enans, 15 

Qn'ieu li sia fis amans 
Esquiuan tota folhor, 
Qn^aitals hom tanh ad amor. 

Aitals hom tanh ad amor, 

Que sapch' esquiuar sos dans 20 

Et enantir sos enans 

Esperan reyal honor, 

Seruan sos bes, que comensa 

Ab esfortz de conquerer 

Compiimen d^onrat plazer 25 

Lai, on es gaugz e totz bes, 

On nos perduga merces. 

Lai nos perduga merces, 

On res no pot dan tener, 

B selha, que per deuer 30 

A poder sib precx conques, 

Don ses taca pres nayssensa 

Le saluaires perdonans, 

Preguel per paucx e per grans, 

Quens don temprada calor 35 

Uiuen en la sn* amor. 

Quar no uiu ben en amor 

Hom, si non es agradans 

A la maire, qu'es pregans 

So filh, nostre redemptor; 40 

Quar pus non auem guirensa 

Mas los sieus cars precx per uer, 

Ab que nos uol sostener, 

Sins uolem, trons aia mes 

Lay, on es patz e merces. 45 

Doncx gracias e merces 

Lin rendam a mielhs parer 

Tuch ab lauzor iom e ser, 

Si uolem lo gauch promes, 

Qu'estiers no y aiam pleuensa; 50 

Donc quascus ab digz honrans, 

Humils, ab faitz benestans 

La maire del saluador 

Honrem ab ueray* amor. 

Uerges, d^onor etz creyssensa 55 

AI human linhatge grans, 

y. 17. Esquiuatz. Y. 25. piayer. ¥.41. A: guerensa. 
V. 46. A: DonL V. 49. A: le f. lo. 

5 



66 GUIRACT RIQUIBR. 

Quar eis maires e pregans 
Del fiUi de dieu ab honor 
Per nos; donc datz nos s^amor. 



Ued XLIF. 



(Lo XXus) uen d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYI 

en febrier. 

Ops m'agra, que mos uolers 

S^acordes ab m^entendensa, 

Ab sen et ab conoyssensa, 

Per ques complis mos espers; 

Mas nol puesc apoderar, 5 

Ans me fa forssat passar 

Soaen otra mon deuer 

Ab pezar o ab plazer. 

£ say, que per los plazers 

Ya mos cors a dechazensa, 10 

Dels pezars port maluolensa, 

El tot es me non deuers, 

E per lo uoler blasmar 

Nom puesc ab dieu escuzar, 

Quar razos ab bon saber 15 

Deu en tot penre poder. 

Mas non es tals mos poders, 

Que souen uolers nol uensa 

Per esper de penedensa, 

Et aquo non es sabers; 20 

Quar maus ne fa trabucar 

Mortz en aquelh esperar, 

Que non an plenier lezer. 

Et aquo deuem temer. 

E dieu sia mos temers 25 

£ ma fes e ma crezensa, 

E don me tal paciensa, 

Que patz sia mos lezers, 

El puesca ferms adorar 

E lauzan glorificar 30 

Ses d'esperansa cazer, 

Ab fin quem denh retener. 

Quar SOS honiatz reteners 

Es de tots plazers creyssensa ' 

V. 12. er f. CS. 



GVIRAUT UQUIIR. 67 

E uida 868 defalhensa, 35 

Don temor no fa cazers, 

£ gaugz ses als dezirar, 

Doncx elb, que sols o pot far, 

Nos don en luy tal esper, 

Qne als no puescam uoler. 40 

Ses tu, uers dieus, aizinar 
Nons podem de lunh benfar, 
Donc fai nos uia tener, 
Que uiuam al tieu plazer. 

Maires de Crist, ton filh car 45 

Prega per nos, quens ampar, 
E quens garde de cazer 
A la fin en desesper. 



Lied XLF, 



Lo XXI. uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYI en 

nouembre *). 

Jamals non er hom en est mon grazitz 

Per ben trobar belbs digz e plazens sos 

Nl per esser de bon grat enueyos, 

Tant es le muns auengutz descbauzitz; 

Quar so, que sol dar pretz, grat e lauzor, 5 

Aug repenre per folbia maior, 

E so, qu^om sol repenre e blasmar, 

Uey mantener et aug per tot lauzar. 

De tolre uey los poderos arditz 

Eis uey uolpilhs de condutz e de dos, 10 

£ de air uer tardius e uergonhos, 

£ de mentir Irontiers et yssemitz, 

£ lialtat no seruan ni ailior, 

Mas ab enian s'aziran entre lor, 

Et a merce nx)s uolon regardar 15 

£ son cobe d^aizina de peccar. 

Ab tot ditz hom, quel mun es coiregitz 
£ pus, que mais no fo, es ualoros, 

y. 36. nos f. na Y. 47. ebazer. *) Hier boren bei B 
die Ueberscbriften ganz auf, ausser der auch sonst üblichen 
Namensangabe: 'Gr. Riquier. Y« 2. ni £, e. Y. 4. desean- 
sitz. Y. 8. A: matener. B : mantenir. — A: to f. tot. Y. 9. 
«1^. Y. II. tat dieus f. tardius. Y. 13. noy gardon L no 
seruan. Y. 14. A: entrelhor. Y. 17. A: conrregitz. 

5* 



68 GÜIRAVT RIQVR1I. 

B -paieys be de conoyssensa blos, 

Qni so pessa, e trop pns, qui o ditz; 20 

Qu'anc el mon mais tant no foron tmchor 

Ni falsari sufert, quel cran senhor 

Fan de gran toit ab elo bon dreg semblar, 

Bt es uolgtttz mais, quin sap pns obrar. 

Perparan dreg es toitz tant enantitz, 25 

Quel mons es ples de platz e de tensos, 

Qu^om sec apems, assizas uolontos, 

Meten lo sieu, tro n'es empaubresitz. 

£ caritatz no troba ualedor, 

Don uey camiar totz ioms mal per peior, 30 

£ pot quascus en si meteys trobar, 

Que uertatz es, si so sap cossirar. 

Ab aquelh mal, ques dels autres razitz 

£t ab eiguelb em tug contrarios 

A tot deuer, qu^entre mil non a dos, 35 

Ques conoscan; ear bos sens nons es guitz, 

Ni temem mort ni pena ni dolor 

Ni uergonba, et auiatz gran folhor, 

Qu'apres la mort mandam so acabar 

Per nos, que uiu no sabem comensar. 40 

£ tuch auem los mandamens auzitz, 

Que nos a faitz dieus, qu'es totz poderos 

£ totz sauis, drecburiers e totz bos, 

Ples de merces; mas pauc n^es obezitz 

£ sol qu'amaD, luy bonran ab temor 45 

£ Fus rautre, nisquessem ses rancor, 

Fazen lo ben, que pogram, ses mal far, 

Crey certamen, qu^elh nos uolgra saluar. 

Sanctz paires dieus, sanctz filbs, sanctz esperitz, 

Qu'etz caritatz, misericordios, ' 50 

£ tot, quant es, es niens senes uos, 

Senber, tot so, de que uos etz seruitz, 

Nös faitz obrar a la uostra bonor, 

£ de tot Tals per la uostra doussor 

Faitz nos partir ens o faitz azirar, 55 

£ns datz guida, quens sapcba dreg guidar. 

De far Fobra son trop li dictator 
De drecbura e pauc li fazedor, 



^ y. 20. pensa. Y. 24. Qui pus en sap. T. 28. empau- 
prezitz. Y. 35. son f. a. Y. 37. A: temen. Y. 39. A: 
mandan. Y.47. los bes. 



GUtRAVT RIQUnR. 69 

LHin trop escnr e li mtre pro dar, 

Mas tant sofre diebs, quens deu temor far. 60 

Anc pus perdei Fonrat rey plen d'amor 
De Castella NAnfos, non ayc senhor, 
Quem conogues nim saubes tant honrar, 
Qne m^en pogues de uergonha cessar. 

Greu me sera, sim couen ablasmar 65 

Vn senhor mieu, que solia lauzar. 

Lied XLFL 

Lo XXII ners d'En Gr. Riqnier, encadenat e retrogradat 

de motz e de son, fach en l'an MCCLXXXVII en ianoyer; 

e canta se aissi quon la cobla primeira la tersa e la quinta, 

et aissi con la segunda la quarta. 

Res nom ual mos trobars, 

Mos sabers ni mos sens 

Per penre honramens 

En cortz, don m'es amars 

Lurs segres; tan amara 5 

Uidan trac, quar no y platz 

Lnnhs faitz adordenatz, 

Per qne y uolgra fugir, 

Si m^en pogues sufi^. 

Mout m'es greu per sufinr, 10 

Qu'a deuer uey Aigir 

Alcus adordenatz, 

Tant lur es totz mals platz, 

Q'us nom par, que am ara 

Dieus, on es uers amars; 15 

Don par, quens n'onra mens, 

Quar part M de tans cens 

Es ab mal lurs trobars. 

Trobar pot, cuy pezars 

D^un e d'als es plazens, 20 

Mais de defallimens 

£1 mon que bos afars; 

Tant uey, que tortz s'afara 

£ dreitz es esserratz; 

Quar sauis es clamatz^ 25 

Qui sap auer culhir. 

Ab que dreg no y albir. 

V. 61— 66 fehlen in B. V. 64. A: sessar, V.13. plaiti. 



70 6UIEAUT RIQCIBR. 

Ben a perdut Palbir, 

Qai uof desaculhir 

Dieu, quens a redamatz, 30 

Ubren camis serratz; 

Quar en tot, quant a far ha, 

Uol de mal aia fais, 

Deziran falhimens, 

Don luecx mot desplazens 35 

L^er datz ab totz pezars. 

De doloiros pezars, 

De gauez dous e plazens 

Sera dels falhimens 

Vils e dels bos afars 40 

Rendutz meritz, qua far ha 

Dieus iutiainens serratz, 

Los bos al gaug clamatz, 

Los mals al reculhir 

AI dol ses tot albir. 45 

En la greu mort amara 

Del hon rey es serratz 

Pretz, qu^en est mon no platz, 

N^Anfos, qu'elh saup cnlhir 

Bos faitz eis mals ftigir. 50 

No sai, uas on m'albir 
Per menhs dWan sufirir. 



JUed XLFIL 

Lo XXIH ners d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYII en 

decembre. 

No puesc per ren 
■Lo ben, 

Que conosc, far, 
Ni ges no pnesc al contrari fugir; 

Nim puesc del tot a nertat acostar, 5 

Ni aitam pauc abstener de mentir; 
Ni pnesc tener lo camin, que deuria, 
£ uau souen lai, on ops no m^auria; 
Don desseruisc leyal senhor ueray 
Per seguir un fals e mal, quem dechai. 10 

E sai, que ren 
De Den 



V. 33. aya. V. 43. als gaute. V. 46—50. R. V, 171. 
y. 6. aitan. V. 8. uauc Y. 10. descbay. 



GDIRAVT RIQUIBR. 71 

Nom pot donar 
Le mala, ans crey tot cert, quem uol aucir; 
El bos senhers, sim uuelb, uol m'en gardar, 15 

Em uol far ric ^ mo uoler complir. 
Donc, si del mid tenc derenan la uia, 
Ma folhors er trop piegers d^aurania; 
Per que, si puesc, mo uoler non creirai, 
Quar sens m'en deu desuiar, si ges n^ai. 20 

Mos sens per ren 
Del ben 

Nos deu cessar 
Contra! uoler, quem fa mals abeüir, 
Quar mos sens deu mo folh uoler sobrar 25 

El bes lo mal per razon, so m^albir. 
Mas selb, que tot pot e tot sap, m^en sia, 
Sil plai, guida; qu^estiers far nos poiria; 
Tant ai seguit mo folb uoler sauay, 
Qu'a ma razon et a mon sen desplai. 30 

Qui uol far ren, 
S'es ben, 

Deu albirar 
Lo mal el dan, que lin pot auenir, 
E deu ab sen uoler apoderar; 35 

Quar de malfar se deu pena seguir 
E de benfar meritz, qui nol cambia. 
Mas ^1 merit de dieu bom nos fadia; 
Donc per benfar podem tug esser guai 
per lo mal marrit per totz temps may. 40 

Mas una ren 
El ben 

Continuar 
Truep, que no y deu esperansa falbir; 
Et un' antra 61 mal dous per menar, 45 

Quel peneden fa temoros tremir, 
Quan ab afan ben fazen s'en desuia; 
Pero bes Tes, mas magers li seria 
Bes far ses mal qu'apres mal bes, so sai, 
Mas de quascu saluacios s'escbay. 50 

De belb deport, de gaug, de manentia 
Pot esser ferms, si tot s'es aspial uia, 

y. 14. crey, quem uol tot cert aussir. Y. 15. A: sen- 
her. — A: gandir. Y. 18. peior. Y. 20. temen f. sens 
m'en. V. 21. A: de f. per. V. 24. de»ir f. uoler. Y. 35. 
son f. sen. Y. 40. A: n^erit f. marrit. Y. 46. temeros. 
Y. 49. Be f. Bes. — bos f. bes. 



72 GViRAüT RiQuren. 

Seih, qne layssa l'escur e sec lo rai 
De la uia, qu^al tot poderos play. 

Graciosa uerges, sancta Maria, 55 

Maires de Crist filb de dieu, nuech e dia* 
Prega per nos lo teu sanct filh ueray, 
Quens endresse al regne seu sanct gay. 

Per tu, dona, esper, que cobrarai 

So, que perdut per mo falhimen ay. 60 

LUd XLVllL 

La XXVI. canson d'En Gr. Riquier, l'an MCCLXXXVIII 

^ mars. 

Kalenda de mes caut ni fireg 

Ni de temprat, quan paron flor, 

Per midons, cny fis esser deg, 

Nom fa chantar de fin' amor; 

Ans cban totas sazos, quem platz, 5 

Qu^üh es, don suy enamoratz, 

Gensers el mielbers, que anc fos, 

Et esper, quem tengua ioyos; 

Mas ges s^amors pro nom destrenb. 

Mas ges s^amors pro nom destrenb, 10 

Quar uils faitz me ten cossiros; 

Que, qui de midons uol mantenh, 

Nol den esser mal saboros; 

Quar anc per Heys no fon pessatz, 

E quan cossir las grans bontatz 15 

Ab auta Singular bonor, 

Em pes, quem uol per seruidor, 

Fort dey teuer mon cor destreg. 

Fort dey tener mon cor destreg 

Ab sen, que uolers ab folbor 20 

Nom fassa falbir per lunb pleg 

Endreg la belba, qu'ieu ador; 

Quar manens de totas rietatz 

Send, si suy per Heys amatz; 

Don ben dey esser poderos 25 

De mon cor, quan er uolontos 

De lunb desauinen captenh. 

y. 58. al sieu regne. Y. 13. A B: mals saboros. Y. 15. 
sas f. las. — beutatz. Y. 21. nulb f. lunb. Y. 24. amatz 
fehlt. 



GUIRAÜT RIQÜIER. 73 

De lunh desauinen captenh 

Nom deu dar poder ma razos 

A mon cor, ans tanh, aue Pessenh 30 

A dezirar faitz belhs e dos; 

Quar per bos faitz es hom honratz 

B grazitz e rici e prezatz, 

£ tanhon a fin amador; 

B donc pus ieu am la melhor, 35 

Bern couenon tag fach adreg. 

Bern couenon tug fach adreg, 

Pus ai esper dl ioy aussor 

Bsser per la ualen, au^endreg, 

Qu'ilh ual, non pot bom dir lauzor; 40 

Quar flors es de totas beutatz, 

E de totz bßs Pes poders datz, 

E SOS noms qu'es mout gracios, 

E crey, que lials es e pros 

Totz nom, qu'en grat de midons renh. 45 

Totz hom, qu'en grat de midons renh. 

Es apres de faitz cabalos 

Ab uertat; que de re nos fenh, 

Nl blandis sos contrarios, 

Ni pot esser per elhs sobratz; 50 

E Sil puesc esser pro priuatz, 

Bem montara en gran ricor; 

Doncx nom deu far entendr' alhor 

Kalenda de mes caut ni freg. 

Midons pregue seih, qu'es pregatz 55 

De totz los fis enamoratz. 
Quem fassa ueray amador; 
Qu'estiers suy tals per ma folhor, 
Que no y uuelh aiuda de dreg. 



Ued XUX. R. IV, 391. 

Lo XXIIII uers d'En Gr. Riquicr, l'an MCCLXXXVIII 

en nouembre. 

Uertatz es atras tirada, 

E messonia enantida, 

E lialtatz encaussada, 

E falsetatz aculhida, 

Qu'om ten per dreg son uoler 5 

V. 30. uuelh f. tanh. V. 34. cant hom f. tanhon. V. 41. 
es fehlt. V. 44. bos f. pros. V. 5. ren f. ten. 



74 GÜIRACT HIQUIE«. 

Et obra de son poder, 
Don tortz es ton poderos, 
Qae dreitz es a non chaler 
Uengutz, que no y ual sermos. 

Sancta fes es sennonada 10 

Mot, e pauc Fobra seguida; 

Tant es plazens e priuada 

Selha de mundana uida, 

Qu'om per complir son plazer 

Desconoys dieg e deuer, 15 

E d'auer es tant curos 

Hom, e pro non pot auer, 

Que no sap, que s^es razos. 

E crey, qu'a dieu non agrada, 

Quar amors nons es aizida, 20 

Ni merces non es trobada; 

Per que patz nos es falhida, 

Qu^om non la uol enauerer, 

Don deu lo mons dechazer; 

Quar dieus totz sauis, totz bos 25 

No uol en loc remaner, 

On baratz renh e tensos. 

Mas si patz fos essercada, 

Tant Quon es guerr' afortida, 

Erguelbs non agra cassada 30 

Merce, qu^al mon fort oblida, 

Per qu'amors no y pot caber, 

Jii sens no y pot ren ualer, 

Qu^erguelhs e baratz ginhos 

Tolhon auzir e uezer 35 

Ad home totas sazos. 

Jhesus Gristz nos a mostrada 

Uia, qu'es del uer gaug guida, 

Mas tant es pauc ademprada, 

Per que petit es polida, 40 

Quar mot es greus per tener, 

Qu'om maniar be ni.iazer 

No y pot, ans uiu sofirachos 

Del mon, que den fort temer; 

Quar tot Fes contrarios. 45 

Lo mons no dona lezer 
De be e fa mal plazer, 



V. 24. le fiir lo. V. 33. A : res. 



GCIRACT RIQUIBR. 75 

B qui pU8 Fes amoros. 

Mens a de ben far poder; 

Tant es lo inals saboros! 50 

Sanctz paires dieus glorios, 
Senher, datz nos tal saber, 
Quel mon azirem per uos. 



LUd L, 



La XXYII canson d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXVIIII 

^ mars. 

Yen cDiaua souen d^amor cbantar 

£1 temps passat e non la conoyssia, 

Qn'ieu nomnaua per amor ma folhia; 

Mas eram fai amors tal den' amar, 

Que non la puesc honrar pro ni temer 5 

Ni tener car endreg del sieu deuer, 

Ans ai dezir, que s'amors me destrenha, 

Tant que Fesper, qu'ieu ay en lieys, n'atenha. 

Quar per s'amor esper en pretz montar 

Bt en honor et en gran manentia 10 

Et en gran gauch; doncx en als non deuria 

Mos pessamens ni mos dezirs estar; 

Que, pus per lieys puesc tot quan uuelh auer, 

AI sieu seruir dey far tot mon poder; 

Quar amatz suy per lieys, sol quem captenha 15 

Uas lieys aissi, co fin' amors essenha. 

E per aisso dey m'en miels esforssar 

Pus ylh me uol, sim uuelh, quMeu no poiria 

Entendr'en leys, si de lieys nom uenia, 

Doncx per s^amor dey ben la mia dar; 20 

Quar yeu no puesc ses ella re ualer, 

Ni puesc a lieys sal d'onrar pro tener, 

E fassam dieus, que pot, tener la senha 

Endreg midons dels ns, on amors renha. 

Saber non ay ni sen per lieys lauzor, 25 

Tant a d^onor, que pus non y cabria, 

E tant de ben, que res nol creysseria: 

Doncx ma lauzors de que la pot honrar? 

Yeu prenc Fonor; quar non puesc dir mas uer. 

« 

V. 50. le für lo. V. 2. que f. e. V. 6. de son. V. 10. 
en vor honor fehlt in A. Y. 13. per lieys f. tot quan uuelh. 
y. 16. com. y. 19. lieys. Y. 24. amans nach lis. 



76 GUIRAUT BIQUIBR. 

Per que m'en dey esforsar iom e ser; 30 

Quar a lunh for en ren, qu'a mi couenha, 
No puesc peccar, que midons me souenha. 

Tan gran beutat a, que no pot mennar, 

Ni res no y falh, ans resplan nuech e dia, 

Et a poder tal, qu^en ren nos fadia, 35 

£ gracia en tot, quan que uol far, 

Humilitat, karitat, sen, saber 

E pietat e merce, per qu' esper 

Ay en s'amor, pus ylh amar me denha, 

Quem tenra gay, sol qu^ieu dreg a Heys uenha. 40 

Ma dona puesc nomnar ben per deuer 
Mon Belh Deport, pus ay mon bon esper, 
Qu'ilb me fassa sein, que razos m'essenfaa, 
Per que la prec per merce, quem reuenha. 

Gilos non suy, qui s^amor uol auer, 45 

De Heys, qu' ieu am, ans n'ay mot gran plazer, 
Em desplay fort, qui amar non la denba; 
Quar per s'amor crey cert que totz bes uenba. 

Sos amadors prec midons que mantenha, 

Si que quasqus son dezirier n^atenba. *) 50 



Lied LI. 



Lo XXV. uers d'En Gr. Riquier, fach en Tan MCCLXXXX 

en abrü. 

XPistian son per Jbesu Crist nomnat, 

Lo filh de dieu; qu'elh uenc mostrar la uia 

De saluamen; qu'om saluar nos podia, 

Tro qu'elh obret drecbura e uertat 

E mandet patz, lialtat et amor 5 

E karitat e merce ab ualensa, 

D^un ad autre humilitat, crezensa, 

Don son mundat ab esper peccador. 

Mas tant son lunh de mundar peccador, 

Qu^a penas fai baratz ad un temensa, 10 

Ni sap, que s^es razos ni conoyssensa 

Ni dreitz ni patz, ni enten en amor; 



Y. 34. gensa cascun f. resplan nuech e. Y. 38. piatat. 
Y. 42. bei f. bon. — *) Mit diesem Liede beginnt in 6 eine 
Lücke bis Lied LIIL; dafär ist ein leerer Raum yon 2^ 
Seiten gelassen. 



6CIRAUT mQOIBH. 77 

Ans es qnascus tant sosmes a peccat, 

Qu^a penas sent son dan nil ue nil tria 

Ni conoys ner, merce ni cortesia, 15 

Qu'ans uens lo pus poden ab uoluntat. 

A penas es poders ses uoluntat, 

Et a uoler falh poders nueg e dia, 

Qu^om en uoler a penas se fadia, 

£ non poders te uoler enbargat. 20 

Donc quasqus gar, quant y far per amor 

De dieu, ^1 mun, e quon saluars Pagensa, 

E quol tanh noms de Crist, que pres naissensa. 

£ mort per selhs, quel son fin amador. 

Mais son l'amat que no son Pamador 25 

De dieu, e par tant nos fa gran sufrensa, 

Quar nons punis segon nostra falhensa, 

Que dreitz fora, mas sofre per amor; 

Per qu^em lo pus ^1 sufrir enganat, 

Quar no laissam del tot nostra folbia, 30 

Que conoyssem, e temors nons cbastia 

Del iom, on tuch serem per dreg iutiat. 

XPistz filbs de dieu, per qui serem iutiat, 

Que per salut del pöble, ques perdia, 

Naquist del cors de la uerge Maria 35 

£ resceubist greu mort per karitat, 

£ pueys ressors confortiest per amor 

Tos discipols, senber, donans sabensa, 

Qu'en la ula uera per penedensa 

De nostres ioms finem cn ta lauzor. 40 

No pot esser uera patz ses amor, 
Quar d^amor uen llaltatz, conoyssensa 
£ drecbura, patz e perdos d^ofensa; 
Mas fin^ amors 6\ mon gaire no cor. 

A la uerge digna maire d'amor, 45 

De qu^ ieu ai fag Bei Deport, si Pagensa, 
Coman mi eys, e nom gar ma falbensa, 
Per karitat prec per mel saluator. 

Maires de Crist, fai nos de precx ualensa, 

Sit plai, ab luy, qu'elh nos guid^ en s'amor. 50 



Lied LH. R. IV, 246. Diez Leb. 522. 

Lo XXVL uers d'En Gr. Riquier, Fan MLXXXXI 

^1 mes d^abril. 

Tant m^es Fonratz uerays ressos plazens, 
Ples de lauzor del senbor NAmalric, 



78 GUIRAUT RIQUIBR. 

Del mieu senhor (ilh premier NAymeric 

De Narbona, que mos cors n^es iauzens 

Qu^entrels Toscas s'es tan geut capdellatz, 5 

Quels amicx a de la gleysa honratz 

Bis enemici mortz e uencutz per guerra. 

Mout es auutz belhs sos comensamens 

De nobles faitz ab sen et ab cor ric, 

Que son sembla a Taut deuer antic, 10 

Que Tessenha d'onor esser manens 

De Narbona, don sia dieus lauzatz; 

Pero per Foys li uen de Pautre latz 

Deuers, ques deu tener a soiom guerra. 

L'onratz Gomus de Florensa ualens 15 

Ac bon cosselh, quan al rey lo queric 

Per capitani; quar sey enemic 

Ne son al bas, don es sieus Tonramens, 

Per luy, don deu per tot esser lauzatz 

£ car tengutz ab tot, que aia patz; 20 

Quar si honran Ta gent honrat de guerra. 

Si honran a honratz sos benuolens 

£ Narbona el bon rey, que seguic, 

£ Foys e selb, qu^en partidal noyric; 

Quar anc nol fes nescieiar iouens, 25 

Ans es ab sen curos et atempratz, 

Don es per totz sos enemicx dubtatz, 

Tant que lur es sos ressos pieitz de guerra. 

, De dieu 11 uen sos bos captenemens, 
Per quMeu li prec e 11 cosselh el die, 30 

Quel retenha quon senhor ad amic 
Ab humil cor de totz uils faitz temens, 
£ creysser Fa en totas sas bontatz, 
Si s'afortis contra uils uoluntatz; 
Quar aissi uens hom espirital guerra. 35 

Lo senhor prec NAmalric, qu'enansatz 

Sia per luy sos pretz gent comensats 

En totz SOS faitz, aissi quon es per guerra. 



Lied LUL 

Lo XXVIL uers d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXXIL 

Bern degra de chantar tener; 
Quar a chan couen alegriers 

y. 14. assoiom. 



GCIRAUT RIQOIBH. 79 

£ mi destTenh tant cossiriers, 

Quem fa de totas partz doler, 

Remembran mon greu temps passat, 5 

Esgardan lo prezent forsat 

£ cossiran Fauenidor, 

Que per totz ai razon, que plor. 

Per qae nom deu auer sabor 

Mos chans, qu'es ses alegretat, 10 

Mas dieus m a tal saber donat, 

Qu^en cbantan retrac ma folhor, 

Mo sen, mon gauch, mon desplazer 

E mon dan e mon pro per uer; 

Qu^a penas die ren ben estiers, 15 

Mas trop suy uengutz als derriers. 

Qu'er non es grazitz lunbs mestiers 

Menhs en cort que de belh saber 

De trobar; quVuzir e uezer 

Hi uol bom mais captenbs lengiers 20 

E critz mesclatz ab dezonor; 

Quar tot, quan sol donar lauzor, 

£s al pus del tot oblidat, 

Quel mons es quays totz en barat. 

Per erguelb e per malnestat 25 

Dels XFistias ditz luenb d'amor 

£ dels mans de nostre senhor 

Em del sieu sant loc discipat 

Ab massa d^autres eneombriers; 

Don par, qu'elb nos es auersiers 30 

Per desadordenat uoler 

£ per outracuiat poder. 

Lo greu perilh deuem temer 

De dobla mort, qu'es prezentiers, 

Quens sentam Sarrazis sobriers, 35 

fi dieus quens giet a non cbaler; 

Et entre nos qu^em azirat, 

Tost serem del tot aterrat, 

E nos cossiram la part lor, 

Segon quem par, nostre rector. 40 

Selb, que crezem en unitat, 
Poder, sauieza, bontat, 
Done a sas obras lugor, 
Don sian mundat peccador. 



V. 43. assas. 



80 GCIRAUT RIQCIER. 

Dona maires de caritat, 45 

Acapta nos per pietat 

De ton filh nostre redemptor 

Gracia, perdon et amor. 



Lied HF. R. II, 238. Diez Leb. 514. 

La primeira retroencha d^En Gr. Riquier, faeha en Fan *) 

MCCLXX. 

Pus astres no m'es donatz, 

Que de midons bes m^eschaya, 

Ni nnlbs mos plazers nol platz, 

Ni ai poder, quem n'estraya, 

Ops m'es, qu'ieu sia fondatz 5 

En uia d'amor ueraya; 

E puesc n^apenre assatz 

En Gataluenna la gaya 

Entrels Gatalas ualens 

£ las donas auinens. 10 

Quar dompneys, pretz e ualors, 

Joys e gratz e cortezia, 

Sens e sabers et bonors, 

Belbs parlars, bella paria 

E largueza et amors, 15 

Gonoyssensa e cundia 

Troban mantenh e secors 

En Cataluenha a tria 

Entrels Gatalas etc. 

Per quMeu ai tot mon acort, 

Que aelhs lurs costums aprenda, 

Per tal qu'a mon Belb Deport 

Done razon, que m^entenda, 

Que non ai autre conort, 25 

Que de murbr me defenda. 

Et ai cor, per penre port, 

Qu'en Gataluenna atenda 

Entrels Gatalas etc. 

E sMeu entr^ elbs non aprenc 
So, per qu*amors guazardona 
Seruir als sieus, don dan prenc, 
No y a mas, quom me rebona; 

*) B: retrohencba aue fes En 6r. Riquier en Tan etc. 
V. 5. que f. quMeu. V. 22. de f. d'elbs» V. 31. A : essieu, 
B: e si. 



GUIRAÜT RIQUBK» 81 

Quar tant d'afan ne sostenc, 35 

Qoe m*a gitat de Narbona, 
£ per gandir uia tenc 
£n Gatoluenha la bona 
Entrels Gatalas etc. 

Tan suy d^apenre raissos 

So, que d'amar ai fallensa, 

Que nulhs pessais no m'es bos 

May seih, qu^als uerays agensa; 

E quar nol say ad estros, 45 

Van per bona entendensa 

Queire e trobar cochos 

En Gataluenha nalensa 

Entrels Catalas nalens 

£ las donas aainens. 50 

Lied LF. 

La segonda retroencha d'En Gr. Riquier, Tan MCGLXY *). 

Si chans me pogues nalensa 

Faire ab mon Belfa Deport, 

Quel plagues ma beuolensa, 

Bei fera yssir a port; 

Mas nul semblan de conort 5 

No m*en fa silh, que m'agensa, 

Ni m'en puesc partir ses mort, 

Ni uuelh, que res li souenha 

Endrecb mi, quel' descouenha. 

E pus qite chans no m'ainda 10 

Ni precx, quem uuelha teuer 

Ridons per sieu ses sanbuda 

E ses son pretz mens ualer, 

Ueirai, si poirai auer 

Aman chaptenensa muda, Jlr5 

Non que nom dey dechaxer, 

Ni uuelh, que res etc. 

Be sai, que, sMeu chan giquia, 

Qnel turmens greus e pesans, 20 

Quem uen per Heys, doblaria, 

Tant quMen murria enans, 

Et a Heys seria dans 

V. 43. AB: non es; Rayn. corrigiert no m^es. — *) Soll 
wohl heissen LXXY. — Y. 12. A : Midon. Y. 14. poiriauer. 
Y. 19. A: Bessai. Y. 23. Mais f. Et 

6 



82 OOIRACT HtQUIBR. 

Tfds, qae sot laus hi perdria, . 

£ nom plai sos desenans, 25 

Ni uudhy que res etc. 

Ans ra'es tan plazens s^onransa, 

Que mal nnelb aman langnir 

£ chantar ses alegransa 30 

Per sa lafazor enantir 

Que del mal, qu'en trac, guerir: 

Quar de ren, quel fos mermansa, 

Nom poyria esiauzir, 

Ni uuelh, que res etc. 35 

Donc pus chant, nnelh, ab maltraire 

Aia de me cbauzimen 

Mos Belbs Deports de bon aire, 

Quem tenha per sien breumen; 49 

Quar Dulb autre iauzimen 

No uuelb de lieys, que retiaire 

Lrn pogues bom falbimenr 

Ni uudtb, que res li souenba 

£ndn^ me, quel descouenba. 45 



LUd LVL 



La tersa retroencba d'£n Gr. Riquier, Fan MCCLXXYIIII 

en decembre*). 

No cugey mais d'esta razon cbantar, 

Pus nom destreys le nescis deziriers 

Del Belb Deport, qu^ab mo saber estiers 

Cuiaua pro pessius mon temps passar; 

Quar ma ebansos de ric senbor ualen 5 

No s'entendet, si que m'en fes paruen; 

Mas eras chan, que ben leu m^entendra 

Tals, qu'enqueras ben entendut no m^a. 

• 

Tans senbors ai, qu^en degra un trobar. 

Quem capdelbes, si com fora mestiers, 10 

Que nom calgues esser tan prezentiers 

De segre cortz, don me uolgra cessar; 

Quar per saber no y pren hom bonramen 

Ni per trobar; tan 80B-4>anc Pentenden; 

Mas eras cban etc. 15 



•)B: setembre. — V. 8. Mit ben en . . . hört B auf, 
da me Columne zu £nde ist; es folgt ein leerer Raum 
Ton \\ Seiten. 



GUIHAUT IIIQUUR. 83 

Pero nom dey de tot lo mon damar, 

Quar senhors ai, que trobi plaxentiers, 

Mas enqueras negus nos met primiers 

De mun dezir ses son dan acabar, 20 

Tant que semblan m^en fassa, si m'enteB, 

Per qiren perdrai, som pes, chantar soueo; 

Mas eras cnan etc. 

En cbrt del comt' Enric a son leuar 25 

En Gadeira de Kodes uolentiers 

Retraissera, chan, qu'als bos fos sobriers, 

Quar taiss^ eras, e nom quäl escusar; 

Tant a elh fin e belh entendemen, 

Et yeu no suy del tot ses pessamen; 30 

Mas eras chan, que ben leu m*entendra 

Tals, qu'enqueras ben entendut no m'a. 



UedLFIL R. 111,463. JP. 0.329. Dies Leb. 507. 

La primeira pastorella d^En Gr. Riquier, faeba en l^an 

MGCLX. 
L^autre iorn m^anaua 
Per una ribeira 
Soletz delicban, 
Qu'amors me menaua 

Per aital maneira, 5 

Que pesses de cban. 
Ui ffuaya bergeira 
Belr e plazenteira 
Sos anhels gardan; 

La tengui caneira, 10 

Trobei la fronteira 
A for benestan, 
E fem belh semblan 
AI primier deman. 

Qu'ieu li fi demanda: 15 

Toxa, fos amada 
Ni sabetz amar? — 
Respos me ses ffuanda: 
Senner, autreyada 

Mi suy ses duptar. — 20 

Toza, mot m^agrada, 
Quar uos ai trobada^ 
Sius puesc azautar. — 
Trop m'auetz sercada, 

Senner, si fos fada 25 

6* 



35 



40 



g4 60IRA6T RIQ0RB' 

Pogro m^o pessar. 
Toia, ge« nous par? — 
Senber, mi den far. 

Toia de bon aarev 

Si noletz la mia, ^ 

Yeu nnelb nostfamor. — 

Senber, nos pot faire^ 

Uos auetz amia 

Et yeu amadoT. — 

Toza, qvon que sia, 

Yeus am, done parria,, 

Qiieus fo8 fazedoT. — 

Senher, antra nia 

Prenetz tal, cpiens sia 

De profeg maior. — 

Non la nnelb melhor. — 

Senher, faitz folbor. 

No folley, Na toza; 

Tan m'es« abeUida, 

Qu'amors m'o cossen, — ^^ 

Senher, fort eochoza 

SoB, qne fos partida 

D^aquest parlamen. — 

Toza, per ma nida^ 

Trop es afortida, ^ 

Queens piee bnnulmen. — 

Senher, no m^obiida^ 

Tropa foi' annada, 

Si erezei leumen. — 

Toza, fonam len. — 

Senher, nou» er gen^ 

Toza, que queift diga^ 

Non aiats temensa 

Que nou» nuelh auntr. — 

Senher, uostr^amiga 

Suy, quar conoyssensa 

Uon fai abstenir. — 

Toza, quan falbensa 

Cug far, per lufrens« • 

Belb Deport m'alWr. — 6^ 

Senher, mot mTagensa 

Uostsa bennolensa, 

Qmar uos faity grazir: — 

Toza, qsaeus aug dir? — 

Senher, quevs dezir« '0 



55 



60 



GUIRAUT «IQUIER. 85 

Digatz, toza guaya, 

Queus a fag dir ara 

Dig tan plazentier? — 

Senher, on quem uaya, 

€aY8 chans se perpara 75 

D'En Guirant Riquier. — 

Toza, ges encara 

Le ditz no8 despaia,* 

De quMeii nos enqnier. — 

Senher, nous ampara SO 

Belhs Deportz, queus gara 

De laus esquerrier. — 

Toza, nom profier. — 

Senher, ans entier. 

Toza, tot nf afara, S5 

May N Bertrans m'ampara 

D^Opian rentier. — 

Senher, mal si gara; 

Et iretz uo n^ara, 

Don ai coasirier. — 90 

Toza, souendier 

Anrai est semdier. 



LiedLFlU, R. 111,467. P.O. 332. DiezLeb.509. 

La segunda pastorella d^En Gr. Riquier, facha Tan MCCLXII. 

L'antrMer trobey la bergeira d'antan; 

Saludei la, e respos mi la bella, 

Pueys dis: Senber, cum anetz estat tan, 

Qu'ieu nous ai uist? Ges m*amon nous gragella. — 

Toza, 81 fa, mai que no fas semblan. — 5 

Senher, Pafan per que podetz sufrir? — 

Toza, tals es, qu'aissi m'a fag uenir. — 

Senher, et yeu anaua uos sercan. — 

Toz', aissi etz uostres anhelhs gardan. — 

Senher, e uos en passans, so m'albir. 10 

Toz', al prim iom iuy uostres ses mentir, 

Pueys del uezer m^an tout afar aizina. — 

Senner, aital uos puesc ieu de mi dir, 

Qu'^aissi, quo uos m^es fis, uos sny ieu fina. — 

Toza, bem plai, quar o sabetz grazir. — 15 

Senher, si fas tot aissi, com s^eschai. — 

Toza, uulhatz donc tot so, quMeu uolrai. — 

Senhel aoler uostre uuelh ben auzir. — 

Toza, que uuelh de uostr^amor iauzir. — 

Senher, faitz o lai, on yeu no seray. 20 



86 GUIBAUT RIQÜIER. 

Tosa, nulhs ioys ses lo uostre nom pUi 

D'autra del mun, ni dar nol me poiria. — 

Senher, aquo es aissi, quon ieu sai; 

Mas caualgatz e tenetz uostra uia. — 

Toza, no uuelh anar, ans dissendrai. — 25 

Senher, queus ual er, quan etz dissendutz. — 

Toza, sapehatz, que serai uostres drutz. — 

Senher, sins plai, entendetz, queus dinü. — 

Toza, digatz tost, qne beus entendraL — 

Senher, seiam, que ben siatz nengutz. 30 

Toza, tan m'es le deziriers cregntz 

De uos iauzir, qu^ades oouen a faire. — 

Senher, quous es tan tost dessouengutz 

Le uostre Belhs Deportz? No Pamatz gaire. — . 

Toza, si fas, tant que ia so uencutz. — 35 

Senher, s'o sap, grat uon deura saber. — 

Toza, de trops ims faitz me fa teuer. — 

Senher, per so n'es lauzan mentaugutt. — 

Toza, s'amors autre ioy no m'adutz. — 

Senher, nous par, que uiuatz ses plazer. 40 

Toza, nom uol mos Belhs Deportz ualer, 

Ni re no uey 6\ mon, que tant me playa. — 

Senher, ben cre, qu'en sap far son deuer, 

Si a ualor, tant quo dizetz, ueraya. — 

Toza, tan ual, que totz m'en desesper. — 45 

Senher, auetz per Heys nul melluyrier? — 

Toza, oc, tal qu^en muer de dezirier. — 

Senher, ans n'es mentaugutz de saber. — 

Toza, quem ual, pus ioy non puesc auer? — 

Senher, lo ioy perdetz per cor leugier« . 50 

Tozal cor ai leyal e uertadier 

Uas Heys, don mortz deziran me guemva. — 

Senher, tant aug dir d'En Guiraut Rioaier, 

Que, si nous uu, no fa ren^ que no deya. — 

Toza, no fan a creire lanzengier. — 55 

Senher, per mi sai tot uostre talan. — 

Toza, beus am, mas uos m'anatz trufiin. — 

Senher, antra n'ametz atertant yer. — 

Toza, uau m'en, que no m'auets mestier. — 

Senher, anatz, e ueiam uos autr'an. 60 



UedLlX. P. 0.334. R. III, 470. Diez Leb. 510. 

La terssa pastorella d'Sn Gr. Riquier, Fan MCCLXIIII. 

Gaya pastorelha 
Trobey Fautre dia 



GUIBACT mOUTER. S7 

En una ribeira; 

Qne per caut la belha 

Sos anhels tenia 5 

Desotz un'ombreira : 

Va capelh fazia 

De flors e sezia 

Sns en la fresqueira. 

Dissendey en guia, tO 

Qne s^amor uolia 

En calque maneira; 

Ylh fon prezenteira, 

Sonet me primeira. 

Dissi li: Poiria 15 

De U08 solatz traire, 

Pus m'es agradiua? — 

Ylh dis, que qneiia 

Amic de bon aire 

Nneg e iorn pessiua. — 120 

Toza, ses cor uaire 

E senes estraire 

IlTaaTetz tant, quan niua. — 

Senher, bes pot faire, 

Qnar a mon ueiaire ^5 

Amors uos abrina. — 

Toza, oc, esquiua. — 

Senher, be ys sobtiua. 

Toza, s'ans de gaire 

No m^en faitz nalensa, SO 

Uostr'amors m'esglaya. — 

Senher, ab maltraire 

Conquer hom guirensa, 

Donc espers uos playa. — 

Toza, tant m'agensa 35 

Uostr^ amors em tensa, 

Qu'ops m^es, qu'ades l'taya. — 

Senher, en pamensä 

Mai nom uis, folhensa 

Faria sauaya. — 40 

Tozal uistam playa? — 

Senher, donc no ys gaya? — 

Toza, tant comensa 
y amors ab martire, 
Qn'ops m'es uostr' aiuda. — 45 



Y. 4. caaut f. caut. 



88 GUIRAUT KIQUUR» 

Senher, ab ^mensa 

ITauetz en dezire 

Ben qaatr^ans tenguda. — 

Toza, no m'albire 

QuMeus Tiis mal; nons tire, 50 

Si Bi etz ma druda. — 

Senber, bens puesc diie 

Qu^en faretz mans rire, 

Suy desconoguda. — 

Toza, etz esperduda? — 55 

Senber, non, ni muda. 

Toz\ a n^om cossire 

Tant, qu'aisso entenda: 

Etz ges la chantada? — 

Senber, quan quens tire, 60 

Pro er, qu'iens car uenda 

Uostr'amor maluada. — 

Na toza, contenda 

Ai ab nos d^emenda 

Totas netz trobada. — 65 

Senbe N Guiraut, renda, 

Riqnier, tanh queus renda 

Aital, qnar suy fada. — 

Toz\ ans etz membrada. — 

Senber, so m'agrada» 70 

Toza, tal fazenda 

Ai, qu'ops m^es, qne y tenda; 

A dien siatz dada. — 

Senher, aissins prenda 

Per tot ses emenda, 75 

E ueus uostr^ estrada. — 

Toza, etz irada? — 

Oc, per uosti'anada. 



Lied LX. R. III, 473. P. 0. 336. Diez Leb. 510. 

La quarta pastorella d^En Gr. Riquier, Tan MCCLYII. 

L^autr'ier trobei la bergeira, 

Que d^autras uetz ai trobada, 

Gardan anhels, e sezia; 

£ fon de plazen maneira, 

Pero mout fon cambiada; 5 



y. 47. auez am Scbluss der Zeile; das t fiel wegen 
Mangels an Raum ab, wie anch sonst. 



6VIRAUT VIQUIER. 89 

Quar un effant pauc tenia 

En sa fauda, que dunnia, 

E filaua cum membrada. 

£ cugey, quem fos priuada 

Per tres uetz, que uist m'auia, 10 

Tro ui, que nom conoyssia, 

Quem dis: Lai laissatz Pestrada? 

Toza, fi m^yeu, tant m'agrada 

La uostra piazen paria, 

Qu'er m'es ops uostra ualensa. — 15 

Elham dis: $enher, ta fada 

No suy, quous pessatz, que sla; 

Quar en als ai m^entendensa. — 

Toza, faitz hi gran falhensa, 

Tant a, queus am ses falda. — 20» 

Senber, tro en aquest dia 

Nous ui segon ma paruensa. — 

Toza, falb uos conoyssensa? — 

Senber, non, qui m^entendia. — 

Toza, ses uos nom poiria 25 

Res dar d^aquest malguirensa; 

Tant a, que m'etz abellida. — 

Senber, aital me dizia 

En Goirautz Riquiers ab tensa, 

Mas anc non fuy escamida. — 30 

Toza, N Guirautz nous oblida, 

Nius pren de mi souinensa? — 

Senber, mal que uos m^agensa 

Elb e sa uista grazida. — 

Toza, bcn trop Fes gandida. — 35 

Senber, si uen, be crem uensa. 

Toza, mos gaugz se comensa; 

Quär selb, per qui etz auzida 

Cbantan, suy bieu ses dnptansa. — 

Senber, non etz, ni crezensa 40 

Non auria 6 ma nida, 

Ni neys non auetz semblansa. — 

Toza, Belbs Deportz m'enansa, 

Queus es tres uetz auutz guida. — 

Senber, res non es la crida, 45 

Trop uos cuiatz dar d'onransa. — 

V. 15. Hier ist der Vers des Manuscr. um eine Sylbe 
Wi kurz, wofür Kayn.: la, P. 0.: ops vermutbet. V. 44. 
autz f. auutz. 



90 GtlKAUT RIQCICR. 

Tox', auetz de mi membransa? — 
Senber, oc, mais non complida. 

Toza, yeus ai enbrugida 

E tenc m'o a gran pezansa; 50 

NoTis pessetz, pus uos enqueira. — 

Senber, bem tenc per firomida, 

Qn^eras ai preza ueniansa 

De Tautra uista derreira. — 

Toz', ab qui etz parieira 55 

En Pefant? Es d'alegransa? — • 

Senber, ab selb, qu'esperansa 

N'ai de mais, quem pres en gleira. — 

Toza, quons giec en ribeira? — 

Senber, quar es ma uzansa. 60 

Poiriam far acordansa 

Amdos, toza plazenteira, 

Si n'eratz per mi celada? — 

Senber, non d'autr' amistansa 

Quens fem a la uetz primeira, 65 

Pus tro aissim suy gardada. — 

Toza, beus ai assaiada 

E truep uos de sen entieira. — 

Senber, sMeu ne fos leugeira. 

Mal m^agratz uos assenada, ^- 70 

Toza, uau far ma iomada. — 

Senber, meteus en carreira. 

UedLXL F. 0.338. Diez Leb. 512. 
La quinta pastorella d'En Gr. Riquier, l'an MCCLXXVI. 

D^Astarac uenia 

L^autr'ier uas la Ylla 

Pel camin romieu. 

E pres de la uia 

Desotz una trilla 5 

Ui, e nom fon grieu, 

La bergeira mia, 

Que sec ab sa filba. 

Gonoc me tan lieu, 

Ris, si bes planbia 10 

Es det merauilba, 

Conuindet s^a dieu. 

Post dissendei yeu. 

Ylb fon se leuada, 

Tomet ä loc sieu, 15 

Quan Paic saludada. 



GCIRAUT RIQUIBR. 91 

Ui la fort camiada, 

Vas que ia fon bella; 

Dissil: Don uinetz? — 

Senher, tan senhada 20 

Suy, de Compostella, 

Queus conoyssetz. — 

Pus nos ai trobada, 

Comtatz me nonella 

De lai, si sabetz. — 2& 

Senher, uas Granada 

Ual reys de Castella, 

Doncx tost lai tenetz. — 

Dona, que dizetz? 

Qu'ieu no crey, qne fassa. — 30 

Senber, mout falhetz 

Non segnen sa trassa. 

Enquer nous es passa, 

Fi m'yeu, la maneira 

De mi achuflar? — 35 

Senh' £n Guiraut, lassa, 

Riquier, nom bergeira 

Suy d'aquest cbantar. — 

De mi penreus plassa 

L'alberga enteim 40 

A nneg 6i iogar. — 

Senber, per oieu, massa 

UTauetz per leugeira, 

Nous cal couidar. ^- 

Dona, ges nom par, 45 

Aiatz de mi cnra. — 

Senher, non d'amar, 

Ni nom fa firacbnra. 

Tot farai rancura 

De nos, quar m'es braua 50 

Hueymais en chantan. — 

Senher, per drechura 

De dieu, slus membraua, 

Fosson uostre chan. — 

Dona, ges uilbura 55 

Non ai, quim iutiaua 

Dreg, quem des soan. — 

Senber, ab mezura 

Ges bos sens nous traua 

M canas ni an. — 60 



V. 26. Senhes. 



92 6UIRADT KfQVIBK. 

Dona, per semblan 
Mal me cniatz dire. — 
Senber, nous ten dan, 
Tant es bos suffrire. 

Pro femna, queus tire, 65 

Nous ai dig encara; 

Per quem dizetz mal? — 

Senher, ai dezire, 

Tencssetz per amara 

Uia temporal. — 70 

Per ren no m'albire, 

Qu^om ueya la clara 

Per sermon aital. — 

Senher, mo martire 

Doblatz parlan ara, 75 

Et a uos no nal. — 

Per totz temps uos sal 

Dieus; pus nous dirk. — 

Senher no m^eu cal, 

E nom de dieu<, uia. SO 

No y hac tomada. 



Lied LXII. P. 0. 341. Diez Leb. 512. 
La Yla pastorella d'En Gr. Riqnier, lan MCCLXXXII. 

A sant Pos de Tomeiras 

Uengui Pautre dia 
De plueia totz mullatz 
En poder d^ostaleyras, 

Qu'ieu no conoyssia, 5 

Ans fuy merauelhatz. 
Per quel uiella rizia, 

§!u^a la ioue dizia 
uau calque solatz. • 

Mas quasqunam fazia 10 

Los piazers, que sabia, 
Tro fuy gent albergatz; 
Que agui souinensa 
Del temps, que n^es passatz, 

E cobrey conoyssensa 15 

Del uielha, de quem platz. 

£ dissil: Uos etz selba, '^ 

Que ia fos bergeira 
£ m^auetz tant trufat. — 
Elham dis: Non pas felha 20 



GUIRAUT RIQUIER. 9S 

Senher, mais guerreira 
Nons send per mon grat. — 
Pro femna, de maneira 
Tal 1108 uey segonteyra, 

Qu'esser deu chastiat. — 2^ 

Senher, sMeu fos leugeira, 
Non a trop, qn^en carreira 
Fuy de trobar mereat. — 
Pro femna, per aizina 

Fon dich d'ome cochat. — 30 

Senher, ans suy uezina 
D'est amic non amat. 

Pros femna, d'aital toza 

Cum uos deu amaire 
Fort esser dezirans. — 35 

Senher, dieus per espoza 

Mi uol; mas del faire 
No suy ges acordans. — 
Pros femna, de nudtraire 

Uos es ben temps d^estraire, 40 

Si es hom benanans. — 
Senher, assatz ad aire 
Pogram uiure; mas paire 
Lo sai de YII efans. — 

Pros lemna, gent seruida 45 

Seretz per sos filhs grans. — 
Senher, ian suy marida, 
Q' nn non a de X an«. 

Na femna descenada, 

De mal etz estorta 50 

£ peitz anatz sercan. 
Senher, ans suy membrada, 

Qu^el cor no mi porta, 
Si qu^en fassa mon dan, — 

Pros femna, uia torta 55 

Queretz, don seretz morta, 
Som pes enans d'un an. — 
Senher, 'ueus quim coforta, 
Quar de mon gaug es porta 

Seiha, quens es denan. — 60 

Pros femna, uostra filha 
Es segon mo semblan. — 
Senher, pres de la Uha 
Nos. trobes uos antan. 

Pros femna, doncx emenda 65 

Couenra, quem fassa 



94 GUIRAUT RIQIIIEK. 

Per uos de motz pesars. — 
Senher, tant o atenda, 
Qu^a so marit plassa, 
Pueys faitz uostres afars. — 70 

Pros femna, nous es passa 
Enquers e duraus massa 
Maishuey uostre trufars. — 
£n Gr. Kiquier, lassa 

Suy, quar tant seguetz trassa 75 

D'aquestz leugiers chantars. — 
Pros femna, quar uilheza 
Uos a faitz cnans amars. — 
Senher, de uos se deza 
Tant, qu^als uielhs non etz pars? 80 

Pros femna, de mal dire 

Nom feratz temensa; 
Mas aisso solatz par. — 
Senher, ges no m^albire, 

Que ma malsabensa 85 

Uos saubessetz pessar. — 
Pus 6 uostra tenensa 
Suy, ben deuetz sufrensa 
De tot ab mi trobar. — 

Senher, ges no m^agensa, 90 

QuUeus diga ren per tensa 
Nius fassa malestar. — 
Dona, ia no poiriatz, 
Quar nous puesc desamar. — 

Senher, quant o fariatz, 95 

Yens uuelh totz temps honrar. 

AI pro comte agensa 

D^Astarac nostra tensa, 

Dona, qu'om deu lauzar. — 

Senher, sa grans ualensa 100 

Lo fai ab beuolensa 

A totas gens nomnar. — 

Dona, Sil sa ueziatz, 

Saubessetz Tamparar? — 

Senher, ben auziriatz, 105 

Qu^en ay en cor a far. 



V. 69. asso. V. 77. Pros fem. V. 80. par. 



eUItiiUT RIQUUR. 95 

Ued LXllL R. III, 461. 

La primeira alba, que feB (ir. Riquier, l'an MCCLVII. 

Ab plazen 

Pessamen 

AmoTOs 

Ai cozen 

Mal talen 5 

COS81T08, 

Tant quel ser no puesc durmir, 
Ans torne^ e uuelf e uir 

£ dezir 

Uezer Palba. 10 

Per trebalh, 

Que m^assalh 

Ser e iom, 

Joys me falb, 

Don nualh 15 

Ab cor mom, 
£1 ser doblam mo martir, 
Qu'en elb tenc tot mon albir, 

£ dezir 

Uezer Talba. 20 

Mals sabers 

£s, loncs sers 

Peruelbar 

Ses plazers, 

£ iasers 25 

Ses pauzar 
£ ben amars ses iauzir; 
Per quel ser uelhan sospir, 

£ dezir 

Uezer Palba. 30 

A mon dan 

Per semblan 

Fa gran nueg, 

Quar afan 

N'ay trop gran 35 

£t enueg, 
Quar leys, qu'ieu am, non remir, 
Ans pes, co m^en puesc aizir, 

£ dezir 

Uezer Talba. 4Q 



96 GUIRiLCT RlQCIIft. 

Ued LXIF. 

Descort, que fe Gr. Riquier Tan MCCLXi. 

Pus aman 
Muer deziran, 

Merceyan 
Lieys, que nom Man, 

Ni Fafan, 5 

QuMeu trac tan gran 

Ab semblan 
Ses pro de dan, 
Nom par quem plaia, 

Qnar pus m^esmaya, 10 

On mais Tam, per quem deseonort, 
Mos cors s'asaya, 
Qu^ades retraya 
Acordat descordan descort. 

Mas quon quem uaya, 15 

Ab la pus gaya 
Remanrai aman tro la mort, 
Si bem sai, 
Que nol play; 
Quar d'amor mandamen n^ay, 20 

Que dechai 
Tot ueray, 
Mas be uey, que non pot mai. 
Quar enians la ten destrecha 

£ cobetatz e falsia, 25 

D'aquestz Pus per l'autre decha; 
Per que dreitz m^or es cambia, 
Et amors es tant estrecha, 
Qu^als sieus ualer se fadia* 

Non pot als, 30 

QuV los fals 
Föns de nuds 
Troba tals 
Ab uenals 

Precx, los quals 35 

Uey lobals 
D'u e d'als. 
Don lials, 
Fis, corals, 

Naturais 40 

Uey mortal§. 
bonc sUeu suy fis aman, m'er a murir, 
E uuelh mais mort, qu'ab enlan me captenha« 
S poiriam mos Belhs Deportz guerir, 



OCIRAUT RIQÜIER. 97 

Ab cmel plagues mos chans, so que nol denba. 45 

rer qu'ieu la prec, que m^acuella 
Per sieu ses als e que uuelba 
Mos chans, qu^als nol crida; 
Qn'aissi er ma nida 

De perilh yssida, 50 

£ seruirai lieys el don d^Opian. 



Ued LXV. R. II, 233. 

Breu doble d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXY. 

Amors m^auci, quem fai tant abelhir 

Sella, quem plai; quar neys nom n^escbai gratz, 

Ni ai poder ni cor, qu'allor me uir, 

Et es me mortz, qu'ieu ben am non amatz, 

Per que mos cbans diuersa. 5 

Mout ai cbantat, que anc no plac auzir 
A lieys, qu'ieu am; per quem suy acordatz, 
Pus mas cbansos ab precx no uoi grazir, 
Qu'est breu doble fassa, e si 11 platz, 

Tenrai uia trauersa. 10 

Nueg e iom pes, co pogues auenir 
£n far son grat; per quem suy assaiatz 
En tans chantars; qu'estiers non li aus dir 
Los mals, qu*ieu tray, et on pus suy sobratz, 

Yeu la truep pus enuersa. 15 

Mos Belbs Deportz, est noms me fa mentir, 
Qu'ab desconort lo die; quar no m'aidatz, 
Mos dobles mals se tersa. 



Lied LXVL R. III, 466. Diez Leb. 514. 

Serena d'En Gr^ Riquier, Tan MGGLXIIl! 

Ad un fin aman fon datz 

Per ^idons respiegz d'amor, 

El sazos el luecx mandatz. 

El iom, quel ser dec Fonor 

Penre, anaua pessius 

£ dizia sospiran: 

loms, ben creyssetz a mon dan, 

El sers 
Aucim e sos loncx espers. 

V. 9. u. 36. essos. 



9S 61IIRAUT RIQUISR. 

Tant era ramans cochatz 1^ 

De la deziran ardor 

Del ioy, que Ter autreyate, 

Qu^elh se daua gran temor, 

Qu'al »er non atendes uius. 

£ dizia sospiran etc. 1^ 

Nulhs hom non era de latz 

A Faman, que sa dolor 20 

No conognes, tant torbatz 

Era ab semblan de plor; 

Tant li «ral ioms esquius, 

£ dizia sospiran ete. 

Mout es greu tnrmen astratz 

A seih, qu'ab nulh ualedor 

Nos pot ualer, donc eardatz 30 

D^est aman, en quäl langor 

Eral iom d'afan aizius 

£ desia sospiran: 

Iom, ben creysses a mon dan, 

£1 sers 35 

Aucim e sos loncs eepers. 



Lied LXVIL 
Alba de la maire dien, que fe Gr. Riqaier Tan MCCLXVL 

Qui uuelha ses plazer 

£ ses son pro lonc ser, 

L'alba deu dezirar, 

Que fai lo iom parer. 

£t yeu dezir uezer ^ 

Selha del uer iom dar; 

Quar lonc temps ai uelbafc 

Ab dan en escurtat, 

Don uolria yssir; 

Per que ai gran dezir 10 

De ueraya dartat, 

£n que puesc auenir, 

Si m'en uol far secors 

Selha, qu*a peceadors 

Uius penedens es alba. ^ 

Quar hom non a per uer 
De far nulb ben poder 
Ses la uerge pregar, 
Maire de tot saber. 



GUniUT MQOIH. 99 

Qu^ilh n^acapta lezer 20 

Ab son filh, quel pot dar: 

So es dieus per uertat 

Uers, que li a donat 

Tant, qnelh uol exauzir 

Sos precx et obezir. 25 

I>oncx preguem la de grat, 

Qu'a las armas gandir 

No8 fassa ner secon 

Sella, qu^a peccadors etc. 

Elha es per deuer 

Uia de bon esper, 

Ab quens deuem saluar, 

E portz, qu^ab ferm uoler 

Podem pregan auer ^ 

Et estela de mar, 

Iffaires de pietat, 

Lums de tota bontat 

E salutz de perir, 

Porta de gaug complir; 40 

E sol qne caritat 

Aiam, nons pot falbir 

De far uerai secors 

Selha, qu^a peccadors etc. 

Yeu, las! me dey doler 
E de greu mort temer 
Per mo malnat obiar 

Kl de [er] 

[er] 50 

camfbiar] 

[at] 

Que [at] 

de fa[lhir] 

[ir] 55 

Si cu [at] 

. . . mo [ir] 

8eoo[n 

Selba, qu^a peccadors 

Uias] pene[aens es alba] 60 



y. 49. Hier ist eine Lücke dnrdi . Ausschneiden der 
Anfangsrignette Seryeris von Girona entstanden. 



100 fiDIVAUT mQiinR. 

Lied LXVllL 

Ses [Gr.] Riqnier per nn son amic, Tan MCCLXXX V. 

Sancta uerges, maires pura 

De Jhesn Ciist, filh de dieu 

Per Tiertnt, non per natura, 

Del sant poder plenier sleu, 

Elegida, salndada 5 

De i'angil, hnmils trobada, 

Uenc en tu santz esperitz, 

Filhs, paires, dieus, nom, per traiie 

Nos de perüliOB dezaire, 

Pregad, qu'elh nos sia gnitz. 10 

Per ta gran bonauehtura 

Fon passatz lo mans de dieu; 

Quar per atemprar dreehnra 

Te fes maires del filh sieu, 

£ per tu es sobronrada 15 

Tota Pumanals linbada; 

Quar tos precx es issauzitr, 

Dona sancta, filha maire, 

Prega ton filh e ton paire, 

Quens fassa sos elegitz. 20 

De totz bes agram firaehura 

Ses tu, que non uals ab dien, 

Dona, quar per forfachura 

Esperan lo poder sieu, 

Peneden, nerges laazada, 25 

Yest nueg e iom auocada 

De peccadors conruertitz, 

£ deus nos totz bes atraire, 

Not deuem per que? retraire, 

Quar. de mort no» as ganditz. 30 



Swelte« Bucb* Biiefi^« 

LXIX, Dies Lebv 516. 

Also so letras, que trames Gr. Riquier a N Amalric en 

Castela, l'aii MCCLXY. 

AI pus noble, al pus nalen, 

AI pus prezat de son iouen, 

A sei, que pus nobiamen se eapdela- 

£n la nobla cort de Castela» 



GUIBAUT RIQUIBR. 101 

A sei, qiie mlelhs iiieu d'sgnulatie, 5 

El pu8 manent d^onrat linhatie, 

A N Amalric de Narbona, 

Ca far totz hoDratz faitz's^adona 

Ab grat, ab seD, ab honor 

Si meteis creisen de lauzor, 10 

De pari d^En Gr. Riquier salutz 

Ab ramor, que deuers adatz, 

Sopleguan, bonran ab honor, 

Si com a filh de son senbor. 

Et obedien a tot for 15 

Ab bona fe de lial cor, 

Ab humilitat enclinada, 

Ab dezir de uista onraüda. 

E prec uos, senher, qne, sieus platz, 
^n aquest plag entendatz, "20 

Non per so, quHem pes, queus sofranha 
Ren de ben, c^al uostre par tanha. 
Ans o sabetz tot dir e far 
Mielhs quMeu conoisser ni comtar; 
Tant ni'es uostres faitz saboros. tiS 

D^onrar dien pessatz nneg e dia 
E la uerge sancta Maria 
E tot, cant es celestial; 
£ pneis pessatz ^1 terrenal 

D^onrar e de seruir lo rey 30 

NAnfos; car deguna ley 
No sai rei, quel puesca naler, 
Et es aitals per son deuer; 
Car Gastela a sostengnt 

Tostemps pretz ab sa gran uertut, 35 

Et en aisi es costumat, 
Que tostemps an romieu sercat 
Sant Jacme tro en Gompostela 
Et autras sens pretz en Castela. 

Per que, si uos sabetz amor 40 

E grat auer del cap maior, 
So es dieu, que dona totz bes, 
E del rey de leo, nom pes, 
Que del linbatie de Narbona 

Fo8 nulh temps pus nobla persona 45 

Que uos; et auetz comensat 
Tant gent, auiem pes, qu'ea auetz grat. 

Nom cal air, que uostra eompanha 
Eonretz; tan aug, que gent estranha 
Sabetz onrar, tan es lanzatz. 50 

Pero si beus n'es cosselhatz, 



102 OUnAUT BIQDIBII. 

Free uos, tot iora uon melhiiretz; 

Car de lanzor uon creissirets. 

Que negus hom non es senatz, 

Qu^en pretz cug esser aeatMitz; 55 

Car pretz manaa, c^om cascan iom 

En creisser s'onor se soiom; 

Qiie nulh acabamen non a 

Mai, quel cresc' om, tant cant uieura. 

£1 creisser den esser deport, 60 

Per so car nol pot tolre mort. 

E semblam, que uos o sabetz. 

Tan belamen uos captenetz, 

Que res nous y puesc ensenhar. 

£ doncx queus ania far, 65 

Queus disses so, c^obs nous auia? 
Sembla, quel parlar me plazia. 
Per que no aiatz pessamen, 
Que coselhan ni reprenden 

Uos aia ren dig ni comtat 70 

Mai per forsa de uolontat, 
Qu'ieu ai de la uostra onransa. 
Car en uos ai gran esperansa 
De ben fag; car auer o dey 

Sai lai en la cort del rey, 75 

On ai prepauzamen d'anar 
Per mi meteis ad acabar. 
Car tot le mon nom pot ualer 
Tan com sei segon mon esper. 

E sieus semblaua fazedor, 80 

Quem lessetz far aitan d'onor, 
A tal que gent o saupes fiir, 
Que mi fezessetz comandar 
En gran del rey N Amfos, 

Mos astres ne seria pus bos, d5 

Si auzia de mi parlar. 
S si trop ai dig, uuelh n'estar 
AI uostr esgart, coras queus ueya; 
Del cal uezer ai gran enueya 

E pessamen ab dezirier; 90 

C^albir me lo gran alegrier, 
Cab uostra companham darai, 
Car tota Tarn e totam play, 
E may sels, c^om ten per melbors. 

E tenria uas uos de cors, 95 

Sol sabia uostr' estamen 
Per sert e del ric rey ualen, 
Del cal prec dieu de mon saber, 



Qael don uida fors^ e poder 

De mantener sa gran ualor. 100 

Et a uofl, senher, don s'amor 

E gracia de totas gens. 

A uoler de uostres parena 

Dieu don de 1100 gaug; a auins ama, 

Si com de cor merce lin ciama, 105 

Et a mi don so, e'obs m^anra. 



LXX. 



Aiso fe Gr. Riquier de Na Vaqueira de Lautre, Fan 

MCCLVIIIL 

Qui a sen et entendemen 

E saber e conoisemen 

E nol despendre sos bels ditz, 

Per 80 qne sia pus grazits. 

Den gardar, de qui parlara, 5 

Si dira uer mentira. 

Car massa lauzor es blasmars, 

E trop bes dirs es mal estars. 

Si sei, de quis ditz, non es tals, 

Tot lo be, c^om ditz, es mals. 10 

Atressi deu gardar, som pes, 

Qui uol lauzar, sei, que bos es, 

Que sia gent apparelbatz 

De bels ditz e de gent pauzatz, 

E que pauze gent sa lauzor 15 

E ben e mielb e mot melhor. 

Car lauzor flaca, mal aperta 

De sei, on es ualor aserta, 

Es blasmes als entendedors. 

Et al lauzat es desbonors, 20 

Can es pros, qui seguir noit lauza, 

Aisi CO a ualor enclauza. 

Car mals ditz pauzatz belamen 

Val mais que bes marridamens, 

E res mal facb a negun for 25 

No ual res. Per qu'ieu ay en cor, 

Que mal dicb lauzor segura 

Fassa cascu per sa natura. 

Et ara uuelh parlar de uer 
Per razo mays que per plazer 30 

E fand lauzor uertadeyra 
Del uescomtessa Na Vaqueira 
De Lautre, on renba totz bes, 



104 GOntACT RIQCIER. 

Coronda de tot Albeges, 

£ 9ia lauzors auzida; 35 

Car be sai, que sera grazida, 

Tan mou de ueraya razon, 

Quel sieu uer an nom bei e bon 

Beutatz e gratz e conoisensa, 

Sens, sabers, bonors, entendensa 40 

£ pretz e ualors e bontatz 

£ iois e solatz e rietatz, 

Bels parlars e bels aculbimens, 

Plazer e deportz couinens 

£ tug bon aib, don es garnida 45 

An francba en bei loc bastida, 

De murs e de laissas ben clauza, 

On pretz seguramen se pauza, 

Que res encontra non pot esser 

Ni nol pot mermar son bon esser; 50 

Tant gent es de tot be complida, 

Reforsada et establida, 

Que reu non oblida defors: 

Tot also s'es mes dl gai cors 

De la pros uescomtessa gaia 55 

De Lautre, c'a ualor ueraia 

£ sap se tant gen captener, 

Que tug s'en lauzo ferm e uer, 

C'aisi tanb; a forsa aital, 

Cab tot be s'estranh de tot mal, 60 

Per so es forsa apelada. 

Car per sa bontat es amada 

£ seruida per sospeisson 

'De recebre son guazardon 

£ de creisser son pretz ualen. 65 

Mas qui autr' entendemen, 

Ab ela nos pot acostar. 

Car sens la sap tan gen gacbar 

£1 sabers el bon aip, qu'en elb 'an, 

Que tucb ab lo cor s'aparelban 70 

De defendre ardidamen, 

Per qu^el'esta seguramen. 

£1 mur son fort e gent assis, 

Que bom non crey pus fortz ne uis, 

£ las layssas son reforsadas 75 

Seguras e ben acairadas, 

£ dir uos ai be de cal obra, 

Car mot de bei pertrag li sobra. 

Li mur uos die senes falhensa, 

Que son de uera conoissensa, 80 



6VIEAUT RIQUIBR. 105 

E las lissas son de ualor 

Ab bei remembramen d^amor. 

Dui son couinen messatgier, 

Aquilb se preparan premier: 

So es gratz et entendemen. 85 

Aquilh conoisson soptamen, 

Qui uen per bona noluntat; 

£ pueis cant an hom esproat, 

Fan o als antres aibs saber. 

Adonc nel poder de plazer 90 

Per aculbir o per defendre, 

£ qui fa ben, ient lo y sap rendre. 

Mas qui d^als la forsa comet, 

Adonc bei parlars malamet 

£trassa getas afinadas 95 

De paraulas atessaradas, 

Tant que negus nol pot gandir, 

Quel puesca encontra uenir. 

Pero aitan y sap far gratz, 

Que cascus s^en part paguatz. 100 

£t aissi reten grat de totz, 

£n liels nais totz bes la dotz. 

Ära conosc, que pretz es sauis 
Et es de totz bos aibs reirauis; 

Car ha afennat son atur 105 

E s^es mes en loc tan segnr. 
Car ioy e deport e solas 
Son uiandas d^est bei amas, 
Qui a esta forsa bastida: 

Per que sa lauzors es brugida. 110 ^ 

Car ieu n^aug tan de be retraire 
A sels, que uan en son repaire 
E la uezon uas lunba part, 
Que non sai dir lo ters nil cart. 

Car Tautre iom fon a Narbona 115 

Ab plazer de mota persona 
Midons Na Pbilippa uezer, 
La cal hom no ue ses ulazer, 
Som dis En Bertran d^Opian. 

Et apres fon ad Assilban 120 

Uezer ma dona NAlazais, 
E qui la ui, enquer n^es gais. 
Per quUeu me tengra per estortz, 
Si la i uis, et er soi mietz mortz; 
Tan gran dezir ai del uezer, 125 

E Sil play, metra y poder, 
E prec la, que sia sofrens, 



106 GÜIIAVT RIQÜIBR. 

Que yeu sia sos bes dizens. 

Car ab sa ualor uuelh mos ditz 

Daurar, quem sia pus grazitz, 130 

£ no per plag de ioglaria, 

Mas per tal, que uertadier sia. 

Car tot, cant ieu laus, es ualen, 

Per que son miei dig d'auinen. 

En also mos bes dirs comensa 13& 

De ma dona la uescomtessa, 

E mandem, si o uol, o mais. 

que d'aisi enan m^eslais, 

E si nol play, no m'en destrenha; 

Quel bes, qwen aug dir, m'o ensenba. 140 

E si midons mon nom enquier. 

Per uer ai nom Gr. Riquier. 

LXXL 

Dieus me cresca dezir 
E saber del seruir. 

Also fe Gr. Riquier Tan MCCLXVI. 

Qui conois et enten 
E uol saber e sen, 
De cor deu escotar 
Saui, cant Tau parlar; 

E mielhs, can la razos & 

Pot esser bes e pros 
A sei, que Tauzira, 
«Uas que la retenra. 
Gar quil saber auia 

D'apenre nueg e dia 10 

Tot de totz los doctors 
E tot sels dels auctors, 
Ges per tan no sabria 
Tot, cant saber poiria. 

Per c'ap cor esforsieu 15 

Apren, aitan cant uieu, 
Totz boms, que uol auer 
A son pro bei saber. 
Et ieu, cant aug parlar 

Home, que sauis par 20 

E parla folamen, 
Tenc mon entendemen 
El pus de so, que ditz; 
Car ies tan amaruitz 
Non es, qu'en tot entenda. 25 



Ni cal, c'om m'en reprenda; 

Qu'ieii nom tenc per sabens, 

Ans soi dels aprendens 

Dnrs, per c^ai petit. 

Mas de so, c'ay anzit 30 

A sauias geiis dir, 

De que ai gran dezir 

£ de que parlarai, 

Per bona fe dirai 

A mon semblan uertat 35 

Ab bona uoluntat. 

E dieus don m'en lezer, 

El cal ai bon esper; 

Car d^el uenon tuch be 

Per que Tazor el cre. 40 

AI paire glorios 
Uer dieu tot poderos 
Rendi ab ferm uoler 
Gradas del saber, 

Que a en ml trames; 45 

Mas per meu nol tenc ies. 
Gar non puesc comte far 
Reis de so acabar, 
Cades ai comensat. 

Car a la uoluntat 50 

De dieu uenra i uezer 
Et auzir e per uer 
Odorar, saborar 
Et atressi parlar, 

Per que hom a saber 55 

£ dezir e plazer, 
£ non y aura pus. 
Et entenda cascas 
Aiso, que die en be, 

Qn^endrech de bona fe 60 

entendi a dir. 

De uezer e d^auzir 
Ha hom entendemen, 
Et aquel dona sen, 

Gen dona conoissensa, 65 

Et ab bon' abstenensa 
Gonoissense mezura, 
E per segre drechura 
Fai mezura be far 
E fa mal esquiuar, 70 



y. 51. Vielleicht ist i tenrai für uenra i zu lesen. 



Ii6 GUIIAUT RIQDIIR. 

E be far dona grat; 
Toch aquist ainstat 
Son saber bei e bo. 

Per c^om deu per razo 
Ab tot also seruir 75 

Sei, que per bon albir 
dona, a quil platz, 
E qui mielhs n^es bastatz. 
De mal li es tengutz. 

E dey n'esser crezutz, 80 

Si tot gran sen non ai; 
Car semblan ne dirai 
Del segle, que uers es. 

Qui may recep de bes 
De senhor o d'amic, 85 

Ades ab cor pns ric 
Lon ser pus uoluntiers 
El n^es cramor entiers 
Pus e de bona fe. 

AI senhor, de que ue 90 

Gran bes temporalmens. 
Es bom obediens 
De segre son uoler 
E de far son plazer, 

De seruir a son grat, 95 

S ten son sen membrat, 
Tant cant pot, que no fassa 
Ren, c^al senbor desplassa; 
S d'amic atertal. 



Pus quel ten per lial, 
Que rama el ten car 



100 



El tem el uol onrar 

E seruen retener. 

Donc ben sembla per uer, 

Pas senher es amatz 105 

Per ben facb et onratz 

E temsutz e seruitz, 

E amicx obezitz 

Per atertal semblan 

En est mon plen d'enian 110 

Per bes faitz temporals, 

Quel rey celestials 

deya esser pus. 

Ben deu creire cascus, 

Que, si per ric dos dar 115 

Deu hom senhor amar, 

Que dieu deu amar fort 



GOroitT RIQUOR. 109 

B semir ab onor 

£ temer mot onran; 

Quel nos a donat tan, 120 

Qne grans es la razos. 

Per qu'en so i nolontos 

Tuch li iier entenden. 

Dien formet ueramen 
De uil ren se doptansa 125 

Home, a ma semblansa 
Del limo el lo fe, 
Qnel fe uieure desse; 
El det sens natarals, 

Don cascns es aitals, 130 

Si non pecca natura. 
E tota creatuia 
Fetz per home semir, 
El donet franc albir 

De faire be o mal. 135 

Mas per lo be son sal 
Sil, quel fan tro la fi; 
E pel mal atressi 
Perdut e condampnat 

Mai fe per sa bontat 140 

Dieus ad bome d'amor 
Apres la gran folor, 
Quel premier paire fes: 
Can posses en lo be. 

Passet lo mandamen, 145 

Don sofri greu türmen. 
£ uenc per heretatie 
A tot Puman linbatie, 
Tro el per karitat 

Ac de nos piatat 150 

£ del mon, ques perdia. 
Que, com auzem tot dia, 
Uenc penre car bumana 
De la ue^e sertana 

£ ses corrompemen 155 

Nase de luy mundamen. 
£ uisc ab trebalh gran 
A nos uia mostran. 
Per que deuem anar, 

Sil uolem ia trobar. 100 

Apres fon encaussats 
E pres et estacatz, 
Batutz et escamitz 
fit en la crotz feritz 



110 G121RAUT mQVUR. 

Et abeuratz de fei 169 

E resseup mort cruzel 

S pueys ressuscitet. 

Enaisi restauiet 

Ab cara rezemson 

Sels, c'ab cor ferm e bon 170 

An fach, fan e faran 

Segon lo sieu coman, 

Et a nos car compratz. 

Deu ben esser amatz 

Et honrat e temsutz 175 

E seniitz e crezutz 

Dieus ies per nos, oc, sert! 

Pns tan de ben apert 

PTauem tag receubut; 

Qua nuem plag perdut, ISO 

Uolc penre Don cosselh, 

Don cascas s^aparelh 

De son deute paguar 

A dieu, si co deu far. 

Mas tan a fag per nos, 185 

Que iamay guazardos 

N<m seria complitz. 

Mas sol quel obezltz 

Sia per nos de grat 

Ab poder esforsat 190 

Et onrat ab temor 

Et ab ueraf amor 

Seruitz, pus nons demanda. 

Donc gardem ben, quens manda^ 

E fassam a poder 195 

Son grat e son plazer. 

G^ otra poder nons quier, 

Nil remanens nons er 

En degun comte mes. 

Deu esser amatz ies 200 

Dieus per nos e seruitz, 

Pas tans de bes aizitz 

Nos a faitz tro aisi. 

Estar deuem cap cli 

Yergonbos e dolens 205 

Cascus e penedens; 

Car Pauem ofendutz« 

Amatz, ben entendutz, 

Gantas razos anem 



y. 180. Soll beissen: QuaiK auem pUg perdut. 



6UIAAUT aiQUlBK. 111 

Per c'amar lo deuem 219 

E temer et onrar. 

E mai ne uuelh parlar; 

Car, sim plai, bes coue. 

Ar pauzem, que de re, 
Quel nos aia donat, 215 

Nol uiilham saber grat, 
So c'om DOS deu pessar. 
Mas qui per mielhs proar 
La uertat, o uuelh dir 

Per 80, qu^es adeuenir. 220 

Ses Tals li em tengutz, 
Pus esperam salutz 
D'el de uerai' amor 
D'onor e de temor 

£ de seruir plazen.« 225 

E dir U08 ai breumen 
Per que? car leugier m*e8. 

Nos crezem, que dieu es 
Poderos e creaire, 

£1 conoissem per paire 230 

£ per senhor uerai, 
E crezem, que ses plai 
Seiem per el iutiat. 
Donc leu aurai proat 

Ho ferm entendemen. 235 

Pueis crezem fermamen, 
Que dieu e senher es 
Uers; sobre totas res 
Lo deuem bonorar 

Per pus leu aizinar 240 

De conquerre s'amor. 
QuMeu uei, que so senhor 
Uol hom ^1 mon honrar, 
neis ses als que fiar, 

Home, can es manens, 245 

Per esser pus plazens 
A sei, que onrara, 
£ ia non atendra 
Neis autre gazardo. 

Donc sobregran razo 250 

Auen nos a'onrar deu, 
Pus entendem 6\ sieu 
Regne esser poplat. 
Car ia us ses son grat 

No i entrara per re. 255 

Don deuem onrar be, 



112 GtllAÜT KIQOIBK. 

Per quel siam plasen, 

Et especialmen, 

€ar es reis sobiras 

Dieu e senher sertas, 260 

En c^oin non pot falhir. 

Assatz ne pot hom dir 

Razos, quel tanh onransa. 

Parlem de Famistansa, 
Per quel deuem amar. 265 

Mot es leu per mostrar, 
Pus per pairel tenem. 
Car amar lo deuem 
Per tal, quel nons azir. 

Qae tart ne . . . . iauzir 270 

Estiers de pair* ^1 filh, 
Ans es filh en perilh, 
Pus que paire razira. 
Paire son, a qui tira; 

Gar lurs filhs an noiritz, 275 

Ta fort an partitz 
De lurs amors del tot, 
E quecx giec a nebot 
a filhol lo sieu 

per amor de dieu 280 

Per tal, quel filh no tom. 
Doncx cascns se soiom 
En ben amar son paire; 
Quel paire es amaire 

Del filh, tro el so toi. 285 

Per auran e per fol 
E per enrabiat 
E per sobremaluat 
Tenc bome, que son paire 

Non ama ses estraire, 290 

Cals que paire se sia. 
Donc razo semblaria 
Leugeira per proar. 
Pus que nom deu amar 

Tan 8on paire camai, 295 

Quel pair esperital 
Degues amar M tans. 
Car homes paucs e grans 
Uezem trop, que ses cutz 

An lur paire perdutz 300 

En aquest mon per mort 

y. 270. Offher Raum im lüs. 



GUIRAUT RIQUISR. 113 

E 81 n^an fag conort; 

Car non lur fa frachura. 

Mas Pesperitals dura 

Als filhs a lur uoler, 305 

Ab sol que son plazer 

Li sapchan dir e far, 

Donc bei deuem amar 

Per grans doas razos; 

Una, que doloiros 310 

Tostemps may estariam, 

Si en ira caziam 

De dieu lo nostre paire; 

Autra, car de ben faire 

Sos poders entiers, 315 

Que qui sos beretiers 

Sera, mot er manens 

De tötz los bes plazens. 

Qu'el n^a tans ses doptar, 

Qu^a totz ne pot donar 320 

Per complir lor dezir, 

Et hom d'el no s'albir, 

Qu'en merme de poder. 

Don tttg crezam per uer, 

Que amar lo deuem 325 

Et onrar, cant auzem 

De so, c*a uenir es. 

Temer lo deuem ies? 
Oc; car nos iutiara. 

Que qui dreg iutie ha 330 

S fort e poderos, 
Si no uen temoros 
Auzir son iutiamen 
E non a espauen, 

Non a sen ni saber. 335 

Iutie deu hom temer, 
Don nos pot apelar; 
C'aisi Ter a passar, 
Com le luties dira. 

Donc qui temor non a 340 

Del iutiamen de dleu, 
Dreg par, que ten per sieu 
So, que no sap degus. 
Mas creire deu ses pus 

Eis faitz esperitals 345 

Hom et esser lials 
Uas dieu a son poder: 
Don el deuem temer 

8 



114 GuraArT RiQuieR. 

E 8011 dreg iutiamen. 

Assatz ai dig breumen 350 

E mostrat per razon 

Ab bon' entension, 

Per que deiiem amar 

Et ab temor onrar 

Dieu nostre uer senbor 355 

Per temps auenidor 

S per lo trespassat. 

£t es dretz per uertat, 
Si Pamam el temem 

E Ponram, quel denem 3^ 

Seruir a son plazer 
•£ tot nostre poder; 
Car donar ses seruir 
Non pot leu be uenir. 

S seruirs es bonors 365 

A senhor, e temors 
Fa semir tot senbor 
A degut seraidor. 
Et ieu no sai onransa, 

Que uenba d'amistansa, 37O 

En que s'enten temensa, 
Segon ma conoissensa 
P^ecba ses seruir. 
Car seruirs fa sentir 

AI ben amat amor 375 

El fa grazir bonor 
£ conoisser temensa; 
Donc seruirs par que uensa 
Dur cor de ben amat. 

E nulb seruir de grat 380 

Nos fa ses esperansa. 
Per que nos ses doptansa 
D'onrat merit auer 
Deuem seruir per uer 

Dieu lo tot poderos 385 

Per las IUI razos, 
Queus ai dicbas aisi 
E farem ric cami: 
La una per amor, 

£ Pautra per bonor, 390 

£ Pautra per temensa, 
L'aatra per atendensa 
Del onrat gazardo. 

y. 363. Man lese bonrar f. donar. 



GUIRAUT RTOUIER. 115 

Gar per uera razo 
pot nom leu proar, 395 

Que 80, que uol amar 
£1 segle, uol seruir. 
Nens HS ric ses mentir 
.1. paubre amara 

Et onrar nol deura 400 

Nil temera en re 
Ni gazardo, so cre, 
Antre non atendra 
Del ben, que li fara, 

Mas sol del be uoler; 405 

E uenra Pa plazer, 
Quel seruisca el don 
S d^aqiiels a nM pron. 
Per senhor issamen 

Ses amor non temen 410 

Ua hom seruir senhor, 
Cant es de gran honor 
S ric e poderos, 
Que ia non er somos 

Nil fara gran frachura, 415 

Mas pur qu'es auentura 
Per si eys enantir; 
Gar ben leu per seruir 
N^atenhira befag. 

A senhor de mal plag 420 

Descauzit, mal uolen 
Ses tot honoramen 
De cor uol hom seruir 
Souen per escantir 

La gran temor, que fa; 425 

E sap, que non aura 
Del seruir autre grat. 

Assatz ai declarat 
Breumen e sap me bon 

Ad ops d'esta razon, 43^ 

Per que uol hom seruir. 
Mas amors ses mentir 
Fai mielhs seruir ades. 
Donc s^om seruis engres 

Brau senhor per temor 435 

£1 paubre per amor 
£ rhonrat per esper, 
Dieu deuem nos per uer 
Seruir ab cor uerai 
Per son benuoler gai 440 



8 



* 



116 GDIRAUT RIQÜIER. 

E per tal, qu'el nou tenha 

Son uol 6 nos delir. 

Car per ner podem dir, 

Que, qui er azirat 

Per el, que turmentat 445 

Er per tostemps ses si . . . 

Per que dieu ses tot si . . . 

Per nos esser seruitz, 

£ car meritz complitz 

De gaug e de dossor 450 

N'er a tot seruidor 

Sieu sertamen rendutz, 

Per el, qu'es uera lutz 

A DOS e uera uida. 

Tart auria complida ' 455 

La razo, tant es grans 
Per c^om deu totz sos ans 
Amar dieu et onrar 
E temen soplegar 

E seruir humilmen. 460 

Gar non ai tan de sen 
Ni de saber apert, 
Que tot pogues sert, 
So com deuria, dir. 

Mas segon mon albir, 465 

Qui a ueraia fe 
E mos ditz enten be, 
Per so meteis, qu'en die, 
Podon li paupr' el ric 

Conoiser, que uers es; 470 

Pero cascus ne pes 
Per si a son poder. 
Car petit pot ualer 
Secors, c'om cui far, 

A sei, qu'en pot pagar 475 

Üieus son deuf , e no uol, 
A dieu, pus mort li toi 
Temporalmen poder; 
Ni bom non pot saber 

De Parma, on s^en ua. 480 

Mas segon que bom fa 
Sai uiuem ben o mal, 
Troba Farm^ atertal 



V. 446, 447. Das Ende dieser beiden Verse ist durcb den 
farbigen Initialen des folgenden Liedes verdeckt Y. 474. 
cuia f. cui ? Y. 482. uiuen ? 



6C1BAVT RIQUIBR. 117 

Segon nostra crezensa. 

Sei dieu, que pres naisensa 485 

E receup mort per nos, 

Nos don COT uoiontos 

Del sieu seruizi far, 

Quens puscam emendar 

Ab la siia merce, 490 

Quens es obs per far be, 

Dels forfatz, c^auem grans 

Yas luy faitz e ditz tans, 

Cobs nos es, quens perdo. 

Cant que nos siam bo, 495 

Tant nons emendarem, 

Et ans obs, que preguem 

La uerge glorioza 

Qu'es ä dieu poderoza 

De merce acaptar 500 

A peccador, que far 

TJol uera penedensa 

Gonoissen sa falhensa. 

So es la sua maire, 

Que son filh e son paire 505 

Pregues per sa dossor, 

Quens tenba en s^amor; 

£ sera n^obezida, 

Si nos fam bona uida, 

Tenem la drecha uia. 510 

Et ela, que nos sia 

Per sa karitatz guitz 

E totz los faitz grazitz, 

Que son a dieu plazen, 

Et aisi sertamen • 515 

Sera per nos amatz 

£ temsutz et onratz 

E sentit, et aurem 

Lai, on tostemps uiurem, 

Totz bes ab gaug, ab ris 520 

Ab el en paradis. 

Aissil plassa que sia. 



LXXIL 

Aiso fe Gr. Riquier l'an MCCLXVIII. 

Per re non puesc estar 
.1. iom de cosirar; 
Tant me plai, que cossir. 



118 GCIRAUT RIQÜIBR. 

Car cossiran albir 

So, que non puesc uezer 5 

Ni auzir ni saber, 

Mas pur aue cossiran 

O aporti aenan 

A mon entendemen, 

Co si m^era prezen; 10 

Per qne cossirs me platz. 

Cossirs es apelatz 
Per alcus desplazers. 
Aco es mal sabers, 

E nos deu apelar 15 

Cossir, c'ab cossirar 
Se desfa mantas uetz, 
A cuy cocirar letz, 
Per que a desplazer. 

Si a sen e saber, 20 

Cossiran trobara. 
Ab que s'apaguara 
Per calacom razo, 
Que atendra sazo 

O penra calque uia. 25 

Per que hom non deuria 
L^un per l'autre nomnar. 
Mot auria que far, 
Si tot, cant malditz es, 

Sxa per mi repres, 30 

Segon que m'es semblan. 
Car non es tan bastan 
Mos sabers, que alcus 
Nom sia al desus 

Reprenden per sazos. 35 

Pero nom plai tensos; 
Si plaitz de dezacort 
Cap, mon cocir non port 
Lo leu fais ol pezan 

Et aisi cociran 40 

Coforti mon uoler. 
Pero ses desplazer 
A bon entendemen 
Per so, que ueg souen 

Et aug e tniep äl mon, 45 

Dira a sels, que son 
Esforsieu per honor 
De totz faitz de ualor, 
Cossi uiuon onrat 
£ grazit et amat, 50 



GümAUT KIQUISB. 119 

Segon qtte semblan m'es. ^ 

Gar qui conoissens es, 

Leu 7 pot auenir, 

Si ien far e dir 

Sa honor ab mezura. 55 

Car dels faitz uen rancura, 
Gan son desmezurat, 
Quel trop par de foldat 
El pauc de cobezeza; 

Per que not pot proeza 60 

Ses mezura durar. 
De faitz et en parlar 
Es mezura trop bona. 
Car qui gen nos razona 

Ab mezura pagatz, 65 

neys cant es iratz, 
Sos parlars ual petit. 
Car non li es grazit 
Gaire de so, que ditz; 

Quel trop li es aunitz, 70 

Tan quel fa enuios, 
El paucx Fes uergonhos, 
Quel fa per pec teuer. 

Mai hom non pot auer 
Leu en parlar mezura. 75 

Per parlar uen rancura 
Mantas uetz als ualens, 
Cui Pessars es plazens 
De faire lur honor. 

Car per semblan d'amor 80 

de lur deuer far 
Senes tot demandar 
Prometon lur auer 
Ad home ses uoler 

D'atendre; per quem par, 85 

C^aisi fan aiegrar 
Prometen lurs amicx. 
Mas mot es grans destricx 
Can nos pot acabar; 

C^aisi pot hom leu far 90 

Dels amicx mal uolens. 
£1 pus dels prometens 
Truep aitals, com uos die; 
Per c'om non pot abric 
En promessa trobar. 95 

Su, c'an cor de ben far, 
Nol deurian retraire 



120 GUIRAUT RIQUIBR. 

Lai, on lo aolon faire, 

Tro uengueson per temps 

Le bes el gaug essemps, 100 

Quel grat se doblaria. 

Car qni promet a dia, 

Non es le gratz tan bos 

Cant Saaten; car le dos 

Es auzitz mot enans. 105 

L^auzirs es agradans, 

Mas Tesper es doptos, 

£1 iom es laguios 

Com dona prometen. 

£ si fal 6\ couen 110 

L'esperars aitals es, 

Com qui so, qu'a conques, 

Per forsa li tolia; 

Qu'öl comte, qae fazia, 

Se troba deceubutz. 115 

Si non era sanbntz 

Le prometre non uers, 

Durarla Pespers, 

Tan tro quel be uengues. 

Mas pero uertat es, 120 

Que Sil, on es ualors, 
Guy donars es dossors, 
Can non podo donar» 
Se podon escuzar 

Prometen als querens; 125 

Car non es couinens 
Als pros dire de non; 
Pueis deuon per razon 
Atendre lur couen. 

Car hom bos se deffen 130 

En est cas ab uertat 
De blasme, de desgrat, 
Cant SOS poders es tals. 
Pero si non pot als 

E passa son couen 135 

Le ualens al queren 
Non den esser blasmat; 
Car mot n'es despagat, 
Que forsal non poders 

Del passar, el querrers 140 

Del querent al forsat 
De prometre ses grat; 
Car non sap de non dir; 
Donc segon mon albir 



GUIRAÜT KIQUIEII. 121 

NoQ deu esser repres. I45 

Mas sei, que manens es 

B promet son aner 

Per grat ab querer, 

Deu sa promessa dar, 

Que nos deu escuzar 150 

Ab non poder per re. 
Pero si s'endeue, 

Que ab querre prometa, 

Obs res, que s'entremeta, 

Pus o ditt, d'acabar, I55 

Sil promessa is de dar. 

Per el e al queren. 

Car mant queron souen 

Mais, que a'els nos couen; 

D'aquels pot passar be 1^ 

Hom ab oir d'oc ses pus. 
Pero si quier negus 

A son amic «oral 

Per obs, s'adone nol Ual 

Segon deuer d'amdos, 105 

Pos prometre Pes bos 

E poder ii es datz, 

Non deu esser seiatz 

Kl en ren uil tengutz. 

Car sobrier dan adutz 170 

Mals ditz a cada part; 

Qnel dizen n'a regart 

De sei, de que mal ditz, 

E qu'en uieu desgrazitz 

Per sels, quel lauzon dir. I75 

E pot cascus cbauzir 

Lo dan del uil tengut, 

Que pus en aital brut 

Ca sei, qu'es estatz pros, 

Si mals es sos ressos: 1^ 

Mantenen es auzitz 

E pus tost enanlitz 

Per .C. dobles quel bes. 

E si a pretz conques 

Hom .C. ans acabatz 185 

Fazen totz faitz prezatz, 

Sil contraris s'apar, 

Tot son pretz pot desfar. 

En .1. an o en .II.; 

V. 175. que Taucon? 



122 GUfRAUT RIQUIER. 

Tan es mal poderos 190 

E bes leus pro cuidar. 

Bes deu merauilhar 

Totz hom de so, quHeu die, 

Cant bes pren len destric 

S mals a tan tost brien. Id5 

Mas qui mal .1. temp uieu 

E giec mal e fa ben. 

Ja non sera pe ren 

Crezutz de tot .1. an. 

£ si falb tan ni can, 200 

Le bos esfortz seditz 

Mantenen es pnnitz 

De tot, cant a be fag. 

Donc mal dig fa empag 

AI dig et al dizen. 205 

Per que totz bom ab sen 

Lo deuria tener 

Et anar a poder 

D^atendre sa promesa. 

Pero qui ben s'o peza, 210 

Qui promet per son grat 

Ses querre, gran barat 

Fa e greu falbimen, 

Sil couen non aten, 

£ pot n^esser repres. 215 

Pero nulb hom nos pes, 
Qu'ieu per mi sol o diga. 
Ans die, car destriga 
Aitals parlars nalors, 

Gant uertatz no Tacor, 220 

£ mezura n^es mens. 
Mas qui es conoisens, 
£ mezura li platz, 
Et es ab el uertatz. 

De tot sap far son pro, 225 

Quels faitz fa per razo 
El dig son sert e uer, 
E pot leu mantener 
Pretz ab aquestas .III.; 

£ can poder y es, 230 

Sos pretz n'es pus auzitz. 
Mas totz boms uieu grazitz, 
Pus que a conoissensa, 
£ la siec e la iensa 

Mezura totas uetz, 23S 

£ SOS parlars es netz 



gühaitt RiQuiKR. 123 

Ab uertat ses rependre, 
Com non pot sol entendre 
Sei, que non es uertadiers. 

Pero mos cossiriers 240 

Nom giec uns d'aiso dir 
Per paor de falhir, 
Ans s'es uoutz, de quem platz. 
Quar oosslr las bontatz 

Eis gens faitz paratios, ^45 

Plazens e gracios, 
Comensatz sobregen 
D^En Amalric ualen 
£ plai me, car tan i^ü. 

Que mes Pa bei captal 250 

Sei, que d'aut pretz es guitz, 
Ab que s'es gent noiritz: 
Se OS le reis N Amfos 
Castelas, cui Leos 

Es e Ihaus sobiras. 255 

Mas pero uers es plas, 
ßue Den den pretz uoler 
N Amalricx per deuer 
Per si eys ses io rey. 

Pero fermamen crey 260 

Que, s'agues sai estat, 
Non agra tan montat 
Son pretz segon ma fe 
"Ni agra tant ab que? 

E pus que sap ualer, 265 

Pesse de mantener 
Sos pretz, qu'es mot auzitz. 
Et entenda mos ditz: 
Que SOS enans me platz 

E soi d'el apessatz, 270 

Car sa ualor m'aiensa. 



LÄXIII. 

Also trames Gr. Riquier a Malborgas, l'an MCCLXVI. 

Diez Leb. 506. 
AI noble mot onriit, 
Saui, discret, amat 
G. de Rofian 
Grazit, gai e sertan 
De part Gr. Riquier 5 

y. 253. So es. 



124 GUniAIIT RIQCIKR. 

Son bon amic entier 
Snclinadas salatz 
St obezirs degutx 
Et amor ab honor, 

Ab dezirier maior 1^ 

De uista de bon grat. 
Amiex, mot ai estat 
Malmenatz, pus nons ui. 
D'aquel doz mals causi 

Lo pus dels fis aimanz. 1^ 

Pero non soi clamans 
D'amor, car no m'a toit; 
Mas de mon Bei Deport, 
Ab que nom ual seruirs 

Ni celars ni sofirirs 20 

Ni preci ni bona fes 
Ni cbans ni plors ni res, 

Me deuria clamar, 

Si m'era bei per far 

Ni trobaua a cui? 2» 

Car tot aital li fuj, 

Com uos ai dig, denan 

E ren no li deman 

Ni fi ni farai, 

Mas que sos pretz uerai 30 

Uolgues qu'ieu enantis 

Chantan, e quel fos fis, 

E mos cbans quil plagues, 

E ses pus quem tengnes 

Per sieu: uec uos o tot! 35 

Et ilb ab sol .1. mot 

Respon me tota uia. 

Mas no m^en clamaria, 

Que quMem digua per re; 

Car grans bes me soue, 40 

Que m'es per ley uengutz, 

Si tot no s'es mogutz 

De lieis nil m'a trames. 

Car totz los mals eis bes, 

QuUeu fas e de quem gart, 45 

Trac per uer d^aquel art, 

On soi per lieys intratz. 

Que, can sa grans beutatz 

Me donet dezirier 

Per amor, de premier 50 

Pessey curozamen 
De mon melburamen, 



6CIRACT BIQOIBR. 125 

Per qnel pogues plaier, 

(Car U08 sabetz per uer, 

Qui era yeu adonex) 55 

S gardey be de broncx 

S d'ennetz far e dir. 

S paeys per hon albir 

Agiii entendemen 

De trobar e pueis sen. 60 

Aquel meteis, que m'ai, 

Tot per midons o ai, 

Mas Uh no m'o a dat. 

Ab tot si lin sai grat; 

Car m'es per lieys uengut. 65 

£ plane, car ai perdut 
Temps de cosselhador, 
Et agram gran sabor, 
Ca uos fo8 estat pres. 

Car tant era engres 70 

De doptos pessamen; 
IJengiam n^a nos souen 
Per cosselh demandar: 
Ileus, quem fa dezirar 

IJos; car soi tot sol sai. 75 

£ prec uos, que, sieus plai, 
Me detz calque «cofort 
Per letras. Car conort 
De midons non esper 

Ni m^en partrai per uer, 80 

Tro uidam dezampar. 

£ mandaus saludar 
fin Joan uostre fraire, 
Le cal es ben ad aire, 

E tug uostre amic. 85 

Dieu los gar de destric 
£ uos e nos eis nostres. 



LXXIV. 



Aiso trames Gr. Riquier en la cort del rey de Fransa 
Fan MCCLXVII. Diez Leb. 517. 

A sei, que deu uoler ][auer?) 
Laus e grat per deuer 
£ saber et honor 
£ totz faitz de ualor, 
Per que hom es amatz, 
A sei, a cui datz 



126 GUIRAOT RIQUIBR. 

Sens et entendemens, 

Per que hom uieu plazens 

Et onratz e grazitz, 

A sei, que totz bes ditz, 10 

Que au, enten per uer 

Eis sap gen retener 

£ de bela doctrina 

Sap gen penre aizina, 

AI plazent En Sicart 15 

De Puech Laurens de part 

Gr. Riquier salutz 

Et obezirs uolgutz 

Et honor ab temensa 

£ uera beuolensa, < 20 

Ab dezirier de uista, 

Ab gracia conquista 

De la cort mot bonrada 

De Fransa, que priuada 

Uolria mot auer 25 

Per bon grat conquerer. 

La uostra gran serteza 
£1 deuers el nobleza 
Uos fassan entenden 

So, queus dirai breumen 30 

Pus prim, que nos dedara. 

Uos sabetz, que tan cara 
Ni tan proficban res 
Non es, so es ma fes, 

El mon com conoissensa 35 

D'ome, cant captenensa 
Ha, segon qu^elba manda; 
Car, qui so, qu^el comanda, 
Passa, non es ualens. 

Conoissensa prezens 40 

Deu estar, la on es, 
Que hom no passe res 
De so, qu^elha essenha, 
Ans en aisis captenha, 

Co elal mostrara. 45 

Car sei, que ben no fa 
E del mal no s'estranha, 
Que conois, nos guazanha 
Pretz ni sec conoissensa. 

Er segon ma paruensa 50 

Diray, coma i s^espren 
En home, que menten 
Conoissensa per uer. 



GOIRAÜT RIQUUR. 127 

Home deu per deuer 
De natura .Y. cens 55 

Auer naturalmens, 
E saben dire cals? 
E cascns hom lials 
Deu los de grat auzir, 

Saupes los o non dir, 60 

Per proar, si es uers. 
Car auzirs e uezers, 
Odorars, saborars 
Son li sen e palpars, 

CTom deu naturalmens 65 

Auer, si falhimens 
Non lo toi per natura. 
Aquest .Y. per drechura 
Donet ad home dieus. 

Per ques pognes far sieus 70 

s'en pogues tenir, 
Can Fac dat franc albir. 
(Pero d'ayso nom cal 
Parlar, quel clerc lial, 

Que deuon prezicar.) 75 

Mas dels .Y. cens me par 
Que dey dir la uertat, 
Phs o ai comensat. 

E cos pren conoissensa 
Dels sens, a ma paruensa 80 

Son 11 duy necessari. 
dels .III. per contrari 
Hon^, si laus li falh, 
Uieure pot ab trebalh, 

Si de totz a mens .1. 85 

Mas si dels .II. negun 
Non a a sa naissensa, 
Non pot ad entendensa 
Per negun for uenir. 

(Dieus pot ben far e dir 90 

Del tot al sieu plazer.) 
Li duy se son per uer 
Necessari: uezers 
Et auzir, e par uers, 

Cant ad obs de razos, 95 

B ueus ne semblan bos: 
€'om ses aquist no nal. 

Y. 57. sai ben? Y. 82. Nach per findet sich im Ms. 
eine unleserliche Correctur. 



128 GUmAUT RIQCfBR. 

Qui nais ses uezer, cal 

Profiech pot far öl mon? 

Pauc. Mas sol quel aon 100 

Auzir, ben pot pessar 

De s'anaa heretar. 

Mas si non au ni ue, 

Non conosc, que nulh be 

Pusca far aut ni bas. 105 

St hom Dom pot atras 

Torhar de so, que die; 

Car neguD bon abric 

No i ueg ni puesc saber. 

D'auzir e de uezer 110 

Ha hom entendemen, 

Et aquel dona sen, 

Sens dona conoissensa 

Et ab bon* abstenensa 

Gonoissensa mezura, 115 

E per segre drechura 

Fa mezura ben far 

E fa mal esquiuar, 

Si com uos ai mostrat 

Antra uetz, sieus soue. 120 

En aisi nais e ue 
Per calacom dels sens 
Naturais aecidens, 
Aissi com uoluntatz 

dezirs o pessatz 125 

amors o azirs 
turmens o ianzirs 
O sabers, que tan ual. 
Tot es accidental 

SO) que uen per natura. 130 

Donc conoissensa pura 
No uen naturalmen, 
Ans uen per acciden. 
Aisi com dig uos ai, 

So, ab c'om nais ses mai, 135 

Es natural per uer. 
C'om no nais ab saber, 
Ans uen pueis acddens. 
Pro ai dig daramens, 

Conoissensa don ue, 140 

E pueis conoissetz be, 
Que so, que die, uers es. 

y. 130. Que no uen per natura? 



CUIKAUT BIQOIBR. 129 

Sia uostre uolers 
Perfieitz en dieu seruir 

Et en far et en dir 145 

Plazer e grat del rey 
Mot onrat. Gar yeu crey, 
Que rey 8al d'un seruir 
Non sap pus gent merir, 

Per quel fa dieus honor. 150 

CTanc Lodoyc melhor 
Non ui hom, ni cre foi^; 
Per que siatz cnros 
Del sieu seruizi far 

Per uos eis enansar; 155 

€ar pretz ne retenretz 
E gazardon n'auretz 
Del rei onrat e bon. 

Atressi per razon 
Deuetz aperseubutz 160 

Ley, per qui es uengutz 
En la cort en amor, 
Seniir ab gran bonor, 
Ma dona la reyna, 

Que de totz faitz s^aizina 165 

Bos al mon et a dieu. 
E ia nol sia grieu, 
Car uuelh d'ela parlar; 
Que per si eis onrar 

Li deu totz boms ben dir; 170 

Car far s'en pot grazir 
Per tot lo mon, taut ual. 
Dieu la gar de tot mal 
El don so, que dezira. 

Qu^ieu uolontiers la uira, 175 

Sil saupes plazer far. 

Atressieus uuelb preguar 
D'En Pbilip mo senbor 
Son filb, c^ab gran honor 

Lo seruiratz de grat 180 

Et a sa uoluntat 
Lo segretz totas netz, 
Ab sol que non laissetz 
La uoluntat del rey 

A far; car fe queus dey, 185 

Mot uos er grans enans« 
E de totz los efans 
Sapchatz grat retener 

ö 



130 6VIRAUT RIQVKR. 

£ de sels, c^an poder 

So la coit, aiatz grat. 190 

Que si hofloe onrat 
UezetK en cort estranb 
O amic o companh, 
Qu^ei sia besonhos, 

Siatz tals, que per tfo» 195 

Puesca penre bonor 
£, si Tauetz amor, 
Quel puscatz enantir 
B SOS afais firomir 

Ab bon grat de la cort. 200 

Que sabetz, per que sort 
Blasmes a seiuidor, 
Cant pessa de maior 
A far, que boI couen. 

Et entendetz me ben 205 

£ pessatz de ben far. 
Que pro er que comtar 
De uos lo ben, sil faitz. 
Pero tensos ni plaitz 

Nous plassa ses razon 210 

Ni HO perdatz sazoA 
De far uostre deuer, 
£ faitz souen saber 
Uostr' afar el coratie 

£n letras per messatie^ 215 

Sai a uostres amicx. 
Als cals negus destricx 
No uen, la dieu merce. 
Ans estan gent e be 
Eus mandan saludar. 2!20 

E uos podetz me dar 
Leu, sieus uoletz, aizina 
De midons la reyna 
E de totz 808 efans 

D'auer grat Car mot gran» 225 

Plazers m'es lur ben das, 
Sol lur plai mos seruirs; 
Car son del mielbs del moHu 
Donc faitz mi uos aon, 

Faitz lor aiso auzir, 230 

Cant sabretz legir 
Tot et entendie be. 
Et aisi cos couen^ 
Sercat Tentendemen 
E partetz fermamen 235 



GOIRAUT RIQUISR. 131 

Los ditz eis ponhs garatz. 

£ pueis uos m'en mandatz 

£n letras, s'a uos plai, 

Com sera; qu'iem fand 

So, que m^en mandaretz. 240 

Free uos, no m'oblidetz, 

Ni also Dous oblit; 

C^assatz sera grazit 

Qui ben o sap entendie. 



LXXF. Diez Leb. 518. 

Estas DOuas fe Gr. Riquier l'an MCCLXIX. 

Sim fos saber grazitz, 

Tan CO mes abelitz, 

sol segon deuer, 

Do pogues conquerer 

Per mo saber senbor, 5 

A cuy agues sabor 

Mos sabers e pretz bos; 

E que fos poderos 

Le senhers de ben far, 

E quem uolgues gardar 10 

Be fazen de uergonba: 

Ab el mera ma ponha, 

Que mes entendemens 

Fora per los ualens 

Grazitz et entendutz 15 

fora mentaugutz 

Per entendens siuals; 

E ia non agues als, 

Qu'iem tengra per estortz. ^ ■■■. 

Blas eras fas esfortz; 20 

Car ne pessi de re, 

Que cant fas prim e be 

.L calque bei dictat 

Gent e be maistrat. 

Adonc sol pus repres 25 

Per alcus, a cuy es 

Bels sabers autreiatz, 

Tan qu'en soy mesprezatz. 

Car dizon ses deuer, 

Que trop cugi saber 30 

Als paucx sabens a tort. 

Mas ieu ai mon acort 

B sabers, quem n'es guitz, 

9* 



132 CKIIIUUT RIQOIER. 

Que ia per aitals ditz 

Nom tenha de trobar 35 

AI mielbSf aa^ieu sabrai far. 

Gar espeft c us m^entenda 

Fasen del tot emenda. 

Tant m'es sabers planen» 
S bos entendemens, 40 

Ca penas eossir d'als. 
Car mos dezirs es tals, 
Que ia Ron er complitz, 

Si sabers nom n'es guite ^ • 

Et entendemen bos. 45 

I*er quHeu soi uolontos 
Del mielhs saber e far. 
S pot m^en aiudar 
Le paire de saber, 

Que al mieu beuoler 50 

Don esfortz uueg e dia 
E poder tota uia 
Ab mi del uol s^ntr. 
Gar nulbs bom no s'alb , ., 

Que qui a bon uoler 55 

E nol sap rete^er 
Ab esfortz d'acabar, 
Que puesca proficbar, 
Si saber no renansa. 

Per uoler pren ereansa,. 60 

Som par, entendemen. 
Per entendemen een, 
Que percassa saber, 
E pueis saber poder. 

Ab ques complel uolers. 65 

Donc obs es reteners 
Del uoler tota uia. 
Mas qui no s^enmetk 
Part 10 uoler en pus, 

Quel uoler estes nus • 70 

Dels als, qu'el deu complir, 
Poiria possezir 
Uergonha e trebalb, 
En que a tal miralb, 

Gom uezer nol uolria. 75 

Uergonba par que sia 
De trop mala semen, 
E deu far espauen, 
G^ome t^n d'esperdut 
Gan Pa. Si dieus m'aint, 80 



ooihaut riquibr. 133 

De que que nuelha far. 

Pero nos deu iutiar 

Tota uergonh' engals. 

Car en luecx s^en sec mals 

Grans et en Inoc grans bes, ^5 

Et en alcus locx es, 

Que afar non auia. 

Pero sMeu non dizia 
So, que dk, declaran, 

Esser a mon semblan ^ 

Ne poiria repres. 
En .YII. manieiras es 
Uergonha entre gens, 
Las doas decazens 

E las doas montans ^5 

E las doas uey grans 
Ses dan e senes pro. 
£ dirai per razo, 
Que a mon essien 

Las .IIL so ueramen 100 

Manieiras aprop: fach 
die, can esta lach; 
Don se sec ant' e dans 
De las doas pezans. 

Mas la tersa uey tal, 105 

Que no fa be ni mal, 
Ni ia non nozeria 
En re, qui non Paula. 
E las autras .IIL son 

Ans defalh; mas ^1 mon 110 

No son gaire temsudas 
Las doas ni uolgudas, 
Don grans bes se segria. 
E sis fa tota uia 

Lai, on son obezidas 115 

Et ab deuer seguidas. 
La tersa es prezens, 
Ques met en totas iens 
O ^1 pus ses tot obs 

E nos pecca en trops, 120 

Ans la uey general 
E no fay be ni mal 
E no ue per deuer. 
Er segon mon saber 

Uos dirai de las .IIL, 125 

Que son aprop, so, qu'es, 
Fag e dig mdestan, 



134 6UIKAUT RIQViBII. 

Las doas, don ses dan 

No pot hom leu passar, 

Pueis la tersa, qne far 130 

Non pot ni mal ni be, 

Pueis aissi, cos coue, 

Las autras .IIL apres. 

De celas, don engres 
Blasmes se sec e dans, 135 

Es Tnna tan pezans, 
Que nos pot esmendar. 
Esta uezem portar 
Asels, que son pniiit 

Et a prezent aunit 140 

De pena personal 
Greu o len o real, 
Don cascus pert lo sien, 
E uec uos lo pus griea 
De las doas nozens. 145 

L'autra es mot cozens> 
£ dir uos ai, eals es: 
Qui degasta sos bes 
Ses tota sa honor 

£ pueis uieu ab dolor 150 

Ad anta sofraebos 
Faxen faitz pus ricos, 
Que nol mostra poders 
O qui fa non deuers 

ditz greus per erguelh 155 

A prezent don recudh 
Blasme e desbonor, 
Si tot non a temor, 
Com Ion puesca punir; 

Et apres per albir 160 

Gonois son mal estar. 
Esta uergonbam par 
Qu^es pus en ricas g«is; 
Per qu'es pus decbazens 
Ades entrels melbors. 165 

La tersa es securos 
De deuer, so m'es uis. 
So es, qui s'afortis 
D'enans ab bo esfortz, 

E non es seu le tortz, 170 

Cant no i pot auenir 
Ni pot son nol complir 
Nis pert per son neleg; 
O qui non es adreg 



«CIEAIIT IIQCIBE. 139 

Faitz de pes o de mas 17& 

dels membres aertans. 

Per c^om es acabatz, 

oui es desguizatz 

D'akuna le en si. 

Aqaesta par a mi, 180 

Que ue ses tot dener, 

Ma ges de mal saber 

Non laus sai escuzar; 

Uergonha non den far 

So, que dieu uol que sia. 185 

E las .III. ses fadia, 
Que son enans de fag, 
Uos dirai ses empag. 
Las doas profichans 

Son e de pretz enans, 190 

Qui las tem e las ere. 
Mas la tersa per re 
Non conosc que calgues; 
Pero entre gens es 

Pub car, mens se coue, 195 

Mas no fa mal ni be, ' 
Si tot s'es generale 

De las doas, don mals 
Es dans es esauiuatz, 

Es .1., so sapcDatz, tMH> 

Aquesta, queus dirai, 
Quis pessa fach sauai 
E mal estan e uü 
E i ten son cor sotü 

Ab uoler d'acabar ^5 

E non auza parlar 
A nulh home uiuen. 
Et el eys se repren 
Penedens, uergonhos, 

Esferzitz, temeros 210 

D^aquel maluat pessar. 
Esta fa desuiar 
Los senatz de falhir. 

L'autra es ses mentir, 
Que a grau uoluntat 215 

De calque uil barat 
O de fach mal estan 
E troba cocelhan 
Ab autres, qnel pot far, 

El uolon neis aidar 220 

AI fach, per tal quel fassa, 



136 GOIRAÜT RIQUIBB. 

Et el lo cosselh cassa 

Per temor de falhir; 

Que troba per albir 

Lo dan, qu^esser poiria, 225 

Don 8on uoler castla 

IJergonhos el repren. 

Aquesta uen per sen 

E per dezir tronor. 

Aquestas fan ualor 2S0 

Conqueire als senatz; 

Pero no 1 entendatz 

Totz los nomnatz de sen. 

La tersa, que nos pren 
Per deguda razo, 235 

Es general ses pro 
£ ses dan atressi. 
Also es, qui per si 
Honrat fa bei uestir 

O per si gent tenir 240 

Calc'antre bei araes, 
Annas, selas e fres 
O calqne gentileza, 
C'ab .1. ram de fadeza 

Del portar temoros 245 

Estara uergonhos, 
Pus tot er acabat. 
Et also es uzat 
Entrel pus de las gens, 

Et a nM de temens 250 

Neis de penre honor; 
Car uergonha temor 
Lur fa, quels ne destriga; 
E no sai, c^als me diga, 

Mas sol, car es uzansa, 255 

Nil destricx non ten dan. 
Pero d^autre semblan 
Son manieiras ganre 
De uergonha, de que 
No uen ni dans ni pros. 260 

Mas pro sembla razos 
So, qu'en ai declarat, 
E si ten embargat 
Home tota uergonha, 

E qui no s'en alonha, 265 

No pot gaire ualer. 

V. 239. Honrar? 



GCniAUT BI0I7U1I. 137 

Car pessar ni noler 

No aeu hom ren de mal, 

Del far dir no m'o cal, 

Qu'entendut es assatz. 270 

Per qiie soi apessatz 

Part me de sels, que am, 

Tant que lur fas reclam 

De motz ditz pla e dar. 

S no puesc adobar; 275 

Tals n^i a, don m^es greu. 

Mas fe, que deg a dieu, 

Pns grieu m^es de sol .!., 

Car damnat ni deiun 

Nol truep ses bo uoler, 280 

S bon cen sap aner, 

S saber assatz 

B poder ii es datz, 

Mas non tan com deuria; 

Solatz e cortesia 285 

N^a tan, eant obs li n'es, 

Et ab tot es repres 

D'alcus faitz per razo: 

Que non lin tenon pro 

Siey aib ni sas uertutz 290 

£1 blasmes es saubutz. 

Per qu'iel li tom denan; 

Qu*ieu sai, qn^el sap lo dan, 

£ don li es uengutz, 

E tot; car es auutz 295 

Tan francx e tan sufrens 

Et .1. pauc negligens 

£ son profieg gardar, 

Qu'estiers mot sap ffent far 

Tot, cant tanh a nador. 300 

E tenc lo per senhor, 

Pus que rn^ac amparat. 

Et amors ab bon grat 

Fan m'en tot aiso dir, 

E car el ses mentir 305 

Me preguet caramen, 

Que son reprendemen 

Li aportes denan. 

E no i dey auer dan 

Ni nol deu mal saber; 310 

Car per son ric deuer 

Ad enansar o die 

Car greu m'es del destric 



1S8 GUIR41IT HIQUIBR. 

Pus per el que per mi, 

Per qui lo prec cap cli 315 

Cum senhor humilmen, 

Que del defalbimen 

Sapcha far bon^ emenda, 

E que mos ditz entenda 

Eis retenba en si, 320 

E tenra drecb cami. 

Et am los seus de cor; 

Car gens es de tal for, 

Que, pus conois amor 

E bon cor de senbor, 325 

Quel senber es seruitz 

Et a son uol seguitz, 

De que que uuelba far. 

E si cuia forsar 

Braus senbers lasas iens, 330 

Toman li lacb las dens, 

£ ueus tot perdut! 

E es assatz saubut, 

Car tot pot decbazer; 

Per quel prec, c^ab plazer 335 

Tenba tot iom sas iens, 

Sol quel non ualba mens, 

Et aia sels priuatz, 

Que trobara senatz 

E quel deuon amar. 340 

E nos lais galiar 

A negun fals semblan 

Ni lauzengier truan 

Non escoute de re. 

Car qui lauzengier cre, 345 

Non pot leu son pro far: 

Car tot iom mal mens dar 

Uol ab fals o ab uer 

Per autrui decbazer 

E per si enantir 350 

E fa senbor falbir 

E blasmar mantas uetz. 

Et el non es tozetz 

Nis deu laissar decebre. 

Also sapcba percebre 355 

E SOS pretz ualran mai. 

Assat;^ parlat li n^ai; 

Tant es senatz e sertz 

E d'entendre apertz, 

Que no ün cal pus dir. 360 



fiunAUT RiQOin. 189 

A so, don ai parlat 
De nergonh\ ai laissat 
A dir so, quem n'es gre^ 
D'ome, que tart ni leu 

Non la sabon auer, 365 

De que ai mal sabei 
£ uergonha souen, 
Que fan faitz a prezen 
Aunitz e mal estans. 

Per tel quel lur enaus 370 

nos merme de re. 
leu die, que pro nom te 
Ad home son auer, 
Pus non fa son deuer 

Ni sap auer uergonha, 375 

Car ab tot esfortz ponha 
De si eis decbazer 
E d'enantir Pauer, 
Que part tot en .1. dia. 

E Sil deuer auia 380 

La meitat enantit, 
Ben fazen conquerit 
Auria laus e pretz, 
Com no pot, so auzetz, 

Neys per mort, qu'i gazanha; 385 

Car lauzors mort companba 
E blasmes atertal: 
Mas le blasme fa mal 
El laus honor e be. 

Si dizetz, que non te 390 

AI mort blasme nulh dan, 
leu die, que si fa grau, 
El laus 11 te grau pro. 
E dir uos ai ben co? 
Segon que m'es semblans. 395 

Qui mor mal agradans, 
Ab blasme, uil tengutz, 
la non er mentaugutz 
Pueis senes mal dig guaire, 

Nim per, c'om uuelha faire 400 

Gaire de be per el 
Ni dir mal ses cor fei.: 
Dieu li perdo, sis uol. 
Mas del ualen se dol 



V. 370. quel ist spätere Correctur f. que. V. 379. pert? 
V. 384. pert f. pot? V. 400. par f. per? 



146 G^tllAIIT RIQCnR. 

Totz hom, can lo mentau 405 

Dizen: el ten la clau 

De pretz e de ualor, 

Retrazen sa lauzor, 

Preguan dien, quel perdon, 

Ab benediction, 410 

Et almoinas fazen 

Per Panna del ualen, 

CTom li uol far secors, 

St a dieu plai lauzors 

E pretz e laus fan be. 415 

Don digatz me, per que 

A cascu per albir 

E per far e per dir 

Non plai mal ben que mal? 

€ar mals es general 420 

De dir trop prezentier 

E de pessar lengier 

E saboros de far. 

E no si pot purcar 

Nulh bom, que far lo uuelba. 425 

Del be couen ques duelba, 

Quil pessa e quil ditz, 

Mas pns es adolitz, 

Quil fa, tant es pezans; 

Per c'a mi es semblans, 430 

Que SOS meritz es bos 

£ dous e saboros 

£ leugiers e plazens; 

fi del mal es cozens 

Sos meritz e corals 435 

E greus e durs e mals. 

Et assatz razos 

Cascus enten de nos, 

Que so, que die, uers es. 

Donc per que uils uolers 440 

Nos pot apoderar? 

Aiso m^er a laissar; 
Car mot m^es greu per dir 
£ pus greu per sofrir, 

Car no soi entendutz 445 

Ni per eis conogutz. 
De que soi pus priuatz, 
Ans estau despagatz 
Entrels mantas uetz Tan 

Ab alegre semblan 450 

Per bon grat retener 



OOIKAOT UQUIBK. 141 

Mai que per bon esper ^ 

De be fag ni d'onor. 

Car ses tota ualor 

£ ses tot lur plaier 455 

Los forsan ab querer 

Li queredor tolen 

Ses uergonha souen 

Ab trops mals reproiers; 

S non es drechuriers 460 

Pretz, pus sei es forsatz 

Del fag, don es lauzatz, 

Car non li mou de cor. 

Honors es d'aital for, 

Que nos pot conquerer 465 

Leu senes bo uoler 

E ses cor esforsieu 

Ni pot auer lonc brieu 

Per sol comensamen; 

Ans si fa falbimen, 470 

Qui s'entremet d'onor, 

On may a de lauzor, 

Es le blasmes pus grans 

£ conogutz enans 

Que d'autr' ome ganre. 475 

Mas sei, que no fa be 

Ad home per deuer 

Ni per bon grat auer, 

Si non es somonitz 

Per querens afortitz, 480 

No eng auer honor; 

Car par, que per temor 

De blasme n'es forsatz, 

Que ial bes comensatz 

No seria de far 485 

Senes lo demandar 

Dels querens ses uergonba. 

Ans fos ieu part Colonba, 

Cab totz fos d'aital for. 

Car dolor ai ü cor 490 

E uergonh^ e paor, 
Cant uenc denan senbor 
Per demandar lo sieu. 
Mas .C. tans m'es pus grieu, 

Can no i puesc auenir; 495 

Quel mal saber m'albir 
C^amdui deuem auer. 
Car mot deu mal saber 



143 GOIRAIIT UQOIER. 

Ad amdos la fadla, ^ 

Qu^az el non tanberia 500 

Dir de non de be fag, 

Bt a mi fa empag 

Tal, qu'en port penedensa. 

Tot aissom fai temensa 

De querre als iialens; 505 

Que d'aquels, que son mens 

De ualor, sol non pes. 

Gar assatz semblans es, 

Que, si soi temeros 

De sels, c'om ten per pros, 510 

Que dels autres per uer 

Me deya pus temer. 

Si m^o fas sertamens, 

Et aisi dossamens 

Passan lo pus me, 515 

Qu'il nom fan ges de be 

Ni ieu non lur deman. 

Mas nons cug bom per tan, 
Qu'enpac d^els, ni nos tanb; 

Ca degun non sofiranh 520 

Uas me cors ni poders 
Ni azautz ni deuers, 
Pus Tai gaire priuat, 
Quel semolan maiestat 

Non conosca, que fa; 525 

£ neis, quü uoler a 
Uas mi e quen percassa, 
Cal semblan que Py fassa 
Per aisso, qu'en uolria 

Auer grat, si podia, 630 

£ ses profieg amor. 
Mas li entendedor 
Hom estan massa clar, 
G'assatz me dey lauzar 

De cels, que ai trobatz. 535 

Mas ia nulb captenbs fatz 
(Bmieya n'om fara, 
Si tot ab tals nM a) 
Me faria caber; 

Qu'estau ne per saber 540 

S per entenaemen 
fit especialmen 
Per bon esper, que ai 

V. 515. uas me? 



GUntAVT BIQUIBII. 143 

iNo sai, 8U me ueirai) 
il bon rey de Castela 545 

NAnfos, que pretz capdda, 
Que rey es de Leo, 
Ab cuy tag saber bo 
Se 8on assegurat 

£ tag li fag onrat, 550 

Per c*om conquer ualor; 
Per qae m'a gran sabor 
Sos laas, que quem n^escbaya. 
Car ia per mal, qu'ieu traya 

Ni per nulh be, qu'en ueya, 555 

Non esper, quMeu atenba 
So, que del mon dezir, 
Si per el auenir 
No y puesc, can lo ueirai. 

Dieu mi aport, sil plai, 560 

Sn guiza, quem retenha 
Per sieu ab entressenha 
De plazer e de grat. 
Cadonc cre, qu'emendat 

Me seran tag li mal 565 

E 11 enueg coral, 
Qae prenc per no sabens. 
Tant es el conoisens 
Et entendens e sertz, 

Que SOS laus es apertz 570 

Per tot lo mon ab grat. 
Dieus lo teuha pagat 
De so, qu'el pus dezira, 
El gart de dan e d'ira 

El eresca sa bonor; 575 

Et a mi do s'amor 
Et aquo, qu'en dezire. 

LXXFL 

Estas letras trames Gr. Riouier a N Amalric de Narbona 

a Tonis. 
AI car onrat senhor 
Noble, de gran ualor, 
Discret, saui, amat, 
De uista dezirat 

Ab creissemen durable 5 

De profieg mot onrable, 

V.555. uenha? 



144 GUIEAUT mQfllBR. 

Ab grat et ab salnt, 

A sei, cui dieus aiut 

Sn totz faitz (car bes tanh, 

Car res non li sofiranb) 10 

Ab bon comessamen, 

A sei, que d'auinen 

Sap mot gen dir e far 

Ab grat son benestar 

Gen gardan son deuer 15 

Segon aquel poder, 

Que a totas sazos, 

A sei, que de totz bos 

Faitz a deuer e cor, 

A sei, de que nom mor 20 

Uoler del sieu enans 

iCar la razo es grans 
l mi ab bon* amor), 
AI bon ualen senbor 

NAmalric de Narbona 25 

Gr. Riquier s'adona 
Soplegan bumilmen 
.AI sieu enantimen 
Com de son senbor car 

£ per mielbs remembrar 30 

Enclinadas salutz 
Et obezirs uolgutz 
En totz e per totz faitz. 
Car, senber, nulb maltraitz 

No m'es de uos parlar, 35 

Cant cocir uostr'afar; 
Queus es obs, que siatz 
Per lo luoc, on anatz, 
£ per cel, don mouetz, 

E per lo nom, c'auetz 40 

De uostres ancessors, 
Pero nom pren paor, 
Qu'en tot non auengatz, 
Ab sol que sias uiuatz 

Uos e uostra companha, 45 

Et al rey no sofranba 
Uolontatz ni poders 
De tot, cant sos deuers 
Es de dir e de far; 

C'aissi pot acabar 50 

So, per que s'es mogut. 
Dieus lin sia aiut 
Per sa dossa merce 



GOIRAUT MQDUB 145 

S don cor de far be 

£ honoi a sas iens 56 

St especialmens 

De uos ad enantir; 

CtüT ben pes, que seniir 

Lo sabretz a son grat. 

Pero de uolontat 60 

Me mouy queus diga ien, 

Ab cal captenemen 

Uenretz a cap de tot, 

Si ben sai, que d^un mot 

Nous ne puesc ensenhar; 65 

Gar no m en puesc cessar, 

Tant uuelh uostra honbr. 

AI rey aiatz amor 
Et aprop dieu Toiiiatz 

B faitz tot, can puscatz, 70 

En dteg del sieu plazer 
Fazen uostre deuer; 
Caissieus enantiretz. 
Atressi onraretz 



Aprop luY 808 efans, 

El du mielhs tanh, enans 



75 



E mais totas uegadas 

E las gens pus onradas, 

Si com tanh mielhs e mais; 

Caisi sera uerais 80 

Uostre laus e grazitz. 

E nous sia obUtz 

Dels uostres enantir 

Et amar e grazir; 

CTaisi seretz amatz; 85 

Qu'ieu crey, eardar sapchatzl 

Mais, cui mielhs tanheria. 

E can luecx sera 

E temps de uassalatie, 

Tenetz fort en coratie 90 

Tres cauzas, queus dirai; ^ 

B denan las uos ai 

Nomnadas atressi. 

Sonuengaus, que aqui, 

On uos anatz, uan gens 95 

Ricas, noblas, ualens 

Motas per dieu seruir; 

Per queus deu afortir 



V. 98. qucs? 



10 



146 aUlRAUT RIQUIBR. 

Totz hom lai d'auer pretz, 

Per also car sabetz, 100 

Que pro er qiii uezei 

De sä, que captener 

Se salva gent ab sen. 

Car non äug ardimen 

Ses gaire lauzar; 105 

Per ques deu esforsar 

Caacu saniamen 

De son enantünen 

Ab armas et estiers. 

Car laus n^es pus pleniers 110 

On en maior fach es 

Per bome bon conques; 

£ par als pros passatz, 

Que tals es mot lauzatz, 

Que non uisc, .C. ans a. 115 

Donc bon gazanhar fa 

Si onran pretz uerai 

£ de tot en tot lai; 

Car honor temporals 

£& et esperitals, 120 

£t aitals pretz es bos. 

Per que membre a uos, 

Senber meus, on anatz, 

£us membre, s'a uos platz, 

Don mouetz atertal, 125 

Del ric deaer rial 

Dels senhors de Naibona, 

Com en tans locx ressona 

Per pretz e per honor, 

£us membre ab sabor 130 

Lo nom, queus es donatz. 

Car si beus cossiratz 

L'onor, que possezetz, 

Car aquel nom auetz 

Aimeric de Narbona, 135 

De mais uostra persona^ 

PTes de ben far tenguda 

£ n'es pus conoguda, 

Que per autre no fora. 

Car le pretz uos honora 140 

De Taial En Aymeric, 

D'aquel, que conqueric 

y. 107. Cascusauiamen zusammengeschrieben, so dass 
das s doppelt gilt; so auch sonst. 



GUIBAUT RIQUIBR. 147 

Narbona la onrada, 

E cant que sia linhada 

N^a per motz locx honor. 145 

Per queus prec per amor, 

Senber, e per onransa, 

Que aiatz remembransa 

En totz uostres afars, 

siuals ^Is pus cars, 150 

D'estas .III. cauzas grans 

E creisser n'etz d*afans 

S de pretz e d'onor. 

S membreus, qnel melbor 

Tbezaur, c'om pot auer, 155 

Es lialtat per uer, 

Don se sec ueritatz. 

Et aquel, que amatz 

Et a Guin faitz semblan, 

Sai e lai gent onran 160 

S^Hsbatz los retener, 

Sels de lai ab plazer 

Gen de faitz e de ditz, 

Gels de sai ab escritz, 

Que lur mandetz souen 165 

Vostr' esser retrazen, 

Preguan del uostie pro. 

Ca tot bome sap bo 

£ sembla d*amistat, 

QuVl manda son estat 170 

En letras, cant luenb es. 

Donc non oblidetz ges, 

Que no fassatz de lai 

E no mandetz de sai 

Als amicx so, queus die; 175 

Caisi d^En Aimeric 

Auretz de pretz semblan, 

Cous ai dig, ses doptan; 

Sol de tot me crezaäz. 

E cre, queus o sapcbatz, 160 

Mas no m'en puesc teuer 

Del dir; tan mn uoler 

Ai de uostra bonor, 

C*a penas nulb senbor 

Ai, de qu'ieu pus la uuelba, 185 

E nous pessetz, quem duelba 

Del parlar, car m'en lais, 

Ans per paor de fais 

Me Conen abreuiar. 

10* 



148 OUmAUT KIQUUR» 

Mandaus fort saludar 190 

Ramnn Joan per uer 
(G'ad d o fis saber, 
Gan estas letras fi) 
E N Bonet €oiitasti 

B N P. Bsteue fort 195 

B taut d'autres, que port 
Non puesc penre albir 
Ad aras, mas d'albir 
Entendetz dels priuatz, 

Queus aman eis amatz, 200 

Qa^entendies dea aisi. 
Senher, prec nos cap cli 
De tot, can dich uos ai, 
Bt encaras de mai, 

Que fassatz saludar 205 

Atal, c*o sapcba far, 
Tota uostra companha 
Priuada et estranha, 
Los senhors cauayers. 

Capelas, escudiers 210 

Et aprop los garsos; 
Gar tot, cant es ab uos 
Am per la uostr' amor. 
B prec uos, que sabor 

Uos ai' aisso d'auzir 215 

Souen; car gran dezir 
AI, queus menbre de mi, 
B que uos ab pretz fi 
Uos captengatz de lai, 

B que tometz de sai 220 

Ab gaug et ab honor. 
E prec nostre senhor 
Jhesu Grist, queus aiut 
A tot per sa uertut 

Et a uostra companha, 225 

Si que res nous sofranha 
De Den ni de plaz». 

Dadas foron per uer 
A Narbona .III. ioms 

Ses totz pessamens moms - 230 

Ans de sant Bertolmieu 
En Fan 6 nom de dieu 



y. 232. Die Jabressahl ist vergessen. 



GDiaAOT RIQOIBR. 140 

LXXVIL 

Also fe Gr. Riquier Tab MCCLXXII. 

Aitan grans com deueis 

Bs ^ mi bo8 uolen 

Be ben far, si podia, 

£ si saber n^auia; 

Mas cada us mi falh 5 

Souen, per que no ualh 

Ni puesc a mon deuer. 

Mas per tant dei uoler 

Nom pact ni sai far als, 

Ans soi a mi eis fals 10 

£ lials ad aatmi. 

Car so, de quem destrui, 

Nom sai nim puesc gardar, 

£ sai ben esselar 

Autr'ome de son dan. 15 

£ crey, c'aital se fan 

Tot lo pus de las iens. 

Car tals ditz de grans cens, 

Que fa SOS faitz estiers, 

R tal fa faitz pleniers, ^ 

Que ua estiers del dir. 

Mas qui s^en pren albir, 

Hom es pus conoissens 

Dels autrus falhimens 

Que del seus las .C. partz. 25 

Car mot es grans Tesguartz, 

Que a d'autrui cascus, 

Per que no falh negus, 

Que non sia repres. 

£ fa hom souen bes, 30 

Que son ö mal tengut; 

£ son tart conogut 

Li mal per cels, quel fan, 

Ans entre quels faran 

Ni penran, oui que sia. 35 

Aisi son tota uia 

L'un pels autres blasmat, 

Repres e cocelbat 

essenbat per uer; 

Quel pus culan auer 40 

Assatz saber e sen, 

£ cascus falh souen 

A sembian de cascu. 

Pero non uey negu, 



150 GUIRACT KIQIIIBR. 

Qae, cant a ren a far^ 45 

({ue perilhos li par, 

Per mielhs son pro cbauzir 

O per son dan ragir 

Cautrni cosselh non queira, 

Pas uol auer manieira 50 

De ben far sos afars. 

Ca penas cossirars, 

Sens, sabers, mentens 

D'un bome solamens 

Pot d^un fag tot uezer 55 

Aquo, quel pot ualer 

Per uenir a bon cap. 

Pero de trops y cap 

Cosselbs^ sabers e sens, 

(Gar son diuersamens 60 

L^entendemen partit) 

£ cant tug an cbauzit 

Lo mielbs a lur semblans, 

Den s'en complir enans 

E mielbs ab mal d'onor, 65 

Sol que per lo senbor 

Del rag sian crezut. 

Gar ses aquo perdut 

Son tucb 11 bon cosselb. 

Per quHeu me merauelb, 70 

GossU pot demandar 

Negus Dom, cant pot far 

Sos faitz a tot son cor; 

Gar no pot a nulb for 

Souen endeuenir, 75 

Ans s^en fai escamir, 

Prendal me mal o be. 

£ souen se deue, 

Que falb bom cosselbatz; 

Pero non es blasmatz, 80 

Quel cosselb Ion defen; 

Mas ies deffendemen 

No pot auer del dan, 

Prenal ne pauc o gran, 

Mas planbs n^es totas netz. 85 

Perol pus trobaretz, 

Qu^en fan ben lurs afars. 

Mas a m^es pessars 
D'autrus afars uengutz 

V. 77. ne f. me? 



GUIRAUT RIQCIBR. 



151 



Tan granSf qu'en ^i moguts ^ 

Coma del tot dels mieus. 

£1 blasme sai qu'es grieus, 

Que per mot iires cargatz, 

St ien blasmi assatz. 

Car de tot es aital: ^ 

V\m reprendon per mal, 

Que nolon als repres, 

L^autre, car greu lor es^ 

Sporne uezon falhir, 

Li autre, car mal dir 100 

Uolon de tota gen, 

Que amic ni piffen 

Non uan estalbiat, 

L'autre per amistat 

Reprendon eosselhan, *®^ 

L'autre, car gran afan 

Sofron de gilozia, 

Que planhon nueg e dla, 

Can uezon nulh be far. 

Trop poiria ponhar 1^" 

En las manieiras dir, 

Per c^om senes mentir 

Es repres e repren, 

Tant que generalmen 

JTes tot le mon perpres *1» 

E tug reprendedor. 

Mas a mi uen d'amor^ 

De fe e de deuer, 

De temor, de plazer 

So, per quem soi mogutz, ■^® 

E non ies irascutz, 

Mas humil e pagatz 

Ni per faitz deguisatz, 

Que ueia comensar 

A sei, de que parlar **^ 

Uuelh per creisser s'onor. 

E sopley mo senhor 

Humilmen merceyan, 

Que nom tome a dan 

So, que li uuelh per be 13<^ 

Dir e per bona fe. 

Qu^estiers a mon semblan 

Per nulh fag pauc ni gran 

Nulha re nol diria; 

Tant tem sa senhoria ^^^ 

£ dezir sa honor 



15f GVIKAirT IIOVIBR. 

E li port bon'amor 
Ab liaitat deguda. 
£ pus li es uenguda 

gli ieu li soi denan) 140 

sta razo, Iveuian 
Ne uuelh parlar ab iuy, 
Pub aizinat ne soi. 
Et el m'o uol sofirir, 

Et ay li que grazir, 145 

Sim fas; pero comens, 
E uos, senher ualens, 
Entendetz, quens dirai, 
E no gardetz, que sai, 

Ni qui soi, ni que ualh, 150 

Mas si ren die atalh, 
Queus semble de razo 
Eus puesca esser bo, 
Aeo deuetz gardar 

Eus deuetz albirar, 155 

Sieus plai, per queus o die. 
Car de ser e d'amic, 
De par e de maior 
Se deu endreg d'amor, 
Som pes, far en aisi. 160 

E no fora de mi, 
Ca uos parles de cen, 
Tant fas nessiamen 
Los pus de mos affars. 

Pero d'omes auars 165 

Aprenon ben larguezas 
E dd fols sauiezes, 
Car sabon las retraire 
E non las sabon faire 

Ni non lur es degut. 170 

Qu'ieu eis ai conogut 
Souen autrui falbir 
E ies nom sai tenir 
De falbimens a far; 

E sai ben ensenhar 175 

Tal ren, que far non sai, 
Et aisi es del mal 
E del pus de las iens. 

Car senher conöissens 
Fizels, de dieu amans 180 

E temens et honrans, 
Sertz, sauis e senatz, 
Humils, braus, atempratz 



CRjmAOT AiQom. 153 



• 



E gais e plasentiers, 

Gent parlao, drechuriers, 185 

Francx, priuatz e eortes 

B larcx e ben apres, 

Uertadiers, dreg seruan, 

Dieu e deuer onran 

E gent amezuratz, 190 

Uos es obs, que siatz 

Per loc e per linhatie. 

E cre, que d^agradatie 

Uos ue tot ben e gen 

AI bon captenemen, 195 

Que auetz comensat, 

Dont auetz laus e grat, 

Et esforsaus de mai. 

Car estiers pretz uerai 

No pot hom conquerir, 200 

Si totz ioms d'enantir 

No pessa sa honor. 

Ans qui a gran ualor 

Es laissa de far be, 

Tan tost can s'en recre 205 

Et es per sert saubut, 

A tot son laus perdut 

E blasme acampat. 

Car lunha cantitat 

En pretz complit non a, 210 

Mas tan eant nom uieura, 

S'esforse de ben far. 

Pero de uos mi par, 

Que sabetz, que uers es; 

Per quUeu cre, que totz bes 215 

Ne faitz uoluntos. 

E si tot uos es bos 

E plazen bes per far, 

No uulbatz trop parlar 

Ans de fach ni aprop; 220 

Car mal azaut es trop, 

E pus de qui mais ual. 

Et aitan, qui d'ostal 

Issir es perezos, 

E qui trop laguios 225 

Es de so, c'a far a, 

E.qui cochos no ua 

Per afars perilhos, 

E qui es dormilhos, 

Ptts mal azaut .C. tans. 230 



154 GUIRACT Mt^OIBB. 

Pero de tot es dans 

Et anta e uergonha 

£ maiers, qui trop ponha 

De son cors soiornar 

£n beure en maniar 235 

Et en als part mezuia, 

E qui no s^asegura 

So, que den en amar, 

E qui de son parlar 

Non pot esser crezutz, 240 

Adoncx es pus perdutz 

Sos faitz, que s^era mortz. 

Pero de mi es tortz, 
Gar d^aisous ai parlat; 

Tan uos uey estranbat 245 

Del tot, don ai plazer. 
Mas si nous pot ualer, 
Bens nous aitan petit, 
Donc metetz en oblit 

So, que obs non auetz, 250 

E so d'obs retenetz,/ 
Si ren uos die de bon. 
Gar per melbor razon 
Del uostre pretz uos die 

Aco, que fa destric, 255 

A laus et ad bonor, 
Per queus fassa temor 
Tot, e queus ne gardetz, 
Qu'enquer melbiiraretz 

Mot en uostre captenb. ^ßO 

Hom 4 son iouen penb 
Ben, que fenis estiers. 
Et a n'i de leugiers, 
Que pueis son sert e bon. 

Et a nM, que son pron 265 

Uielb e iouen assatz. 
Mas pretz es pus onratz, 
On mais a de durada. 
Lonc temps a, qu^es proada 

Uera esta razos. 270 

Per queus prec, senber bos, 
Qu'en totz Des entendatz, 
£ totz ioms qu^en fassatz, 
AI pus que uos poiretz, 

Et en tot, can faretz, 275 

Aiatz mezur^e sen. 
E remembratz souen 



GDIIADT MQUIBI. 155 

Tot iom uostre deuer, 

Pueis ab uostre poder 

Atempratz lo ab grat. 280 

Hom deu ben uoluntat 

Auer de totz bes far, 

Mas en totz deu gardar, 

Co pot, ans quel comens. 

£ uulbatz grat de gens, 285 

E de las uostras pus; 

Gobran merit cascus 

De uos per son seruir; 

E sapcbatz ben chauzir 

E sels, que mielhs o faran. 290 

E no anetz sercan 

Aizina, si Fauetz, 

Eis bes, que possezetz. 

Faitz los aprop tener. 

Gar mot fa mal auer 295 

Sofiracba, quin pot mais, 

£ qui pot uieure gais, 

Fa mal uieure marritz. 

Donc non crezatz forbitz 

Laazengiers mal dizens; 300 

Gar totz ioms falsamens 

Decebon sai e lai, 

Don ad autrui eschai 

Pena de lur forfach, 

Et esta mal e lag. 305 

Gar IIb punit non son, 

Qu'ilb fan ab trassion 

Souen senhor falbir 

£ fan metf en azir 

Autrui souen ses tort; 310 

Per c^om deuiia fort 

Decbazer lauzengiers. 

L'entendres es leugiers 
Dels lauzengiers assatz; 

Gar cascus aizinatz, 315 

Gochos de mal mesclar 
Autrui ua ses parlar 
Gaire d'autra razon. 
E queron ocbaizon^ 

Gant parlan ab senbor, 320 

Que semble, que d^amor 
Nasca lurs parlamens, 
El fan mot de paruens, 
Que mal an de son dan, 



156 GoniAirr aiquibii* 

£ ia nol parlaran 32& 

Mas de son malsaber 

Ab semblan de deuer 

Dizen: Aital uos pana, 

Et aital uos engana, 

Et aital uos uol mal, 330 

Et aital atertal, 

Aitals es contra uos, 

Et aital mal curos 

Del uostre profichar, 

Et aital no uol far 335 

En dreg uos son deuer, 

Aital a fach plazer 

A uostres enemicx, 

Et aital es enicx 

Uas sei, queus uolon be, 340 

Aital a dig a me, 

Que hom Ta dig aiso: 

Aital uos fa aquo 

De calaue mal iomal. 

Et aital uos ditz mal, 345 

Et aital lous enquier. 

Tudi an aquest mestier 

Lauzeniador truans, 

£ quils cre, ni quils blans, 

Non es pros ni prezatz, 350 

Ans fa oe grans foldatz 

fi de grans falbimens. 

£ uos, senber plazens, 
Esquinatz los de uos 

£ faitz ab homes bos 355 

£ sertz tot uostr' afar, 
£ nous puesc^ om lonhar 
De so, c amar deuetz. 
Et aiso recebetz 

Ab bon entendemen. 360 

Car per reprendemen 
Ni per uos castiar 
Ni per nulh malestar, 
QuMeu conosca en uos, 

Nieus ueia sofracbos 365 

En lunba ren de ben, 
Nous ai dich per ma fe 
Ren, que aiatz auzit, 
Mas per que nous oblit 

So de ben, que sabetz, 370 

(Car si camiar uoletz 



OOIIÜÜOT KlQillBS. 157 

Ren en nostre captenh, 

Non cal, c'om uos essenh 

Lo mielhs a mou semblan) 

E car plaier ai gran 375 

Per uer de uostres bes, 

B ear amor e fes 

BTen fonan e deaen, 

B car m'es grans piaxers 

Bn ben de uos pailar. 380 

B dieiu don nos a far 

Tostemps uostra honor 

Bus cresea de nalor 

De poder e de sen 

Bus fassa longamen 385 

Uienre ben ab bon grat 

Ab uostra uoiuntat 

Complida de plazer 

Bus cresea bon uoler 

Uas mi ses uostre dan; 390 

Bt a mi don talan 

Esforsien de ben far 

Em fassa ben obrar. 

Tan quMen plazen li sia. 

Amen. 395 



Lxxvin. 

Aiso fe Gr. Riquier Fan MGCLXXIIII prolec. 

A penas lunh pro te 

Ad autrui ni a me 

Mos sabers, don m'es greu. 

Pero ges lo dan meu 

Nom prezi la meital, 5 

Que fas, car lialtat 

Non tmep entre las gens, 

(7usquecx es tant ar^ns 

El sieu multiplicar, 

(7a penas sap gardar 10 

Drecbura ni meroe, 

Ni Pus l'autre non cre 

Ses dopte cal que cal. 

Car a penas y ual 

Sagramen ni fiansa; 15 

Tan es dreitx ab doptansa 

Perparatz tort fazen, 

Et aisi deceben 



158 CfUIRAUT AIQUIfiK. 

L'us Pautre uieu cascus. 

E conoison lo pus, 20 

Que lur contrari fan; 

Mas 110118 pesse per tan, 

Ques ne uuelhan laisar, 

Tant se uolun pleyar 

De dieu e de lur dan. 25 

Maa qui uien galian 

Sei, ques fiza en lui, 

Es tracher e destrui 

Si pus quel galiat. 

Mas totz es embarat 90 

Lo mons, can m^o cocir; 

Car negus de falhir 

Trop nos pot excuzar, 

Ans cuia tal ben far, 

Que fai mals e peccatz; 35 

E tals fa mals forsatz, 

Que uolria far be; 

E de moutz s'endeue, 

Que farian folors, 

Si non era temors 40 

De gens may que de dieu. 

Pero qui.sap lo sieu 

Enantir, com que sia, 

Es tengutz tota uia 

Per sauis e per sertz. 45 

Mas ieu soi pus apertz 

En deuer essenhar, 

Catretans quer en far 

Lo mieu, so sai per ner. 

E ges nom sai temer, 50 

Del dir ni far nol sai; 

Mas also, que dirai, 

A cuy calra, entenda 

E lais mal e ben prenda. 

La maior razo 
Si tot no mW chasticx, 55 

Doctrina ni prezicx 
Ab sels, quMeu mai uolria, 
Ans pot bom dir tot dia: 
Huey mal e pietz deman, 

Tot despendiai en uan 60 

Enquers de mo saber 
En eis per mon deuer, 

y. 55. no ual? 



OUItAUT mQUIM. 159 

Que no m'en puesc sofirir. 

Car taat ai gran dezir, 

Qu'el fesson mielhs de ben, 65 

So que per nulha ren 

Non par ques puesca far. 

Car en ren memiirar 

Nols uey, de que m'es greu 

B par Mn del sen mieu, 70 

Qu'ieu me caigue afan 

Dels autrus afars gran^ 

Eis mieus no sai mr ben. 

Mas de motz s'endenen, 

E mi forsa n'amors 75 

B regart e temors 

De lurs blasm' e del dan, 

Qu'ieu aug que lunh s^espan, 

Don m^es grien lur ressors; 

Car uolgra que fos bos, 80 

Ab qu'ieu mais non ualgues. 

Et iln nos pessan ges, 

Que hom garda s^en don 

Ni puesca saber, con 

Ylh se fan lurs lüTars; 85 

B aras deuinars, 

PreKumirs e sabers 

Demandars e uezers 

Fan los afars priuatz 

Manifestz e nomnatz, 90 

Si c^om lo sap del pus. 

Per que nos pes negus, 

Que de sos falhimens 

No parlo pus las gens, 

Qu^^l falbjr no son grat an; 95 

Nis pes, si fa son dan, 

C*om lo tengua per sert 

Nil tengua per apert, 

Pus uieura empacbatz; 

Ni cug esser prezatz, 100 

Quel sieu lais dechazer, 

Ni secors non esper, 

Qu'el se sia nozens, 

Ni si es negligens, 

C^autrel sia curos, 105 

Ni, si no uol sos pros, 

Que autrels li percatz, 

Ni si fa ben dapas, ' 

Que autrels li enans, 



160 CKJttAiiT niQUin 

Ni qud sia gardans 110 

Del sieu, sMl non a cura, 

Ni planha sa frachura, 

Si el eys non las planh, 

Ni peicasse gazanh 

Si el fort perdrel uol, 11$ 

Ni, si uergonha col, 

Que autre la Pesquieu; 

Ni pes pus ^ Fabrieu 

Son mal, c'autrel retenha; 

Nis pes, c'autrel mantenha, 120 

Pus el eis se decassa; 

Ni pes, que autrel fassa, 

Pus el se uol desfar, 

Ni quel uuelha leuar, 

Qu'el se laisse chazer, 1^ 

Ni quel fassa plazer, 

Que l'enuios se sia, 

Ni, Sil plai sa folia, 

Que autr& la i reuenha. 

C*om aisi 61 mon renha, 130 

Que, qui uol esser bos 

B de SOS bes curos, 

Que pro troba socors; 

B a qui plai folors, 

A folors atertal; 135 

B qui uol uieure mal, 

AI mal tot atressi; 

Gascus en aisi 

Troba gens de son bas. 

Gar greu ueiretz amas 140 

Far de fols ab senatz 

Ni de bos ab maluatz 

Ni de fals ab lials, 

Que ia y melbur captals 

Ni dur en dreg plazer; 145 

Mas segon que saber 

captenb e maneira, 

Trobaretz en carreira 

CSascun de son semblan. 

B gran senhor, que an 150 

Deuer de totz bes far, 

S'o uoletz gardar, 

Trobaretz aital for, 

€^a seguir albur cor 

Uolun ades companba, 155 

B .1. rep no y gazanba, 



acnuuT RiQOiBft. 161 

S'ab senhor no s'aue. 

Car 81 senhor fa be 

£ sa companha mal, 

Jamals en son ostal 160 

Nol trobareti pagat, 

Tto qu'en aia camiat. 

E si nessi senhor 

A companhon d'amor, 

Qnel cuie castiar, 165 

Amors no i pot dnrar^ 

Ans se parton ades, 

Don quecz reman engres. 

E si senher lials 

A nnlh companho fals, 170 

Ades lo nol laissar. 

Car eascns uol triar 

Per segre son talan 

Companha del semblan, 

Qu'el se nol captener. 175 

St aisi per dener 

Trobaietz la mainada 

Serta, cnrosa, fada, 

Segon qnel senher s'es. 

Si donc de tota res 180 

Senher mal nos capte, 

Car cascus hom de be 

Fug ad aital senhor, 

Donc CO non an temor 

Tug silh, que ab deuer 185 

Deuon hon loc tener. 

De tot also, au'ieu die? 

Qn^^ mon melhor abric 

Non a contra sofracha, 

Que qnl ben del sien tracha 190 

Curozamen ab sen; 

Car tug de hon talen 

Li sien fan atertal; 

Can a senhor non cal, 

Li sieu so passan len. 195 

A totz generalmen 
Parli aras per uer: 
Res non pot dechazer 
Tan tost del tot senhor. 

Com cant non a temor ^00 

Ni aicha de firachura. 
Car pus que s'asegura 
En uleure baratatz, 

11 



162 GUIHAUT RtQUlBR. 

Pauc e pauc, so sapchatz, 

Despenoen, alongan, 205 

Seruen e refirescan, 

Molltan tota« sazos, 

Pot leu uenir alhors 

£ pueis es escamitz, 

Gar cascus mal li ditz; 210 

£ si uen en paubrieira 

Per aquesta carrieyra, 

So ques pot ben leu far. 

G^usquecx «e uol paguar, 

£iitrom troba de que? 215 

Mais ualria, so cre, 

£ mens d^anta seria, 

Si calque facb fazia, 

Don fos dezeretatz, 

Sol qu'el faitz onratz 220 

Abrasson e degutz. 

Gar non es uil tengutz 

Tant nulbs hom per uer . . ., 

Sil ten dezeretat 

Senber forsadamen, 225 

Gom can el despenden, 

Degastan non en uia. 

Gar aquel se deuria 

Neguar o sebelir. 

£ pot bom per uer dir, 230 

G^om ne troba de totz; 

Per que deu esser rotz 

£ mol a la temensa 

D'aquest cas ses falbensa. 

A totz sels, c^ab ualor 235 

Deuon uoler honor, 
Dieu prec, c'a totz ne u . . . ., 
£ quels ffarde de falba, 
£ mais de qu^ieu o uue . . 

Gar. del uoler, quem «uelb, 240 

Soi encaras per uer, 
£t ai ne mal saber, 
Gar bom mielbs no Pen . . . 
Donc melbur ne so cen, 

Qui also entendra, 245 

Si que non trobara, 

y. 243. Nacb saber in Vers 242 findet sieb nocb len: 
sollte dies vielleicht zu Y. 243 gehören und Feuten zu 
lesen sein? 



GUIBAirr KIQURR; 163 

(2u'ieu m^o sabni pass . . 
S nol uolrai celar, 
Ans dirai; qui sera, 

St apres hom sabra, 250 

De qui ai tan parlat. 
Has man senhor onrat 
Prec, si tot nol sofranli 
Ren d'aiso, 4:'a pretz tan . y 

Ques done de tot cura 255 

Ab sen et ab meiura 
Per totz bos faitz mielbs fa . . 
Pero uuelh esselar 
Sels, de qui ai parlat, 

Que non podon mon grat 260 

Auer, si be no fan 
Lurs affars, cum deuran, 
E dieus que lur n'aiut. 
Et a mi den salut 

Em met endrecha uia, 265 

Per quUeu plazen li sia, 
Pus qu'esser non dey ara. 
Mas mos espers agara 
Sa meroe ab ben rar, 

Don ne pot aizinar; 270 

E quem ffart de desgrat 
De sels, de que parlat 
Ai en dreg lor onransa, 
E lur don melhuransa 

Aquela, quMeu dezir. 275 

Amen. 



LXXIX, Diez, Poesie d. Tr, 331 ff. Diez Leb. 519. 

Aiso es suplicatio, que fe Gr. Riquier al rey de Castela^ 
per lo nom d... ioglars Fan LXXllIl. 

Pus dieu m^a dat saber 

Et entendemen uer 

De trobar sertamens 

A dig dels entendens, 

En ben lo deg despendre 5 

Gen donan ad.entendre 

Razon ab ueritatz. 

Car de grans falsetatz 

Pot bom far semblar uer; 

V.270. me f. ne? 

11* 



164 GUmAÜT BIQDIBR. 

Mas dieiis m'a dat «aber, 10 

Qae segon mon semblan 

Trac lo uer ad enan 

Declaran so, que dk. 

Sabers fa home ric 

D'amicx e de poder, IS 

Quel sap ient ab deuer 

Menar adrechamen, 

Et a una ualen 

Serta proprietat 

Ab Singularität, 20 

Que despenden acreis; 

Assatz uertat a preis 

Per totz sabers, que son. 

E car m'a fach aon 

Mos sabers tan onrat, ^ 

Que del mielhs del mon grat 

N'ai en soi mentaugutz, 

Quel noms es entendutz 

Luenh de Gr. Riquier 

S^er que n^ai alegrier 30 

e mans pros conogutz, 
Que no fora saubutz 
Sol foras de Narbona), 
Am ne mai ma persona 

E soi pus temeros 35 

En totz faitz uergonhos. 
Per que n'ai mens d'aner, 
Mais n'ai per mon saber 
Gazanhat d'onramen. 
Que per lo rey ualen 40 

Mas sa nobleza uera 

E sa gran conoisensa 

E sa puf entendensa 

M'an fag sieu per razo 

Per la deuocio, 45 

Que tan y ai auuda, 

Qu'el Ta gen conoguda, 

E m'a bon' esperansa; 

Per que n^ai alegransa 

En fas lauzor a dieu, 60 

Car el me ten per sieu 

El plai tan mos sabers. 

E sim basta poders 

De saber en dreg cor, 

Be sai, que a tot for 55 



GUIIAOT RIQUIB«. 165 

Er gent per mi seruitB. 

Mas el es tan compliti 

De totz bes, que bastar 

Nol poiria, som par, 

Ab dos tans de saber. 60 

Mas far n^ai mon poder 

Tot saluan sa honor 

Tostemps mai; car d'olor 

Non esper complimen 

Bn dreg d^acabamen 65 

De so, quem defalhia. 

Per qne uuelh tota uia 

Ab humil cor serair, 

E Sil plai, el s'albir, 

Qne tanh a semidor. 70 

Ca mi non a sabor 

Qnerres ni demandars, 

Mas qne totz mos afars 

Enans ab mo saber. 

Car el m'en fa ualer 75 

So, qu'en ualb, cant qne sia; 

E car far se podia, 

Qnel bos reys uolges far, 

Si onran, so quem par, 

rpnel sena deuers; 80 

Öar seus es le poders, 

Si es de reys del mon) 

Faria gran aon 

Ad aquest saber nostre. 

Donc plassal, qne lo mostre, S5 

E si sembla razos, 

Fassa o, qu'en totz bos 

Faitz li uey melhurar. 

E uuelh n^ab luy parlar, 

Pus ne soi aizinatz, 90 

Pero car me desplatz, 

Cant tug li trobador 

Non an facha damor. 

E comens supplican, 

Hnmilmen merceyan 05 

Uos, rey senber onratz, 

Car sofrir m'o denhatz. 

Francx reis noblen N Anfos 

Castelas, cui Leos 

Es lauzables e pretz. 100 

V. 63. d'alhor? 



166 GUIBAUT RIQUIBE. 

Senher, car entendetz 

E conoisseti razon, 

UoB prec, queufl sapcha bon, 

So, queas uuelh dir, d'entendre, 

E 818 pot ses repenre 105 

Far, Que s'acap per uos. 

Senher adreit e bos, 
Uos sabetE, que las gens 
Uiuon diuersamens 

El mon, e que totz ioms 110 

Es als ualens soioms, 
TotE Inr faitz melhurar. 
E silh, cui tanh a far, 
f an nous establimens, 

Car son pus primamens 115 

Ualens faitz, que no solun. 
Et a n'i motz, ques uolun 
Tener als uzes uielhs. 
E qui conois son mielhs. 

Den lo a son poder 120 

Nueg e iom mantener; 
Sis fan tag li senat. 
Pero adoraenat 
Uey lo pus gent e be. 

Car segon que hom ue, 125 

Clergues e caualiers 
Borzes e mercadiers, 
Menestrals e pages. 
So son silh, per que es 

Lo mielhs del mon regitz. 190 

A cascus establitz 
Es segon esser noms 
E diuerses congnoms, 
Com enten en respon, 

Per benessers, que y son, 135 

O per diuersitatz; 
Et es de totz uertatz, 
Quels uolun possezir. 
Mas qui s'en pren albir, 

En esser general 140 

Em tug home camal. 
Mas benessers y a, 
Que cascus d'aquels fa 
Sa generalitat, 

Si com uos ai nomnat 145 

En aquels noms dessus, 
Per qu'entenda cascus 



GCmAUT KIQUIER. 167 

So, que die, sanamen. 

Per benesser s'enten 

Part Tesser principal 150 

Clersia, que tan ual; 

Sis fa caualaria 

£ l'als, que las gens tria, 

Queus ai desus nomnadas. 

Pero totas ueguadas 155 

An tug Pesser premier, 

Pueis es assatz leugier 

D^entendre las manieiras. 

De las gens las premeiras 

Sun clerc, pueis caualier, 160 

Borzes e mercadier 

E menestral aprop 

E paies, que fan trop 

Valen secors a totz, 

Si ben son al dessotz, 165 

La terra laboran; 

Car frug no fera gran 

Si no fos laborada, 

Ni non agra durada 

Las iens niens de maniar. 170 

Per las gens gouemar 
Esperitualmens 
Sun clerc per mandamens 
De dien, o es ma fes. 

Clergue, aquest nom s^es 175 

Datz a totz generals, 
Pero d'especials 
N'a ia d'autres entr'els: 
E per ordes aquels 

per SOS personatz 180 

per las dignitatz 
£1 mon non son semblan. 
Pero aquel nom an, 
Que tug son clerc per uer; 

Mas US non a plazer, 185 

Pns es adhordenatz 
pus es personatz 
pus a dignitatz 
saber esproatz, 

Que be sapcha regir, 190 

Qui, can be li uol dir, 
Clergue ses pus Papela; 
Ans pero, que capdela, 
Uol esser apelatz; 



168 omiAüf KiQunR. 

Pero ges nol desplati, 19& 

Qui lauzan Ion mentau. 

Mas en paac de locx uau, 

On hom clergnes apel, 

Que non Iura noms reuel, 

Qui a per bateiar, 20O 

Ni clergues ses nomnar 

Maistre o mecier. 

Fraire son li daustrier, 

Seiarier, sacrista 

Maior, menor, meia; ^05 

L'antre di aquepreire 

Almomier, archipreire^ 

Ardiaque, prebost 

De totE m^en passi tost; 

Car mot son per luecx tug, 210 

Que Ho farian frug 

A so, que uau queren. 

Prior son issamen 

Et abat et auesque 

E sobr'els arsiuesque 215 

B cardenal granre; 

Apostolis es, que 

Sobr'el non es mas dieus 

En aquest mon; car sieus 

Es p<Klers de perdo. 220 

De totz sabem, que so 

Glergue generalmen, 

Mas especialmen 

Ha nom per loc cascus 

Tal, que no uol negus, 225 

Que hom Papel estiers. 

L'entendres es leugiers; 

Que per los personatz 

O die per prelatz 

O neis per capelas, 230 

Et es dreitz mot sertas, 

Com los apel aisi; 

Car anc prelat no ui 

Lunh temps, que derc no fos. 

Per quem sembla razos 235 

C'usquecx si'apelatz 

Per lo loc, que Tes datz 

Per la glieiza regir. 

Dels clergues no uuelh dir 

Adars pus; car pro n^ai 240 



6UIIAUT KIQUIBII. 169 

Dedant, de quem play, 
Ad obs d'aquest afar. 

De cauayers me par, 
Caurai tost declaratz 

Los noms, don apelatz 245 

Bs cascus per deuer 
Part caaayer per ner, 
Qu'es lur nom generals; 
Mas dels especiäs, 

En que aquel s'enten, 250 

O uuelh dire breumen. 
Segon que m'es semblans, 
Per locx an noms onrans, 
Aisi com son, li bar. 

E uuelh m'en leu passar, 255 

Sol mon entendemen 
Pnesca dir saluamen. 
üescomte, marques son, 
Duc, comte per lo mon. 

Bei et emperador; 260 

A cascu ha sabor, 
Que hom Papel aisi; 
B sabem atressi, 
Que tug son cauayer 

En an poder plenier 265 

D'esser, can se uolran. 
Mas aquel nom reman, 
Car entendutz y es, 
S serian repres, 

Qni caualier dizia, 270 

Si tot uer se dizia. 
De tota poestatz, 
Si donc de faeh onratz 
Nol uolia lauzar. 

Cun rey pot hom nomnar 275 

Pemoble caualier; 
Mas qui per .1. semdier 
Ue passar mantas gens 
ue personalmens 

Aquel, de qui seran, 280 

Et en(|uier demandan: 
De qui soi o qui es? 
Respon li dreg, som pes. 
Sei, qu'o sap, certamens 

Si qu^enten planamens, 285 

De qui o que? so crey, 
Del comte o del rey, i ^ 



170 GOIBAVT RIQVI8R« 

Ol coms Ol rey tertal, 

E son esser cabal 

E son luec tota uia, 290 

Pas que poestatz sia, 

Si CO pot, piis onran. 

Pueis non cal, c^om deman, 

S'es cauayers o no, 

Car entendut es pro, 295 

Co uos ai dig desus. 

Car per esser cascus 

Es e per luecx nomnatz, 

Si con es pus onratz. 

E sabetz, que uers es, 300 

C'us reys es coms, marques, 

Es coms uescoms, qui en sai. 

E per so, que ual mai 

E per qu^es pus onratz, 

Es cascus apelatz. 305 

E es dreitz e razos 

E sabem ad estros, 

Que tug son cauayer; 

Mas entr'els de premier 

S'aordenet ab sen, 310 

Si que melhuramen 

Non cal, c'om y aponga 

Ni cal, c'om ren y longa, 

Tan son gent apelat 

Tug silh, de qui parlat 315 

Uos ai entro aisi. 

Laissat n'ai atressi 

Per ma razon breuiar, 

G'asso, que uuelh mostrar, 

Me basta gent e be. 320 

De borzes sabem, que 
No son estiers nomnatz, 
Mas que son apelatz 
Borzes tant solamen, , 

Que nulh auansamen 325 

De noms entr^els non an. 
Poder an ben pus gran 
yun que Pantre de uer, 
Mas tug deuon lezer 

D'estar en plassa penre. 330 

E podon ben entendre 
En armas et en cassas, 
E deuon segre trassas 
De far faitz paratios 



GUIRAinr BIQUIBR. 171 

Et esser amoros 335 

E uieure de lors rendas 

Ses far autras fazendas 

E ses mercadeyar. 

Tug dfeuon essercar 

Aitol aida teuer; 340 

Car qui mais sap ualer, 

Mais a pretz e lauzor. 

E car yeu entre lor 

Non trobi pozestatz 

Ni no y uey personatz 345 

Ni luun auassamen 

Mas auer solamen 

Ni per far ni per dir, 

Que cascus auenir 

No i puesca ab saber, 350 

Sol qu'eu aia poder, 

Non conosc, que y sofiranha 

Autre uom ni fi tanha 

Mas solamens borzes, 

Q'us sols deuers lur es . 355 

Et US captenh donatz. 

Si lur es aizinatz 

Tan solamen poders, 

Nous pessetz, que deuers 

De paratie o don. 360 

Car mant son de luoc bon 

Per paratie, que fan 

Uils cauzas, car non an 

Pro per uieure poder. 

Car an tug .1. deuer, 365 

Son tug nomnat borzes; 

Pero pus nobles es 

Ricx borzes per linhatie, 

Mas de nom auantatie 

Nom par que li aport, 370 

Nim cal pus per cofort 

Razon al declarar, 

Que d'als ai a parlar, 

Que m'es obs, leu a dire. 

De mercadiers m'albire 375 

Cauiai tost declarat. 
Mercadiers per mereat 
Es nonmatz en aisi. 
Per qu'es semblans a mi, 

V. 360. no f. o? 



172 GUIKAUT »QUIBB. 

Que tug son mercadier 380 

Silh, que no fan mestier 

Mas sol comprar e nendie. 

Moti n'i pot hom entendre, 

Que compran e que uendon, 

Qu'en al re non entendon, 385 

E son estiers nomnatz. 

Pero li pus onrat 

Son nomnat mercadier, 

Aisi CO son drapier 

Tenen draps de paratie, 390 

E silh, que uan uiatie 

Otra mar o en Fransa 

E uan per esperansa 

De guazanh per lo mon 

Compran, uenden lai, on 395 

Mielhs podon lur pro far, 

S si deu hom nomnar 

Part mercadier, de que 

Hom motz mercadiers ue, 

Que uan o que estan 400 

E mun uenden, compran 

Tot, cant hom compr'e neu, 

Que an noms a prezen 

Per so, que uzan pus, 

E sahem, que cascus 405 

Uieu compran e uenden. 

E dir uo n'ai breumen 

Tant, per aue m'entendatz: 

Aras uos albiratz, 

Que fan cambiador 410 

E silh, que d'obrador 

Son don, o parier, 

On hom no fa mestier, 

Mas sol comprar e uendre. 

E plassaus ad entendre, 415 

Que fan canabacier, 

Mercier e mangonier 

E silh, que compron blat 

E uendon en mercat, 

Cantras obras no fan, 420 

E motz, c'a mon semblan 

Uon poiria nomnar, 

Qui uo fan mas comprar 

E uendre soiamens, 

Que tug generalmens 425 

Son per uer mercadier. 



GOItAUT KlQUni. 173 

Mas qne nao» reqnier, 

Cusquecx sia nomnatz 

Per so, qne pus li plats 

Mercadan mantener. 430 

E pot cascns saber 

Que so, oue die, es uers. 

Doncx del noms es deuers 

Qn'ilhs aian las manieiras; 

Gar aisi per carrieiras 435 

E per los locx saubutz 

Pot totz hom perseubutz 

pecx ab demandar 

So, que uolra, trobar 

A uendre, so sabetz. 440 

Atressi entendetz, 

Que per so, que en us. 

Es apelatz cascus, 

Et es dreitz e razos, 

E sabem ad estros, 445 

Que tuch mercadier son, 

Pus mercadan ^1 mon 

üiuon compran, uenden. 

Assatz al mieu paruen 

Ai dich de mercadlers. 450 

De sels dels menestiers 
Uos die, que general 
Son tug meqestairal 
Apelat ueramen, 

Mas especialmen 455 

Cascus per sei, que fa. 
Car pel mestier, que a. 
Es cascus apelatz 
E cadaus nomnatz 

Dels menestiers per sL 460 

E car ^ son en aisi 
De noms adordenat, 
Co son deuariatz, 
Et aisi, CO den, fach, 

Com ab pauc de maltrag 465 

Pot passar demandan 
El ^1 mestier nomnan 
D'ome, sü uol trobar: 
Pneis ia nol cal nomnar, 

Qae menestairal sia. 47O 

Com enten tota uia, 
Qnel fahre ol fustier 
£1 sartr'el sabatler. 



174 GUIRAVT RIQVIBR. 

L^obrier manual 

Son tag menestaiial 475 

Per uer segon ma fe, 

£t enten hom, de que? 

Qiii mentau los mestiers; 

Car no fora estien 

Ses afan entendut 480 

Et es de tot saubut 

Ciisquecx se uol nomniff 

Part nom de bateiar 

El sobrenom, que a 

Per lo mestier, que fa, 485 

Can se uol far entendre, 

St hom non deu contendre 

Som pes, c^aisi no sia; 

E son tuch tota uia 

Per uer menestairal. 490 

Pus dedarar nom cal 

D'aquestz ad en afar. 

De pages uuelh parlar, 
Que son pus bassas gens, 

Car son diuersamens 495 

Apelatz per lor us, 
Per laborar lo pus 
Cams e uinhas et ortz; 
Cascus per son esfortz 

D'aquestz es apelatz. 500 

Li autre, de quem platz, 
Son per lo bestiar 
Deforas gouemar 
Apelatz atressi, 

Li .1. non enaisi 505 

Com Fautre, so sabem. 
Aflsatz leu o podem 
Per lurs captenbs proar. 
Ben auzetz apelar 

Per tot laboradors, 510 

Bouiers e fotiadors, 
Podadors, ortob&s, 
Tug de cors e de ma^ 
LaM>ran per uertat 

Atressi son nonmat 515 

Li autre a prezen 
Segon lur regimen 
pastor aaqnier 

y. 492. est f. en? 



GDIRAUT RIQIIIBR. 175 

O gatier o porquier; 

E d'autres noms, que i a, 520 

Cascus per so, qne fa, 

Es per deuer nomnatz. 

Atressi es uertatz 

De totz, que sod pages. 

Donc adordenat es 525 

D'entendre ben e gen. 

£ car diaersamens 
Auch pages apelar, 
Si com sabon uzar 

Per obras o per als, S30 

dels menestairals 
Aug lo meteis semblan, 
De&s mercadiers, que uan 
estan atertal, 

(Mas dels borzes nom cal 535 

Aras parlar estiers,) 
Et aug los caualiers 
Diuersamen nomnar, 
Eis dergues apelar, 

Com hom pot, pus onran, 540 

Los noms diuarian; 
E, si uos ai dig desiis. 
Die, quel deuers el us 
Son per dreg acorsat, 

Qn^en generalitat 545 

A trops espedals, 
Que cascus generals 
Per alcuna razo, 
Si com de regio, 

Terras, uilas e gens, 550 

E tot propriamens 
Es per deuer nomnat: 
Per quem ai albirat, 
Que fora couinen 

De noms entre ioglars. 555 

Que non es benestars, 
Car entr'els li mdhbr 
Non an de nom honor 
Atressi com de fach. 

Qu'ien ne tenc a maltrag, 560 

C*u8 homs senes saber 
Ab sotil cwtener, 
Si de calqu' estrumen 
Sab nn pauc a presen, 
S^en ira ü tocan 565 



176 GUIRAUT KIOOKR. 

Per canrieinui sercan 

E queren, e*om li do; 

O autre ses razo 

Cantara per las plassas 

Vilmen et en gen« bassas 570 

Metra queren sa ponha 

En totas ses uergonha 

Priuadas et estranhaa, 

Pueys iras n^en tauemas. 

Ab sol qu^en puesc'auer; 575 

E non auzan parer 

En deguna cort bona, 

Car hom aquels mens sona 

Ses autre nom ioglars 

Ni sels, que trasgitars 580 

Es lor US ses als far, 

Ni cels, qiie fan ioglar 

Cimis ni oauastels, 

Ni d'autres, que capdels 

Bos non lur es donatz. 585 

Car per homes senatz, 

Sertz de calque saber 

Fon trobada per uer 

De premier ioglaria, 

Per metreis bos en uia 590 

D'alegrier e d'onor. 

L'estrumen an sabor 

D'auzir d'aquel, que sap 

Tocan issir a cap 

E douan alegrier; 595 

Per quel pros de premier 

Uolgron ioglar auer, 

Et enquer per deuer 

N'an tng li gran senbor. 

Pueis foron trobador 000 

Per bos faitz reoontar 

Cbantan e per lauzar 

Los pros et enardir 

En bos faitz: car cbauzir 

Los sap tal, que nols fa 605 

Ni ies deuer non a 

Del far: tal los ensenha; 

Per qu'ieu, que qu^en auenha 

Nom puesc teuer del dir. 

Aisi a mon albir €10 



y. 573. estemas? 



GUIRAOr RIQUISll« 177 

Gomenset ioglaria, 
E cadaus uiuia 
Ab plazer entrels pros. 
Mas er es tal sazos, 
St es lonc temps aunda, 615 

Cuna gens s'es moguda 
Ses sen e ses saber 
De far, de dir plazer 
E senes conoisensa, 

Que prendo captenensa 620 

De cantar, de trobar 
d'esturmens tocar 
d'als ses tot deuer, 
Ab que puesca querer 

Per enueia dels bos. 625 

£ son tan tost gilos, 
Can uezon los bos onrar, 
Als pros e uen afar 
Mantenen del maldir; 

E nos degra sofrir 630 

Per ren a mon semblan; 
E uey, que hom los blan 
Eis tem may quel senatz. 
£ pueis cant es baisatz 

Lo noms de ioglaria 635 

D'onor, que no y solia 
Caber aquela gens, 
Es me greu dels sabens 
Trobador, car clamat 

Non an ^1 temps passat 640 

So, qu'er m'auen a dir: 
Que fesson deuezir, 
A cui que mielh taisses, 
Que cascus nom n'ages 

Per so, que saupra far, 645 

£ tuch fosson ioglar 
En esser general 
Per sol .1. fag a far, 
Si pus non y agues 

Si com es de borgues. 650 

Mas nos deu comparar, 
Caf borzes d'un fag far 
E d'una captenensa 
Son tengut ses falhensa, 

Sol qu'en aian poder, 655 

Co uos ai dig per uer, 
Sieus souen, autra uetz. 

12 



178 GUIRAUT KIQUIER. 

E ioglars trobaietz 
De tantas de manieiras 

Bona e meiansieiias 660 

E nils e mal estans, 
Qae als melhors es dans 
Et anta e uergonha 
Tals, que cascus se lonha, 

Can pot, d'entr'els estar. 665 

Car tan tost apelar 
Aug .1. ioglar uil co bon,. 
E non i es per razon 
Fag, car cascas non a 

Nom per aco, que fa 670 

Per uieui' entre las gens. 
Has a mi es paruens, 
Que uos, senher reys bos, 
Es ben tan poderos 

De pretz e ae poder, 675 

De sen e de saber 
Qif o podretz acabar. 
Et a uos tanh a far, 
Si tanb a rey, que sia. 

Car tostemps ioglaria 680 

E sabers an trobat 
En Gastela ab grat 
Captenh e noirimen, 
Do et emendamen 

Msds e Gosselb cabal 685 

Qu^en lunha cort rial 
Ni en antra, que sia. 
E uos buey en est dia, 
Senber, o mantenetz; 

Per que lauzor n'auetz 690 

Cous auetz de totz bes. 
Cais senbers, pus queus n'es 
Per uer poder datz, 
Es tan ient bateiatz 

Per Fobs grant, que v ^xunA- ^^ 

Car bom pueis entendria 
De cascu so saber; 
Ab queus uengua plaier 
Eus paresca de far. 

Qa'er no pot bom triar 700 

Per lo nom ni ebauzir 
De ioglars ses als dir, 
Que Mbon far, Inreumen, 
Car tttg fenerahnen 



6UIRAUT RIQUIBR. 179 

Son ioglar apelat. - 705 

S si es declarat, 

Com es del menestiers 

E dels autres, leugiers 

E lurs captenhs d'estendre. 

E sieus uoletz deffendre, 710 

(Que grans enueitz seria, 

si de totz se fazia 

Per noms deuizemens) 

Prec uos propriamens 

De sels, que an saber 715 

De trobar sert e uer 

E fan uers e cansos 

S d^autres trobars bos 

Per profeitz e per sens 

E per ensenhamens 720 

DuTables per tostemps, 

Que non sia essemps 

Ab los ioglars nomnatz, 

Datz lur nom per uertatz 

Queus semble de deuer. 725 

Gar be podetz saber, 

Nobles reys Gastelas, 

Que lurs faitz es sertas 

Pus que dels autres totz. 

Que no ual uua notz, 730 

Si beus o cociratz, 

Lurs faitz ni lur solatz 

De sels dels esturmens, 

Dels contrafazemens 

Ni d^autres de gran re, 735 

Mas tant cant hom los ue 

Eis au tan solamen. 

Mas dels sabens ab sen, 

Que fan los bos trobars, 

Rete hom lurs cantars 740 

E als de ben, que fan, 

E ual pueis atertan 

Per solatz e per sen, 

Co se i eran prezen, 

Ab tot que sian mort 745 

Donc aquilb prenon tort, 

Car autre nom non an 

E car cabalmen uan 



y. 709. Es lurs captenhs d'entendre. — Y. 710. E siel 
uoletz etc. 

12 • 



180 GUIRAtJT RIQCIER. 

Ab ioglars d'onramens 

Entre las bonas gens, 750 

Que nos deuria far. 

Car dieus los uol onrar 

El mon de tal saber, 

C^om nol poiri' auer 

Per ren d'ome eamal. 755 

Et en totz sabers nal 

Autres bona docrin .; 

Mas si dieus non .... 

Home en comensar 

AI saber de trobar, 760 

la niilb temps no Tanra. 

üers es ben, que, pus a 

En si Fentendemen, 

Que pot melburamen 

Hom ensenban donar; 765 

Mas per ren eomensar 

Per bome nos poiria. 

E si gardatz elersia 

£ totz autres sabers, 

Ad bomes n'es poder» 770 

Datz de tot ensenhar, 

Eis uezem comensar. 

Totz homs, eis aprendens 

Per los bomes sabens 

Dels sabers essenban. 775 

Donc auantatie gran 

I<ra sabers de trobar, 

Per c'om degra onrar 

Geis, que Tan fermamen, 

Uas que captenemen 780 

Saubran en cortz auer. 

QuU en uey ab gran saber, 

(7an uil captenemen 

Ei A n'i, que an sen 

Ab petit de saber 785 

E per bon captener 

Son grazit et amat 

Mas silb, c'an acabat 

Saber e bon captenh 

E uiuon ses mal genb, 790 

Degra bom pus onrar. 

Pero re non uey far; 

Ans qui pus es arditz, 

Y. 758. aizina? 



GÜIRAUT RIQUIBR. 181 

De querre pus fonnitz, 

Uieu ara cortz seguen, 795 

Com non a chauzimen 

Sol d^ome uergonhos. 

Per qii^ieu uos prec, reys bos, 

Caiso deueziatz, 

Si qu^en siatz onratz SOO 

Sabers a son deuer. 

Car per aquest saber 

Deu hom auer honor, 

Cflh, que Fan, e maior, 

Qui mielbs sap uzar. $05 

Per que uulhatz triar 

AI mielbs nom per razo; 

Car mant trobador so 

De diuerses trobars, 

A qui non tanb onrars, $10 

Car lur fag no so sert: 

Que r .1. tenon apert ' 

Lurs sabers en dir mal, 

L'autre fan senes sal 

Coblas, siruentes, dimsas, $15 

Ab cui an honransas 

Penre per lur trobar. 

E nous deuetz pessar 

A lunb for, reys onratz, 

Qu'iem sia esforsatz $20 

P» lor. De so, c'auzetz, * 

Solamen entendetz; 

Queus die dels sabens, 

Un sabers es e sens, 

E uers e cansos fan $25 

Ab razo e riman 

Fan bels ensenhamens. 

Car d^aquels solamens, 

Que an saber onrat 

E fan d'acturitat $30 

Lurs trobars fis e bos, 

Uos prec,*reys autoros 

De so, queus ai preguat. 

£ sUeus ai enuiat, 

Car tant o ai tengut, $35 

Ben auetz entendut, 

Que forsat m'a razos; 

Donc perdonatz me uos 

V. 800. sia? 



182 GVIKACT BIQDIBR. 

Bst enueg per merce. 

£ si aisos coue 840 

De far a uos eas platz, 

Anc no fon tan onratz 

Le mens pars per senhor. 

E dieus don uos honor 

E uida ab plazer 845 

Eus cresca de poder, 

De sen e de bon grat 

Eus done uoluntat 

De so, que dig uos ai. 

Car si nos fai, iamal 850 

No cug esser ioglars; 

Tan m^es le mon amars, 

Car y cap aitals gens, 

Que lunbs auansamens 

No i es datz a saber 855 

De trobar sert e uer, 

De nom, don ai pezansa 

En sofri malenansa 

Tal, que d'onor m^esquiua; 

Done pessarai, co uiua 860 

Estiers en calque guiza. 



LXXX. Diez, Poes, der Troab. p. 342 ff. 

Declaratio, quel senher rei N Anfos de Castela feper la supli- 
catio, que Gr. Riquer fe per lo nom de ioglar, lan MCCLX XY. 

Sitot s'es grans afans 

Ais homes malanans 

D'autrus afars parlar, 

Qui bonor ten en car 

Et a sen e saber, 5 

Ab esforsat poder 

Den los seus enantir 

Es deu penre sdbir 

Dels autrus per sazos 

E mielhs del pus curos. 10 

E qui loc te maior, 

Si uol auer bonor. 

Es ne de mais tengut; 

Car non deu esperdut 

Estar per grans afars. 15 

E nos, a qui pesars 

De motz afars es datz, 

Auem uoler assatz, 



GDIHADT KIQOUII. 183 

Que al nostre deuer 

Fassam nostre poder. 20 

La maioT razo. 

El nom del uer dieu paire 

E del fil, qiie de maire 

Uerge nasc ses oblit, 

£ del sant esperit, 

Qu'es uers en unitat: 25 

Van la natiuitat 

De Crist .M. e .GC. 

L.XX.y. correns 

£1 mes de iunh issen, 

Per bon entendemen, 30 

Car non forsa razos, 

Requist dizem Amfos 

Per gracia de dieu 

£ per lo plazer sieu 

Heys regnans de Castela 35 

£ reys, perques capdela 

Toleta e Leos, 

Gallisia el bos 

Regne de Cibilia, 

De Gordoa, de Murcia, 40 

D'Algarbl, de Geyan; 

Per so, que soplecan 

Nos mes denan Pautr'ier 

Temens Gr. Riquier 

Per lo noms de ioglars 45 

Proan per mot afars 

Ben son entendemen 

Contral defalbimen 

Deis noms especials, 

Car sols los generals 50 

Es aprumatz a totz, 

Et bom apeian motz; 

Que nos deuria far, 

Qui ben enten e dar 

Sa supiication, 55 

Qu'el mostra per razon 

Tot dar so, que y soüranh, 

A nos, aisi cos tanh, 

Gent e ben per entendre. 

£ nos sl tot repenre 60 

Crezem, que non uolran 

y. 61. ualran? 



184 GUnAUT mQOIER. 

Mot, que saber non an 
Per lonhar bes de malSy 

gU auem afars als 
e quem deu mais caler) 65 

Segon nostre saber 
ümem n'azordenar 
D^alcus, car a nos par 
Pro razos ab uertatz; 

Gr. nos a mostratz 70 

D'aiso Tentendemen 
Pro, breu e claramen 
E proat, don mais ual. 
Per tot lo general 

Dels crestias dal mon 75 

.VI. manieiras ne son, 
Clergue e cauayer, 
Borzes e mercadier, 
Menestral e pages. 

De cascun d'aquetz es 80 

Part generalitat 
Per cognoms declarat, 
Tot aisi, cos coue; 
Et als ioglars tanb be 

Galsque declaramens. 85 

Car pus qu' entr' autras gens 
Truep entr' eis de manieiras, 
Et a nU de leugieiras, 
Que hom non deu nomnar 

Per lo nom de ioglar; 90 

Gar mot uiuon uilmen. 
Et a nU issamen, 
Que deuon per saber 
Honrat, que an, auer 

Autre noin part ioglars. 95 

Qu'en esser es pro clars 
A totz generalmens; 
Mas especialmens, 
Qui tal lezer n'auia, 

Conoissem, c^om deuria 100 

Las manieiras nomnar, 
Cascun ab nom tan dar, 
Que s'entendes ses als. 
Com dels menestairas 

£ de las autras gens. 105 

Mas afars pus calens 
Nos faran breuiar, 
Mas non tan, que bastar 



GUIRAUT MQinBII. 185 

INon puesca per razo 

A la entencio 110 

De so, per quens mouem. 

Fero assatz crezem, 

Que tart er costumat, 

Si com adordenat 

Per nos, per totas gens. 115 

Fero aquilh al mens, 

Ques destrenho per nos 

E granre d'omes bos, 

Discretz o seruaran, 

Pub entendut auran, 120 

Que razos o fa far. 

Car per aquels parlar 

Ne uolem solamen, 

A cuy pretz es plazen 

E totz faitz ab razo. 125 

E si trobam, que fo 
Antra netz dedarat 
Segon Proprietät 
De Lati, qui Penten, 

Car tug li esturmen 130 

Instrumenta dig so. 
£ donc, quil nom espo 
De ioglars d'estnrmens, 
D'aqui es dissendens, 

E son istriones. 135 

E son inuentores 
Dig tug li trobador. 
E tug li tumbador 
En las cordas tirans 

en peiras sautans 140 

Son ioculatores. 
D^aquest nomes Tengres 
Noms es uengutz de ioglars 
A sels, cui piai anars 

Per cortz e per lo mon. 145 

Mas aitan ben ne son 
L^uH com Pautre nomnat, 
Et es mal costumat 
Qui la uertat enten. 

D'autres noms a prezen 150 

N'i a segon romans, 
Quels homes paucx o grans 
Los sabon dreg nomnar; 
Ab tot son dig ioglar, 
So son tragitador 155 



186 6CIIIAUT RIQUIBR. 

E contrafazedor 

E d^autxes atressi. 

E car an aisi 

Las gens uzat de dir, 

Segon de nostr^ a . . . . 160 

Er mot greu reuocar. 

Pero adhordenat 

Es pro ben en Espanha, 

E no uolem, ques franha, 

Mas digas, com se ditz; 165 

C'assatz es ben partitz 

Per cognoms lurs afars. 

Hom apela ioglars 

Totz cels dels estnrmens; 

Et als contrafazens 170 

Ditz hom remendadors; 

B ditz als trobadors 

Segriers per totas cortz; 

Et homes secx e sortz 

En dreg de captenh bo, 175 

Que dizon ses razo 

fan lur uil saber 

üilmen ses tot deuer 

Per uias e per plassas 

E aue menon uils rassas 180 

A aeshonor niuen, 

Ditz hom per uilzimen 

Cazuros ab uertat. 

Aisi es acorsat 

Per Espanha de dir; 185 

Per qne pot hom chauzir 

Als noms, que sabon far. • 

Pero tug son ioglar 
Apelat en Proensa 

E sembla nos falhensa 190 

Grans de tot lo lengnatie, 
Don mais son d'agradatie 
Chansos ab bos trobars. 

Mot es grans malestars, * 

Car uils gens de uil uida 195 

Non es del mon partida, 
Per c'om apelals bos. 
Per que cocelham nos 
E dizem per razon, 
Que tug, sabent o non, 200 

y. 196. nom nach Diez' Yerbessening. 



GCIIIAÜT BIQUIBR. 187 

Aunit, QÜmen uiuen, 

Qu^en lunha cort ualen 

Nos deuon prezentar, 

Co sels, que fan sautar 

Simis o bocx o cas, 205 

O que fan lurs iocx uas, 

Si com de bauastels, 

O contrafan aucels 

tocan esturmens 

cantan entre gens 210 

Bassas per pauc d^auer, 

Que non deuon caber 

£1 nom de ioglaria; 

Ni cels, que de folia 

Fan cortz segnen semblan, 215 

Que uergonha non an 

De lunha deshonor 

Ni non lur a sabor 

Lunhs faitz plazens ni bos, 

Hom los apei bufos, 220 

Co fa en Lombardia. 

£ silh, c'ab cortezia 

£t ab azaut saber 

Se sabon captener 

£ntre las ricas gens 225 

Per tocar esturmens 

per nouas comtar 

D^autrui o per cantar 

Autrus uers e cansos 

per d'autres faitz bos 230 

£ plazens per auzir, 

Podon ben possezir 

Aquel nom de ioglar. 

Atressi pot nomnar, 

Quis uot, cascus per si; 235 

Mas car es en aisi 

De dir acostumat, 

Sian ioglar nomnat 

Aquist; car per deuer 

Deuon en cort caber 240 

£t esser benanan; 

Gar mot gran mestier an 

£n las cortz aitals iens 

Car motz recreamens 

Aportan e plazers. 245 

£ sels, on es sabers 

De trobar motz e sos, 



188 GUIRADT RiQCIBB. 

D^aquels mostra razos, 

Com los deu hom nomnar: 

Gar qui sap dansas far 250 

E coblas e baladas 

D'azaut maistreiadas, 

Albas e sinientes, 

Gent e be razos es, 

C^om l'apel trobador. 255 

E deu auer honor 

Per dreg mais de ioglar, 

C'us autres se pot far 

loglars ab so saber. 

Atressi per deuer 260 

Deuon auer bonor 

Per trobar li melbor, 

Qui razo uol gardar. 

Gar qui sap cansos far 

£ uers d'aucturitat 265 

E nouas de bon grat 

E bels essenhamens 

Mostran temporalmens 

esperitual, 

Per c^om pot ben de mal, 270 

Sol se uol, elegir, 

Honor deu possezir 

El mon: car dieus la 1 fa. 

Si aital captenh a, 

Go s'atanh al saber, 275 

Segon lo sieu poder 

Pus autre trobador, 

Gar la uia d'onor, 

De grat e de deuer 

Mostra per bei saber 280 

Gen Fescur declaran, 

(E faria son dan 

Tart, qui tot o crezia) 

Donc silh, c^an maistria 

Del sobiran trobar, 285 

Sembla, saubesso far 

Tot, cant trobador fan, 

E can bon captenb an, 

Par, que son acabat 

AI facn, a que son dat, 290 

Gant uolon cortz seiruir. 



Donc segon nostr^albir 
V. 277. Diez: qu'autre. 



OniRAVT RIQDIER. 189 

No i uetem Innh empag, 
Que de nom e de fag 

Non lur tanha onors; 295 

E dizem, quels melhors, 
Que sabon essenhar, 
Com se deu eapdelar, 
Gortz e faitz cabalos 

En uers et en cansos 300 

Et en autres dictatz, 
C*auem desus nomnatz, 
Deu hom per dreg deuer 
Nomnar e per saber 

Don doctor de trobar. 305 

Doctors; car doctrinar 
Sabon ben, quils enten, 
Los trobadors ab sen 
Per auer captenh bon; 

St aisi per razon 310 

Poirian los apelar 
Cilh, c'o uolran seniar, 
E (^ezem, c'o faran 
Li cert, que saber an 

lur es d'agradatie, 315 

AI mens per lo lengatie, 
Que ual mais a trobar. 
E tug dlb que ioglar 
Eran lai apelat 

En generalitat 320 

Son aizi deuezit 
Per cognoms e partit. 
Et enquer o poaem 
Per nos, com dig auem, 

Antra netz explicar. 325 

Cilh, que fan lur afar 
£ per tot uan uilmen, 
Desuergonhadamen 
Lurs esturmens tocan, 

Als fazen o cantan 330 

Per plassas e per uias, 
E de nueitz e de dias 
Uiuon a deshonor, 
(7an dezir e sabor 

De percasses menutz, 335 

£ non es conogutz 
En lor sens ni bon grat, 
Ab que sian assatz 
Sert en calque saber, 



190 GUIRAUT RIQUnR. 

Per lur uil captener 34# 

Sian nomnat bufon; 

Gar a ren no so bon, 

Bos noms non lur coue. 

£ tug silh, que de re . 

D^azaut sabon uzar 345 

O d^esturmens tocar 

de cantar o d^als, 

On be fag es ben sals, 

Gent noirit e cortes, 

Qu'entre bonas gens es 350 

D'estar lurs uolontatz 

Cort seguen, es assatz 

Razos leus per proar, 

Qhc sian dig ioglar, 

Estiers dels trobadors. 355 

So son aquel, qu^^l cors 

Sabon de faire coblas 

E de far dansas doblas 

E siruentes ualens, 

Albas et partimens 360 

E trobar motz e sos; 

Qvii d'als lunhas sazos 

£n cortz no s'entremeton, 

Mas c'als ualens trameton 

dizon lur saber, 365 

Aquist per dreg deuer 

Sian dig trobador. 

£ sian dig doctor 

De trobar li ualen, 

G^ab saber et ab sen 370 

Fan uerses e cansos 

S d^autres trobars bos 

Profichans e plazens, 

Pro bels ensenhamens 

£t er lur faitz pro clars. 375 

Pero d^autres afars 

Also breuiar nos fan 

Un pauc, mas non de tan, 

Que pro bastan non sia. 

Et er grans cortezia, 3S0 

Qui uol aisi dir; 

Gar non poirem punir 

Ni merit non aura 

Del dir mas ben estar. 

B sels dieus, qu'endressar 3S5 

Pot totz bes, qu'es totz bos, 



GDIIAUT MQUIBR* 191 

Endres aiso e nos 

En tot, cant entendem * 

De ben far, si podem, 

Si quW n^aya lauzor, 390 

£ nos pro et honor, 
E plassal, c^aisi sia. 
Amen. 



LXXXL Biez Leb. 518. 520. 

Also fe N Gr. Riquer Fan MCCLXXVIII prolec. 

Tant petit ney prezar 

Bei saber de trobar, 

(Ta penas es uolffutz, 

Siifertz ni entendutz 

Per qu'en estau pessieus. 5 

Gar tan m'es agradiens, 

Que d'el nom puesc tener, 

Ni gaire non esper 

Bon grat ni guasardon. 

Gar petit sai de bon, 10 

G'al mon sia plazen: 

Que mezura ni sen 

Ni dreg ni lialtatz 

Ni ner ni pietatz 

Ni merce ni amor 15 

Ni negu fag d'onor 

Ära lo mons no uol; 

Mas be sofre e col 

Malezas e peccatz 

Et enians e baratz 20 

£ dezeret e tortz, 

Iniquität e mortz, 

£ sofire tracios 

£ grans deceptios 

Et erguelbs e totz mals. 25 

Er es lo mons aitals, 

So es la gen, que i es, 

Per qu^es oblidatz bes 

E mals es decoratz; 

E ques conois assatz 30 

Lo mals, enans ques fassa, 

Mas conoissensa passa 

E sec ab uoluntat. 

Per qn^es tant abrasaat 

Tot, c*a dien crey que pesa; 35 



192 6V1KAUT RIQUIBR. 

Bnueg e ayareza 

Son maistre del tot. 

Et ieu sui a la cot 

De totz estz mals tocatz, 

Pero fort me desplatz. 40 

Mas non puesc al re far; 

Car non puesc desuiar 

Mon cor de so, que nol 

Fort, don souen se dol 

STanna trista, marida. 45 

B dieus, qu^es nera uida, 

Endresse mon noler 

A far lo sieu plazer 

Em don bon complimen 

Ad est comensamen. 50 

Si bels sabers e sens 
E bos entendemens 
De trobar ren ualguesson 
E grat auer poguesson, 

Aquels non per deuer, Ii5 

Yen trobera plazer 
E delieg en dictar 
Em uolgra esforsar 
De far bels dictamens. 

Mas lo pus de las gens 60 

tenon a folor, 
E neis nostre rector 
Dizon, que peccatz es, 
E totz hom n^es repres 

Per eis mot malamen. 65 

Yeu conosc ueramen, 
Qüe trobar uanitatz, 
Don pot naisser peccatz, 
E de guerras mesclar 

Deuon ben castiar 70 

E de mal dir .M. tans. 
Car peccatz es tan grans, 
Que nos pot emendar, 
Ad aquel, aue blasmar 

Uolon maloizedor; 75 

Per c'aital trobador 
Degran esser cassat, 
Car murtrier son proat 
De fama, que tant ual, 

y. 55. A qu^els n'an per deuer = grat auer a seih, a 
que eis (bels sabers etc.) an de grat per deuer. 



GUUAUT MQUUI. 191 

Per que fan mais de mal 80 

Que raubador granre. 

C^om pot emendar be 

AI raubat raubaria; 

E sol peneden sia 

Cofessan restaurat, s^ 

Dieus perdonal peccat; 

Quel raubat a son dreg, 

E Tautre del nüeg 

S'es ab dieu auengutz: 

Aifii es dreg rendutz 90 

Per uer a cada part. 

Mas mot uezem far tart 

Emenda tan complida. 

Ar panzern, que partida 

Restaure o non re 9Si 

Lo raubaire; car cre, 

Qu^estiers nos pot ssduar, 

8is penet del raubar 

Fort e fa son poder 

Dd tot al mielns parer ]00 

A restitusion, 

Com de contriction 

E de be cofessar 

Ab cor del restaurar 

Tot, Sil poder n^auia: 105 

Ab dieu crezi que sia 

Auengutz gent e be. 

El raubat, si tot cre 

Del sieu non pot cobrar, 

Pot alhors guazanbar, HO 

E blasme nol n'eschai, 

Ans n'es plains sai e lai 

Per tot, on es saubut, 

E Sil sieu n'a perdut, 

8a fama non ual mens. 115 

Mas pus auzon las iens 

Ad .1. bome mal dir, 

Mantenen ses cubnr 

Lo uol cascus retraire, 

El mon es tan tricbaire, 120 

Que cascus leu o cre. 

Pueis non pot tan de be 

Far per ren lo blasmatz, 

Que de so, qu'er reptatz, 



V. 108. re f. cre? 



13 



194 GUIRAUT RIQUfER. 

Nöl ai' om sospiebos; 125 

Car per ren mü lessos 

No pot del tot cazer. 

E pot casctts saber, 

Que uen es so, oue die, 

C*om de maldir stabile 130 

No troba neys per mort; 

Ans per dreg e per tort 

Aug dels mortz lo resson, 

Cauian mal o bon, 

Dementre qu^eran uieu. 135 

Pero mais a de brieu 

Mal ditz de trobadors, 

Que si so a lanzors. 

Gar tot es sagelat. 

Per que d^aquel peeeat 140 

De mal dir nos pot far 

Nulh' emenda, som par, 

AI blasmat per lunb fag. 

Per qu'esta mal e lag, 

Car trobador aital 145 

Non prenon per tot mal 

Per maldig, car dreg fora, 

£ per bon tota ora 

Ben 11 bendizedor. 

Pero li gran senhor 150 

Los an aisi noiritz, 

Quels uey pus enantitz 

Entr'els quels ben dizens. 

Car de lurs mal uolens 

Uolon anzir tot mal 155 

E crezan atertal 

Dizon de lor ad eis; 

Et aisi son entr'els 

Enantit e uolgut. 

Mas. si fosson auut 160 

De primier esquiuat 

Per tot, es fos seruat 

Tro aisi, be soi sert, 

C*us non es tan espert 

Que ia n'auzes parlar. 165 

Et enquer castiar 

Fort leu los ne poirian, 

Que negus nols sufiris, 

y. 138. Que re non a lauzors Si tot es etc. V. 156. 
crescan? 



GQiiiAUT mQuim. 195 

£ cascus qnels meris, 

Aisi cos tanheria; 170 

la U8 non auzaria 

Pueis de mal dig parlar. 

Pero ies nos pot far, 

Car seria gnins bes, 

Qnel mon ganre non es 175 

Dueitz de mal corregir. 

Pero d^aquel mal dir 

De trobadors m^es greu, 

Quel dizon aitan leu 

Dels bos com dels maluatz, 180 

Can non lur es donatz 

Per eis dos part deuer. 

C*om bos pot leu cazer 

De fama, com dig ai. 

Per quel nostre uerai 18& 

Esperital rector 

Per fe e per amor 

De dien deuon blasmar, 

Repenre, castiar 

Trobadors mal dizens, 190 

E totas autras gens 

Los deurian repenre, 

E pot totz bom entendre, 

Caisso auia, per que? 

Iftas auiam, cals dans ue .195 

Ad autrui per trobar 
D*amor ad autr'afar, 
Com nomne uanitat. 
Lo trobaire peccat 

N^a, so conosc per uer, 200 

Quel ditz per son uoler 
En fag endeuendria. 
Et autre qu^en pren uia 
De uoler lo semblan. 

Mas negun autre dan 205 

Non 11 ten, si nos uol. 
Car qui peccat no col 
O nol ditz nol fa 
nol pessa o non Ta, 

Qui razo uol gardar, 210 

Donc per aquel trobar 
Autres no fa peccat 
Senes sa uoluntat 



V. 197. e d» f. ad? 



13 



196 GUI»AUT »QUIBR. 

Nil pot lunh dan tener. 

Aitan pauc pot ualer 215 

Ni nozer sei de guem; 
Gar en deguna terra 
Nol auzem obezir. 
Lo dictans a derir, 

Qnes fes, si com el. pauza; 220 

Mas per negnna causa 
Non pot lo ric forsar, 
Qu'els fassa guerreiar, 
Si tot sonen se canta 

De lur dan e de Tanta, 225 

Si far ilh no s'o uolon. 
E si lurs uertatz eolon 
Aunidas per auzir, 
Non Inr ne pot uenir 

Fer cantar aatre dans 290 

Ni mal ni dezenans; 
Com non crel cantator, 
Ans den auer temor 
D'aquels ditz a retraire. 

Gar non es prezatz gaire, 235 

Obezitz ni crezutz, 
Enans n'es mal uolguts 
E non tant, com denria. 
Mas silh, c^ap maistria 
Troban los bels dictats, 240 

Dedaran las uertatz 
Ab sen et ab saber, 
Non podon grat auer, 
Gasanlon ni onor; 

Tan petit a sabor 245 

Bes aras en est mon: 
Uec uos so, quem cofon 
Em fa estar pessieu. 
Gar mal a tant de brieu, 

Qael bes n'es desgrazitz! 250 

E no m^es datz araitz 
Qn'ieu camie ma manieira, 
Cah la gent ufaneira 
Me tengues ufanier 

(CTaisim fora mestier) 255 

Bt ab sauis senatz. 
Mas a mon cors es datz 
Tals captenbs, que camiar 

V. 227. nertntz? 



60DIAUT MQOIIB. 197 

Nol puec ses malestar, 

Ni far non o sabria. 260 

S de tot crey, que sia 

Adhordenat aisi, 

Que cascus a per ri 

Gaptenh segon razon 

De sa complicion 2^ 

E del don per dieii dat. 

Per que son uariat, 

Aisi com de faisos, 

De captenhs mals o bos 

De diuersas manieiras, 270 

Las Ullas plazentieiras, 

Las autras desplazens. 

Als US es donatz sens 

D'autrui ben cocelbar 

Et en lurs afars far 275 

No son saui ni sert; 

Li autre son apert 

Sn lurs afars mot be, 

Que als autres de re 

No sabon clam donar; 280 

L'autre sabols toti far 

Guionimen ab sen; 

L^antre son negligen, 

E que lur uen grans bes; 

L'autre son bes apres 285 

E non lur pot uenir; 

L^autre sabon seruir 

E non lur es grazit; 

L'autre son ben merit, 

Que non semon tan be; 290 

L'autre no seruon re 

A pro ni ad bonor, 

Que son ben de senbor 

E n'an tot lor uoler; 

L'autre an gian saber, 295 

Que per uas son tengut; 

L'autre son mentaugut 

Saui ses saber gran; 

L'autre tot iom estan 

Gai e ses pessamen, 300 

Que perdran, loniamen 

Nos podon esmarir; 

L'autre ses esiauzir 

Estan tot iom pessieu; 

L^autre son pus caitieu, 305 



198 GDIRAUT mQUIBR. 

On mays an de poder; 

L'autxe sabon ualer 

De pauca manentia 

E pessan nueg e dia 

De mantener proesa; 310 

L'autre ab auareia 

Son ser de lur auer; 

L'aatxe part lur deaer 

Forsan lur poder tan 

Despenden e donan, 315 

Qu^en uiuon sofrachos; 

L'autre son tan iros, 

Que res nols pot sofirir; 

Li autre ab blandir 

Son sufiren e temprat; 320 

Li autre son abriuat 

En repenre tot iom 

Geis, que lur son entom, 

E mal dir e blasmar, 

Com non lur pot durar, 325 

Tant son mal estatgier; 

L'autre son plazentier 

Escamen e trufan; 

L'autre son gen parlan 

Ses autre mestier bo; 330 

L'autre sabon far pro 

Mestier en son defieure, 

Que ben non podon uieure, 

Si bes son esforsieu; 

L'autre son pelegieu 335 

E uolpil e neos; 

L'autre son coratios 

Et arditz e suau, 

Que ses tot semblanbrau 

Passan, tro sazos es. 340 

E totz le mons es ples 

D^estas uarietatz; 

Per que als us desplatz 

So c*als autres sap bon. 

E no uei per razon, 345 

Que lunbs puesca forsar 

Son esser de camiar, 

Segon que dlg uos ai 

Car quis met en assai 

D'autrui captenemen, 350 

Ges per ren loniamen 

Nol pot continuar, 



i 



fiCIRAUT RIQUISR. 199 

Et aitan cant dunr 

Lo pot, es coDOgutz 

Per sels, per ques saubutz ;)55 

Lo seus e Tassaiat; 

£ non li es onrat 

Ni benestan per uer. 

E podetz uezer 

Eis contrafazedors, 360 

Que contrafan de cors 

Las manieiras autrus, 

E non lur ual us, 

Qiie las lurs non tenguan 

E del piis nos captenguan ^5 

Aisi, com lur es datz. 

Per quHeu ai uolontatz, 

C^ab mon captenh me tengua, 

E que aquel mantenga 

£n ben a mon poder, 370 

Pus res no i puesc mouer 

En dreg d'autra manieira, 

C'a totz fos plazentieira 

D'esser pecieus o gai. 

Pero non cugi mal 375 

A mon senbor parlar 
Nil uuelb ges desamar 
De son castiamen; 
Car tan Tai loniamen 

Tengut a bon talan 380 

De dir pla e dictan, 
Que del sieu fos curos, 
£ que SOS uolers fos 
Deziran de totz bes. 

Que ueramen si s^es, 385 

Sal que ges son deuer 
No uol ab son poder 
Despenden atemprar; 
Per que souen y par, 

De que m'es greu e mal. 390 

Car de so, per que ual, 
Es grazitz e lauzatz; 
Mas d'aco es blasmatz 
Per cels, que Tan amor. 

£ dieu don li onor; 395 

QuMeu crey, que non pot als, 



V. 364. retenguan. V. 380. Hdschr. /ibon = ab bon. 



200 



GCn AUT MQUIBII. 



Car essen es tals, 

Qae nol pot cambiar 

Pus, quHeu me puesc sdar, 

Com uos ai dig, del mieu. 40^ 

Pero ben conosc yeu, 

Com ioues fa folias 

Segaen folas parias 

Aisi com de ioglar 

O d'autres uils fagz far; 405 

De ques castia ben, 

Can per autrui li uen, 

En es repres per sen. 

Mas si naturalmen 

Es fols es arditz 41^ 

iauzens o manitz, 

subtils sabens, 

Curos negligens 

O uolpils auars, 

la nulh temps castiars 415 

Autre nol poiria far. 

Nojrimen pot camiar 

Hom e non ges natura. 

Mas dieus, on es drecbura 

E sabers e bontatz 420 

£ poders acabatz, 

Dona per son plazer 

Gracia part deuer 

De natur' a cascu; 

Per que d'esser negu 425 

D'autre non uei semblan, 

€on uos ai dig denan, 

Tan pauc con de faisos. 

Mas aauesta razos 
Nom tanh pus per menar; 43(^ 

Car per ben declarar 
No m'es pro sabers datz 
Ni d'aco meteis gratz, 
Qu'en die, segon quem par; 

Per que m'es a laissar. 435 

E tomim cossiros 
AI ualen rey NAnfos 
Castelan, que dieu sal. 
Que pus qu'est saber ual, 

üal ab luy e ualors 440 

Conoisensa, bonors 

V. 397. SOS essers? 



emiiAiiT KiQViM. 201 

£ toti ÜEdtz ben estans. 
Per quHeu Tai ben .XYl, ans 
Tot mon saber donat 

Et el a mi onrat 445 

De tota ma bonor. 
Et ai de ma tristor 
Conort e bo saber, 
Cai en lui sol uezer, 

Com laisse dieus pagaat, 450 

Qae mais de paubretat 
Nom cal aner temeBsa; 
Si noD, non ai plenensa, 
Qa'^i mon m'en assegur. 

Dieu prec, quel rei melbur 455 

De sen e de saber, 
De prets e de poder, 
De grat e de laazor, 
De plazer e d'onor 

£1 cresca bon aiuda; 460 

Et a min don gandida 
Del enemic mortal 
Fazen ben, laissan mal, 
Adaman neritat, 

Aziran falsetat, 465 

E tal fin, c'a lui plassa, 
Et a totz sels si fassa, 
Caiso meteis diran. 
Amen. 



LXXXIL 



Aiso fe N Gr. Riquier per .1. son amic, que uolia adzemprar 
SOS amicx, e donet li cosselb, Tan MGGLXXXI. 

Sei, que sap cocelhar 

E cocelb no uol dar, 

A cui quel li deman 

Per nessecitat gran 

Pel sieu o per amor 5 

O per nostre senbor, 

Don uenon tug saber, 

No uieu segon deuer 

Del saber ni de dieu, 

Que per lo plazer sieu 10 

Dona saber e sen 

E bon entendemen 

Ad bome, can li platz; 



902 GOIIIAIJT RIQUIKII. 

fit es semblans assati, 

Qu^el uuelha, que per lui Ib 

Done hom ad autmi 

D*aco, que el H dona: 

Car uia drecb* e bona 

Ten sei, c'aisi o fa. 

Et ieu, a qui dieus a 20 

Mais dat, que nom taissera, 

Non tenc la uia uera 

Pro, don auzetz parlar. 

Dieus m^en fass^aizinar 

En guiza, c^a lui plassa, 25 

E totz aquels Pi fassa, 

Que d^aiso an dezir. 

Mas pero no mWbir; 

Com leu non entench*ia, 

Si al re no i dizia, 30 

So, per quem soi mogutz. 

Us amicx es uengutz 
Mens a mi per cocelb, 
Tal quMeu non ai parelh, 

A qui enans lo des, 35 

Et am dig, col es pres 
De son gran melburier, 
£ quel an gran mestier 
Sos amicx ademprar; 

£ uol los ne gardar 40 

De dan, si a dieu platz, 
Et a de que? assatz 
Et aura per temps mais. 
Mas esta en pantais, 

Si lur fassa dir 45 

Atals, que obezir 
Ne deian, si cor an; 
Car mot a gran afan, 
Co el eis lor o diga, 

Car uergonbal destriga, 50 

Quel ne digan de non. 
£ uec uos la razon, 
De que uol mon cocelb. 

Per qu'ieu, que souen uelb 
Pessan d'autrus afars 55 

(Car m^en plai cosstrars 
Pro uetz may que dels mens) 
Trobi, c'om den los sieus 
Afars far per .1. cen 
Trop pus curozamen, 60 



QVfllAITT RIQUIER. 203 

Que no fai los autrus. 

Car greu troba negus 

•A SOS afars cocbos 

Lunh home tan curos 

Co si eis, can bos es: 65 

Ca penäs es lunb bes 

En nome descurat. 

Per quUeu ab uolontat 

De so, qu^ieu eis faria, 

Li cosselb, qu^el no sia 70 

Uergonbos dfe son pro, 

Ans digua sa razo, 

(Gar mot sap ben parlar) 

Si CO sap son afar, 

A cascu dels amicx. 75 

Car tal li er abricx, 

Si el meteis lo ditz, 

Qual non seri^ arditz, 

Si autre lo dizia. 

Qu'estiers 11 respondria, 80 

Que no fara a Ini, 

E no sabran mas duy^ 

Si s'auen, la fadia. 

Gar tals obeziria 

Son amic prezenmen, 85 

Que, cant lo sap absen, 

Ditz de non al messatie. 

Gar d'uels ni de coratie 

Nol tem ni n'a uergonba, 

Ans met tota sa ponha, 90 

Que trop calque Candida. 

Quel dira: que fubida 

UTes aquest an ma renda; 

O: non an bona uenda 

Aitals cauzas, que ai; 95 

0: mort m^a aquest plai, 

Que meni ab aital; 

dira: est ostal, 

Que ai fag, m'a esmes, 

0: d^aquel ad .1. mes 100 

Dei paguar grans deniers; 

0: auem mercadiers, 

Que son ab tot anat; 

0: ai ganre comprat, 

Mai que non puesc paguar; 105 

0: m couen manleuar 

Ades sobre penhoras; 



204 GÜIRAOT BIQUIKI. 

O: si m'agues aboras 

Mandat .11. iorns enans, 

Sü agues obs dos tans, HO 

Agra de bon grat, 

CTad aital ai prestat 

Aitan, den m'es fort greu; 

O: pagat ai del meu 

Aitans marx per fermansa; 115 

0: per gran malanansa, 

Qii^aitals ha de maiso, 

Fas tan gran messio, 

Que non es per comtar; 

0: ades uueln anar l^ 

En aital romania; 

0: ieu ai companbia 

Ab taJ, que non aus far 

So, que unelh, ans me par, 

Qu'en son mes ab senhor; 125 

0: trop ai gran temor, 

Que ma massa franqueza 

Me porte a panbreza, 

Car no guazanbi gaire; 

O: no puesc deniers traire 130 

De loc, on hom me deya, 

Si non ab gran peleya; 

en calque manieira 

Penra calque carrieira 

Per quel diga de non. 135 

Canc messatges non fon 

Tan crezutz ni doptatz 

Per cels, que is adzempratz, 

Co fora Fazempraire, 

Segon lo mieu ueiaire, 140 

Ni enquer non o es. 

Qu^amicx es totz conques, 

Can SOS amicx Pazempra; 

El meteis ne destempra 

Son uoler per uergonha, 145 

Car ue, que, si s'idonha 

De ualer ad amic, 

Que mais non deu abric, 

Sil falb, en loc trobar, 

E uol manleuar 150 

Pro uetz, ans que li falba. 

Per qu'iel prec, quel ualba 
O non, qu^el eis o diga; 
Qu^aquel leua la biga, 



60I1AUT KIQDIIW. ÜK 

De qui es, ab esfortz. Ifö 

Pero yeu soi mieits moitz, 

Car per ren non puesc far 

So, qne sai essennar 

Ad autrui de deuer, 

Ni puesc per mo saber 160 

Conquerer so, c^obs m^agra, 

Ans aiud'a tan magra 

Per colpa de senhors. 

Car non lor olai ualors 

Ni bos entenaemens, 165 

Per qne an totz ioms mens, 

Quel lur meteis lor falb; 

Que mon derrier badalb 

Dezir ab grat de dien, 

E plassal, que en breu 170 

Fazen be mi aporte. 



LXXXilL 

Also fe Gr. Riquier Pan LXXXII per dar cosselb ad .1. 
son amic, lo cal auia grans tr^balhs. 

Sim fos tan de poder 

Datz, cum es de saber, 

'Ab bon uoler, quem plai, 

Yeu gardera diesmal 

Mos senhors bezonhos 5 

Eis amicx sofirachos; 

Caitals es mos talans. 

Et es assatz semblans, 

Tan soi de saber francx, 

C^ades serai totz blancx lO 

Pessan d'autrus afars, 

El saber no m*es cars 

Per ualer, a quin uol. 

Pero mos cors se dol 

Per grans afars, que sai 15 

Ad .1. senhor, que ai, 

Car non lin puesc ualer. 

QuUeu sai, que per deuer 

Lin seria tengutz; 

Tan soi onratz auutz 20 

Per luy ses tot son dan, 

Em ditz honor tan gran 

Ab senMinsa d^amor, 

C'anc non Pauzi maior 



206 GUIRAÜT RIQOIBII. 

De senbor, au^ieu agues. 25 

E no m'obliaa ies, 

Ni uuelb, c'a luy oblit, 

Can o aura auzit, 

So, qu'eras lin uuelb dir, 

Pub d*al8 nol puesc seniir, 30 

Ualer ni aiudar 

A so, que a a far, 

Ses son tort e dels sieus. 

E Sil poder fos mieus, 

Foran tost delieuratK. 35 

Que si s^er, s^a dieu platz, 

Breumen; car pro adon 

E dieus, que 11 n'aon; 

E Sil plai, qu^el den uida 

Honrada e grazida 40 

Ad aquest mleu senbor, 

AI quäl port bon^amor. 

Free humilmen cap cli, 

Que DOS garde de mi, 

Qtti soi, ni so, que sai, 45 

Mas so, que li dirai, 

Prenda en bona fe, 

E que m^entenda be, 

Si ren de be li die, 

E so, quel pot destric 50 

Dar, estranbe de si 

£ tot so, que pretz fi 

Pot dar, fassa de grat 

Ab poder esforsat, 

Non pas otra razo. 55 

Car anc poder no fo 

Trop forsatz, non falbis; 

Ni lunb peccat n^es fis, 

Pus es de lauzor sems, 

Si non dura tostemps 60 

Per bos faitz sa lauzors. 

Qu^ieu sai de grans senbors, 

Que fan en .1. iom tan, 

Que pueis an mais d'un an 

O de dos trop que far, 65 

E nols au g tan lauzar 

Per sol aquel iomal, 

Que .C. aitans de mal 



y. 37. car pro s'adon En dieu? V. 58. Innh pretz 
non es? 



GOIIACT RIQeiBR. 207 

Non lur auia pueis dir. 

Et aisi fan perir 70 

Lur prets e lur poder, 

Can sabon deuer 

Ab poder atemprar. 

Mas qui pretz nol mermar, 

Ab honor et ab cen, 75 

Ab mezura despen 

Son poder en ualor: 

Bt aooncx an lauzor 

F pretz e bon resson 

El sieu tota sazon 80 

Garda de fort mermar. 

Aital pretz aug durar 

E Tautre dechazer. 

Pero qui part poder 

A uegadas non fa, 85 

Can fort grant razo a, 

Mas non gaire souen, 

Non Testa be ni gen 

Nil ne sec laus ni gmt; 

€ar seu trop maistrat 90 

Es comtatz a foior. 

Mas quieus met per onor 

Part poder Ja. uetz, 

Ben reuenir o Tetz, 

Si trop nos desmezura, 95 

Sol que sapcha dar cnra, 

Que aco tom en loc 

Ab semblan, ane non toc 

Sos faitz a cooezeza, 

Ni sieia en pereza 100 

De SOS bes percassar 

E sapcha esquiuar 

Messios non degudas; 

Caquelas son perdudas 

E fan anta e dan. 105 

E sofre gran afan 

Hom bo trop endeutatz, 

Can pot esser forsatz 

Per maior de pagar. 

Quel sieu ue amparar 110 

A corrieus e balhir, 

Es ne fan gen seruir, 

Que non lin sabon grat; 

y. 72. Can non sabon? 



906 GUIBAUT RIQUUR. 

E can Pan barreyat 

Le sieu, an ne loguier, 115 

E son U auersier 

Tal, quel solon amar, 

El fan motz enueitz far 

Per dan, qu'en an sofert. 

can uezon, que pert 120 

Lo sieu, lin uolon mal, 

E crey, que pauc li ual 

Ren, que auia ni ueia. 

Gar la us lo plaideia, 

Que i es auutz mal menatz 125 

E del sieu despulhatz, 

Gar Ta facha fermansa; 

L'autre, car a pezansa, 

Gar so, que Ta prestat, 

Crezut e baratat, 130 

No pot a iom cobrar. 

E Taulxe fal citar 

Denan Tuficial, 

£ Sil citar no ual, 

Apres escumeniar; 135 

Per aco fan iurar 

Gartas li crezedor. 

L*autre, si ual amor 

Far, can Ta ben cochat, 

Sap mais lo car montat 140 

'Iotas uetz ad .1. dan, 

L^alonga sol mieg an 

El fa carta nouela; 

Mas adonc y apela 

La molher eis efans 145 

E fermansas ab tans 

Bes, que segurs ne sia; 

E dobi^ a n^e Taula 

Temor, qu^el fos perdut. 

Aisi son deoeubut 150 

Deutor per crezedors 

El penre es dossors 

El rendre trop amars. 

E qui per est afars 

Pert si eys e sa terra, 15d 

Non crey, que peior guerra 

Puesc^ auer, si ren ual 

Ni a sen natural, 

Que fa temer uergonba; 

C*om ses sen met sa ponha ^ 100 



GUIRAUT RIQUIBR. 209 

De badas en ualer, 
Quel sieu fa dechazer 
£ si eis degastan. 

Maa si hom bo pren dan 
Ses sa colpa del sieu, 165 

(So die en dreg del mieu 
Senhor et entendam) 
Non cugi augzir clam 
Nin eng esser blasmatz, 

Gar saubut es assatz, 170 

Per que son siey afar, 
Qne non pot hom blasmar 
l«ui ni SOS ancessors, 
Ni res ies deshonors. 

Donc per amor de dieu 175 

Trleo los faitz mens grieu 
E tenra Thom per sert. 
Car qui tot uol, tot pert. 
So ditz lo reprouiers. 

Tolas de baratlers, 180 

Per so qu*en a auzit, 
Que nol tenguan marrit, 
Panbre ni sofrachos; 
Car mielhs er, que de dos 

Luecx aia sol la un, 185 

E nol cal de negun 
Dels milhors dezichir. 
E sapchas far grazir 
Per amar soS uezis, 

Seis, que trobara fis 190 

En dreg de luy amar. 
Car quis uol contrastar 
Ab sels, que prop Festan, 
No pot gaire ses dan 

Ni sens blasme passar; 195 

Car fort s^en ua blasmar 
E creys lin messios, 
Aisi fa d^un dan dos, 
Qui cuia sobiras 

Esser de sos propdas 200 

Uezis otra deuer; 
Car cascus uol teuer 
En pes la libertat; 
Per quel prec, ab bon grat 

De gens passe sa uida; 205 

Per que lauzor grazida 
En puesca hom retraire. 

14 



210 GCIRAVT RIQUIER. 

E nos pes, que Tarn gaire, 
Qui aiso uol cosselha; 

QuUea Tai dig ses ouerelha 210 

Per ben a mon semblan. 
Mas pero nos ai tan 
Ni non sai tan de sen, 
Aitan sauiamen 

No fas so, c'ai a far, -*** 

Qu'el ne deya passar, 
Melhor cosselh si Ta. 

Mas per mo uol fara 

Totz SOS faitz miels de be, 

E dieus don li ab que? ^20 

Saber, sen e poder, 

Tan que son bon uol . . 

Complisca ad honor; 

Et a mi don s'amor 

Per obras ab afan ^^ 

Conquere, per que an 

M^arma ses marrimen 

AI iorn del iutiamen, 

On que sos plazer sia. 

Amen. ^^ 



LXXXIF. Diez Leb. 523. 

So es la expositon de la canso del menor ters d'amor, que 
fes En Gr. de Calanso: la oual expositon fes En Gr. 

Riquier de Narbona. 

Als subtils aprimatz, 

A cuy bei saber platz, 

Que aiso auziran 

E ben o entendran. 

Die e sian crezutz, ^ 

Que ies nom soi mogutz 

En aiso per mi eys. 

Que sei, on totz bes creys 

M'o a si comandat, 

Quem n^a apoderat. 1^ 

Car ges non dey falhir 

AI sieu uoler complir 

En res, si donc poder 

No mi falh e saber, 

V. 209. lin f. uol? V. 211. Pro ben? V. 214. Ni tan 
f. Aitan? V. 217. si s'a f. si Pa? 



GUIRAUT RIQUIBH. 211 

Don d'ayso n'ay temor. 15 

Mas hom deu son senhor 

Hobezir ses tot sy, 

Que non fora de mi 

Parlar d'esta razo. 
L^an rencamatio 20 

De Crist, per oue hom canta 

L.CC. LXXX 

1S\ mes de genoyer, 

Sei iom, que de febrier 

Hom Kaiendas camiet, 25 

Car entom si trobet 

De trobadors ganre, 

€om souen s'endeue, 

Uenc uoler al senhor 

TTEnric creissen d*onor, 3q 

Per gracia de dieu 

Comte de Kodes, quMeu 

Tenc per senhor degut, 

(Car grat a retengut 

De dieu e de las iens; 35 

Tan res totz bes plazens) 

Que auzis per alcus 

Trobadors dar e clus 
L^entendemen tot dar, 

Si pogues dedarar, 40 

So es de la chanso, 

Que sei de Calanso 

En Gr. fes per uer, 

En que dis son uoler 

Del menor ters d^amor. 45 

El coms, senher d'onor 

E de mi, car cor n'ac, 

Elegie sels, quel plac. 

De sels, qu^eran aqui, 

Trobadors, dels cals mi 50 

Gr. Riquier nomnet 

De Narbona em det 

Escricha la chanso, 

Que motz camiatz no 7 fo, 

Aisi com Fauziretz 55 

Per qu'ieu pessieus e quetz 

Ab lo saber petit, 

Que m'a dieu amaruit, 

Ad istansa de luy 

Uuelh mon engenh ses brui gO 

Aras subtiliar " 

14* 



212 GUIRAUT RIQÜIBR. 

A so, que a mi par, 

Qu'entendec per uer dir 

Sei, que fey per auzir 

La chanso cluzamen; 65 

Pero non repienden 

Luy, mag dizen uertat 

Del menor ters nomnat 

pogra dir estiers. 

De tersses es mestiers, 70 

Que sian tug engal, 
(Estiers dir no m'o cal) 
£n dreg de cantitat; 
Car ters d^nn fag tersat 

Non pot hom dir menor; 75 

Was en dreg de ualor 
Pot auer mays o mens, 
Non en ters ueramens 
Per res, si menors es. 

Pero ben not hom tres 80 

Partz d^una canza far 
Non engals, de quem par, 
Que pot hom menor dir 

maior ses mentir, 

Mas ters ni tersa no. \ 85 

En pero per razo 
Segon orde nomnar 
Pot hom adreg parlar * 
Lo premier ol segon 

01 ters, c^aisi ^1 mon 90 
Es de dir costumat; 

Aisi en cantitat 

Pot auer mays o mais; 

€ar aisi es uerays 

Parlar e non estiers. 95 

Mas per tan le premiers 

Non es segon ni ters, 

Nil segon per couers 

Premier ni ters per uer, 

Nil ters al mieu parer 100 

Le Premiers nil segons. 

Aysso laissem al fons 

Estar; car far nons a, 

Per so car ren non fa 

En dreg dedaramens 105 

AI clus entendemens. 



y. 93. mens o mais? 



6UIRAUT RIQUIER. 213 

Per quel coms s'es mogutz 
Del menor uers, c'a lutz 
Uolria tra^ auer. 

L'entendemen per uer 110 

D'estas .III. partz d'amor, 
Qae per lo trobador 
Gr. de Calanso, 
Que dictet la chanso, 

Foron terses noilinadas, 11^ 

Uos dirai, car uzadas 
Son en non egalmen 
AI mieu entendemea: 
L^iin* es celestials 

E Tautra naturals 1^ 

L^autra car n als, som par. 
Dieus me don endressar 
A ben dir, so, quem pes. 
La celestial es* 

Amar dien e seruir 125 

E SOS maus obezir 

De cor e de saber 

Ab esforsat poder, 

Col sant dissipol fero, 

E fan tug, qu'espero 130 

En dieu uieur* e morir, 

Per drechura seguir 

Tenen la uia drecha, 

La cal es mot estrecha 

E mot greu al cors fals. 135 

E Tamors naturals 

Es may amar ^1 mun 

Homes, segon que son, 

Que autras creaturas 

Per pro razos seguras 140 

Eis paren may ades 

E may sels, que pus pres 

Son de carnalitat. 

Per aquestas combat 

Hom es ne met a mort, 14^ 

E uol hom creyser fort 

Lo sieu en totas guizas 

En sec plaitz et asizas 

E guerras e mazans 

Per tal, c'a sos efans 180 

Lais lo sieu fort cregut, 

V. 108. ters? 



214 GUIRAUT BIQUrBR. 

Pus al cor assegut 

Fort en aquest' amor, 

Que mort nol fa temor « 

Neys la esperital. 155 

Et es Tamor carnal 
Aquela ueramens 
C^omes e femnas uens 
£ toi sen e saber 

A totz, pus n^a poder; 160 

Que nulh nol pot gandir. 
Aquela ses mentir 
Merma, que apelet, 
Qui la cnanso trobet, 

Lo menor ters d'amor. 165 

£ pogra dir maior, 
Sis uolgues atressi, 
Segon que par a mi, 
Car a dir entendia: 

Que a mi par, quel sia 170 

Totz le pus obliguatz 
De las gens, que gardatz 
No y es dreitz, mas uolers. 

Mas nom sofre deuers, 
Qu^er parle d'aiso pus; 175 

C'albir me, que negus 
D'est amor enflamat 
Non seria pagat, 
C^aiso auzis tot dar 

Fort especificar, 180 

£ uolrian m'en mal. 
Mas d^aiso, de quem cal 
£n dreg de la chanso, 
Parlarai per razo 
A mon entendemen. 185 

En Gr. a prezen * 
Fes sa chanso retraire, 
£n que dis son ueiaire 
Primamen e subtil, 

Lai en la cort gentil 190 

Del Puey, qu'esser solia 
Honrada, ques fazia 
Per pretz e per honor, 
On tug li gran senhor, 

Baro e cauayer 195 

E donas per entier 
Pretz ab laus conquerer - 
Uenian per uezer 



6U1RAI3T RIQUIBR. 215 

La cort onradamens 

A far totz faitz plazens. 200 

£ a totz per engal 

Ensems e general 

A donas, a senhors, 

Als meias, als menors 

En Gr. fes auzir 205 

Sa chanso, on cubrir 

Saup son entendemen. 

£ per comessamen 
Ileus la cobla premieira. 

En bona manieira 210 

Segou lo meu semblan 
Dirai uos declaran 
L'entendemen per uer. 
(Rayn. III, 391.) 

A lieys, qu'ieu am de cor e de saber, 

Donas, senhors et amic, uolrai dir 

En ma chanso, s'il play, c'o denh auzir, 

Del menor ters d^amor son gran poder, 

Per so car uens princeps, ducx e marques, 5 

Comtes et reys; e lay on sa cort es, 

Non siec razos, mas plana uoluntatz, 

Ni ia nulh tems no y sera dreg iutiatz. 

AI mieu semblan uertat 

Dis, com dig es desus, 215 

Pro claramen lo pns 

Ben de Tentendemen 

D'aquesta cobla sen 

A totz en general 

Del ters, qu'especial 220 

A sidons dir uolia, 

Menor, co s'entendia. 

D^amor son gran poder. 

Entendres deu per uer, 

Cossi a poder gran; 225 

Qu'el meteis o espan, 

Que reys, princeps, marques 

Uens, per que totz clars es 

Sos poders entendutz, 

£ deu n'esser crezutz. 230 

£ lay, on sa cortz es, 

Non siec razo, mas plana uoluntatz, 

E ia nulh temps no y sera dreg iutiatz. 

£1 meteys declarat 

Ho a pro, qu'ie l'enten. 235 



216 



GtllHAUT RIQUIBR. 



Gar est^ amor perpren 
Ab fals semblans las iens 
Dezordenadamen, 
Per que no sec razo, 
Mas que tota sazo 
Sec plana uolontat. 
Doncx pus dezordenat 
Poder a, ges nom par, 
Que puesca dreg iutiar, 
€om nos fa, so es uers. 
Csls amadors plazers 
E SOS comensamens, 
Mas apres n'an turmens 
E angoissas e mals. 
Doncx SOS semblan es fals, 
Per quel ne sort damors, 
Quel pus dels amadors 
Ne son auut claman. 
Mas alcun m^en tenran 
Dels amadors conques 
D^amors per desccntes,. 
Gar die lo uer tan clar. 
Mas non puesc al re far, 
Pus me coue a dir. 
Assatz al mieu albir 
Ad aquesta cobP ay 
Dig, per que parlaray 
May buey de fa segonda, 
£ ia negus non gronda, 
Cab mo uol dirai uer. 

Tan es subtils, c'om non la pot uezer, 
E cor tan tost, que res nol pot fogir, 
£ fier tan fort, que res nol pot gandir, 
Ab dart d^assier, don fal colp de plazer, 
On non ten pro ausberc fort ni espes, 
Tan lansa dreg; e pueys tra demanes 
Sagetas d'aur ab son arc entezat, 
Pueis lans' un dart de plom gent afilat. 

Segon qu'ieu trobat ai 
En mon entendemen, 
Also als! s'enten. 
Com er poiretz auzir. 
Car el dis ses mentir 



240 



245 



250 



255 



260 



265 



10 



15 



270 



y. 247. £ SOS = Es sos. 



GUUAUT RIQUUK« 217 

So, qoe tenhalz a uer: 

Tan es subtils, c'om non la pot ueser. 

Uer dis, c^om deu saber, 

Qu' esf amors de bon grat 

Esta en uoluntat 275 

Plena de dezirier. 

S non es d'uey ni dUer 

Saubut, que uolontatz 

Es, per que m'en crezatz, 

Tals, que hom non la ue, 280 

Ni d'ome nos coue, 

Que la puesca uezer. 

Doncx nom non a poder, 

Que amor ueya ies, 

Pas en uolontat es, 285 

Que no ue hom uiuens; 

So es Tentendemens, 

Qui bei sap elegir. 

E cor tan tost, que ren nol pot fugür. 

Uer dis al meu albir, 290 

Car est' amor esta 

En uoluntat, que ua 

B cor a las uegadas 

En .1. iom .€. iomadas. 

Per c'om nol pot fiigir. 295 

E fier tan fort, que ren nol pot gandir 

Ab dart d'assier, don fa colp de plazer. 

Est' amor fier per uer 

Fort, el colp no s'atura, 

Tro al cor ses mezura 300 

De seluy, que fer, sopte. 

El dart intra ses dopte 

Per huelhs o per aurelhas 

De totz sels o de selas, 

Que fier del dart agut, 305 

per tot a saubut. 

Per que l'a tost conques. . 

Pero car assier es 

Pus fortz metalh, que sia, 

Nomnet per maystria 310 

Mot be d'assier lo dart: 

So es azautz, que part 

Uoler e pessamens 

Ab dezirs mot plazens; 

Per que pot dir per per, 315 

Don fa colp de plazer, 

Aiso la uertat es. 



318 6CIRACT tiQunt« 

On non ten pro ausberc fort ni espes. 

Ad also nom eaf ies 

De dedaratio; 320 

Car entendut es pro, 

E die o, si com deg. 

E dlti, que lansa dreg. 

Uer dis, car a tot pleg 

Fier totas uetz al cor, 325 

Que nos pecca lunh for. 

E ditz so, que uers es: 

£ pueys tratz demanes 

Saietas d'aur ab son arc entezat. 

Las saietas de grat 330 

D'aur son 11 gran plazer, 

Que Pamans a per uer, 

Can en comensamen 

Ha bei aculhimen 

De si dons ab promessa 335 

De paraulas, que pessa 

Breumen son ioy culhir, 

(Tadoncx creissol dezir. 

£ Parcx la bocca es 

lent adhomat e tes, 340 

Don eysson per semblansa 

Paraulas d'esperansa 

Plenas de gran plazer 

E de gaug, que per uer 

Es ad aur compiuratz. 345 

Also s'enten assatz 

E es pro dedarat 

Pueys lans' un dart 

De plom gent afinat. 

Le dartz es per uertat 350 

Del plom Facabamen 

D'etramor, qu^es plazen 

E de petit de pro. 

Per que fon per razo 

E per dreg comparat; 355 

Car si tot s'es uiltat 

Del plom en dreg de pretz, 

Mot auzit dir auetz, 

Que ses luy afinar 

len ni be ni purgar 360 

Li metalh nos poirian 

Noble ni no ualrian 

Ses luy aitan, co fan. 

Per que al meu semblan 



OUniÄUT ilQOlBR. S19 

L^afinan d'est'amor 366 

Es aquelh fati, (joe cor 

MaMa entre lag lens. 

Car 808 eomenaamens 

Es per aqnel per uer, 

E pot caacus saber, 370 

Oue pueys non pot dunur; 

Camors non pot passar 

Per ren part son dezir 

Gomplit Car per ner dir, 

Qoi deiirar no y a, 375 

Est* amor ai deafa, 

So aniea, acaban, 

Caiai, co es menan 

Mols le plom e tenen, 

Laisa negror, ques pren 380 

Also, on es. Tocatz 

Es aquel faits assatx 

B ia pus non dirai, 

Nim cal, mas pensarai 

De la eobla parlar 30S 

Tersa per dedarar 

Ab mo uol en dreg uer. 

Corona d^aur porta per son deuer 
. E ren no ue may lay, on uol ferir, 
B nol falb temps, tan gen se sap aii ir, 
Et oola leu e fasse mot temer 2tl 

Et nays d'azaut, qne s'es ab ioy empres, 
£ can fa mal, sembla, que sia bes, 
E uien de gang es defen es combat 
E no y garda paratie ni rietat 

Lo pus ai declarat 

De so, c'aisi dig es; 

Et a nM, que nom pes, 380 

Que leu entendut fos: 

Doncx dirai uolontos 

So, que y tanb per saber. 

Corona d^aur porta per son deuer. 

Uer ditz al meu parer; 305 

Car tan tost com comensa 

L'asauts, don pren naisensa 

Ab sobiran plaser, 

Quels antres totz per uer 

Passa, c'om a ^1 mon, 400 

Estiei« autres, que son, 



SiO GmftACT nQum. 

IFesta meteys' amor 

Aquel plazer non cor 

Nis mou ni s^auentura, 

Aitan con Tamor dura, 405 

Donc gang pot esser dig. 

S ges no m'es oblitz, 

G*ad aur es comparatz: 

Donc d^est'amor sapchatz, 

Que del comensamen 410 

Tro la fi iieramen 

Es d^est aur coronada 

Per uertat; car doptada 

Es per son gran poder, 

€om uos ai dig per uer, 415 

Quels pus sobiras uens. 

S aiso es le sens 

D'En Gr., som albir. 

E res no ue may lay, on uol ferir. 

Ben o pot per uer dir; 420 

Car len entre .V. .C. 

Fersonas ueramens 

N'elegis sola una, 

E par, non ue neguna 

Mas soP aquer amors, 425 

S no sembla erroni 

D'amor, so que m'albir. 

E nol falb temps, tan gen se sap aizir. 

Ben dis senes mentir; 

Car iom e sa perpren, 430 

En yuem eysamen, 

Com se fay en estieu, 

Qu'entre, que a son brieu, 

Non 11 falb temps per uer. 

E uola leu e fai se mot temer. 435 

Leu uola per deuer 

Aisi com uoluntatz; 

Temer se fai assatz, 

C^a penas assaiar 

L^auza de contrastar 440 

Ricx ni paubres de re, 

Uidb ni ioues, pus ten 

En son poder son cor. 

Car amors per nulb for 

En degtts nos fadia, 445 

Tals es sa senboria, 

Segon quMeu ai apres. 

E nays d'azaut, que s'es ab ioy enpres. 



osiRAUT mQeiiR. 221 

Also d^sus dig es. 

E can fa mal, sembla, que sia bes. 450 

Also atressi es 
Pro dar, qui o enten. 
Que caD Pacabamen, 
Per que mor es desfa 

Amors, Pamaires n'a, 455 

Li sembla gautz e bes; 
£1 be, quel fa cortes 
£1 ten pessieu aman 
Ab plazer deziran, 

So Quel dezir aussi, 460 

Semolal mal atressi; 
Donc SOS semblans es fals. 
£ no mi cal dir als, 
(Tassatz es dedarat. 

£ uieu de gang es defen e combat. 465 

L'azautz es per uertat 
Plazers continuat, 
Que s'a gaug comparatz. 
Aquel azautz s^atura 

En amor, tan can dura, 470 

£t ab aquel defen 
Alongan, prometen 
£ fazen bei semblan. 
Combat humellan 

E onran e seruen 475 

£ preguan e sufiren, 
£ d'aiso die uertat 
£ no y garda ni rictat. 
Also ai declarat 

En la cobla premieyra, 480 

Camors non a maneira, 
Mas uoluntat ses pus, 
fi nom blasme negus, 
* Car die en aisi: 
Entendres pot ses si 485 

Esta cobla assatz. 
Er de la carta auiatz, 
Qn^en entendi per uer. 

En son palays, on ela uay iazer, 25 

Ha .y. portais, e quils .II. pot bubrir, 

Greu passals tres, mas leu n*es per partir, 

E uieu ab gaug sei, que y pot remaner. 

£ poia y hom per .IUI. gras mot lens, 

£ no y intra uUas ni mal apres; 30 



222 GOIiAUT tlQDUR. 

€'ftb los . . . son dl bari albergat, 
Que ten del mon pus de Tuna mitat. 

Mot y ay cossirat 

D^aquest palais, cals es, 490 

B trobi en mon pes 

C'aiso es la persona 

De cui raKanti s'adona 

£n Fautra per uertat. 

El portal perilhat 495 

Son aauist, queus uuelh dir: 

Far saber lo dezir 

Per amoros semblans 

per ditz mot doptans 

Per si per autrui; 500 

Pero mielns es de luy, 

Sis pot gent ayiinar; 

Gar amors ses selar 

Non pot uenir a port ^ 

Ueus lo premier trop fort ^ 505 

E perilbos d'intrar. 

El segon es, som par, 

D'umu precx perceubutz, 

Que sia retengutz 

Per seruir ad honor: 510 

Aqoest den far temor 

E dopte gran d'obrir. 

El ters es per uer dir 

Semirs ab gran aizina, 

Que uezls ni uezina 515 

Non la puesca saber, 

Gonoisser ni uezer, 

Car mot grans perilh es. 

El cartz es motz cortes: 

So es baizars de grat. 520 

E si fos costumat 

(Tom remazes aqui, 

L'amor non agra ^ 

Ni morira tan lieu. 

Mas lo .y. trop greu, 525 

Qu'es lo faitz, per que mor 

L'amors, c^om te al cor 

Entro, qu'en es passatz. 

En Gr. com senatz 

Dis cubertamen 590 

le palais d'aninen, 

Qn amor uay iazer, 



GüiiiAVT niQvnu. 223 

El sert al mieu parer 

La persona amada. 

Eis .y. portals dMntrada 635 

Son silh, que dig uos ai; 

Mas dels portals- dis mal 

En Gr. ses mentir: 

£ quils .II. pot hubrir^ 

Greu passals .III., mas leu n'es per partir. 540 

Mot saup azaut dir; 

Car tug son perilhos 

Li trey, ab que dels dos 

Sia hom leu intrati; 

E quils a toti passatz, 545 

A issir Ion coue, 

Pus son dezir a ple, 

Co uos ai dig desus. 

Mot dis bd e clus 

Selb, qu'en sabial uer. 550 

E uieu ab gaug sei, que y pot remaner. 

El o dis, car poder 

Del remaner non ba 

Negus, pus quel desua 

Sos dezirs, com dig es. 555 

E pueia y bom per .IUI. gras mot lens. 

Uer dis, segon quem pes, 

E que truep cossiran. 

Li gra son benestan, 

Le Premiers es onrars 560 

El segons es selars 

£1 ters es gen seruirs 

El quartz es bos sufiirs. 

E cascus es mot lens, 

Tan quel pueya greumens 565 

Hom ses elenegar. 

S ditz uertat e par 

Sdby que la cbanso fe. 

E no y intra uila ni mal apres. 

Uer dis, auel descortes 570 

Uüan, mal essenbat. 

Mal noirit, empaebat 

No y intran per poder 

El palals, on iazer 

Uai amors, ni saiar 575 

Non auza de puiar 

Los grazes per lunb fag; 

Ni cre, c'us s'en empag, 

Car de lor nos coue. 



224 QiniiAVT iiQiini. 

£ dis enqiier trop be 580 

So, de que ditz uertat, 

C'ab los fals son ^1 barri alberguat, 

Que ten del mon pus de l^una mitat. 

Ben ditz sa uoluntat 

E pogra de mais dir, 585 

Que las .IX. partz m'albir 

Quel bairis ten del mon, 

£ que tug aquel son 

Albergat malamen. 

Barns es ueramen 590 

Ditz so, que fora uila 

Bs bastit senes guiza 

Entom e pres del mur, 

Per so que pus segur 

Tot, cant y es, estia, 595 

Que ben leu no faria, 

B pus assolassat 

El barri son poblat 

Silb, que uenon derrier. 

£ y so fag li palhier, 600 

Escuras e boals, 

B y fa hom los cortals. 

Per teuer bestiar. 

Car greu ueyretz estar 

En Wris los melbors 605 

Homes dels locx aasors, 

Abs son gen cazat. 

Per que fon comparat 

A barris gent e be. 

Ad ayso nom coue 610 

Pus dir, c^assatz s'enten; 

Mas que dey belamen 

De la quinta parlar 

Cobla, segon quem par, 

En dedaran lo uer. 615 

A son peyro, on ela uay sezer, 

A .1. taulier tal, cous sai deuezir, 

Que negus bom no sap ioc elegir, 35 

Las figuras no y truep a son uoler, 

Et a y .M. ponns; mas gar, que non Tades 

Hom malazautz, de lach ioglar mespres, 

Gar 11 ponh son de ueyre trasgitat, 

E quin franb .1., pert son ioc reuidat. 40 

Aysi CO ai trobat 
En mon entendemen, 



GUIRAUT RIQUIKR. 2^5 

Uos dirai esponen 

D'aquesta coola uer. 

A son peiro, on ela uai sezer. 620 

Also deuetz saber, 

Que so las uoluntatz 

Dels dos cors acordatz 

En dreg d'aquest^amor, 

Don es senes error 625 

Aquel peyros bastit, 

Gent omat et aizit, 

On amors uai sezer. 

Gar Fapelet peyro, 

Com lo fay per razo 630 

E mieg loc de la plassa 

De peyra, que y atrassa. 

Per mal delech auer 

De ioc e de plazer 

E de solas pfazen 695 

Aquel peiro stellten, 

Ques d'aquels dos coraties, 

On s'es mes agradaties 

Ab uoluntat plazen, 

Lo quals es ueramen 640 

Eis dos cors, so creatz, 

E cor es comparatz 

A peyra ses mentir; 

E peyra pot hom dir, 

Que uol dir fermetat. 645 

Et ay assatz parlat 

D'aiso al mieu albir. 

Ha .1. taulier tal, cous sai deuezir, 

Que negtts homs no sap ioc elegir, 

Las figuras no i trop a son uoler. 650 

Lo taulier es per uer 

De grada plazen; 

Grat fai a tota gen 

Plazer sei, on esta, 

Per so car tot, can fa, 655 

Es plazen e grazit 

Aquest taulier aizit 

De totz iocx pot trobar 

Hom, que y uuelha iogar 

De bei ioc ben apres 660 

St a y .M. ponn, mas gar, que non Pades 

Hom malazaut, de lag ioglar mespres. 

Los ponbs, so es ma fes, 

Del taulier entendet 

15 



226 GUIRAUT RIQUUR. 

A dir e no y pequet, 665 

Ans o ditz per razo 

Sei, que fes ia clianso, 

So 80B Ü dig piaien 

Ei hd fag couinen 

E captenh agradien 670 

Ei sembian hamelien 

Ei solas ben estan 

E bon aib gen gardan 

En tot i'als de falbir. 

D'aquest ponb deuezir 675 

Pot nom aqnel taulier 

A totz iocx per zentier, 

Que hom zapcba iogar; 

Per ques pot adaptar 

A tauiier gent e bc 680 

La gracia, qae ne 

De 80, don ai pariat. 

E dis ia cantitat 

De »M.; ear .M. perpren 

Totz nombres neramen 685 

Eis enclau totz en st. 

E dis may atressi 

Deis punbs ab neritat: 

Car 11 ponh son de neire trasgitat, 

E quin franb .1., pert son loc reuidat. 690 

Mot fon gen clus pauzat 

Als bos entendedors; 

Car forsa ni uigors 

Non es a ueyre dada, 

Ans franh trop leu en Imda. 695 

E pus io trasgitat 

Aqael es, so sapcbatz, 

Sels, en qae bom miran 

Pot uezer son semMan. 

Doncx pessatz uos, sl franb 700 

Trop leu et bom nol pianli 

Ni fraitz a res no ual: 

Crezatz, que atertai 

Es de faitz e de ditz, 

Per que bom uieu giazitz 705 

E de Ik)8 aibs, som par. 

Qui ffen nois sap menar 

E falbis m .1. fag, 

A prezen, qu'en es lag 

V. 677. per entier? 



GDIIAÜT RlQUim. 387 

Biasmat ab gran desgrat. 710 

Et on mais a moDtat 

Si meteys en honor, 

£n perilh es maior 

De franher son resso; 

€ar si fa folhizo, 715 

la non er razonatz, 

Ans n^er pus trop blasmatz, 

G*U8 autres no seria. 

Per que o dis aisi 

Sei, que ffes no menti, 720 

Bn dreg dels amadors, 

Los cals aqaesf amors 

Ten del tot en poder; 

Per qae deiietz saber, 

Quel ioc pert enuidat. 725 

Et ai assatz parlat 

Ad obs d^esta razo: 

Per que retrairai, co 

Entendi la seizena 

Cobla ses trop de pena, 790 

Segon quem par per uer. 

Aitan can mar e terra pot tener, 

El solelb par, se fai per tot grazir; 

Los US fai ricx, eis autres fay languir, 

Los US ten bas, eis autres fay ualer. 

Et estra leu so, que sent a promes, 45 

E ua nuda mas can d'un pauc d' orfres, 

Que porta senh, don tug siey parentat 

Naiso d'un foc, don tug em assemblat. 

Aiso a per uertat 

Ditz clars e pro d^escurs, 

Mas crey esser segurs, 

Quel pus entendi dar: 735 

Aiso, quel ditz, me par, 

Que ditz assatz razo 

S dir uos ai be co 

Segon lo mieu saber? 

Aitan can mar e terra pot tener, » 740 

E solelh par, se fa per tot grazir. 

Ben pot per uer dir, 

Pus per tot a poder 

El poder a plazer 

Et el plazer es grat 745 

De la cauza, que platz. 

Donc dar es per entendre, 

15*^ 



S28 avniAiiT KiQvm. 

B puesca m'en repenre, 

Quü mielbs sabra cbauzir. 

Los US fa ricx, eis autres fay languir, 750 

L<^s HS ten bas, eis autres fa ualer. 

Si s'o fa; ear saber 

PodetK, sieus en soue, 

Que declarat es be 

Sn la cobla premieira, 755 

C'amon non a maniebra, 

Mas uoluntat ses pus. 

B nom blasme negus, 

Qu'estiers dir nos pot ges. 

Bstra leu so, que gent a promes. 760 

Aras auiatz, com es. 

Can lausats es uengutz, 

Don amors uen a lutz 

E nays d'una persona 

Ad antra el sermona, 765 

Que gang li er e bes 

B SOS uolers, on es 

Aquest*amors per uer, 

Ab dezir fan Pauer 

Prometen esperansa 770 

Dd gaug, mas la balansa 

S*esleu de pretz lonbada, 

Bl promessa passada; 

B Cresas oue uers es. 

B ua nnaa mas can d'un pauc d'orfres, 775 

Que porta senb. 

Ad also non puesc penh 

Ni dauramen trobar, 

Ni no m'ausi laisar 

De dir Tentendemen, 780 

Mas al pus auinen, 

Que puesca, o dirai, 

Si tot plazer non ai, 

Car non es benestan, 

Pero ab tot Tafan, 785 

Pus a dir me eouen 

B non trobi per len 

Plana uia degnda. 

Car el dis, que uai nuda 

Sencha d'un pauc d*orfres« 790 

Uer dis, mas a mi es 

Bnvets per deelarar, 

y. 762. Tasauti? 



GCIIAVT «OVIBK. 289 

Per so cal el, som par, 

Non la met gent en cort. 

Nuda iia, don li sort 795 

Blasmes, com dig uos ai, 

£ sencha, don s'eschai, 

Que ses uergonha gia: 

E sembla de folia 

B de grau pauretat 800 

Paupra es per uertat 

Ab poder, pns non a 

Mas uoler, e car ua 

Nuda, sencha d'aurfires. 

L'aurfres trobi que es 606 

D'aquel fag Fesperansa, 

Que porta ses aoptansa, 

Pus que nais, tro sa fi. 

Ab plazer atressi 

Totas uetz deziran SJfl 

Aurfires a .1. semblan, 

Mas autres lezer es: 

Car Faur lutz en lor fres, 

Mas le fils dins esta. 

E d'aital orfres ua Slb 

Sencha, som par, amors, 

E ges no m*es sabors 

De dir, s'al ren podia. 

Pero mais en poiria 

Dir de sencha, que fa, S2Q 

El senh, sobre que ua 

Os porta, de que nais 

Le füecx, don ai gran fais, 

Qu'en puesca gen parlar; 

Car no m^en dey laysar, 825 

Pus Tals ai dedarat 

Don tug siey parentat 

Naison d'un foc, don tug em assemblat. 

Fuecx a la ueritat 

Gasta so, en ques pren. 630 

Per quel Facabamen 

D'esramor comparet, 

Qui la chanso oictet, 

A foc, e fo fach be, 

Et ai uos dig per que? 635 

Si m'auetz entendut. 

E d'aquel em uengut 

V. 703. car f. cal? 



230 GCItAVT MQUm. 

Tug, don em assemblat, 

Bt aquel ten poblat 

Lo mon, e non die pus. 840 

E crey be, que alcns 

Ibriatz d'esramor 

ÜTen cargaran folor, 

Com yefu meteys m'o fera, 

Tan CO Aiy en espera 845 

D'amor em tenc destreg. 

Pero tug li adreg 

Entendedor gentfl 

(Mas non son dny a .M.) 

D'antres m'en entendran, 850 

Can entendut auran 

De 80, c'ai dig, lo uer. 

Donc dirai mon dener 

Mai buey d'esta tomada, 

Et er leu declarada, 855 

Segonique semblan m^es. 

AI segon ten tanb fnnqneE'e merces, 

El sobiras es de tan gran bontat, 50 

Que sus ^1 cel assaya son legnat. 

Si tot m'ay declarar 

Aiso al comensar, 

Aras en uuelb parlar, 

Dementre quem soue. 860 

AI segon ters coue 

Franquez' e merces, 

Que par a me, quel mes 

Per natural amor; 

Car de nostre senbor 865 

N'auem comandamen, 

E natura cossen 

E uol ens fay amar 

Mays bome ses jioptar 

Que antra creatura, 870 

Eis parens per drecbura 

Eis pus propris pus, 

Com uos ai dig desus 

Lai al comensamen. 

E creatz ueramen 875 

Sert, qu'est^amor es bona 

E play a dien, quens dona 

Tot, quant auem, de be. 

Qui donc tan no si cre, 

Qu'en yesca de mezura, 880 



GCIBAUT IIQUIBI. 231 

Aissis den per drechura 

Lo segon ters entendre. 

S deues ses contendre 

Per sobiran tener 

Ters so es a saber S85 

L'amor celestial 

Del uerai dieu, del quäl 

Es Pemperis el regnes, 

Qu'es poderos et dignes 

Del cel e de la terra, ^90 

(E mos sens no y erra) 

E de tot, can aue y es, 

Que Don es a air res, 

C^aissis deu creyre be, 

Le cals per sa merce ^95 

Nos cresca uoluntat, 

Manerra e saber 

Ens ao forste poder 

Del sieu seruizi far, 

Si quens denh perdonar 900 

E nos renda s'amor. 

De la cal per folor 

Nos partem trop souen, 

Ens fassa eyssamen 

El segon ters uzar S05 

AI sieu plazer ens gar 

Per merce del menor, 

Si quel palais aussor, 

On es patz senes fi 

E amors ses tot si 910 

E complitz bes ses dan 

E soioms ses afan 

E plazer ses pezar 

E gaug ses dezirar 

Nos fassa possezir ' 915 , 

E lauzar e grazir 

Lo sieu San nom ben dig, 

Aissi CO es escrig: 

Amen, amen, si fassa! 

E prec, que non desplassa 920 

A negun, car tant ay 

Menat, car non puesc may, 

Lo sen d'esta chanso; 

Car couen per razo, 

Pus m'en soi entremes. 925 

L'autra tomada es, 

Que auras auzires, 



233 GiUllAUT RIQUIBR« 

Tals, que tug enten^tz 
En ela so, que y es. 

A Monpeslier a N 6. lo maiques 

Ten uay, chansos, fay Fauzir de bon grat 

Qu^en luy a pretz e ualor e rietet. 

Tug podetz per uertat 93Ö 

Entendre leu, som pes, 

Aqueste, car non es 

Del sen de la chanso. 

E prec, que sapcha bo 

A totz sels, c^an saber 935 

Et entendemen uer, 

Que, si m'auzon blasmar, 

Me denhon razonar 

D^ayso senes razo: 

Si declaratio 940 

Pus serte no y fäzian 

Silh, que m'en repenrian. 

Et ab razos pus ciaras; 

Si que non crey 

S^en assaie neffus, 945 

Ni que y uuelha dir pus 
Ses tocar ad aquesta. 

Qui scripsit, scribat semper, cum domino uiuat. 



Aiso que uen apres, es testimoni, quel senher N Enric, 

per la graeia de dieu coms de Kodes, porto ad este espo- 

ziton ab ueritot. (R. Y. 217.) 

E DOS deuem ses esser greu, 

Enric per graeia de dieu, 

Coms de Kodes per graeia de dieu. 

Ad este espozisio 

Testimoni, quel uer sabem. 5 

Nos äl temps, qu^el dig, adonem 

A catre trobadors per uer 

La chanso, quem uolguem saber 

Per cascus ^els Fentendemen. 

E Gr. Kiquier ueramen 10 

Fo ne pus quels autres curos; 

Car este ezpozitios 

Nos fon, trop a, per luy renduda. 



V. 944. que aras? V. 8. quens? 



GUMAUT niQUIBK. 233 

V .M.. ans e may Fauem tenguda, 

Xo dig dels autres atenden. 15 

£ dels dos sabem ueramen, 

Que mays no s'en entremetran, 

E del ters crezem lo semblan, 

Tan n^a lonc espazi auut. 

En Gr. ans requeregut 20 

Eras, que ayso li redessem 

auctoritat li prestassem, 

Auut cosselh d^entendedors. 

E nos entendem pro, quel eors 

Del entendemen a tocat, 25 

E prestam li auctoritat. 

E per so, qu'el crezut en sia, 

Uolem lin portar guerentia ' 

E mandam, que y sia pauzatz 

Nostre sagel, so es uertatz. 30 

L'au, c'om comta M. CG, 

LXXXy., no may ni mens, 

.VI. ioms a Tintrada del mes 

De iuli, aisi uertat es, 

Que fon fag ab nran alegrier 35 

Ins ^1 castel de Monrozier. 

Aiso fon trag ueramen de la earta sagelada. 



Drlttoi Buch* Tensoneii* 

LXXXF. 

Senh'En lorda, sieus manda Liuernos 

A si uenir e Lautresc en .1. dia 

Sol per uezer, a cal atendretz uos? 

£ que sapchan d^ambas partz uostra uia. 

Et a N Tzarn en eyssa guia 5 

Na Maroueza e Na Sayssa la pros; 

£t a N Faulet lo ualen rey N Anfos 

£ sei, que ten Polha en sa baylia, 

Per cor de dar; quecx prena la tria. 

Anc nom partic de iusta Liuernos, 10 

Gr. Riquier, ans lo uey, on que sia. 

Per quem tenrai drech a Lautrec cochos 

Per uezer Heys, on ioy ab pretz se lia, 

Que uuelh uezer; car si tost no uezia 

Son gentil cors e sas plazens laissos, 15 



234 GuinAUT iiQcni. 

Nom tenrla per adreg amoros; 
Car ab bels ditz lia gent e desiia 
Et ensenha, qui ia res no sabia. 

Guiraut Riquier, anc Guiraudet lo Ros 

No fon destretz per si dons en tal guia, 20 

Coma yeu soy per la genser, c^anc fos, 

E res non sap, si non so conoisia; 

E Marqueza, si uezer la podia 

Saluan s'onor, ueyria uolontos; 

Que Na Saisa, si tot s'a bei respos 25 

Nis parla gen, nom play tant nim plairia. 

Com Marqueza, qu^es ses par de cundeya. 

Guiraut Riquier, ges no soy cossiros 

De penre tost en aquesta partia; 

£ uuelh uezer l'onrat rey cabalos 30 

De Polha, que met ios falsa clersia, 

Cauzit ai dir, qu'el ual ses maystria: 

Cautra uetz ay uist seih, que bo n'anc fos, 

Lo ualen rey, a cuy s'apen Leos. 

Et antra uetz partetz me ioc, que sia 35 

De fag d'amors, non ies de ioglaria. 

Senh' En lordan, pres auetz a ma guia, 

Pero R. Yzarn ditz ad estros 

Aquo, que ditz; e si es amoros, 

Si CO yeu soi, En Panletz, greu nol sia, 

S'ieu Tay partitz ioc, que per mi uolria. 



40 



LXXXVL 



Guirautz, don^ap beutatz granda 
Tota sola iatz 

En un lieg, e selb, auel platz, 

Iatz n'en autre ses demanda, 

Que Tus a Fautre no fay, 5 

Et amos de cor uerai: 
Sil cauaiers se leu ab Heys iazer, 
ilh ab luy, cal li den mai plazer? 

SUeu laissaua per pueg landa, 
Semblaria fatz, 10 

Folquetz, e soy m'acordatz, 

Pus entr'els amors s'abranda, 

S demans no si escbai, 

Cal aiman den plazer may, 
Qu^elh an uas Heys, et ela quel n^esper, 15 

Que s'ilh a luy uay ses s*amor querer. 



GOIKAÜT ftlQUim. 235 

En Gr., drets es, que blanda 
La dona Famatz 

Amicx; pero pus assatz 

Li den plazer, s'amor manda 20 

La dona, qne s'en au lay, 

SOS fis amicx amans se iay; 
Gar amois pren en totas res poder, 
Non lan den hom blasmar, sii uay nezer. 

Folquetz, fin'amors comanda, 25 

C^amans afinatz, 

Pus s'es a don' autreyatz, 

Li port tot onor sens ganda; 

St yeu, que conosc e say, 

Que non tanh, fassa, qu'il play^ 30 

Ela, ni el non o deu pas uoler, 
Ans seretz uos blasmatz del mantener. 

£n Gr., de temor brandal 
Fis enamoratz, 

Que non auza far sos gratz, 35 

Tant que s^an colcar arranda 

De si dons; e s'ilb mal trai 

Per s'amor, s^ela s'en uay 
AI cauayer, no fay so non deuer, 
Pus que conoys, qu'ilh n^estay per temer. 40 

Vostra razos es tmanda, 
Folquetz; car mandatz 

Temer Paman, pus Pes datz 

LoGx, on SOS iauzirs s'espanda; 

Sembla, que del ioy s'esmay; 45 

E dizetz, de quem desplay, 
Quel donas uan a luy per son deuer : 
Uos et üb duy deuetz ueigonb' auer. 

Be senbers, c'a pretz ueray. 

De Ganpendut, s'a luy play, 50 

lutg*, En Gr., si deu melhor saber 
AI cauayer, sMl uay sidons uezer. 

Folquetz, son dig ne uuelb may 

Que d'autre, car bon dreg uay, 
Qu^el sap d^amors e d'als far son deuer 55 

E sabran grat et bonor conquerer. 



y. 47. dona s'an? 



336 GUniAUT RIQUIU. 

LXXXFIL 

Aras s'esfors, N Eueyos, uostre sens, 

Car beus er obs, sil mielhs sabetz triar: 

Totas las artz, per que estudiar 

Pot clercx auer, sabretz fondadamens, 

Ol ioy d'amors uos sera tant aizitz, 5 

Que per totas donas seretz grazitz, 

Que amaretz. Enpero la partida, 

Qae layssaretz, perdetz a uostra nida. 

D'est partimen, Gr. Riquier, breumens 

Uos respondray, si tot m'es greu per far; 10 

Cap cossir m^er lo dezir a layssar 

Per mon Gristalh uergonbos e temens; 

Mays trop uuelb mays de lieis esser faizitz, 

Que perdre tans de bels sabers compHtz; 

Car d'amor uei que neys la pus complida \h 

Sap pus d'enian que gualiotz ni crida. 

Enueios, so, per c^om uieu pus iauzens, 

IFauetz laissat el mielhs per rasonar; 

Yeu me puesc far a tal don' amar, 

Quem fara ric, e mos naturals sens 20 

Ab mon saber daram pretz, qu'er auzitz, 

E uos uieuretz ab las .YII. artz manritz, 

Qneus torbaran la uista e Pausida, 

Co fay a motz, tant quel sens lur n^oblida. 

Per dieu, Gr., ies no soi penedens 25 

De so, c'ay dig, car lo mielhs es, som par, 

E puesc uos per yssample proar; 

Cauetz auzit de motas de las gens, 

Quel rey Dauid e Samson fon traitz 

E Salomon e Irops, segon c*om ditz, 90 

Per foF amor fon lor ualor delida, 

Si s'er de uos, si dieus nous n^es gandida. 

On mais parlat, ne ual uostra razos mens, 

N Enueios, car no sabetz ben pauzar; 

Cab for amor den totz hom mescabar, 35 

Sis feron tug aquilh; el partimen 

Ditz, c^a mi er ses tot embarc ioy guitz. 

Mas uos blasmatz donas com descauzit; 

Beus ualran pauc las artz, pus sens nous guida, 

Car senes sens es sdensa delida. 40 



Y. 3.. que per? Y. 33. pariatz f. parlat ne. Dieses Lied 
ist an mehreren Stellen, so auch an dieser ausgelöscht, 
und Yon späterer Hand wieder hergestellt. 



OVIRAUT MOUICR. 287 

Guiraut nalh hom, ai non es conoissens, 

E si non a sen en so, qne den far, 

Non pret .1. huou, ni hom nol den prezar; 

Mas nom sauis es prezat ueramens 

Et en totz locx onratz et aculhitz; 45 

E uos, Gr., remanret escamit, 

Et er pus neu nostr'arma escamida: 

Couerteus donc, o non auetz gandida. 

Enneios, sier Peire de Fraisse, qu'es guitz 

De bei saber, unelh, iutie nostre dig; 50 

Gar so quMeu die, es mielhs d'esta partida^ 

Si beus pariatz d'arman s'en decalnida. 

Chiirant, lo dreg unelh sia esdarzitz 

Per el; car es de bei sabers complitz. 

Gar ma partz es en dreg pus afortida 55 

Que la uostra e par a la fenida. 



LXXXVllL 

Guilhem de Mur, que cuia far 

Le franc rey d^Arago de nos, 

Pus que Pauem trobat ioyos? 

Que mot me fay merauilbar, 

Gar nons a dat a Monpeslier; 5 

Qu'el sap, c^a mi.a gran mestier, 
Sil soue, CO s^es captengutz uas me, 
Per que, sil play, esmendar m^o pot be. 

Lo ualen rey nos nol menar, 

En Gr., uas Mursfabdos 10 

Per fort bonas doas razos: 

S uol, que Tanem aiudar 

Gascus en loc de soudadier^ 

Gar em gran e fort e sobrier; 
L'autra, per so car fara nos lay gran be, 15 

Amicx Gr., cant aurem fag per que? 

Guilhem, le reys lay fay anar 

Seih, que son d^armas coratios, 

E non es de mi ni de uos 

Fag d^armas ni de nulh ioglar; 20 

Ni aras per sol alegrier 

Non lans uol, mas si el conquier, 

y. 43. u. 46. pret, remanret, escamit, alle mit fehlen- 
dem z durch den Wiederhersteller. Y. 52. Vielleicht: 
c^arma s*en desabrida. 



30 



238 GVIRAUT RIQUISR. 

Cant er tornatz, uos dara tant, so cre, 
Qu^en serem ricx, per qu'eras nons don res. 

Ges nom pot far desconortar,. 25 

Quel sieu segre nons sia pros; 

E sins tratz .1. petit sos dos, 

El nos fa dos tans trebalhar 

G^als autres, iem pens, per loguier 

N'ayam dobPen, G r. R i qu i e r, 
Sol contra selhs, que mescrezon la fe, 
Aiam quecx cor, segon com lo cors ue. 

Guilhem, uos en noletz trotier 

Auer e pastor e bouier 
Dels Sarrazis, el rey dara lous be; 35 

(2aMeu remanrai, car non an obs a me. 

Gr., sol quem don bon destrier 

Lo reys e rossi e saumier 
E Fautr^ ames, c'al mieu par se coue, 
Yen Panarai per mantener la fe. 40 



LXXXIX, 



Senh^En Enric, a uos don auantatie 

D'aquestz .III. iocx, pueys a N Marques la tria: 

Que totz sabers sapcnatz per plan coratie, 

aue uulhatz fatz d^armas tota uia, 

ae metre e de dar larguamen 5 

Aiatz poder tot uostre t«den; 

Galque prendatz, los autres uos defen, 

E respondetz cascus a uostra guia. 

Guiraut Riquier, a mi uen d^agradatie, 

Que prendals dos; c' Alissandris auia 10 

Per SOS grans dos mes sotz son senhoratie 

Aquest mon mays que per caualaria 

Ni per sabers; et yeu tot eyssamen 

Daray tals dos, c^al sobrier uflzimen, 

Que pretz a pres, done restauramen, 15 

Car ses grans dos restaurar nols poiria. 

Uos auetz pres a ley d^ome saluatie; 

Car ses saber no ual hom ni ualria, 

Per quUeu los prenc, senher, el uassalatie. 

Lays a N Guiraut: e uos dona tot dia; 20 

Car yeu sabray tant far ab mon gran sen, 

y. 6. a tot. Y. 20. donatz. 



OUlRiLUT RIQUIER. 339 

Que uos autres fareti mon mandamen, 
E uos farai so, quem uolrai, creien 
E conquerray pretz e Famor m'amia. 

Sei, que non pot ni sap nulh bon uzatie 25 

Auer mas dar, senher, petit enbria; 

E sei, que sap ses dar, ab uolpilhatie 

Enqueras mens, don Marques ditz folia, 

Cab los sabers poder d'aur o d'argen 

Uol aiustar; et yeu ab ardimen 30 

Faray d'armas, quem uolray, uos uensen 

E dechazen tals, qu^er no äientauria. 

En armas truep, Gr., aitant d'otratie, 

Que, qui las sec, greu uieu ses raubaria, 

E qui pert dieu per Pautrui eretatie, 35 

Guazantia pauc; per quMeu no mantenria 

Armas, pus hom en uieu tan folamen. 

Mas ieu, que fas de maus paures manen, 

Uieurai onratz, e Marques desseben 

An escolas teuer en Lombardia. 40 

la lo donars, queus uen de nessiatie, 

Senes saber, senher, res nous ualria; 

E d'En Gr. die uos, que fay folatie. 

Gar se combat; quMeu faray ses fadia 

Ab mos sabers cuiar a tota gen, 45 

Que uos autres es bocx uerayamen. 

Et a uos dos ab mon gran essien 

Farai cuiar d^ome, que cabra sia. 

Senher, sim uuelh, sols conquerrai corren 

Tot aquest mon; doncx dar nous ual nien, 50 

Ni so saber Marques nols mi defen; 

E prec P. d'Estanh, que dreg en dia. 

Guiraut, uos dos auray per mon argen, 

Marques als platz, e uos a Pardimen, 

E sobr*ayso F. iutie breumen, 55 

Som pot auer bon pretz ab la part mia. 

Pus que uos duy uoletz, quel iutiamen 

Fässa N P., yeu o uuelh eyssamen, 

Gar el sap be, qu'ieu farai sertamen 

Ab mo saber de uos dos a ma guia. 60 



Guiraut Riquier, nous tenhatz a otratie, 
Uos ni N Marques, si tot a uostra guia 
Non die iutian; qu'en est uostre lengatie 



240 GVillilUT. Ill(^ttll. 

Li conoissen mantenon tote «ia, 

Com se fassa pros donan e raeten 65 

£ conquier honor e pretz ualen; 

Ges non die mal ad armas ni a sen, 

Mas donar sobre totz senhorla. 



xa 

Cruiraut Riquier, a sela, que amatz, 

Playra tot, cant anc fezetz, nulha uia, 

Ni la faretz ni diretz, negun dia, 

E desplaira a tota gen, sapchatz; 

E plaira fort a totz, si mais uos platz, 5 

Que desplassa a leys, que nulh seeors 

Nous fa nil play, so diretz, queus retenha. 

Eras chauzetz, si <[ue nous descouenha, 

Gal uofaratz mais? E nous tuelha temors, 

(2tte non prendatz ymelamens de cors. - 10 

Marques, penray co hom desesperatz 

De sa dona; c'amat ay ab fadia 

Mon Bei Deport, e pieitz far nom poiria, 

E sabretz o, si be mos chans gardatz; 

Per que uuelh mays esser ab grat lauzatz 15 

Per totas gens, que a totz fos dolors 

Totz mos afars, et enuetz mortz m^estenha, 

Ans quUeu a lieys plassa, Heys que nom denha. 

Aras diretz, que mos ditz es folors, 

Cays que uos es dels pus fis aymadors. 20 

Guiraut Riquier, ges a mi no semblatz; 

Gar yeu uuelh may, desplassa, cuy que sia, 

So, que farai, oue s'a luy desplazia, 

A cuy mi soi de totas res donatz; 

£ play mi fort, car a totz demostratz, 25 

Que non chantatz per negunas amors, 

Mas can per so, c^om uos do e queus tenba 

Per bon ioglar; e ia dieus nous mantenba, 

C'aunitz auetz los ioglars, trobadors, . 

Gar auzem los may huey per fenhedors. 30 

En tot falhetz, Marques, can razonatz, 

Qu'en res no son Tautre de res, queus dia; 

Mas diatz, on temetz ab uostr'amia, 

G'a tota gen sal leys ira fassatz, 

Gar pus seretz mal ditz et encaussatz 35 

y. 33. tenretz. 



6UAAUT mQCIfSlI. 241 

Per totas gens, que non es lops ni ors. 

Car la compratz: yeu uuelh may, quem destrenha 

Dezirs per Heys, quem fa de desgrat senha, 

Plazen a totz; car segra m'en lauzors, 

£ ma uida er me ses gaug honors. 40 

Guiraut Riauier, mays nous entrametatz 

Ni non parletz d'amors en nulha guia, 

Car non pariatz mas cant per ioglaria, 

E laissas la a nos enamoratz, 

Pus quel deportz es per uos soanatz, 45 

Que uoletz mays plazer als donadors 

Et als autres; yeu uuelh mays, que souenba 

A ma dona de mi, e quem retenha, 

Que dels autres, tan nres so9 gratz sabors; 

Car ab beutat ual sobre las mdhors. 50 

Marques, sUeu uuelh ben amar desamatz 

Mon Bei Deport, auen plazen paria 

De totas gens; mais que far a sa guia 

Del tot, e que fos adziratz, 

Ges nol so&anb, nil parlar, quem mandatz, 55 

Non laissarai; car mot es grans errors 

So, que dizetz, ies pretz nous o ensenha; 

Car uos e leys, on dizetz, que pretz renha, 

Dechairetz, si que mal no seretz sors, 

Et yeu uuelh laus, que ual mais que ricors. 60 

Del bon senhor de Narbona, on renha 

Fis pretz tot Tan, Gr., uuelh, que retenha 

Nostra razos e la iutie de cors, 

E quem dia, s^il cre, chantes d'amors. (R. Y, 258.) 

Lo iutiamen uuelh be, si dar lo denha, 65 

De mon senhor, Marques; car dretz m'ensenha, 
Quel mielhs mantenh, e car Ves pretz lauzors; 
E crey, qu^el cre, c'aman chan ses secors. 



Guilhem de Mur, chanzetz d'esta partida: 

Essems irem tostemps mays cortz siguen, 

£ Tus creysse de bon grat doblamen, 

Mas a SOS dos non Per de creisser guida, 

L^autre creysse doblamens en dos, 5 

y. 54» f. mais que farai sa guia 

Del tot, e que fos per lieys aziratz? 

16 



342 GCUAUT UQun. 

Mas a son grat non er mdhorazos. 
Eras parra, com er per uos chauzida 
La melhor part segon la uostra nida. 

Guiraut Riquier, de bos sens par falhida, 

Cant hom lo mielh d^un ioc partit non pren; 10 

Per quMen nnelh may de grat Pacreissemen, 

No fas dels dos; e car uos n^es eobida 

Petita partz et a mi grans, a uos 

Los laissarai, qu'es d'auer cobeitos; 

Car ab bon grat aurai ioia complida 15 

Enans c^ap dos de Heys, qu'es mot grazida. 

Ges per bon grat ni per dos nom compari, 

Guilhem, ab uos, quMeu say, <}ue may n^auetz; 

Mas mal faretz, si del paue mi doletz, 

Pus em eompanbs, et yeu de uos nom guari, 20 

Ans si doblan miey don, gaug uom donatz, 

Ca US er tost mos dezirs acabatz: 

Qaü uostre gratz me play ses tot contrari 

E SOS doblars, mas sefs dels dos amparL 

Guiraut, yeu uuelb, fe que dey sant Alari, 25 

D'est partimen so, que uos en uoletz, 

E prenc lo grat a mos bbs; car yel pretz 

Mai que ses grat auer lo poder Bari, 

E dar m'ay gaug e plazer, sieus doblatz 

E uostres dos; car yem tenh per paguatz 30 

Ab selhs, quem prenc, et yram mielhs c^a Pari, 

S'ap grat m'acueib silh, quUen non dezampari. 

Que quem diatz, dels dos nom camiaria 

Ni nous porti enueia de bon grat, 

G., e Sil doblatz, ab cor irat 35 

Partretz de selb, queus daran, tota uia, 

Et yeu ab gaug; car bem daran dos tans, 

Ca uos don, pueis seretz del tot clamans 

E neys a men portaretz gelozia, 

E puesc cbauzir aisi com uos d'amia. 40 

Guiraut, del plag nous ualra gilozia, 

Si tot lo cors auetz al mieu iutiat, 

Qu'ieu send nüelbs grazit per bon agrat; 

C*appenre «os er razonatz fulia, 

Ca totz sels es, queus donan, grans afans, 45 

S sieus dauan mays, seri'en pus grans; 

£ s'ieu los dos prenc, quem ras cascun dia. 

Pro send ricx, ab que Tagrat y sia. 

y. 47. fan f. fas. 



GUnUUT MQUIBI. 243 



Guflhem, mon gral nuelh ab los doblans, 
Caysi send iauzens e benanans, 
Uos amparetz per sol grat ioglaria, 
N Bnricx o sap el ratiamens sieus sia. 

Ab mon bon grat m'anara mielbs dos tans, 
Gr., c'a uos ab uostres dos tirans, 
£ N Enricx sap, que uers es la pari mia, 
Mais al iutiar uueJh N* Elionors y sia. 



XCIL 



Guiraut Riquier^ pus ^n'es sabens 
Pro a laus de uostres uezis, 
Diatz, cal den esser pus fis 
Uas bon pretz de dos entendens? 
L'us als fatz ses malenansa 5 

D^amor, la bon' esperansa 
En a Pautre, e diatz ses falhir, 
Gals fa ni deu mielhs son pretz enantir? 

Guilbem, sei, qu'es de ioy manens 
B Pa per sa ualor eonquis, 10 

Deu esser uas pretz pus aclis 
Que selb per ans; car pensamens 
Ab desir li toi esmansa 
De far bos fas d'agradansa; 
Qn'en Fesperar ten del tot son cossir, 15 

El iauzens deu en totz fatz auenir. 

Guirautz, autr'es entendemens 
A Fentendedor, so m'es uis, 
Que cascus ual nuus, cant languis 
Per amor, que cant n'es iauzens; 20 

Gar amors on mais s^nansa 
Uas fatz, pus tom' en mermansa 
L'amans uas preex, c'adoncx morol dezir 
El &g, per c'om lo solia grazir. 

Guilbem, uostre razonamens 25 

B fals e fireuols e mesquis, 

Mus nons notz, c'anc mais no falbis. 

B oals boms languitz, mal sabens 

A de bos ftiti lemenbransa? 

VX Qil gay preti desenansa^ ao 

V. 12. Die Handschrift, welche sieb häufig coirigiert, 
bat hier selb ^ per ans; es soll wohl beissen: Pesperans. 

16* 



244 GCIRAUT RIQUIER« 

Uo8 non auetz cPamor ioy ni inartir, 
Car pietz mandatz abayssar per iauzir. 

Gniraut, bens falh tot uostres sens; 
Ueyatz, cals es d'amor la fis, 

Com l'u8 e l'autre n^escaniis, d& 

Can dels fatz fan acoidamens. 
Lo rossinhol per semblansa 
üs don que niea ab alegransa, 
Tant cant ponba en sa par couertir, 
Pueys son dos chant tom* en aspre rugir. 40 

Guilbem, on mais pariatz, ual mens 
De uostre razonamen firaehis; 
Cauzd non a ni ioi ni ris, 
Mas nolers leugiers e noluens, 
B nos ne pot comparansa 45 

Far ab neray^ amistansa 
D'amic lial, qoe sap son ioy cnlhiTf 
Bt on mays n'a, mielbs sap ben far e dir. 

Gr., SOS dos desenansa 

Aital maluad* amistansa^ 50 

Com uos dizetz, eis fatz lag escamir, 
B diens eis sans Ion meton en azir. 

GnUhem, pus per malenansa 

Ualetz mays, tostemps pezansa 
Vos done dieu, et a mi don iauzir, 55 

C*ap ioy say mielbs en totz fatz auenir. 



XCIII 



Coms d'Astarac, ab la gensor 
Bona, c'om pnesqu' ^1 mon chauzir, 
Estaretz ins en .i.a tor 
Enclaus tot .1. an ses issir, 

Aman lieys d'agradatie 5 

Coralmen, et uos aziratz 
Per ela? seretz amatz 

Per Heys, mas fei eoratie 
L'auretz? Pero dan nous tenbatz, 
LWa part couens que prendatz. 10 



y. 38. ist Terstümmelt, was scbon die überzShttge 9jfbt 
beweist. Vielleicht: Uos don ioy ab ale^ransa. — Y. 42. 
Nach Wegnahme von De wftre der Vera m Ordnung. 



«UIKAOT RIQIHBK. 34$ 

Goiraut, partimen de dolor 
ItTauetz fag, don soy en eosnr; 
Pero yeu prenc lo mens peior 
E uuelh may onrar e seniir 

Lieys, si be s'es saluatie, 15 

Que per lieys esser deziratz; 
Car serian d^amors blasmatz, 

Si fels Per^ ap otratie, 
Pus per autra no fos lassatz, 
Ni SU Pauia brau solatz. 20 

Senh^En coms, greu pot hom honor 
Far a so, quel ten en azir; 
Lan uieuretz ab dobla tristor 
Moren ses uieure ses murir 

Ab lo peior estatie, 25 

Aman leys, qu^es fela, sapchatz, 
Mas mens mal uos for^assatz, 

Si tenguessetz en gatie 
Son cor, ab qu^en fossetz iratz; 
Car pauc notz aman desamatz. 30 

Laissat uos ay lo sordeior, 
Gr., Sil uer en uoletz dir; 
Car tan uieuretz uos en error, 
Pus ela nous pot abelir 

Ni ren de son lengatie, 35 

Ans pus SOS uezers uos desplatz, 
Conen, tot iorn estetz ducatz. 

Et yeu ab alegratie 
Seruirai tras tot la n^en patz; 
Car mens d'afan cre qu'en er datz. 40 

Dels afans auetz lo maior, 
SenVEn coms, ab peys de languir; 
Car seruetz leys, c^a desbonor 
Se ten uos el faitz peitz d'aussir; 

Abduy faytz breu uiatie 45 

Tot Fan, e car la tormentatz, 
Faitz peytz, que si Pausiziatz, 

Cap serpens de boscatie 
Cug esser; doncx mens mal n*agratz, 
Sieus ames, taut braus nol foratz. 50 

Guiraut, per pec razonador 
Uos tenc, c^a lieys cargues martir; 
Car uos sostenretz la langor 
£1 mal, c^a lieys mandatz sofrir, 

Cap descortes barnatie 55 



Mi ficnuüT KiQin». 

Bstareti ab Heys tant de lati, 
Que semUar ires mal ensenhats 

B senea tot paiatie; 
Bt yeu soi tot iom sos priaati, 
Per que n'ay lo mens nial, sapchatz. 60 

Senher, d^un pauc uos desuiatz, 
Qu'esser non podeti sos priuatz, 

Tal uos a fei coratie; 
B prec, que non iutiel senatz 
Senher de la Yla, sü platz. 65 

Guiraut, souen sera i mandatz 
Per SOS obs, segon quem comtatz, 

Pus non auen messatie; 
B uuelh ben, quens iutie uiatz 
Mo senh' En lordan, qu'es ondrats. 70 



XCIV. 



De so, don yeu soy doptos, 

Me diatz uostr' entendensa, 

Gr., pus es amoros. 

A razon ni conoisensa 

L^amor, don uos aug parlar? 5 

Gar mo senhor n'aug damar, 

Que ditz, c^un an Pa o dos 

Semida, que non Tes pros. — 

Dezir, ob non cap razos, 

Bs m'amors, quem par, quem nensa, 40 

W.; mas merauilbos 

Soi de mon senbor, si tensa 

Ab amor nin uol clams far, 

B mo senb'En Marques guar, 

Sil dam no fay, sin deu uos 15 

Blasmar; car rus falb d'abdos. 

Uostr' amor uos fay ginbos, 

Gr., don anetz seiensa; 

Mas G. men lo gilos, 

Qu'ieu anc no fis tal falbensa, 20 

Quem dames d'autrui afar, 

Ans dey uostr'amor lauzar, 

Car n'auzem uers e cbansos, 

£n Marques blasmel per nos. 

Uos, En Gr., es picos 25 

B «W. non a ßabensa 



cxmAUT m^mBn. 847 

D^amor, per que y cap perdos, 

Sol qu'en d'enian penedensa 

Es ne uuelha eofessar; 

€ar trop poiratz aprimar 30 

Sas peguas entensios, 

Don riiem mantas sazos. 

Gr., pecx es lo respos, 

C'aiietz fag, c^amors agensa 

E iial, car es bon^ als bos; 35 

Mas anc non Pac entendensa 

Mo senher ni uos, som par, 

Ni mo senh' En Marques; car 

No faitz nulh fag cabalos 

Nin dizetz ditz amoros. 40 

Anc hom no fon poderos 

D'amor, ans a ma paruensa 

Pren e met en sas prezos 

Home, caDt d^amar comensa; 

W., nous puesc castiar, 45 

Fassa mo senher estar 

Et mo senh^ En Marques ios 

Uostre parlar rouilhos. 

Gr., trop es cauühos 

A W. j^r ma crezensa; 50 

E N Miirques es Penuios, 

Car sa pegua captenensa 

Nol deuratz tant esquiuar; 

Nol uos laisarai cassar, 

Si tot m'es fort nelechos, 55 

E remanha la tensos. 

Car es tant contrarios, 

Senher, faitz gran descrezensa 

A W., quens ten ioios 

Dizens pecx ditz ses ualensa; 60 

E N 6r. fai a reptar, 

Qu^el cui^ al sieu sen tomar, 

Et auratz mii bastos 

Fratz, enans qu'el aital fos. 

Totz tres uos fay desuiar 65 

No saber de respost far, 

Que fos aulnens e bos, 

Mas non ual mens ma razos. 

Guilhem, beus ang pegueiar, 

Et ab qui cniatz parlar, 70 

No say, sieus pariatz ab nos, 

Mas al parlar semblatz bos. 



248 aonuvT iiiqi«k. 

Gr., trop anram que far, 

Si cuianam esmendar 

Sos pecx ditz panc cabalos, 7S 

Qu'ieu Penten mens quels grifos. 

Senher, er laysem estar 

W., qua faym dessenar; 

Que ray, dirias de nos, 

E ual tan pauc, per qu'es bos. SO 

xcv. 

Senh'En Enric, us reys .1. ric afar 

Forsa de dos far e de messio, 

Aitan can nieu, greuian totas sazos; 

Et un autre, que sap pretz guazanhar, 

Destrenh, que res no fassa, c'a pretz tanha, 5 

Tenen lo sieu; et autre, que s^es totz 

Datz a seruir sei, que fo mes en crotz, 

Forsa, c^ab mon seruisca e remanha; 

Cascus d'aquest uieu contra son plazer: 

Uos el senher d'Alest digatz lo uer; 10 

Lo cal tratz pieitz? Mas hom lur dan non planha. 

Gulraut Riquier, pieitz tratz, segon quem par. 

Seih, c^a en dieu tota s^entensio, 

Si contra ley far ren, que ia perdo 

Per negun temps mais non cuia trobar. 15 

Que Sil prezatz forssatz de pretz s'estranha, 

De son senhor s'albira qu'es la notz. 

Per quel blasme nos preza .La notz. 

E de Fauar es semblans, ques refranha * 

El ben, que fay forsatz de son auer. 20 

£ mon fraire puescan dir son uoler, 

Que sels, qu'ieu die, mais d^afans Facompanha. 

Guiraut, pietz tray, som sembla, selb, que dar 

Non pot del sieu, el couen a maizo 

Son gran auer gardar ab cor felo, 25 

£ non auza res, c'a pretz tanba, far. 

Aital uida crey, que pus lo gauanba, 

Que no fay sei, que dizetz, que s'es rotz 

De seruir dieu; car segon cam es glotz 

Totz homs; car dieus nos fes d^aitcd limanha. 30 

El ric maluatz a calque bon saber, 

Gar lauzengier li dizon, que ualer 

Sap entrels pros, qu'en aquel laus se banha. 

y. 1. auar ? — Y. 17. Vielleicht ist auch uots zu lesen. 



Senher, mal tni hom fonatz de peeear, 

Gar souen n'a s^arma eoDtrietio, 0& 

Pero souen fay, que aap al cor bo; 

Mas SOS maltraitz nos fay a comparar 

Ab sei del croy; quel par, quel cor li franha, 

Can met lo seu, don la forsa Fescotz, 

C*al pus paubres ^niia uenir desotz 40 

£ dezira mort, o dieus quel contranha. 

El ualens pot son afan sostener, 

Com. sap, qu'el fes entrauzet son deuer. 

£1 dons d'Alest, cuiatz, cal peytz so&anha. 

Guiraut, per ren nom podets far cuiar, 45 

Que calque gaug Tauars ^1 dos nos do, 

Can au dire, que bom bo ten per pro. 

£1 pros den si de s^ira refirenar, 

Car es forsatz, e cor non crel sofranba. 

£1 datz a dien uolria en .1. potz 50 

£s8er negatz, car pus enflatz oue botz 

£ pieitz uieu quels Sarrazis d^Espanba; 

Car nulb conortz nol dona bon esper 

De selb de dieu forsatz, c'a non cbaler 

Met si meteys e plazer non guazanba. 55 

Guiraut Riquier, mielbs se deu conortar 

Sei, que donan lo sieu cuia resso 

Auer, si tot non dona per razo, 

C'az el plassa; quel don lo fan lauzar 

A selhs, que son de Frans^ e d*Alamanba, 60 

Que non sabon son cor. £ si grens motz 

Lo datz a dieu ditz contra luy, la detz 

Pensa trobar la merce, quVm la fenha 

£sta forsatz. £1 pros pert son poder, 

Com lo forsa de far son non deuer, 65 

Per que tratz pieytz c' Artus selb de Bretanba. 

Senber, Pauars en totz uils faitz se banba 

Per aiustar auer, don es tan glotz, 

Qu'en desconoys dieu e sos amicx totz: 

Doncx lo forsa del dar, quel cor li franba. 70 

Perol forsatz qu'en estz bon espers 

El pros destretz conortz. £ digan uer 

L^onrables coms d^Astarac, si col tanba. 



Y. 62. f. la dotz Pensa trobar de merce — Y. 71. estz; 
könnte aucb est^ = ester oder ess^ = esser beissen. Yiel- 
leicbt sollte es beissen: Perol forsatz de dieu ten bon esper 
El pros destretz conort« 



tM GomAüT noan. 

Guiniit Riqnier, mens a, en ques nflnuriia 

Sdi, c'ofen dieus albiran, qu'en ht crotz 75 

Fo mes per nos: de ioy es al desotz; 

Car dol de cors e d^arma Facompaiiha. 

E Tautri duT an de cors desplazer 

Ses pus. El coms puescan dir son deuer, 

Lo quäl d'aquels tres a mielbs, de ques planlia. 80 

Gr., pieitz tratz lo pros, qu^ ins en la fanha 

Tomoa son pretz, don au tot iom la uotz 

Com nol preza lo ualen d^una uotz, 

Quel rlc maluat, car alcun laus guazanha 

Per los londas; e Pantre a plazer 85 

Segon la cam peccan en son uoler, 

E uigal coms, cal uid^ es pus estranha. 

Guiraut Riquier, segon uostr^essien 

Digatz, cal fay mielhs de dos ricx baros: 

L^us fay los sieus ricx e sos companhos 

E non ten pro a negun' antra gen; 

L'autre fay ricx los estrans ses teuer 5 

Nulh pro als sieus: de cals es uostr^ acortz, 

Que dey'auer may de pretz ses enian? 

Que, cant l'us met, Tautre met atrestan. 

Guilhem de Mur, lo mielhs d'est partimen 

Puesc leu chauzir e mostrar mas raios: 10 

Quel dreg deuer ab sen ensenhals bos, 

Quels sieus deu hom enrequir ben fazen. 

Gar qui als sieus no fay fae ni plazer 

Eis estranhs fay ricx a tot son esfors, 

Non deu esser lauzatz al mieu semblan, 15 

E sei, c^als sieus fay be, a pretz prezan. 

Gr., menr' es buey aue yer uostre sens. 

Gar sei es mays de bon pretz enueyos, 

Que pus luenh fay auzir son bon ressos, 

E per bon laus son prezat li ualen; 20 

Gar de sei, c' a pretz dins son poder, 

Uos die per sert, qu' es maluada la sortz, 

Que uos e mil anaretz claman; 

L^autr' onraus sieus e se pretz conqnistan. 

Guilhem, pauzat auetz premeyramen, 25 

Quel pretz d^aquels als sieus non es nulbs pros, 

V. 74. mais f. mens ? — V. 87. digal f. uigal? — V. 21. dins 
en son? — V. 23. en anaretz? — V. 24. onraus f. onrals? 



mniiAOT ni^nn« Ml 

Eras diieti, oonlt ben par de vos; 

Bis dos, que fay als estranba folamens, 

Cascun ioni deu mermar del sieu per uer, 

On es serniti mal, car sos preis es toits; 90 

E del ualen, qaels sieos fay ric donan, 

Es hom cobes, quel seruisca honran. 

Gtiiravt, totz noms a son entendemen, 

Per qu'en honor et en pro n'entendos; 

Et hom bos pren en senhor cabalos 

Honor e ioy, cant pren gran honramen, 

E y pren anta, cant no fay son deuer 

Uas sei, per qui sos preis uengr'a bos poris; 

C om deu amar de senhor aterian 

Son preis col sieu pro drechura gardan. 40 

De la honor e del deuer hom pren 

De bo senhor, c'als sieus es amoros, 

G., honor; er auetz dig per nos; 

Que del ses pro pren del sieu aunimen, 

E sa guerra poira leu dechazer, 45 

Quel sieu n* auran gaug, s' il es pres o moriz, 

Cab genh uol laus dels estrans per bobans; 

E sei es pros, c'als sieus fay ben aman. 

Guiraut, sabers uos falh, ei yeu die uer, 

Que ia del rejr no say passerals poriz 60 

N Anfos SOS laus pels sieus, que say s^espan. 

E mo senh'Bn Enrlcx iuüens en chanians. 

Guflhems, lo reys uol als sieus pron teuer 

Ei als autres per hon preiz ab esfortz; 

Uos comparaii a manieyra d'efan. 65 

El ooms ioues puescan dir son ialan. 

luiiamen. (IL IL, 187). 

Guilhems m^a dat e Gr. pensamen 

De lur tenso iutiar, don m^an somos: 

En razos es Pus a Pautre ginhos 

D'est dos baros, que donan engalmens. 00 

G. mante sei, c'als estrans ualer 

Uol, non als sieus, don sa razos es foriz, 

E Gr. sei, e^als sieus fa be toi Tan 

Et als estranhs non ten pro paue ni grau. 

E nos auem uolgui cosselh auer 65 

A dir lo dreg, e dizem, que conortz 

y. 44. sei f. das erste del? 



398 GVliAUT ilQDISlt. 

Es de preti dars e bos faiti, on que an, 
Mas pus fin pretz a selb, c^ als sieus V espan. 

Guiraut Riquier, diatz me. 

Per cals gens es pus grazitz 

Domney segon uostr^ essien ? 

toi say es mal aculhitz, 

Ca. penas truep, quel mantenha, 5 

Ans a de contraris tans,- 

Que dels destricx cascas pessa. 

Per que notz als fis amans. 

Senh^En laufre, bes coue, 

Queus sia tost per mi digz 10 

Mos semblans, on se mante 

Domneys pus ab faitz cbauzitz. 

Entrels Catalas mais renba 

Domnels ab faitz agradans, 

Cusquecx ab ioy si adressa 15 

Fazen totz faitz ben estans. 

Guiraut, ben uolgra fos say 

Aquel bos costums mest nos 

Que la res, que plus mi play; 

Car mot estau temeros, 20 

Si que nous aus dir ni faire 

En dreg d'amor mon plazer; 

Gar qui mon ioy conoisia, 

Tost poiria decnazer. 

Senb^ En laufire, ben escbay, 25 

Qui es uerais ni amoros, 

Que per sola, quel ten iay, 

Sia temens e ginbos; 

Camor non pot durar gaire, 

Pus per motz se pot säer, 30 

Per aue selan tota uia 

Den nom son ioy conquerer. 

Gr., anc nulh fis amaire 

Non poc pus fin cor auer, 

E si loliuetz sabia 35 

Mon ioy, deurial plazer. 

Senber, no fai a retraire, 
Qui a d'amor son uoler, 

V. 27. sela? 



oviRAirr II121IIBR. 253 

C^ap selar creys hom tot dia 

D'amor ioy e bon saber. 4# 

XCFIIL 

Guiraut, pus em ab senhor, euy agensa 

Ioy e solatz, el play, que fassam tensa, 

Respondetz mi segon uostr' entendensa 

D^un caaayer, c'amet lonia sazo 

Dona, quel plac mais que res, ses ialbensa, ( 

Tan quel colquet ab si tot a bando: 

De du dec auer may bona sabensa, 

Cant si colquet, o cant leuats en fo? 

Folquet, qui a razon e conoissensa, 

Sap, que plazers es magers en prezensa, 19 

Per que conois, quel colcars de plazensa 

Dec DO saber als cauayers, e np 

Ges lo leuars, s'amors ni beuolensa 

Lo y amenet; ans fetz grau faibizo, 

Si del leuar ac plazer, car. pariienaa 1$ 

Fes, quel iazers se tengues a prez'o! 

Mal auetz pres, Gr., al mieu ueiaire; 

D'est partlmen, cossi pognes retraire, 

Que mais deia plazer so, qu'es a Jure, 

Que cant bom a complH son 4os desir. M 

May ual fis ioys, cant es pres, a gran 'aire 

De so, c'om uol may que res posaesir, 

Que no fai sei, de com se poi estnüre: 

Per quel leuar dec may Tamans' grazir. 

D'aquel plazer sos espers fa mal traire 25 

£1 penres gaug, c'om maior non s^» gaire, 

Mas pus es pres, nulhs homs nol poi atraire 

Ab bon saber mas cant del souenir, 

Folquetz, e uos no semblatz fis amam, 

Cant del leuar mandatz Famans iaosir, Z% 

Qu'el dec esser pus greu que mort de paire 

Mal razonatz, e pieitz saupes partir. 

Guiraut, uers es, que sofre malanansa 

Sei, c^aten ioy, tro quel pren, ses duptansa, 

Per c'al leuar dec auer alegransa 35 

Lo cauayers mays, que cant Tae colcat 

Si dons ab si, et es mielk de semblansa, 

C'ap lieys agues son plaser aeabat, 

Que can si mes; et anes ses esnuinsa 

Pres e cauzit, si e'oBl uon te per fat. 40 



3S4 GCIIAUT IIQCRR. 

Ell dieg d*amoT raionati gnn erraosa, 

FolqneC don par, e'ane nons tenc en balansa, 

Car ioys d^amora non a Bulh' acabanaa 

Nis pot complir per ren mas per deagrat. 

Mas Sil nostre pec raionars s^auansa, 45 

Dona non den far mais aman pagnat; 

Car Pamans dec de colcar gran pezansa 

Aner, sil plac lo lenar per uertat. 

Per lo comte de Gumenge, qn'enansa 

Fina nalor, unelh, qne sia iutiat, 60 

Gr., qn'el saup, qne fon lial amansa, 

Mas paor ay, quel sia oblidat. 

Folqueti, nom fay lo iutiamen doptansa, 

QnHeu raioni uer, e sera proat, 

Quel coms a de tot, cant saup, membransa 55 

B non djra per ren mas la nertat 



XCIX. 



Senh' En Austorc, del Boy lo coms plasens 

Par que no uol en tomey trobadors, 

Car un, qu^en a, c'om ten per dets melhors, 

S'ausa partir de sa cort; cor ianxens 

Y tels estranhs eis prinatz «b sabensa, 5 

G. de Mnr; per qnUeu ay §fran temensa, 

Qn^el al comte sia fort nelecbos 

£1 coms a luy; sabcr o unelh de nos. 

Guiraut Riquier, G. es tan ardens 

D'estar ^1 sieu, que pauc estai albors; 10 

Car en luy es gilosr e fdors, 

Don es repres per mans homes nalens; 

£1 coms fa li tan petit de ualensa, 

Qne tug dizem, que y fay desconoysensa. 

Et a nos play, car non es entre nos, 15 

Cab son saber nos ten totz al deios. 

A G. play tan siuad' e fromens, 

C*al mestier s'es pres deis laoradors, 

E play li may axaires o fossors 

Qt'estar en cort ni entre bona gen. 20 

E pns el eTS uol sa dediasensa, 

Non m^en Uasmetz, sl nd poit benuolensa, 

RaTttart; donez par, qne paoc li plati mos dos, 

E If Gr. es de luy panc amorf». 

V. 55. remembransa? — V. 4. car £ cor? 



GUniAVT RIQUIBR« 255 

Senh' En Aiistorc, nostres aeandamens 25 

ATes braus, e par, c'aitals uos es sabors; 

S DO m'es greu, mas es grans deshonors, 

Gar a N G. dizets deschauzimens, 

Uos el gay coms; per que no y fav ualensa, 

Siens estay luenb; car ab bon' entenaensa 30 

Tra mal tot l'an per culbir sas meyssos, 

Pus cascus res de coblas enuios. 

Si per coblas sUrays bom entendens 

De son maior, Gr., es grans errors, 

£ mas G. es us dels bos doctors, 35 

Qu'il ditz, digua, pus en als es sofrens. 

£ mo senber nol fai be ni sufrensa, 

Ans li ditz mal, don fay gran descrezensa, 

Car si el nos toi; e si es temeros 

De mi, nons cal, pus cbuflar nous es bos. 40 

Rainart, a totz es de mi reprendens; 

Pus a G. non es plazens bonors 

Ni segre cortz ni solatz ni amors, 

G'ab son labor ditz qu'er pus tost manens^ 

Gol faray be, si nol uey? No m'agensa, 45 

Quel ne forse; mas a uos en paruensa 

Play SOS blasmars, tant Tes contrarios, 

Et a N Gr. pus, qu'er non a somos. 

A N G. port tant d^amor ses falbensa, 

Senb* En Austorc, c'a uos n'ay malnolensa 50 

Et al comte, car Festan enuios, 

E uolram pieyt que a negun de uos. 

Gr., car pieitz li dizetz en paruensa, 

Mas G. sap, quMeu l'am; e non comensa 

Ges de nouel, ans s'ieu crezutz en fos, 55 

L'agral coms fag trop ba ric e ioyos. 

Rainaut, pus uos e N Gr. auetz tensa, 

Gal ama may G., pus a sabensa, 

El conosca, cal ama. may d'apdos, 

QuUeu non Tamey, pus labors li fon bos. 00 

V.-41. a tortz? 



Druck von Braudes dr Schultze in Berlin, Ross-Str. 8. 



1 



;im^'*-0.